Skip to main content

Full text of "Sempre han tingut Béch les Oques: Apuntacions per la historia de les costumes privades"

See other formats 


This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject 
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the 
publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuáis, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other áreas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of public domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 



at jhttp : //books . qooqle . com/ 




Acerca de este libro 

Esta es una copia digital de un libro que, durante generaciones, se ha conservado en las estanterías de una biblioteca, hasta que Google ha decidido 
escanearlo como parte de un proyecto que pretende que sea posible descubrir en línea libros de todo el mundo. 

Ha sobrevivido tantos años como para que los derechos de autor hayan expirado y el libro pase a ser de dominio público. El que un libro sea de 
dominio público significa que nunca ha estado protegido por derechos de autor, o bien que el período legal de estos derechos ya ha expirado. Es 
posible que una misma obra sea de dominio público en unos países y, sin embargo, no lo sea en otros. Los libros de dominio público son nuestras 
puertas hacia el pasado, suponen un patrimonio histórico, cultural y de conocimientos que, a menudo, resulta difícil de descubrir. 

Todas las anotaciones, marcas y otras señales en los márgenes que estén presentes en el volumen original aparecerán también en este archivo como 
testimonio del largo viaje que el libro ha recorrido desde el editor hasta la biblioteca y, finalmente, hasta usted. 

Normas de uso 

Google se enorgullece de poder colaborar con distintas bibliotecas para digitalizar los materiales de dominio público a fin de hacerlos accesibles 
a todo el mundo. Los libros de dominio público son patrimonio de todos, nosotros somos sus humildes guardianes. No obstante, se trata de un 
trabajo caro. Por este motivo, y para poder ofrecer este recurso, hemos tomado medidas para evitar que se produzca un abuso por parte de terceros 
con fines comerciales, y hemos incluido restricciones técnicas sobre las solicitudes automatizadas. 

Asimismo, le pedimos que: 

+ Haga un uso exclusivamente no comercial de estos archivos Hemos diseñado la Búsqueda de libros de Google para el uso de particulares; 
como tal, le pedimos que utilice estos archivos con fines personales, y no comerciales. 

+ No envíe solicitudes automatizadas Por favor, no envíe solicitudes automatizadas de ningún tipo al sistema de Google. Si está llevando a 
cabo una investigación sobre traducción automática, reconocimiento óptico de caracteres u otros campos para los que resulte útil disfrutar 
de acceso a una gran cantidad de texto, por favor, envíenos un mensaje. Fomentamos el uso de materiales de dominio público con estos 
propósitos y seguro que podremos ayudarle. 

+ Conserve la atribución La filigrana de Google que verá en todos los archivos es fundamental para informar a los usuarios sobre este proyecto 
y ayudarles a encontrar materiales adicionales en la Búsqueda de libros de Google. Por favor, no la elimine. 

+ Manténgase siempre dentro de la legalidad Sea cual sea el uso que haga de estos materiales, recuerde que es responsable de asegurarse de 
que todo lo que hace es legal. No dé por sentado que, por el hecho de que una obra se considere de dominio público para los usuarios de 
los Estados Unidos, lo será también para los usuarios de otros países. La legislación sobre derechos de autor varía de un país a otro, y no 
podemos facilitar información sobre si está permitido un uso específico de algún libro. Por favor, no suponga que la aparición de un libro en 
nuestro programa significa que se puede utilizar de igual manera en todo el mundo. La responsabilidad ante la infracción de los derechos de 
autor puede ser muy grave. 

Acerca de la Búsqueda de libros de Google 

El objetivo de Google consiste en organizar información procedente de todo el mundo y hacerla accesible y útil de forma universal. El programa de 
Búsqueda de libros de Google ayuda a los lectores a descubrir los libros de todo el mundo a la vez que ayuda a autores y editores a llegar a nuevas 



audiencias. Podrá realizar búsquedas en el texto completo de este libro en la web, en la página lhttp : / /books . qooqle . com 



•.-. 22ru, ^^— 

HARVARD COLLEGE LIBRARY 

FROM THE INCOMEOF 

A FUND LEFT BY 

LESTER B.STRUTHERS/1910 



Sempre han tingot 

béch les oqoes 

Apnntaclons per la historia de les costomes prlvades 

(PRIMERA SERIE) 



EN JOAQUÍN flIRCT T SdNS 




BARCELONA 

A la Stampa den P. Badia 

Carrer Dr. Dou, 14 

1905 



<*•*•••■ 



^Sptfn 22 í L 2¿ 




7r¿i //¡r. 



S 




i«^ r-^-r~rj|$fc« 



LA CENT DE LA EDAT MITJANA 

(discurs preliminari) 

Mólt combatuda ha sigut la opinió de bon nombre de perso- 
nes qui creuen que los temps passats eren millors que no 
lo present. Tots los qui destinam gran part de la vida a regirar 
arxius y a Uegir los vells pergamins y los oblidats scriptors d'al- 
tres centuries, acabam per abandonar aytal opinió y per compen- 
dre que la historia deu servir principaltnent per avaluar la supe- 
rioritat del temps present en comparació ab lo passat y sobretot 
per fernos náxer la speranga de que lo pervindre será una encer- 
tada refondició de tot lo bó dexat per les edats passades y lo 
bó fét actualment y que les generacions successives faran d'aquí 
avant. 

Lo nostre historiayre en Coroleu ja ho entenia axi y al comen- 
tar son treball sobre lo feudalisme (premiat en lo certamen de 
Girona de 1877) declara que no era d'aquells enlluhernats per les 
llegendes romántiques o cavalleresques que sénten com a poetes, 
empero que no saben judicar com a pensadors, sino que stava plena- 
ment conven^ut de que qualsevol temps passat foa pitjor; y deya, 
que mentre que en Torde politich hi hagué a voltes certes recula- 
des y variacions estampes, en Torde social lo progrés és un fet 
constant que deu consolarnos de moltes miseries. 

Lo llinatge humanal segueix, donchs, una evolució progresi- 
va, camina cap amunt, pu)ant un a un los grahona de tan llarga 



sea la, menys de fer salts soptats, encare que en algunes parts se 
perda devegades lo compás que regula lo moviment y encare que 
Phome siga sempre lo meteix, ab les passions y les debilitats que 
tots-temps ha esperimentat. Sempre hi ha hagut delictes y vicis, 
malfactors y llibertins y malgrat d'axó la humanitat va pujant. 

Diu un scriptor notable que lo cami del progrés és tortuós y 
desavinent y quan conquistam una veritat o un nou aven$, ne 
perdém sovintment un altre d'antich. Cita al efecte lo sdevingut a 
Europa en la XIII. en * centuria, al ésser novament descobert lo 
tresor científich y filosófich de Grecia. Aquesta preciosa adquisi- 
ció fou motiu d'un retrocés entre los mes notables pensadors. Feya 
segles que per la infuencia de la Iglesia, era stada abandonada la 
vella créenla en la Astrología y llavors, quan tornen a dominar lo 
món intelectual Aristótil y Averroes, torna a pendre volada la 
'Astrología. 

Clares vegades un progrés polítich no té coincidencia ab algún 
empobriment o decadencia y deuen recordarse les paraules de 
Luter sobre la humanitat, de que sembla un pagés embriach que 
al posarlo bé d'un costat en la sella, cau per l'altre. (1) 

Es donchs cosa certa que la civilitsació es mes antigua de lo 
que generalment se creu. Ara meteix lo descobriment del tamos 
códich d'Hamourabi, rey de Babilonia, scrit coranta-tres centuries 
enrere, nos ha fet veure que llavors existía ja la prevaricació deis 
magistrats judicials, la corrupció deis testimonis, la responsabili- 
tat deis metges y deis arquitectes per les llurs freqüents errades 
y cosa mes admirable encare, ja hi havía viatjants de comen;. 
¡Quatre mil anys que lo món civilitzat vé comportant los metjes, 
los notaris y los viatjants de comen;! 

Mas, parant esment sobre-tot en la Edat mitjana, avuy la mes 
studiada en lo nostre renaximent literari-histórich y aquella qui 
porta mes desviat lo criteri deis intelectuals dotats de sperit 
romántich, crehent que totes ses institucions eren mes bones que 
no lo present y que ses costumes publiques y privades eren supe- 
riors a les d'avuy, tant sois en la dita época, donchs, devém cercar 
la acomparan^a per fer veure la indiscutible inferioritat de les 

(1) Violtot, Hhtok* dm im*tí»Uom poU ti qpe i et m fcw fahh a Hu t de la France. 



edats passades. Sempre han tinga t béch les oqaes, mas lo béch 
va scargantse cada die. 



*** 



Scriptors enemichs del Cristianisme han judicat laEdat mitjana 
com la mes vergonzosa de la Humanitat, com un temps de tene- 
bres y de rusticitat, com a una reculada de la civilització. Ja ha 
sigut combatuda aquesta opinió, que és potser la espressió com- 
pendiada de tot un sistema histórich. 

Ara és combatut també l'estrém oposat, la opinió d'aquells 
qui veuen en la Edat mitjana lo temps preferit de Déu per la des- 
trucció del mal y per la transformado de les idees y de les virtuts 
incompletes de la antiguitat; d'aquells qui veuen en los princeps, 
en los barons, en los monges, en los ciutadans del dit temps sers 
dotats d'una abnegado fins a-les-hores may coneguda, d'un entu- 
siasme per lluytar per la fé y per detendré ais petits y ais desem- 
parats ja may afeblit; d'aquells, per fí, qui veuen aquella atmósfera 
saturada de probitat, de pietat, de vera libertat. 

Nosaltres portam un aplech de noves inédites per contribuir al 
estudi d'aquesta questió histórica, posant de manifest la maldat, 
lo rebaxament moral, la brutalitat de la gent de la citada época. 

Mal podien tindre aquelles gents una gran y veritable abnega- 
do o caritat, una clara y ben entesa fé, una amplia y respectada 
libertat si tot-just tenien dexondit lo sentiment de la natura, defecte 
observat per un autor tan católich com en León Gauthier: cCe 
serait étrangement se tromper que d'attribuer a nos chevaliers un 
amour plus vif de la nature. Ce qui leur manquait, c'était Telan, 
c'etait le coup d'ailes, qui emporte á Dieu les ames éprises de la 
nature, de tóate la nature.» Certament queaquells cavallers crea- 
ren lo sentiment de la honor; mas ben prompte l'estremaren, lo 
corromperen y no cal dir si és avuy mes ajustat y mes racional, 
treballantse encare per depurarlo, com ho prova la present for- 
mado de associons contra lo desafiu. 

Lo sentiment religiós era potent, mas tampoch tan pur y tan 
esténs com molts creuen. No sois eren abundosos los heretges y 
tos supersticiosos donats a practiques del paganisme, sino que hi 



hftvia bastants ateus y molts blasfemadora Ax6 ho indiquen b¿ 
los textes satánichs d'alguns poemes d'aqueli teinps, com en lo de 
Gaydon, hon se donen aquests consells: 

Et tout avant a Dammeldeu voez 
Que ja a home ne tenras loiautez. 
Vo seignor lige ja foi ne porterez; 
Les loiaus homes traissiez et vendez; 
Le Mal hauciez et le Bien abatez. 
Se vos a lióme compaignie prennez, 
En devant lui tout adez le loez 
Et en derrier a la gent le blasmez. 
Les povres gens laidengiez et gabez; 



Et sainte Eglise adez deshonorez, 
Prestrea et clers fuiez et eschievez; 
Rendus et moinnes, partout les desrobez 
Et Cordeliers et Jacobina batez. 

Semblants consells dona lo duch Aimon a son fill, en lo poema 
de Renau de Montaaban; y en Enf anees Vmen un mestre diu al 
dexeble: cNo cregues pas en Deu ni en la Verge; si trobes un bon 
home, bastonejal; fes per tot lo mal y fes sempre mal.» En un altre 
poema també citat per en Gauthier, si troben tots los principis 
anarquistes d'avuy: «Rebuja tot serve? a Déu; crema les viles y 
les cases; destruex los altars y crucificis, puix aquest és lo ver 
camí de la honor.» 

La idea del ateisme no era apropriada al sperit d'aquella gent; 
mas hi havía incrédols molt terribles. Era un deis mes anomenats 
en Rahull de Cambra i, qui aprés del combat ab lo comte de Douai, 
al ohir a aquest derrer pronunciar lo nom de Déu, replica pié de 
rabia: Jo-n renech de Déu. Y en Guamadras, del Garin de Mont- 
glane, en los moments del naufraig, quan los viatgers invoquen 
Déu, exclama: No, no, és lo Diable que devém invocar! Correuf 
venia/ Dimonis, jo som vostrel 

Ja alguns historiapres han fet observar un cert corrent d'odi 
brutal envers la Iglesia católica y sos sacerdots durant aquell 
jemps. No era solament un baró lo qui consellava ais sena filis: 



«Respecteu tote los clergues, empero dexeuloshi lo menps po*> 
sible deis vostres béns»; ni aquell Hervís de Metz, qui apurat per 
alHsftar soldats ab urgencia, cridava: «Tots aquests monges tan 
grasos, tants canonges y abats, tots deurien ésser soldats ¡ah, si 
lo Rey mels donava!», sino la crema deis convenís y la matanza 
de tots los monges, pregonada per Arquimbau en un notable 
poema (1) y per l'Hardré del no menys anomenat Antis et Anules. 
Les caricatures irreverents d'avup de frares y capellans no son 
pas mes acentuades que les descripcions satiriques que feyen le 
Moniage Renouart y lo Moniage Guillaume, pintant los monges 
grassos, richs, donantse bona vida. 

Lo famós scriptor cátala frare Francesch Eximente, ab tot y 
ésser ecclesifcstich no tingué scrúpol en posar en son (libre Lo 
Tctq del Crestiá, una caricatura del capellá golafre y luxuriós, 
lo qual és demostració de que aquesta mena era abundosa en la 
nostra térra en lo segle XIV. La lletra que lo dit capellá tramet a 
un métge per demanarli consell sobre lo regiment de sa vida y la 
resposta del físich, abdues publicades per Antoni Bulbena, forman 
una burlesca y terrible sátira contra les costumes de la clerecía y de 
la vida sibarítica. 

En la península ibérica tampoch mancaren los indiferents o 
incrédols. Tinch ara present aquell fill d'un ferrer de Girona,* pro- 
cessat per la Inquisició, per dir: no creec Deu, no creec que Deu 
nage poder, y lo vehi de Blanes qui afermava que Christ era 
massis. ni hauia budel niventre. Dones hi havía fent ostentado 
d'incredulitat, tal com la qui (scgons declaració del seu marit) sois 
adorava lo Diable y conexia tan bé les set males arts, que una 
vegada havia transformat una figa en galipau (2). És precis també 
observar la significado deis renegats qui en bon nombre s'esta- 
blien a térra deis serrahins y la deis repetits bans y disposicions 
penáis que les autoritats donaren contra blasfemadors (3). Sant 
Vicen^ Ferrer depa a principis del segle XV: cQuanta blasfemia 



(1) Doon dé Maienoe, nneó de gesta, 

O) Chte: Si Corp— m Gerona. 

m Los embaladora del rey d'Aragó dignaren al Pepa, en lttt, que dele doseents 
mil habitante de la Cintat de Granada no pastaran de cinch eentt los ¿"origen nraenUaan; 
7 que en tot lo regne alarb de Granada «snnt bene qarfnenagenta muta qel Ídem eatno- 



10 

és hup en lo món de renegar de Jesús! Tant gran pecat és, que 
maravella com la térra no s'en entre.» 

Y fins discutien lo poder temporal del Papa. En altre sermó 
fet per lo dit Sant a Valencia, en 1413, s'ocupava de la discussió 
sobre la conveniencia per la Iglesia d'haver rebut del Emperador 
los stats y la ciutat de Roma: «Mólts fan questió, si ere mérit rebre 
tanta prosperitat per a la esglesia. Alguns dien que no, que aquell 
dia que l'Emperador dona Roma a la esglesia hoiren una veu que 
dix: hodie venenum intravit in Ecclesiam Dei.* 

Y sens entrar en la crítica y esposició de les ¡dees filosófiques 
de la Edat mitjana, podém apuntar que no regonexien los intelec- 
tual ab tanta sotsmissió com s'és dit, la autoritat preponderant de 
la fé, y que no dexaven de fer ja reclamacions en favor de la rahó. 
Adelart de Bath, en lo segle XII, proclamava la rahó Judex uni- 
ver satis, prima judexy Roger Bacon afermave en lo segle se- 
güent, los furs de la sciencia positiva: sciencia autem particular i s 
docet certificare omnes conclusiones nataralis philosophie (1). 

Ucam negauerunt et aectem mahometieam asaumpserunt. » Vegia lo llibre den Giménez 
Soler El Stíio de Almería en 1300. 

Com a moetn de 1m diaposicions contra flastomadors o blaaí amadora, publieam la 
crida fete a Barcelona, lo 22 de janar de 1862, que indica com lea blaafemiea oomunment 
ditea eren tan repugnante y de tanta suteedat com lea que aruy son ditos ja tant sois per 
loa poblea mea meridionala y apecialment per loa d'Espanya: «Ara hoiate per manament 
del Veguer ordonaren loa Conaallera ela promena de la Ciutat que naguna persona atranya 
o privada de qualqre condicio o atament aia no goa a Joch na en altre manera dir mal de 
Deu ne de noatra dona Sancta María na jurar nagunea coses o partidea de noatre Deu 
aaluedor noatre ne de la beneyta Verge noatra dona Sancta María mare sua, qui sien deso- 
neatea o leges de nomenar de la persona del hom. E qui contratará pagará per ban cas- 
cuna regada M. solidos e qui pagar ñola pot que perda la lengua. Ea entes empero que 
ai la persona hauia ditea tala blastomles e tan deaoneatea páranles o hauia fete tan deso- 
neats aagramente que lo dit ban noy bastea, que aquella persona pagant o rolent pagar 
lo dit ban no f oa saneada ne abaolte ana bagues atar aquella persona a juy déla prohomea 
de la Ciutat. 

«ítem que alcuna persona de qualque condicio aia no goa jurar lo cora de noatre 8e- 
nyor Deu aaluador noatre ne de la beneyta Verge noatra dona Sanóte María mare aua ne 
lo cap ne altrea membree o partidea de lura cora a joch ne en altra manera. E qui con- 
tratará pagará per ban quada vegada X. solidos e si pagar ñola pot stará I. dia en lo 
CostelL 

«ítem que nenguna persona de qualque condicio aia no goa a joch ne en altre manera 
dir mal déla Santa o santos de Deu qui sien desonestes o leges de anomenar de la persona 
del hom e qui contra tara pagara per ban cada negada X. solidos. E ai pagar nols pot stará 
I. die en lo Costell de la mar.» 

(1) Vlollet, obra citada, II. pág. 8. 



11 



*** 



No és aquí tampoch lloch oportú per ecsaminar la bondat de 
les institucions polítiques y administratives deis pobles de la Edat 
mitjana. Sois devém recordar com les persones qui exercien la 
autoritat y la atministració publiques, staven plenes de defectes y 
debilitáis y ab tal inclinació a la arbitrarietat y al despotisme, que 
en la práctica resultaven moltes vegades inútils les mes savies 
lleys é ilusoris los drets y les libertáis del individuu o de la comu- 
nitat. La capitular de Caries Man?, del anp 811, ja nos fa veure 
que los pobres se planyien de haber sigut despossehits de llurs 
proprietats y reclamaven contra les arbitrarietats deis bisbes, 
abats. comtes y centenaris o magistrats subaltems: «Aquell qui no 
vol donar de bon grat <;ó del séu ais dits potentats, li paren oca- 
sions per condemnarlo y lo sen menen a la guerra sens desean^, 
fins y a tant que romanga empobrit y en la precisió de vendré sos 
béns, per tal que sois poden viure tranquils en llurs cases aquells 
qui han renunciat lo patrimoni llur, convertintse de proprietaris 
lliures en feudataris p vassalls.» Y aquesta abusió augmenta va al 
esténdres y solidarse lo sistema feudal. Molts deis barons y se- 
npors profitantse de la debilitat del poder reyal, cometien sens 
temor les majors maldats; robaven los monastirs, s'apoderaven 
sens cap rahó de quan portaven los viatgers, prenien lo bestiar 
deis pobres vassalls, imposaven tributs y servituts noves e insofri- 
bles. Vegís tota la vida den Pon<? de Vernet, un deis tais senyors 
del Rosselló, coetaní del rey en Pere I, vecsant ais monges de 
Canigó, fent mil diableríes, protegint los heretges albigenchs ab 
l'afanp d'augmentar lo desorde y lo stat anárquich d'aquests po- 
bles. De la matexa fusta era en Arnau, vescomte de Castellbó, 
condemnat per los inquisidors, cercant rahons sempre al bisbe 
d'Urgell, maltractant los vassalls. Ab epissodis interessants ha 
sigut esplicada la historia del avalotador y criminal Huguet de 
Bigues, un deis senpors del Valles, verdader flagell d'aquella 
comarca a les derreríesdel segle XIII (1). Per greus motius feu 

(1) MMponft, ÜHbamdoierofmtdal; MemoriM de la BmI Aoadwnia <to Bmbm L#- 
tn^VIL 



lf 

matar lo rey Ramir d'Aragó bona colla de magnats de la seua 
cort, fét cert que la llegenda transforma mes tart en la famosa 
«Campana d'Osca.» 

Altre exemplar de senyor insolent y malvat, atrevintse a totes 
les injuries y vecsacions, era en Guillém de Bergadá, lo nostre 
conegut trobador, homeyer del vescomte Ramón de Cardona. Y 
aquell Don Pedro Fernandez de Azagra, senyor d'Albarracin, 
rebetle al rey en Jaume I, desvergonyit y arbitrad sens límits, que 
a ITiora que lo rey Passetjá mantenía secreta refació ab casi tots 
los nobles qui anaven ab Don Jaume, los qui li trametien de nit 
queviures y facilitaven noves, cometent alta trahició, cosa llavors 
molt freqüent y sens moure gran indignado. Y com diu bé en 
VicenQ de la Puente: «Por abreviar omitimos las riñas entre Mon- 
eadas y Cervellós, por cuestión de un azor terzuelo, alborotando 
con esto al pais, promoviendo la anarquía, desafíos, batallas, sa- 
queos de lugares y matanzas de villanos que, al fin, como ánimas 
viles y venían á pagar el pato, ya que no el codiciado azor ter- 
zuelo.» Aquesta és la trista realitat d'aquells temps que ara veyem 
tan corprenedors (1). 

«Par la conduite de ees seigneurs riches et puissants, diu 
en Brutails, on peut juger de ce qu'était trop souvent celle des 
chevaliers obscurs et besogneux. La noblesse de cette époque 
fat terrible aaxfaibtes et merita de étre flétrie du nom de mala 
gent.* 

Donchs aquells cavallers obscurs y freturosos no anaven may 
a la guerra contra los serrahins per pura abnegació, per Pimpuls 
de la fé. La cobdicia era lo principal incentiu; lo desig de fer ra- 
pinyes y logres, de satisfer baxes passions, d'obtindre del rey 
concessions de tota mena, los portava a la host y a la cavalcada. , 
Y si no se tenien per suficientment pagats o no obtenien <;ó que 
desitjaven venien les rebetlions. Ben trista és en aquest punt la 



(1) Vegls encara com a exemplar curios dala perraraoa potentata l'infant D. Joan 
de Castalia, aegona laa ñores aportadas per en Gimenes Soler en son Sitio de Almería en 
¿300; y com altre cas inte r ese an t de les destrnoeions y danys que sofríen los poblé» ab les 
llnytes entre eenyors, pot oonsoltarse lo treball den Carreree Candi Enteneee y Templen 
en lee monUmyee de Pradee (Boletín de la R. Academia de Buenas Letras de Barcelona, 

D.'xno. 



14 

¿que harían los subditos con tan mal ejemplo, si el que debía dirigir 
y corregir, vivia en espantoso desenfreno?» (1). 

Lo meteix rey en Jaume tenia pié coneximent de la mala admi- 
nistrado deis sobiráns de son temps, puix en una lletra endre<?ada 
a Ramón de Cardona, scríta en Osea lo 7 desembre de 1259 deya: 
«Be creem que sabets vos e saben ho tots los homens de nostra 
térra qal mon no a negun princep qui tan poch tort fassa a sos 
homens com nos al nostre.» Comentan den Giménez Soler: «Jaime 
I se creyó autorizado para gloriarse de ser el rey que menos tort 
hada á sus pueblos, con lo cual expresaba su convicción de 
que los demás hacían tuertos y lo que es peor que podían ha- 
cerlos» (2). 

En Jaume de Vitry, patriarca de Jerusalem y gran prehicador, 
mort en 1240, deya en un sermó notable, que conexia reys que 
infidels a la llur missió, cercaven no mes que la vana gloría y se 
feyen par^oners deis lladres autoritzant les rapinyes, favorin los 
usurers y los juheus, per trauren diners, escoltant ab mes atenció 
los histrions y los joglars que no pas los doctors y los prohomens. 
Y un altre notable prehicador del segle XIII, Elinant, monge del 
Cistell, qui en sa joventut era stat trobador y havía passat tempo- 
rades a la cort de Felip August de Franca, deya baix la impressió 
deis seus recorts personáis: «Tot és venal en les corts; s'hi prac- 
tica sempre aquell vell proverbi, demanar la má buyda és ana 
temeritat (3). 

La funció augusta de la Justicia, anava també per molt mal 
cami. Sant VicenQ Ferrer se dolía en un sermó de la facilitat y 
freqüencia ab qué slnfríngien y arreconaven tot-seguit les mes 
savies lleys y ordinacions, avuy publicades y demá oblidades: 
hodiefacta, hodiefracta. Mal que molta gent creu esclussiud' 
avuy en díe. 

Un altre prehicador francés, deya deis advocáis y jutges que 
per arrancar diners, eren arpies; per parlar ab la gent, státues; 

(1) Estudio» critico» sobre la Historia y el Derecho dé Aragón, por Vioente de La- 
fuente; H serie. Madrid, 1885. 

(2) El poder Judicial en ¡a eorona do Aragón, por D. Andrés Giménez Soler. (Memo- 
rias de 1» R. Academia de Buenas Letras de Barcelona, yoL VHI) . 

(8) La Chaire frangaiee au mogen age, por L. de ia Marche. 



15 

per compendre, pedrés y per engolir, minotaures. Ya en lo segle 
XIII era una dita corrent, que lo jutge may no devía dexarse untar 
la má, unge re manas. Y no obstant era molt sovint untada. Axó 
és de veure ab l'abus de les composicions. La composición com 
tot-hom sap, era la indemnitsació que pagava lo delinqüent o los 
seus parents y amichs, a la familia de la víctima y una quantitat al 
Rey, de la qual n'anava part al jutge sentenciador, com a emolu- 
ment. Essent la presó molt severa y les penes corporals terribles, 
totmalfactor, per poch que pogués, prefería pagar la composició y 
ésser deslliurat. La cobdicia y la venalitat deis jutges hi trobaven 
excelent aperítiu, diu en Giménez Soler en la citada erudita Me- 
moria: «y esto demuestra que no andaba bien esta rama tan impor- 
tante de la gobernación del pais; los jueces, del mas alto al mas 
bajo, tomaban su oficio como granjeria y medio de vivir y no 
como ministerio; las credenciales de los inspectores de los juzga- 
dos hablan de los jueces con una tal severidad que a creerlos al pié 
de la letra debe afirmarse que la mayoría de los encargados de 
juzgar á los aragoneses merecían estar en la cárcel, ben guardáis 
ab cadena al co/l.* «Dos distintos procedimientos se ensayaron 
en Cataluña, en donde antes que en Aragón se quiso remediar el 
mal; primeramente se ordenó, en las cortes de 1283, que el Rey 
fiscalizase la gestión de sus oficiales, suponiendo que asi cesarían 
de obrar mal los malos jueces y para cumplirlo se dio encargo á 
los jueces de corte de someter á inquisición todos los magistrados 
de una diócesis y de este modo, realizando de tiempo en tiempo la 
misma inspección, se creyó tener á raya las extralimitaciones de 
los juzgadores; pero vióse que esto no bastaba, que la experien- 
cia de los acusados hacía infructuosa la tarea del inspector y que 
la mayor enormidad se cubría con un velo, que le daba visos de 
legal, y se adoptó otro sistema, que fué variar por completo cada 
tres años el personal judicial, sometiéndolo al propio tiempo á la 
fiscalización antedicha.» «Esto no podía ser fructífero: en Aragón 
y en Valencia eran casi todos los jueces anuales, la admósfera de 
los juzgados se oreaba con mucha mas frecuencia que en Catalu- 
ña, el periodo para el cual se elegían los jueces era tres veces 
menor y sin embargo, el aire que se respiraba en aquellos edifi- 
cios no era más sano ni estaba menos viciado, que el que infestaba 



16 

los juzgados catalanes.» cY entretanto los jueces, nominalmente 
responsables, de hecho inmunes, continuaban sus atropellos, ha- 
riendo justicia á quien mas les convenía y dificultando que la ob- 
tuvieran los que ellos no querían. Para esto el medio mas usado 
era dar largas al asunto, exagerando el procedimiento hasta que 
una parte, la enemiga, se arruinaba ó renunciaba al pleito; esta 
manera de buscar la justicia era muy corriente y es la acusación 
mas echada en cara á los jueces.» c Fácilmente se comprende el 
móvil de abogados y jueces al proceder de semejante modo; el 
| camine de la justicia se presentaba franco y expedito á los 

j ricos, mientras los pobres no hallaban sino tropiezos y atasca- 

l deros.» (1). 

! També tingué que dir deis jutges, notarte y advocats Sant 

} Viceng Ferrer, dolentse del perllongament desmesurat deis plets: 

«Ut possint recipere bona hominum prologant dietas ad octo, ad 
quindecim... et de módico faciant magnos processus et implent 
libros verbis inutilibus, et quod posset expecfiri intra sex dies, 
faciunt durare per annum.» (2). Puntualment lo que passa avup ais 
pobres litigants. Repetim altra volta: Sempre han tingut béch 
les oques. 

Y és que aquests mals provenien al igual que al present, de la 
manera com se donaven los nomenaments o s'adjudicaven los cá- 
I rrechSj perqué en la Edát mitjana ja conexien quefcom de la 

i empleomanía y los empleyats ab bons padrins. 

Lo rey Alfons V d'Aragó, IV de Catalunya, no crepa gens in- 
moral la venda deis cárrechs o magistraturas publiques y admetía 
presents deis meteixs qui saquejaven lo Tresor del Stat (3). Don 
Jaume I, encare que havia otorgat privilegi d'elecció del zalme- 
dina a la ciutat de Qarago<;a, vené alguns anps després ab gran 

(1) Entre los molts fets que podrlem citar, reproduhim lo referit en la Memoria, Un 
home rieh de Mallorca ferf una dona pobre, y quan aquesta, aprés de moltea d ee p eeea y 
treballs obttagué aenteneia favorable, oondemnant al ag rc ss ora indemnitsació pecunia- 
ria, no rolgué aatiaf erla, puiz abana baria posat aoa béns a nom de la muller; y encare 
que lo portaren a la presó, 11 era perinés allí teñir sirrenta y manjar tan bé eom a eaaa 
•ana, ab gran seandel del poblé. 

<2) Boque Chabáa: Beiudio eobre tos sermone* valenciano» de Son Vicente Ferrer 
(Madrid, IMS). 

(9) Gimenei Soler, El JueHcio de Ang^ Marti* Diee te Aiex (MaAriA tvm. 



11 

esperpaH lo dit cárrech per mil sous a Marti Pérez de Huesca; 
mas, al poch temps, se ti presenta en Pelegri Baldovi oferintli 
quatre mi! sous p Don Jaume no tingué inconvenient en pendre lo 
cárrech al Martí Pérez, tornantli los mil sous, p nomenar al attre, 
retenintse empero, facultat de destitució. No triga gayre que en 
Martí Pérez, pensant que lo cárrech de zalmedina era de molt 
profit, oferí al rep trescents marvedises alfonsins d'or p obtingué 
definitivament aquell cobdiciat lloch administratiu. Lo cas és ver- 
daderament edificant. 

En aquells meteixs jorns Don Jaume vené lo cárrech elevat 
de Justicia a Rbderieh de Castellazol per quatre-cents marave- 
dises. 

Don Alfons IV, en 1439, scrivia a sa muller p llochtinent sobre 
la provisió del vacant cárrech de Justicia d'Aragó, que procuras 
nomenar mossén Ferrer de la Nuza «a/ qu al f área tocar en cauta 
manera e com qae de vos partesca que per raho del dit of/ici 
nos seraesca de alguna quantitat aquella que mes pora al me- 
nys fins a III milia florins Barago per subvenir á nostres ne- 
cessitats.* Y sobre lo nomenament de batlle li scrivia: *E sem- 
blantment tractarets del offici de batlle general ab tots aquells 
qui entendreu (Donya María) hi vullen deis partits queus serán 
moguts e ofertes queus serán fetes nos avisar eu de continent a 
fi que nos puxan elegir e acceptar aquell que millor nos pa- 
rega.* Axó era posar al encant los officis de la administrado 
pública, casi com en los temps moderns se diu que en certa capital 
eren cedits per subasta los mes alts cárrechs de les colonies p 
que hi há homens polítichs qui teñen tarifas per procurar tota sort 
de credencials. 

Naturalment, los obtentors deis officis no anaven a altra cosa 
que a rescabalarse del preu pagat p a fer logres. Y los mes petits 
oficiáis prenien exemple p també prevaricaven. Recordemnos 
d'aquell batlle de Girona del segle XIV qui vené per dos florins 
la permessio a dos deis seus sayons per permetre lo joch en lo 
cali deis juheus, dijous p divendres Sant, ahon feren cap molts 
cristians, stablintse quatre tafureries. 

Quan los nomenaments no eren repals, sino per elecció deis 
ciutadans, també resultaven dolents. Dividits los poblé* en bando- 



*8 

sitats diu en Giménez Soler, cascun pretenía que fós jutge un deis 
séus p Pelegit venía ja compromés a donar la rahó ais propris 
electors, produhint rancunies y avalots. En pié segle XIV, la era 
clássica de la autonomía municipal en l'Aragó, les comunitats de 
Daroca y Burriana demanaren al Rey que los hi tragues la facultat 
de nomenar o elegir son jutge. «Para explicar el entronizamiento 
de la monarquía absoluta y la ruina de las instituciones medioeva- 
les no basta recurrir á la influencia del Renacimiento, sino que es 
de rigor estudiar la sociedad de aquel tiempo ansiosa de buen 
gobierno y con un régimen caduco y desacreditado.» (1). 

*** 

La arbitrarietat, les vecsacions, la immoralitat no eren tan sois 
en la cort reyal y entre lo personal administratiu nomenat per la 
Corona. Los ciutadans, los mercaders y artesans vehins de les 
viles, tots aquells reunits qui constituien lo Comú, volien també 
moltes vegades la libertat per ells y la sotsmissió y los sofriments 
per los altres, per los qui no eren llur partit. 

La ciutat de QaragoQa tenia lo fur deis vint> consistent en la 
elecció de vint ciutadans, los qui juraven les franqueses atorgades 
per lo Rey, entre les quals hi havía la de que, si los vehins fóssen 
acomesos o violentats per qualsevol altra gent, podíen sortir units 
y armats á anorresar la casa y béns del agressor dins o fora de 
la ciutat. Aquest monument de libertat, no fou, com regonex en 
Lafuente, sino un pretext per exercir tiranía. «Dentro de la ciudad, 
porque en muchas ocasiones sirvió de paliativo para venganzas 
de los caciques y aun para cometer asesinatos jurídicos impune- 
mente, aparentando que se trataba de salvar el orden público; y 
fuera, porque con ese pretexto cometían los vecinos, y en especial 
los ganaderos, toda clase de atropellos á mansalva, metiendo sus 
ganados por los campos de todos los pueblos inmediatos; y, si . 
llegaban á oponerse los míseros villanos, salían de Zaragoza las 
turbas armadas y arrasaban á roso y belloso cuanto se les ponía 
por delante, como hicieron con el Castellar, pueblo que destruye- 
lo El poder judicial m la Corona de Aragón, pag. M» 



19 

ron inicuamente, y no fué el único que hubo de ser victima de tan 
brutal tiranía.» 

Lo meteix féu Osea ab los malaventurats poblets del entorn, 
arraba^antloshi llurs sembrats y vinyes per la qüestió mes petita. 

Los burgesos o vehins richs de les viles constituien oligarquies 
qui govemaven a llur plér lo Comú. Lo poblé de Barcelona, <?ó 
és, los mercaders, menestrals y artistes, se planyien al rey en 
Pere III de que los ciutadans o proprietaris no los hi donguessen 
participado en la administrado de la ciutat y de que los consellers 
administraven molt malament. Les eleccions municipals se feyen 
també ab gran varietat de manyes o males arts; per axó, en les 
ordinacions reguladores del procehiment electoral s'hi anaven 
sempre afegint noves precaucions y garantíes, y no podent donar 
fí a les baralles, ni a las trampas s'adoptá lo sistema del nomena- 
ment deis magistrats municipals per insaculació. «Pocas veces se 
verificaba pacificamente la elección, y hasta costaba vidas de ciu- 
dadanos; cuanto mayor era la importancia del municipio, mas vuelo 
tomaban las intrigas y mayor influjo tenían las armas; se engran- 
decían cuestiones pequeñas, resucitaban rivalidades de familia, 
hacíanse valer amistades y triunfaba en las urnas el que por ser 
mas fuerte, ahuyentaba á los contrarios. En todas partes ocurrían 
disturbios por cobdicia de los oficios y siempre se consignan 
penas contra delitos electorales. La lista de ejemplos sería inter- 
minable. Cuando se introdujo la insaculación, demuestra á que 
mañas acudían los temerosos de un desaire de la suerte, un capí- 
tulo de una Ordenanza de Zaragoza que habla de la posibilidad 
de no poderse celebrar la elección por aprehensión, ocultación, 
manifestación, empara, ocupación ó por furto, robria, incendio 
á otro cualquiera caso fortuito de las bolsas y no serían muy 
legales estos actos, á pesar de tantas prevenciones y penas cuando 
Femando el Católico intentó modificar el procedimiento.» (1). 

Hi havia llavors, com avuy, molts devots a ésser constantment 
consellers, los concejales de oficio; ho prova que, en lo segle 



(1) OrgamiMcióH política dé Aragón mio§ tigU» XIV y XV, porD. Andrés Qims- 
nts Soler (Zangón, 18»); obra premiad* «n los Jocha Floráis ám 18M ds la capital ds 
Aragd. 



90 

XIV, tingué que ferse ja una lley Mellado, disposant que cap per- 
sona podía ésser reelegida per cárrechs municipals fins trancorre- 
guts tres o quatre anps de la seua sortida del consistori y en alguna 
vila se senyalaren fins a deu anys per poder entrar altre volta a 
remenar les coses del comú. 

A Franca, los municipis donaren també lloch a violencies y 
abusions, y lo citat Jaume de Vitrp depa en un sermó, d'aquelles 
asociacions de ciutadans: «Casi totes produhexen enemistáis fra- 
ternals, desigen la ruina de les viles vehines y fins les acometen, 
alegrantse de la mort del prohisme. Los forasters y los viatgers, 
sens defensa contre les comunes, son vecsats per elles ab imposts 
ilegals y despulláis per noves estorsions. En son sí, hi trobam la 
getosía, 1'engany, la intriga; part defora, combats.» 

En les viles proveníais e italianes vehém com per acabar ab 
les intrigues y les alteracions municipals posen un magístrat únich, 
lo podestaty sobre la administrado colectiva deis cónsols o conse- 
llers y per evitar les lluptes locáis, y complasencies del podestat 
per amichs y parents acordaren que lo dit magistrat no fós de la 
vila, sino foraster. 

Y ¿aquells menestrals y mercaders, o sia lo stament plebeya 
de llauors, qui clamava contra la corrupció y les ambicions de la 
burgesía oligárquica, eren immaculats? Axó ho contestaríen cen- 
tenars de disposicions deis mostagans, de los al muta zafes, de tots 
los magistrats encarregats de la salubritat deis aliments y del 
serve? del repés y de la inspecció deis preus del pá, del vi y 
d'altres queviures. També ho curien les nombroses prescripcions 
dictades per losconsells municipals y per autoritats repals per 
procurar que los industriáis produissen mercaderies de bona qua- 
litat positiva y no aparent, evitant la multiplicado de fraus y en- 
gañas. En 1284, los consols de Perpinpá féren un curios ordena- 
ifient special deis foms teulers, disposant de quina manera devien 
. coure los mahons y les teules, per procurar que no fos veñuda 
obra crua. Son innombrables les disposicions d'aquesta mena. Ja 
Uavors los hostalers batejaven lo vi de taula y feyen pagar la can- 
dela per anar al Hit ais pobres hostes deu vegades sa valúa: 
striotam exiget de tempore rationem, sicut tabernarias de can- 



déla. (1). Y nosaltres innoscents qui crehem aquesta trapellerie un 
invent deis Hotels d'avuy! 

En 1292, a Montpeller, los consellers se t robaren obligats a 
prohibir l'offici de taverner per ses malifetes y per ésser les taver- 
nes centres de mala gent. En lo meteix temps, en lo XIII segle, 
los prehicadors condemnaven ais fabricants de formatges, los qui 
per donar-los-hi aparenta mes agradosa los banyaven en una mena 
de potatge, inpalmentis sais; ais venedors de llet, qui la adulte- 
raven sens scrúpol; ais mercaders de cánem, los qui lo venien a 
pés y lo tenien tota la nit ab térra húmida per que fós mes pesant; 
ais camicers qui desfre^aven la carn passadá y tot ho venien 
sens pietat, recordant en Lecop de la Marche aquell cas cfun pa- 
rroquia qui depa al carnicer: ja fá set anys que-us compre la carn; 
y contestantli Pinteressat:— Set ansí y encara viviul; valdé admi- 
ran s respondiU Tanto tempore hoc fecisti, et adhac vms! 

Tingam present que fou en lo XIII segle y no durant los igno- 
miniosos temps moderns, quan Sant Ramón de Penyafort scrigué 
lo Modus Juste negocian di in gratiam mercatorum, per la mora- 
lització del comen;. Tampoch és invent del present temps l'abati- 
ment (quiebra) fraudulent, com nos ho diu bé un ban deis consellers 
barcelonins del segle XV: «No compareguts los dit abatut o aba- 
tuts passats los XXX dies... sien pintats en un gran pitafi ais peus 
deis quals en lo dit pitafi sien scrits lo nom e cognom tur, e apres 
los dits pitafi o pitafis, per lo official aquis pertanya, sien posats 
alt en les parets dins la lotia (Llotja) sobre lo portal qui entre en 
la duana per qo que sien ben vists e daqui no sien levats ans ht 
hagen star per eterna memoria si donchs no satisffahien lurs cree- 
dora. » De manera que tampoch és cosa nova lo posar al publich 
en la Borsa en un cartel 1 o avis los noms deis borsayres qui fugen 
sens pagar son deute. Aqui devém admirar com los antichs conse- 
llers no s'acontentaven en mostrar al publich perdurablement los 
noms, sino la efigie o retirat deis abatuts, estranya manera de fer 
una Galería de catalanes ilustres. En axó s'observa clarament lo 
progrés. Ara la fem ab homens com cal. 



(1) Un termo franela, eopiat en lo Manuscrit liatl 17M0 de l* Bfbttoteea Nacional de 
Parto, citat per L. de la Marche. 



t 



Ja deya bé Sant Vicen<; Ferrer en los seus sermons: «Ara quasi 
tot és avaricia, car quasi tots fan usures (lo que nos sabe fer sino 
los juheus), mas ara jan fan també los christians, com si fossen 

\ juheus, en tant que ja es complit lo plant de Jeremies dient: a mí- 

nimo usquead máximum cuncti faciunt dolum.» Y af egía enaltre 
sermó: «Si anau a ciutadans, totes les rendes son logres, ab les 
quals viuen com a porchs, ben menjar, beure, dormir e darse 
plaers carnals. Si anau a mercaders venent e comprant tot és frau 

i e logre epijor logre sobre logre.» Prenem nota de com, en los 

principis del segle XV, un home de cap tan ciar, y pietista sencer 

t ' v descobria ja abundants católichs juheus, qó és, iguals ais specula- 

j' dors y banquers d'avuy que ab llurs negocis, agavellaments y 

l trusts porten la pertorbació a la vida económica deis pobles. 

. Los agavelladors eren també vergagejats per los prehicadors 

deis segles XIII y XIV, dihent que al retindre los queviures per 

* fer venir la fam y la fretura, Déu avegades desbaratava llurs in- 

tencions, trametent bon temps y bones collites. Y deis botiguers 

í . de draps deyen que tenían una auna o mida per vendré y un altra 

per comprar, masque lo dimoni ne tenia una tercera, ablaque, 
segons espressa l'adagi, los hi amidaria les costelles; y si ells 
esposaven llurs draps en carrers obscurs per enganpar los com- 
' pradors, Déu los privaría de la llum eterna. 

En aquella societat no hi havía donchs, mes qu'un innoscent, . 
que un sach de colps, sens teñir ningú sota d'ell per esbravar la 
seua ira y dolor; aquella bestia ab tota la c&rrega era lo pagés, lo 
rústech, lliabitant deis masos. Aquest és lo darrer ximiot que sem- 
pre sTia ofegat. 



*** 



Y ¿en la clerecía les oques també tenien béch? molt llarch, 
empero molt llarch. En aquest stament, lo progrés o perfecciona- 
ment és innegable. La clerecía d'avup té verdadera superíoritat 
sobre la de la Edat mitjana. No cal sino parar sment en lo cap. 
Are com are no tenim ni podrien sostenirse pontífechs com Cli- 
ment VI (1342-1352), o com Joan XXII (1410-15) o com Alexandre 
VI (1482-1503). 



23 

Avuy no sería possible la obstrucció y la lluyta oberta d'un 
orde religiós vell e inútil contra un nou orde, jove, apropriat a les 
noves necessitats socials, destinat a fer grans serveys al cristia- 
nisme. Me referesch a la scandelosa oposició deis Senedictins con- 
tra los frares menors, deis qui lo mon n'era freturós; la reforma 
franciscana triunfa d'aquella oposició en pié segle XIII. No eren 
en reduhit nombre los qui engrossirenles hosts deis albigenchs, mes 
per sperit o opinió anti-sacerdotalista, devant tanta corrupció de 
la clerecía, que no per convenciment de les doctrines herétiques. 

En son treball La Société cTaprés les Sermons, diu en Lecoy 
de la Marche que la clerecía fou un deis principáis temes de les 
critiques deis prehicadors deis segles XIII y XIV, puix la Iglesia, 
qui volia que sos ministres poguessen ésser proposats com a 
exemplars, devía usar ab ells tota severitat. «Es precis dir, que 
ells no li feyen pas sempre honor; rarement elle avait en a com- 
batiré chez un aussi grand nombre Vesprit <f indiscipline et de 
relachement; rarement les reformes avaient etéplus nécessaires. 
Le luxe et la richesse, principal e cause des errements des 
prelats et des moines y les perturbations de la doctrine, un des 
premier s resultáis de la oisiveté et du vagamondage de lapen- 
sée, trouverenl dans ees hommes evange fiques (los prehicadors) 
de terribles adversaires.* Los bisbes negligents, qui no s'ocupa- 
ven de la direcció de llurs diócesis, eren molt censurats. Los si- 
moniachs, aquells qui compraven o venien los cárrechs ecclesiás- 
tichs, una de les formes mes generáis de la corrupció de la clere- 
cía, fóren també enérgicament combatuts. 

Sobre la cobdicia deis prelats deya lo ja citat patriarca Jaume 
de Vitry: tUn rich los demana, hi corren tantost; un pobre los 
crida, s'escusen o fan lo sort.» Y del afany ab qué cercaven rique- 
ses per viure ab sobreña y ostentació deya lo monjo del Cistell 
Elinant (+ 1237): t ¿quina diferencia hi há avuy entre la taula d'un 
prelat y la d'un rey? Per ventura los abats no volen també men- 
jarsde princep?» Y Steve de Borbó, monge dominica (+ 1261) 
recomptava lo scándel deis pobles del Llenguadog al veure la 
pompa de les cavalcadures y del seguici deis legats pontificis y lo 
contrast ab la pobre cavalcadura del Christ. 

Guifre, canonge de Troyes a la primeria del segle XIII, al ob- 



94 

servar que molts capellans oblidaven que losbénsque tenienno 
eren per plahers, mas per almoynes, esclamava en un sermó asse- 
nyalat: c Absorvida la clerecía en les coses de la materia, no cura 
de les de la inteligencia. Se distingeix del poblé solament per la 
vestidura, no per lo sperit; ensenya en la trona <?ó que aprés des- 
ment ab sa conducta; la tonsura, l'hábit, lo Uenguatge li donen un 
verniQ superficial de religió, umbraiilem pictaram; mas, part 
dedins, dejus les pells d'ovella, s'amaguen los hipócrits, los llóps 
devoradors.» 

Los sermons de Sant Vicen<? Ferrer diuen de la clerecía del 
segle XV lo meteix que Elinant, Steve de Borbó, Jaume de Vitry 
y Guifre de Troyes deyen de la clerecía deis segles XII y XIII. 
Quan descriu lo spectacle del Juhí final refereix que Déu fará un 
gros feix de prelats y clergues simoniachs y gallófols, qui teñen 
ufanoses cavalcadures y amistangades: t Oh! quin feix tan gran de 
aquells al infern! Un altre feix se fará d'Emperadors e reys que no 
han la senyoría ab bona justicia. Altre faxot de mals religiosos 
que no teñen la religió, mas volen viure per lur volentat... Oh! 
quin faxot tan gran! Altre faxot de mals clergues... indevots, 
jugadors, concubinaris, ab bona ballesta! Oh! quin faxot tan gran 
d'aquests via a infern!» En altre sermó diu: cLo major mal que es 
al mon en religiosos e preveres es ociositat. Los preveres no han 
a anar fora a cavar ne a laurar, mas viansen (sic) a la plaga a 
mirar vanitats; si pase una dona que vinge del riu de lauar draps e 
irá descaiga ¡oh! com te los peus blanchs!... Mes los valríeanar 
aprés missa a scriure o legir o anar a cavar al ort.» «Ja los preve- 
res no dien matines sino matines Manques al sol exit... e si les 
diuen ans de dia pereosament e endormiscada et confuse xam xam 
so daram; les altres hores apedregan sens devoció a les finestres 
o per les carreres...» Y quan un qui-s confessa diu al confessor: 
tYo he mort un hom.— Donchs, feu dir misses per aquell e yo les 
diré; Oh! traydor! mes valríe que féssets dar a la muller que li 
han tolt lo marit e no ha res de ques govem. Guarda religiós 
quet diu ton mestre Jesús, misericordiam voló et non sacrifi- 
cium.it (1). 

(1) Estudio •óbrelo» eermonee valenoUmo* de San Vicente Ferrer, por D. Boque 
Chabáf (Heriste de Arehlros, IMS). 



La sátira que féu del clergue sibarita Peminent scriptor cátala 
Fraocesch Eximéni<;, frare menor, de les darreríes del catorzén 
segle, és tan torta com la de Sant Vicemj Ferrer. En aquella Uetra 
que suposa endre^ada per un preveré al seu métge, demanantli 
consell, li manifesta sa manera de viure, referint per menut los 
menjars y vins que consum, tots richs y forts, així com les como- 
ditats que usa en banps, vestidures, Hit y jochs y finex dihent: 
tTot mon vestir tinch perfumat de mosquet, de civeta e d'apga-rós, 
de la qual, en l'estiu, me lave les mans e ma cara, posantme a 
taula e llevantme d&dormir. E per gardarme de scaldadura, ma- 
nem ventar sovint, en estiu. E jatsia sovint rebeba crestiris, no 
puch lo ventre buydar; e desige fort ésser delgat, per tal que, 
cant vaig per la ciutat, em vehen les dones, que no m'escarnes- 
quen vehent lo ventre que tinch gros. E per conservar sanitat, use 
ab fémbres sovint. E per tal que no faga a negun injuria, falles 
me cercar fadrínes: e trobe que milis men sent. Per anar net e 
alegre, entre sovint en banjos, e tot jorn renovelle mes rasures, 
car pus bella cara men fa lo mi rail. Guartme de tot desplaher axi 
com de mort, e baile a vegades en cambra ab los meus goliarts. 
Vejats si us par aquest bon regiment: car si a<?ó no basta, yo hi 
ajustaré mes.» 

Y la resposta del físich és una repulsa cruent com cap altra: 
«Vostra folla lletra he rehcbuda, que resposta no mereix... lo re- 
giment de vostra vida es tal, que us portará a gran confusió e 
vergonya davant homens e Déu... Cant dehiets que usats aytals 
e aytals viandes, e bevets aytals vins, dich vos que les coses 
aquexes totes vos son mortals. Mas done mon consell que tornets 
a aquelles en qué fos nodrit, <?o es: a pa d'ordi e a menjar cebes 
e alls, e a vegades un poch de carn salada, e que begats de l'ayga 
axi com llavors fehiets, o del vinagre bé amara t... Lo bon Hit que 
tenits vos empatxa que lo ventre no pot fer sa labor: mas si ja- 
hiets axi com vostre pare, no hauriets mester métge, ne porga ne 
crestiri, <?o es que jaguessets en térra e aquí mal cobert. Llavors 
lo fret vos faria temprar. Mas yo hi sé altra medecina que abans 
vos haurá porgat, <?ó és: per lo ventre, bona llanada qui fos de 
part a part, que tot vos buydaría; ne y caldría altra art. E llavors 
amar vos hien les dones, car seriets gaUart. Los esturments e 



96 

ocells que ohits en cambra nos concorden ab los porchs, bous e 
cabres que soliets ohir en la casa pagesa hon fos nate nodrit. 
Per que, tornats a aquella si volets pus viure: si no, irets a pijor 
per les clamors deis pobres, de qui menjats la vida, a gran dam- 
nacio de vostra mala ánima e a confusió de |a vostra casa, de vos 
qui us jactats e engrexats d'a<;ó que no és vostre/ans es de Jesu- 
cristo com aquest, ab grans penes, ho llexá ais pobres, sos amichs, 
e sos filis. Jactats vos pups de fémbres. E sots preveré nial e sut- 
zeu e desastruch! Si cantats sovint, fets a Déu gran irreverencia, 
e peccats fort greument: si no us ne abstenits, no satisfets a les 
almoynes que rehebets ne al vostre benifét, e menjats pá de dolor 
qui us portará a diables, ais quals vos recomane. Aquest es mon 
consell, si volets Uongament viure e pus plaure a Déu.» (1). 

Molts descarriláis y molt sibaritisme devia haver observat 
l'Eximéni<; per dexamos una figura simbólica deis préveres co- 
rruptes de son temps pintada ab tant vives colors. 

Refereix en Lecoy de la Marche, amparantse sempre en los 
sermons, que 1'amistanQament stava tan arrelat entre certs clert 
gues, que, obligats per lo prelat a optar entre la amiga o son cá- 
rrech ecclesiástich, preferien la fémbra, y puix romanien prompte 
sens recorsos y en la miseria, la dona los abandonava. cDans cer- 
taines localités, les populations avaient tellement horreur de la 
pretésse comme on Tappelait, que personne, á Péglise, ne voulai- 
échanger avec elle le baiser de paix.» 

Tocant a a<;ó és molt espressiu un altre sermó de Sant Viceng 
Ferrer, al descriure la corrupció de la societat de son temps, fo- 
mentada en part per lo scisme de la Iglesia: cEls religiosos son 
princeps de doctrines, mas ara no son princeps per la mala vida 
que fan... els ecclesiastichs tots son simoniatichs. En la prelatura, 
dignitat e rectoría (bisbes, canonges y rectors) no hi entre negü 
per la porta... hi deuen entrar per la porta, mas ara per lo postigo. 
Ladres, ladres son. E puis, quan hi son entrats veluos plens de 



(1) Lletra que un gran golafre ecclesiástich trunes a un métge per demanarll con- 
sell sobre lo regiment de sa rida. Treta d'un lis. de Lo Tere del Crestiá, oompost en lo 
eatoraén eegle per Fr. Franoeech Exhnénic. Publleat en l'aplech: ConselU e faulrn e 
altre* Üigendee del bon temp$ da noetra üenga materna, per Nanthoni Bnlbena Toeell 
(Barcelona, 1904). 



ufanies, avaricia, luxuria. Anauvosen religiosos ¿On es la pobresa 
apostolical? Tots son logrers. dar diners a juheus a logre jar... ¿E 
de castedat? pochs son que no hajen una especial (una concu- 
bina)... Si vos anau ais capellans, son jugadors de daus, taffurs, 
bagassors (sic) y juradors, bevedors per tavernes, ajustadors de 
diners.» Y consella a les autoritats civils que per combatre lo con- 
cubinat deis clergues se dirigesquen directament a les concubines: 
«Lo clergué no es de vostra jurediccio, mas la putaña es de vostra 
jurediccio... e contra aqüestes feu un statut, que putaña no estigue 
en casa de degu, mas que vaje al bordell a part a un cap de la 
vila... e si la trobau en casa del capellá preneula, que no es pri- 
vilegiada la casa de aquell pera la putaña e no toqueu al preveré.» 

Los monestirs foren també ab freqüencia contagiáis p^r lo des- 
orde y la corrupció. No eren dos o tres convents y en curta tem- 
porada los desmoralitzats. Eren mólts y ab una persistencia qui 
indicava o la impotencia deis alts poders ecclesiástichs per la re- 
pressió y la reforma o una pregona compenetrado d'aquella indis- 
ciplina monástica ab lo stat general de la societat. 

En mon treball Relaciones entre los monasterios de Campro- 
don y Moissac y ja he descrit los freqüents desordens d'aquells 
benedictins, a voltes dividits en bandositats y desobehint al abat, 
a voltes fentli falses acusacions; ja era lo prior Bemat Pont, en 
1448, processat per sa vida licenciosa, rebent ávols fémbres dins 
lo convent, ja era lo monge almoyner Narcis, processat per ésser 
pare d'una criatura tinguda ab una monja; ja, per fí, eren una certa 
fracció de monges qui usaven armes, assetjaven un convent de 
religioses o desparaven la culebrina del monestir, per diversió, 
envers los carrers de la vila. 

Tampoch son petits y limitats los desordens en lo convent de 
franciscans de Cirona, segons referí en Chia en son 1 libre La 
festividad del Corpus en Gerona. Les relacions deis dits monges 
ab les religioses del monestir de Santa Clara eren bon xich scan- 
deloses. En 1409 aquells frares fóren punits per fets greus; al cap 
de dotze anys ja staven novament viciats y los consellers de la 
ciutat demanaren al prior del orde la separado de set monges 
deshonests y consta que en 1475 continuava la inmoralitat. En 
1433, se pogué redre^ar un poch la disciplina entre les religioses 



as 

de Santa Clara, empero, en 1445, aparen altra volta descarrtlades. 
Los consellers scrivien a la Reyna en lo dit any que, un frare 
francisca csots color de confessar, entra massa sovint en lo dit 
monestir (de Santa Clara) e ben sovint s'acompanya de compa- 
nyons que son massa solicits d'acompanyarlo.» En la informació 
que féu practicar lo rey al bisbe Margarit (1462-1484) se prova 
que los desordens de les dites religioses cvenien per los frares de 
framenors qui, axi com les devien corregir, les tenien com a pro- 
pries mullers; fins arrancaren una fadrína de dit monestir e me- 
trenla al publich (lo bordell) e aqui teninla a gony sens nenguna 
vergonya.» Axó no fa a ésser comentat sens fastig e indignado 
y degué esperimentarho aximeteix lo bisbe de Cirona, quan, en 
1478, ana en companyia deis jurats de la ciutat a foragitar totes 
les religioses clarisses, dexant en lo monestir únicament la aba- 
dessa. 

En 1472, lo Consell de Barcelona acordá fer ordinacions «so- 
bre los abusos que f an en los monestirs de les monges axi tenca- 
des com no tencades de la present Ciutat, en los quals entren axi 
los homens com si no eren monges.» Y en 1493 lo rey deya ais 
consellers meteixs que s'ocupassen de la disciplina deis convents 
«en vista de la disolució gran de algunes religioses de aquexa 
Ciutat.» 

Mas la clerecía regular no mancava solament de disciplina y 
de moral, sino de caritat y de bons sentiments. Sémpre tenim pre- 
sent lo cas que trobam en una Uetra del any 1380, referent al mo- 
nestir de Mont-serrat. Lo rey en Pere III scrivía al prior dihentli 
que sabía que feya vuyt meses tenía en presó, ab cadenes de ferré, 
a la mare y la muller den Berenguer Mulner, de Monistrol, per 
rahó de no haver aquest home pagat tot lo preu del arrendament 
deis acaptes del monestir; y que com axó era per culpa sola de la 
fretura que patía aquella comarca y noresmenys lo dit Berenguer 
oferia donar sos béns en satisfacció del deute, desitjava (lo rey) 
que fóssen deslliurades abdues dones, puix lo contrari aseria 
crueítat e cosa que no es acostumada en riostra térra.* Era po- 
sitivament una delicia viure en aquell bon temps. 

Un deis sermons franceses a qué havém fet referencies, deya 
deis monges del segle XIII que ja no pensaven en qui tindría lo 



oonvent mes hospitateri y de mes sever regiment, sino qui podía 
teñirlo mes rích y mes sumptuós; y tfegía: en los monestirs d'ara 
los forns son verdaderes torres, los greners son cases de princeps, 
losstables de lesbesties cambres reyals; y lo pitjor cncarc> és 
qae llar ergullpaja mes alt que no llurs magnífichs edificis. (1). 

La cobdicia, Pifan? d'adquirir terres y drets era tan forta, que 
quan se perdien los documents d'una finca o d'un privilegi, ne 
fepen d'altres ab imitado, y a voltes per justificar l'examplement 
d'ma pe<ja de térra o per donar legalitat a una usurpado, no te- 
men mirament en fer scriptures falses. L'arxiu del monestirde 
Geni ne stava pié d'aquesta mena de documents ~ En lo de la 
Grassa, los paleografs y critichs han descobert també no poques 
scriptures, algunes carlovingies, falsificades o adulterades ab in- 
terpolacions. A Sant Joan de la Penpa hi havia la notable conces- 
sió de privilegis al monestir d'Ovarra per un comte de Ribagorpa, 
essent tan fals lo comte com la scriptura. Al arxiu capitular d' 
Urgell s'hi troba la anomenada carta de la organització ¿'Andorra 
per Carles-many, tan apócrifa, que, a la simple ullada, román 
convengut tot-hom conexedor de les cartes imperials del vuitén 
segle, falsificado feta segons diu en Pasquier, en lo segle onzé. 

En 1422, los magistrats municipals de la ciutat d'Urgell degue- 
ren protestar contra certa scriptura notarial qui fepa constar un 
suposat homenatge deis habitants de la ciutat al bisbe, trapellaría 
preparada sens dupte per augmerftar algún dret senporial de la 
mitra. Lo notari y lo prelat donaven ja com a fet un homenatge 
que encara no havia tingut efecte y afegien innovacions a la forma 
fins llavors acostumada: «en la carta per vos presa ajats ennovellat 
ajustat, qo es coses e paraules insolites e no acustumades de posar 
ni menps convengudes en la prestacio deis homenatges.» La mala 
intenció del prelat y de son scrivá és ben palesa. 

Y lo respectable P. Jaume Pasqual, monge de Bellpuig de les 
Avellanes refereix, al tractar de la diócesis de Yctosa, que los 
frares de Sancta-Cecilia de Mont-serrat pogueren arreplegar una 
butlla del Papa Benet VI, endre^da a un altre monestir, y com 
Tabat d'aquest portava lo meteix nom (Cesarías) del de Santa- 



(l) MtnaMrttillMiiiidtltBlbllotMaNaQloiialdtPuto > n. a »16a. 



90 

Cecilia, s'apropriaren dita confirmado de possessions y privilegis 
(segle X), esborrant lo nom del altre convent y scrivinthi en son 
lloch Sánete Cecilie Montis Serrati, encare que no hi cabien bé 
tantes Uetres. t Es pues constante, diu lo pare Pasqual, que apro- 
vecharon los monjes de Sfcnta Cecilia aquella bula realmente con- 
seguida por otro Cesado, abad de monasterio bien diferente del 
suyo, aplicándosele a si, no hallando inconveniente ppr ser gene- 
rales las clausulas. De esas trampillas infames hallamos alguna 
vez en nuestros archivos.» No cal ferhi comentaris. Devém adver- 
tir, empero, que los senpors lléchs també sabien estrafer los docu- 
ments quan ne sentien necessitat per justificar alguna usurpado. 
Entre altres podém citar en Berenguer de Viladecols, qui fou 
processat, (comprant després lo perdó) super crimine false carte 
sea false scripture, per lo rey en Jaume I; y també en Cuerau de 
Cabrera, qui en lo litigi que sostenía contra lo Comte d'Urgell, en 
1 156, sobre certs drets en lo poblé d'Albesa, presenta un document 
fals en dan? del seu contrari, essent declarat nuil per los jutges: 
cet in illo instrumento videbantur littere rase et eméndate et quod 
gravius fuit, in loco ubi continebatur die et annus; unde pars Comi- 
tis predictam scripturam invalidam esse dicebat; quod pars Ceraldi 
negare non potuit sed dicebat hoc a se non esse factum ñeque ab 
aliquo per suum mandamentum...» Eren, donchs, abundants los 
falsaris entre la gent elevada tan llega com ecclesiástica. 

Ans de dexar aquest punt deuriem dir algunes coses de la 
corrupcio deis Templers y los Hospitalers y com oblidaren lo pri- 
mitiu objecte de llur institució; deuriem aximeteix parlar de la con- 
ducta de molts deis inquisidors y de llurs oficiáis, los qui no para- 
ven atenció a les recomendacions de benvolenga y d'assuaujament 
que homens superiors com Sant Ramón de Penyafort, los hi en- 
drepaven, sino que ab solicitut excesiva los uns y ab miraments 
indignes los altres, procehien ab estraordinaria rigor, sens obser- 
var les regles canóniques, segrestant béns deis innocents, matant 
secretament en l'interior de les presons y donant sempre proves de 
duresa de cor y de mala intenció. 

Mas, la estensió d'aquest capítol no-m permet tractar tan inte- 
ressants questions históriques y acabarém fent avinent que tot lo 
referit del stat de immoralitat de la clerecía y deis monges vé ja 



31 

provat per lo f et de la freqüent creació de nous ordens y congre- 
gacions ab regles mes stretes. t Cada nova creació monástica és, 
de fet, un assaig de reforma, un sfon? per tomar a la primitiva 
severítat de la vida monacal, sens repós alterada per la acció 
disolvent de la riquesa y per la entrada cPhomens indignes, sens 
abnegació cristiana y sens vocació.» «Si los mes petits deis cler- 
gues se mesclen ab los darrers staments socials, los clergues mes 
elevats se compartexen ab los barons la influencia política y por- 
tan sovint una vida quasi tan mondana com aquests. Lo desitj de 
corregir lo dit stat de coses subsisteix tots-temps. Lo pur senti- 
ment cristiá no para d'inspirar assaigs de reforma, atemptaments 
mes d'una vegada admirables.» (1). 

•% 

En Jahuda Bonsenyor scrivía a les darreríes del segle XIII son 
Libre de páranles e dits de satis y al tractar de la dona deja: 
«Mon fill vé darrera leo e dragó, e na vages darrera fembra; item, 
pregua Deu que-t guart de males tembres, e tu guardet de les bo- 
nes. Axi son com baladre que ha bella la fulla e la flor e si hom ne 
menge auciulo.» (2) Y temps aprés, 1'EximéniQ vingué a fernos 
una descripció poch agradable de les sensores del segle XIV, «qui 
van de novells talls de vestidures, ab gests enamoráis, qui giren 
los ulls a<;á e lia... que fan tots los maríts besties e mes que mes 
los pus certs qui menen al costat les monges de llur lurepa per 
cubrir llur bon fat: qui porten les celles pintades e arcades ab XIV 
colors... totes almescades e ab odors de tunin.» 

Un prehicador francés, a mitjan segle XIII, en Cuillem de 
Montreuil, depa del sperit de contradiccíó o del despagament de 
les dones y de son desig de governarho tot: «Antigament la muller 
era fidel al marit, mansa y suau com una ovella," mas avup son 
féres, volunt portare brachas.* No és donchs un mal modern que 
les dones vulguen portar les calces. 

Empero llavorslos marits hi apllcaven correctius mésenér- 



(1) Hi§Udr9dmimUUUiomd0laFnme§ t y%áami,U. 
i) Jakmda D omm y or, por Qabrtol LUbréa (Palma <to Mallorca, 1881». 



gichs, com podém deduhir de motts documents )a coneguts, entre 
altres d'aquell que otorga devant de notan en 1370, un apotecarí 
de Santa-Coloma de Queralt, prometent no batre sa muller ab tal 
duresa que pogués ociurela o dexarla alistada per tota sa vida, axí 
com a no donarli metzines qui poguessen darli mort igualment, 
per rahó de qualsevol falta comesa. 

Sembla que en aquell temps també les dones volien fer moltes 
mes despeses de les que la fortuna del marit permetía, en vesti- 
dures y omaments y per la conservado de la beliesa de son eos. 
Les modes foren motiu de constante censures deis prehicadors y 
de bans y disposicions de les autorítats civils. En un sermó deya a 
les fembres Sant VicenQ Ferrer: «Deurieu lexar aquexes vanftats, 
per les quals complaeu ais rapados, có és ais diables... quan se 
confessen diuen elles penjó me he apparellat axi, per que mon ma- 
rit es jove... falsia deyen, que aquells cabells que ha ven son canute 
o negres, o son calba e posauvos cabells rossos á les polseres. A 
altri voleu engañar. ítem, teniu les «jelles pelades e vos feu vos hi 
hi aquell filet; sou negra, e posauvos hi blanquet ¿E no sab vostre 
marit que negra sou? oh! de la folla! per altre se ho pose.» Y des- 
crivía axí la insisten^a que tenien en demanar al marit vestits de 
preu superior a sos cabals, obligantlo aprés a cercar diners per 
actes o afers incorrectes, cosa molt corrent avuy en die: «Si la 
dona vol una roba, tots dies, a mati e vespres, diual mesquite 
marit,— Senyor, una gonella per a mi; n'aytal ne ha Tetes tlues a ta 
muller, e yo no nTie haud encara, e yo he portat tan bon exovar 
com aquella. Ram y rum> no'l dexerá dormir, dient lo marit— oh! si 
no tenim diners... Tantetant quehauráa fermalbarat per com* 
plaure a la muller.» No és possible dirho mes ciar. D'axó a cercar 
un amich qui pach los comptes de la modista no hi ha mes que 
un pas. 

Rahó tenien los pahers de Lleyda per publicar en 1381 aquest 
ban: «Ara hojats queus fan saber la Cort els pahers e prohomens 
de la Ciutat que ells per bé e profit comú de la Ciutat, e per squi- 
var diverses messions quis fan en los vestirs de les dones e en 
altra manera en los convite de les noces, que tomen en gran e 
evident dampnatge deis singulars habitadors de la Ciutat han 
stablit e ordonat que neguna dona maridada no pot ne g06 portar 



neguns vestir* de drap dor, de velfute ni de drap de seda ni al- 
guna trneses de perfes dar ni chrgent... E qui contratar* sapia 
que perdrá les dites vestidnres e ameses e pagaré per pena L. 
Ufares jaqueses.» 

Les cohes deis vestifs eren lo que mes critiques movien. Lo 
prehicador ja citat, Steve de Borbó, deya en la primera meytat 
del segte XIII: t¿Per qué no teñen vergonya les dones de usar un 
apéndi? que la natura ha reservat a les besties?» Mes de dues cen- 
turies aprés draques! prehicador, lo Consell de Barcelona encare 
tenia que veure ab les cohes y en una ordinació de 1472 disposava: 
cE per semblant del abus que és fet de les cohes de les dones, e 
del anar de nits, e del aturar que fan los homens devant les dones, 
axl enlaSeue aSectaMaria de la Mar, cotn enaltres sgtesies 
mentre ques fa lo ofici divinal», eseent punit ab pena de vint sous 
Pus de cotia en lo vestit femeni. Aqüestes cohes portaven deses* 
perats a tots los moralistes de la Edat mitjana. Es yeritat que tam- 
bé los trepa de test lo pentinat y agen^ament del cap, principal- 
ment ab uns con» qui eren en aquel! temps usats per tot arreu. 
Panules de Sant VicefM? Ferrer: «Oh! Deu mita feta dona e yo me 
so feta vaca, ab aquella coms e plena de vent», fentalusió ales 
mtaegues ampies deis vestits. Y de les sensores del segje XIII 
feya una crítica severissima lo frare dominica Git d i 0rleans, en 
1272: t En apercevant une de ees femmes, ne la prendrait-on pas 
pour un ehevalier se rendant fc la Table Ronde? Elle est si bien 
equipée, de la ttte aux pieds, qu'elle respire totrt entiére le feu du 
démon... levez les yeux vers sa tete: c'est la que se voient les 
insignes de Penfer; ce sont des comes, ce sont des chefcux morís, 
ce sont des figures de diablea.» (1). Los qui creyem que aquests 
vestirs y pentinats despertant l'instint luxuriós del home, eren cosa 
deis immorals temps moderas, nos trobam ab un moraliste del 
temps de Sant Lluis y del bon rey en Jaume I, quf esetameva: 
Sant símiles mulleres ornatae monstro Medasae. 

Tot axd portava indefecttblement un stat de dorrupdó y de 
rebaxament moral, que alguns creuen inferior al present, empero 
nosaltres sorn (Tophrió que era molt mes estés y grotler que fio 

(1) l-d*]tiUñrt>hmLa8ooiBt4*<*r*Ut 



34. 

Tactual. Mossen Segura, un erudit sacerdot catata y autor de tre- 
balls histórichs, scríu en un estudi sobre costumes, que en la Edat 
tnitjana nos apar la fembra molt estimada y honrada, mas que, 
paranthi esment, hom veu que lo coliment era millor per la dona 
altruy que no per la sposa propria, prenent FamistanQament pro- 
porcions y publicitat extraordinaríes. Y té molta rahó. 

¿Qué diríem are d'un senpor com lo Vescomte de Castellbó, 
qui nomenava en son testament, y al costat deis lledesmes, sos 
filis adulterins ab un desvergoniment inesplicable? t ítem dimitimus 
matri B. filii nostri spurii de Bages XXX scutatos auri. ítem dimi- 
timus Peyronete matre filie nostre spurie quam maritavimus in loco 
de Beuquet XXX scutatos auri. ítem dimittimus alus matribus fi- 
liorum et filiarum nostrorum spuriarum que nunc vivunt cuilibet 
viginti scutatos auri.» Sembla que aquest home treballaba per dot- 
zenes, puix cansantse de la llarga enumeració de tans bórts, cerca 
la brevitat y prescindeix deis noms, fent un llegat o dexa general 
a totes les altres mares deis filis y filies no anomenats encare, sens 
recordarse potser del nombre, secse ni nom de cascun. 

Lo meteix nos pot passar ab un personatge tan extraordinari 
com en Carles-many, qui tingué no menys de nou mullers succesi- 
ves, repudiantles quan n'era enujat y encare mantenint amistangades. 
Un antich autor deya del gran monarca: Píusculum mulierosus 
faity y un altre descriu lo somni del monge de Reichenau, coetani 
de Caries, quan en visió tingué davant l'Emperador encadenat axi- 
com Prometheu, ab un voltor demunt, devorantli los orguens ge- 
nitals; y al preguntarse lo monge qué havía fet Caries per meréxer 
semblant suplici, un ángel li respongué: Si a la narrado deis seus 
fets notables hi ajustes la de les seues accjons luxurioses, veurás 
per quina rahó sofereix tal punició. Y lo pitjor és que les filies de 
Carles-many, ab aytals exemples y acostumades a la vida lliure y 
accidentada de la cort y deis viatges, tingueren també una conducta 
molt reprobable. 

En la Edat mitjana los borts anaven en orris; devegades trobam 
en una sola scriptura fins a tres bórts, entre los testimonis, y que 
s'anomenen axi menys de sentir cap neguit. Lo bórt de Pallars, lo 
bórt de Bellera, lo bórt d'Orcau, per totes parts aparexen bórts de 
grans families senyorials. 



Fifis les donzelles eren menys respectades y respectables que 
ara; en Gauthier fa notar la manera desfavorable com les tracten 
les velles cangons de la Edat mitjana y si sospita que hi ha ecsage- 
ració pensa també que no eren sobreres de virtut y de grans qua- 
litats. cja sé, diu, que no puch trobar en les fadrínes del segle XII 
la finor y perfecció de les contemporanies de Sant Francesch de 
Sales y Bossuet; sé també que eren massa lliures y grosseres per 
compararles ab Mmes. de Sevigné y de Grígnan; sé, per fí, que 
per cisellar aquesta admirable státua de la dona cristiana moderna 
ha sigut necessari lo sfon? y lo cisell de moltes cen tunes.» L'exem- 
plar de la donzella de les cangons de gesta franceses és la filia de 
Carles-many, la Belisenda del poema Amis et cfAmiles; ab fre- 
qüencia les presenten agressives, dirigintse elles ais homens de- 
claran tloshi la llur amor y llurs apetits carnals, sens mica de pudor. 
La ecsageració és evident, mas ho és també lo mancament de la 
finor y la discreció d'avuy, ¿que significa la custuma de que al 
arribar hostes o forasters a les cases, les filies eren les encarrega- 
des de acompanyarlos a la cambra y d'ajudarlos a despullarse? 
En Gauthier diu que los texts son irrecussables y no donen lloch 
a duptes. cPour endormir les hdtes de leurs peres, elles les mas- 
sent ou les tasto nnent.» 'c(Jn tel massage, pendant le sommeil, 
faisait partie jadis, afegeix Meyer, des soins dus par une hospita- 
lité attentive. Au moyen age, les détails de la hospitalité, tels que 
le coucher et le bain, étaient laissés aux femmes. Mais on com- 
prend que, dans una société á certains égards beaucoup plus libre 
que la ndtre, non seulement en paroles, mais en actions, ce qui 
était á l'origine un traitement purement higiénique ait conduit a 
des abus.» Quan nos sia mostrada alguna familia honesta qui are 
practich aquesta costuma d'obsequiar los hostes ab un bany y un 
massage fets per les filies de la casa, llavors dexarém de creure 
en la superioritat moral del nostre temps sobre lo passat. 

Certament que avup tampoch les monges ese pelen les célles, 
los polsos, ni van pintades, <?ó és de blanquet, argent e color» 
com nos refereix un document del visitador qui, en 1440, féu ins- 
pecció del convent de religioses bernardes de la Zapdia de Valen- 
cia; ni los monarques expedexen decrets de legitimado de filis de 
clergues, f ent constar públicament y ab una desaprendo indicado- 



m de que oe era alió cap motiu de acandel, loa nona del clergue 
y de la maliere soluta. En lo nostre arxiu reyal hi son abundaitts 
aqueata vergoñosos documenta. 

Y lo que diu en Sanpere y Miquel en Las costumbres catala- 
nas en tiempo de Juan /, referent a la prostitució y a aquellea 
crides publiques que feya lo rey, avisant que no sería en avant 
pcnnis a ningún oficial o servidor del Palau repal teñir féntbra en 
lo bordell, per tal que, en lo sttceessiu, ni lo monarca ni los infants 
pendrien ninguna persona sens haverae informat si tenien dona en 
aquell mal lloch, romanen prohiMt per sempre ais servidors del 
Palau lo dormir y menjar continaament en los hostal* de prostittt- 
ció, ¿no prova la libertat de costumes d'aquell temps y la poea 
honestedat d'aquella gent, qui escoltaven ab prou indiferencia sem- 
blants crides? 

Mas apart de tantes miseries humanes havemde teñir molí 
present que les faltes deis homens no fan pas impossible la amo- 
nía secreta de les coses y que lo llinatge humanal va seguint lo 
camí del perfeccionament. Un stat transitori de gran corrupció o 
de desorde, un inesperat rtculament o detenció en la vida d'un o 
de mes d'un pobles, no res significa. 

Sant Vicen<? Perrer soferí una gran errada quan devant la 
corrupció de sos contemporanis digué: *Aquest mon dea finir tosí, 
tosí efort cuitadamente ¡E pur si muovel Han passat quasi cinch 
centuries y no obstant la profecía d'aquell home superior, lo mon 
subsisteix y camina cap amunt. Avuy meteix tenim encare sperits 
mesquins qui veuen arribar l'Anticrfet, per <;6 com pensen que la 
desmoralizado y la incredulitat ja may no fóren tan generáis. No 
scarmenten en la error de Sant Vteetx;, ni eomprenen tota la gran- 
desa de la obra y del pensament de Déu. 

A tais sperits petits devem donchs, recordarloshi repetidament 
lo que havém reduhit a una espressió tan vulgar com precisa: 
Sémpre han tinfpit béch les oques, mas lo béch ra scurfantse. 

Una evolució lenta, mott lenta, nos anirá fent pujar cap a la 
térra promesa del benestar y de la pau. Los sentiments de caritat 
y d'amor al prohisme serán mes positius y mes complerts; la db- 
tribució de les riqueses y deis productea del treball, aatré fenftae 
mea equitativa y tocant a raajor nombre de peraows; los odiesos 



prhrllegis aniran cahent mentreque Paveárteles sciendes f les 
industries y la propagado de la higiene portará la sanitat deis 
cossos al meteíx nivell que la deis sperits. Axi devém prehicarho 
ais desvalguts, ais pobres, ais obrers qui soferren. No dihentloshi 
que lo temps bó ja és passat y que la época del benestar y de la 
fraternitat cristiana és ja finida, sino metent novament la speran^a 
al cor deis malaventurats y deis desheretats, deis qui senten la 
tristor del benestar y de la riqttesa deis altres; ensenyantloshi que 
ningún temps passat fou millor, que sempre hi bagué soferiments, 
injusticies y desordens, mes forts que no are; que deuen speran^ar 
un pervindre de ¿erftecionament y de progrés y que si fem a la 
H de cada període hist6rich la liquidado general, may no dexarém 
de trobarhi lo superávit, la definido (saldo) positiva y favorable. 
Fenekwi digné que Hiom se mou y Déu lo conduheix. Ax6 vol dlr 
que lo nostre moviment, imperceptible al tadivkhiu, com imper- 
ceptible és lo viatge del Sol f de les planetes del seu sistema eap 
a la constelado (fHércules, a travers del spay iafinit, va portant- 
nos al die tan cobdiekrt de la fratemkat universal, al regne de la 





UN SATIRUS DEL EMPORDA 



Los cavallers o frares del orde militar del Hospital de Sant 
Joan de Jerusalém atorgaven los tres vots de pobresa, caste- 
dat y obediencia. Mas nTii bagué molts qui oblidaren lo primer y 
tercer vot, y encare mes qui no observaren lo segon. Alguns 
'd'aquests frares-militars tingueren vida licenciosa en estrém y 
plens, com altres del orde del Temple, d'ergull y atreviment, 
fóren exemplar deis senpors corromputs y desvergonpits, fruhint 
no obstant de tota influencia y de impunitat complerta. 

Un d'aquests alts dignataris deis Hospitalera fóu frare Ramón 
d'Empuries, fill del comte Uch d'Empuries y de Sibilia de Palau 
y germá del comte Pon? y del Uguet, comte de Squilatx en Si- 
cilia. 

Son pare morí en 1277 y ell comen?* a ferse conéxer, com a 
cavaller del Hospital, en los primers anys del segle XIV. En 1311 
era ja Uochtinent del Mestre del orde en la Castellanía d'Emposta 
o sia lo regent de la primera dignitat del orde en la Corona 
d'Aragó, mentre que stava vacant y que no era nomenat Pefectiu 
Castellá d'Emposta. Tres anps stigué possehint aquell elevat 
cárrech y de molta representación rebent continúes mostres de 
consideració del Rey en Jaume. 

Una volta demana al monarca que perllonch lo pendre postat 
del castell de Villafamés, en lo regne dé Valencia, y Jaume II 
prestament espedeix contraorde al procurador reyal en la dita 
regió. Moltes vegades li demana permissió per fer transportar 



grosses quantitats de forment y altres grans des de Penpiscola o 
Valencia al comtat d'Empuries y li és tot-seguit atorgada. En 
1313 li dona facultat lo rey per que puga construir fortalesa en lo 
lloch de Gualta, de la comarca de Girona. En tots aquests docu- 
ments és nomenat R. dEmparies gerenti vices in Castellania 
Emposte venerabais Magistri Hospitalis Sancti Johannis Jhera- 
salem, o tenenti locam in Castellanie Emposte venerabais Ma- 
gistri Hospitalis. Solament en dos documents lo nomena lo mo- 
narca Castellá cf Emposta, sens fer expressió de Uoch-tinen^a, 
com si tingues lo dit cárrech en proprietat efectiva; empero, crech 
que fou inadvertencia de la cancillería re pal. 

En 1314, fou destituit per lo Mestre del Orde, essent nomenat 
Castellá d'Emposta en proprietat frare Marti Pérez de Oros. 
Frare Ramón se resistí molt a obehir les disposicions del Gran 
Mestre y fins s'aparellá per lluyta armada contre Pérez de Oros. 
Lo rey y per lletra scrita, a Valencia, del 8 junp (1314) li ordena 
que vaja a donarli compte personalment de la seua conducta. 
Bona manera de complir lo vot d'obediencia. Y en aquel meteix 
temps lo trobam enemistat ab Jaume II, puix en lletra de perdó 
atorgada per lo dit rey a Gilabert Qa-Rovira li diu que havia en- 
trat aquest home en la fortalesa de Roda per donar adjutori a 
frare R. de Empuñes, mentre que era assetjat per la host re pal. 

Frare Ramón d'Empuries degué sens dupte Uavors fugir de 
Catalunya, perqué en una lletra de 29 man; de 1316, lo rey diu 
que li dona guiatge y seguretat per que puga vindre al nostre 
territorio per complaure a frare Marti P. d'Oros, Castellá d'Em- 
posta, lo qui vol teñir una assentada ab ell. 

En )unpdel317 se trobava certament a Barcelona, quan son 
nebot en Ramonet d'Empuries, fill bórt den Uguet, comte de 
Squillatx de Sicilia, espontanea volúntate et ex certa sciencia 
eligo vos religiosum virum frat. R. de Empuriis patruum meum 
in dominum meum naturalem promitens vobis quod ero homo 
vestro fidelis et legalis et quod obediam vobis tamque domino meó 
natural i... et obediam etiam vobis in ómnibus mandatis vestrís 
licitis et honestis.» Feya bé lo nebot en posar la salvetat de que 
la obediencia fóra solament per actes honests, puix que, com 



veurém aprés, son onde erg un déte homens mes corrómpate de 
son temps, en possesió de tots los vicis y de cap virtut. 

En 1319 fóu nomenat per lo c&rrech de nova creació de Gran 
Prior del orde del Hospital a Catalunya, cfcrrech creat per traure 
de la dependencia del Castellá d'Emposta, tots los staMiments y 
propríetats del orde a Catalunya, Mallorca y Rosselló, puix ab 
la adquisició deis béns que fóren deis Templers, l'orde del Hospi- 
tal havía tingut considerable augment y no era possible dexarbo 
tot al govern y direcció d'un sol digna tari. 

Lo cárrech de Gran Prior de Catalunya, lo tingué per spay de 
cinch o sis anys, durant los quals rebé moltes defereacies del Rey 
en Jaume, atorgantli quantes supliques ti feya per traure cavalls y 
grfc, specialment blat, de Lleyda y Tortosa y portarho al Em- 
ponto. En tots aquests documents lo monarca lo nomena man 
conselltr. 

En lo mes d'octubre de 1325 consta que encare era Gran Prior 
y crecb que fou destituit o que fou donat per lo Gran Mestre del 
Orde aquell cárrech, en les darreríes d'aquell meteix any, a frare 
Sanxo d'Aragó, qui era ja Castellá de Emposta. Es ben cert que, 
a la primeria de 1326, en documents de cancellería ja no-1 nomena 
lo Rey mes que frare del Hospital, res de prior. 

Precisament és del 17 de janer de 1326 lo decret reyal de legi- 
timado d'un fill que aquest frare cavaller tenia y que diu axí: 
cHic est quod cum Huguetus de Impuriis filius venerabais (passez 
le mot) et religiosi fratris Raimundo de Impuriis de ordine hospi- 
talis ex ipso fratre R.° in quadam mulieré nominata Guillelma 
diócesis Gerundensis ex illicito cohitu sit genetus et creatus... Et 
propterea dictus frater Raimund eius pater nobis humiliter suppli- 
caverit ut ip6um Huguetum eius filium legitimare et ad omnes 
actos legítimos restituere...» Y lo rey atorgá la legitimado, sens 
donarli cap dret a la adquisició del comtat d'Empuries. 

Es notable lo sparpall ab que un document reyal feya constar 
que un frare del orde militar del Hospital, qui havía «torgat vot 
de castedat, tenía un fill, nomenant la dona y la seua procedencia 
y ab tot axó encare tractantk) de peñeradle y religiós frare. 
Apar, donchs, que en aquell temp6 lo comencionalisme era ja 
molt estés. 



Lo metete die Jame II donava altra carta igual de legitimado 
per en Ramonet d'Empuriea, till també bordench d'Uch, comte de 
Squilatx, germá del frare Hospttaler. Es de suposar per tot lo dit, 
un stat de desmoralizado en aquella familia comtal. 

Potser fou aquesta vida crapulosa lo motiu d'ésser destituit del 
cárrech de gran Prior de Catalunya. No perdé, ab tot, la amista* 
de la Cort. En 1333 encare Jrobam lo rey donantH guiatge y pro- 
tecció per viatjar per tots los Stats de la Corona y per anaraen a 
veure lo Papa, ab tota sa familia y los >oj?eUs d'or y argent que 
vulga portar. En 1334, lo meteix rey Alfoas lo stabli tudor special 
del infant Joan, fill del infant en Pere, comte d'Empuries de la 
nova dinastía. En k) mes de setembre de 1330 )a era mort, puix en 
Benet, fístch ¡uheu, confessá ab acte notarial baver rebut del Prior 
de Catalunya los 50 sous que li devien «pro patrocinio medicine 
quod impendí nobili fratri Raimundolde Impuriis in infirmitate qua 
decessit.» 

Féta la biografía d'aquest personatge, publicarém la acta de 
la acusació presentada al rey en Jaume per comentar un procos y 
punir ses malifetes y deshonestáis. No porta data; crehém que fou 
scrita entre los anys 1314¿> 1316 y que no passá avant, tiranthi lo 
propri rey térra a sobra. Es de totes manéres aquest document 
una prova mes de la corrupció scandelosa deis homens cap-dalts y 
de la influencia que tenien per cometre impunement totes les inju- 
ries y malifetes. 

«Acusació contra fray Ramón d'Empuries, del orde del Hospital 
de Jerusalem, per actes de deshonestitat. 

«Com sia cosa deguda assenpor terrenal de punir et de casti- 
guar légs pecatz et pecatz desnaturatz per qualque persona sien 
feytz nes fagen dins la sua sensoria sia feyta memoria al molt alt 
senyor En Jacme per la gracia de Deu Rey Daragon de la vida e 
del portament de frare R. Dempuries. 

cPrimerament deuetz saber, senyor, que entre moltz fils que 
ha en diuerses loes et de diuerses fembres encara quen fa nodrir 
alcuns en alcuns loes de lespital donan a entendre que son fila del 
Comte Desquito, mas les gens massa saben que son sos fils, ha 
tengut molt de temps et participat camalment ab dues cocines 
gtraanes, la una es f ilya duna f embra qui ha nota Nauiyola e 



42 

laltra dun clergue qui ha nom en P. Amat. En P. Amat et na uipo- 
la sos germans e sson de lespluga jusana de franculi et a$o saben 
el dit loe de lespluga et es fama publica. 

«ítem mes, uolch forjar a Pessenant 1. a macipa maridada mu- 
Iper de son filp den Domingo amenos et fo fet en aquesta manera. 
El primerament la uolch auer per grat et erenlin alcauotz en 
P. Bertrán et En Nicholau et 1. a fembra de la uila qui ha nom 
Alicsen genera et aquels menaren molt lo feyt. E anc la macipa 
non uole res fer. E estant en a<?o el jagues ab aqueta Alicsen em- 
préñala duna Hipa mes aqueta fembra es fembra leugera et el no la 
li atorgua ben. 

«Can vench que frare R. vehe que ab la macipa no podia res 
acabar, feula uenir enguanosament en 1. a casa qui es foral portal 
de la uila on ffrare R. se fo mes. E la macipa non sabia res. E 
feulali uenir aqueta fembra de qui era la casa enguanosament. E 
can la macipa hi fo ab la fembra ensems (fue la hiac amenada et 
ffrare R. ische daqui matex on estaua amaguat. E la macipa quil 
vehe exir ag gran paor et uole fugir et el presta et jurcha molt 
en ela que nou pog acabar. E can la macipa uehe que el la apode- 
raua crida ufa fora. Sique gran res de la gent de la vila si aplegua 
et axi el no pog jaher ab ela, mas no romas en el. 

«ítem mes, auia una dona a Barcelona qui auia una catiua qui 
ha nom Margarida et era filpa duna sua batiada et ffrare R. asal- 
tassen et feulali emblar a dous escuders qui están ab el la I. ha 
nom Pericón Delorri e laltre P. Jacme. E la dona de qui la catiua 
era a nom Na Mancha de Val-ledrera, lo qual Pericón Del orii e 
P. Jacme la li menaren uestida con ha om a Bayoles. E la dona de 
qui la catiua era cerca molt la catiua et non trobaua gens ne sabia 
on sera troques aueng auant no ana molt temps que 1. a fembra qui 
auia consentid casech en malautia et ac consciencia ans de sa mort 
et dexela lo fet a la dona de qui la catiua era. E la dona aqueta 
era amiga del espital e bascha fort Regen del fept et demana la 
catiua a lespital dien que gran falsía li auien feta. Ela fiansi en els 
et alguns auen paor que a lespital ne uingues dan et que non 
uengues a uergonpa ferenho saber a ffrare R. et frare R. per paor 
trames a Barcelona- et feu auinenga ab la dona et donarenlin 
DCCC solidos et a<?o sab en Loren? Colom clergue et donat de 



48 

la casa de Barcelona. En R. de nauel escriua de ffrare R. et molts 
daltres hi saben et fama es estada gran daquel feyt, et el qui la ha 
menada molt <ja et la uestida con a hom et ara na auda 1. a filia que 
can ana en (armada la lexa preps en lalberch daquel Pericón del 
orri qui la embla e ten son alberch a Selgua prop de Monson e 
an tremesa la filpa segons que dien a Biure on se nodrep aqui ab 
II. filps que ffrare R. hi fa nodrir que ac duna macipa de Sen Gor- 
gi de Vals prob Sen Lorenf de les arenes, e dien que la infanta es 
filpa den Pericón del orri. 

dtem jague carnalment ab una filpa den A. de Milpars caualer 
qui esta a Milpas pres de Monels. El comte son germa auiahi 
jagut, la qual cosa sabia pa ffrare R. quel Comte hi hauia )agut et 
daQo fo gran fama publica per tot Empurda. 

«ítem ha tenguda molt de temps et jagut ab ela carnalment 
1. a juhia de Gerona qui es mulper den Salues, de la cal ac I. fil 
quil semblaua mes que res, lo qual infant uisque de VI a VII apns 
o mes et es mort jueu et jau el fossar deis jueus et ab nulp hom 
ffrare R. no ha mayor priuadea (?) (1) que ha ab lo dit en Salues 
et ab daltres jueus es molt priuat et fa ab els trefechs (2) et bara- 
tes (3) et tots diñes qui li uenguen li son bons et non guarda logra 
ne neguna barata fer ab qui mes diñes puxa auer et segurament el 
no es Katholic xhrisptia. 

dtem consentí en la mort de un cápela que I. seu escuder auci 
a lespluga mentre la cort se tenia a Monblanch. El escuder aquel 
que laucis ha nom Simón Descarrer et fo de Sen LorenQ de les 
arenes et consentihi ffrare R. per celosia daquela macipa de ses- 
plugua filpa den P. Amat. E ago dien que sab Pericón den orri de 
lesplugua qui era en loe que uehia can la mort se feu. Encara dien 
que hi era I. escuder araguones que auia nom Pedrolo qui ara es 
ffrare segons que dien. E hi sab ffrare R. de Penafort qui aculp 
molt lo dit Simón el sofferí a Biure can la mort ac fepta. E hi sab 
encara en P. Jaspert de Qa Guardialada qui era lauores batlpe de 
ffrare R. el aculp molt el sofferi el castel en la uila per uolontat 



(1) PriTadM o prl T x i— a=prinn»a f íaroritiftmo, «mistad protectora. 

(1) TniMhssriMgooloa, rolaoioni da interósea. 

<s) BantMspcrmntaft, ombios; entregaras mwtnament eoas* eqatTelentee. 



de ffrare R. Dempuríes e mottz ckltres hi saben e la cosa he clara 
et certa. 

«E si per auentura ses feyta enquisicio a lesplugua per lo sotz 
ueguer de Montblanch de la mof t sobredita e no se nes trobada 
ueritat es se feyt maestriuolment et amaguan justicia el dret del 
senyor Rey e a ho tractad frare R. ab en P. Mercader qui es 
jutgge quin ha pres logre de ffrare R. e encara ha pres logre 
(loguer ?) lo dit en P. Mercader del dit ffrare R. en la sentencia 
que ha donada sobre la jurediccio de lesplugua et a$o sab en 
Berenguer Pelat batlye de lesplugua et ffrare R. de Penafort. 

t Del pecat qui es nomenat nom de Castela es molt en gran 
fama lonc de temps ha, sique laltrany amena de Cicilia I. macip 
fort infant et era toschan et auia nom Riguo et era son earabrer 
et gran son secretan e li fasia son lit e li jahia dauant et era tant 
priuat seu que fama era en son alberch que jahia ab el aaluant que 
nul hom clarament nou guosaua dir et aquesta paria dura ben 
HI. 08 anys tro que sauent que a Bagóles lo dit Riguo escomes per 
jaure ab el I. fadri donat de lespital qui auia nom Berenguer de 
Passenant, ara es ffrare de lespital; altre ni escomes escolanet qui 
era fily dun prom de Bagóles qui auia nom en Palyer. E ffrare 
R. can vee a<?o et sabe que aquel se descobria massa daquel mal 
feyt ac paor de si matex que sen descobris alcuna cosa no uolc 
enantar contra el mas donali del seu et tremes Ion. 

cNandruet Descarrer escuder seu nes en aquela susptta metexa 
en aquela fama et daltres encara nes estad en fama en ha bom 
perlat molt en parlen encara ara. 

t En la armada ne fo molt diffamat en parla molt hom que fasia 
aquel desastre. Encara que dien que dous escuders seus que mori- 
ren a Rodas per malautia que nols lexa conf fessar per paor et per 
rahon que no fos descelat daquel pecat, cor daquels era en sttspita 
en parlauen les gens en la armada e el senyaladament nols tolch 
la confession, mes que desia non ualran meyns ne no an tal malau- 
tia e axi desuial fet en aleguan ques moriren sens confession. La 
I. deis escuders auia nom en Gauarres e dien que era de paratge. 
Laltre auia nom Francesch Jouer era fily dun hom de Castelyon 
et ab daltres nes en fama lonch temps ha et ja abans que aquel 
toschan que amena de Cecilia fos priuat ab el, ñera de lonch 



temps en fama que usaua cTaqticl malfeyt. E axl sensor si tíos 
uoletz saber ueritat deis fepts uos faretz pendre En Simón Des 
Carrer que aquest sab molt en sos feyts et aquest au$is lo clergue 
de lesplugtia. 

«Nandreuet son germa daquest Simón sab aytambé molt en sos 
fejrtz et daquest es en gran sospita que fa$a mal ses faenes ab el 
daquela rahon. 

«En Perico de! orri escuder seu sab molt ajrtambe en sos fejrtz. 

«ítem Pfelip ftly de ffrare Simón de Borga hi sab ajrtambe en- 
cara dien quel escomes fort regen per fer aquel mal pecat el dit 
Felip no li ho uolch sofferre. 

«Ffrare R. de penafort, ffrare Arbert Qa Velya (abella ?) com- 
panpo seu aquels hi saben molt; ffrare PonQ de Fiaban hi sab molt 
en sos feytz. ítem I. escuder de sa casa qui ha nom Cirera sab 
molt en sos fejrts e creu quen si a parQoner. 

«ítem ffrare P. Vidal qui es ffrare clergue e esta en Rosselyon 
et fo natural Dortaphan, aquest hi sab encara es fama que es par- 
Qoner ab el daquest pecat. 

«E si uos Senyor, daquest fejrt uos uolietz entrametre ben tro- 
barietz qui us en metrian en uia de ueritat Jatsia que si aquets 
seglars que us auem nomenats eren turmentats e encara los ffrares 
eren fort estrets, daquels exiria tot lo fejrt e la ueritat. E daltfes 
molts encara en sa companpa qui hi saben de fejrt et de fama. 

«En Rubert, I. qui esta a Terragona al corta! et es nebot dun 
hom de Vals qui ha nom En Bertolmeu uales aquel uos metra en 
la carrera de molts altres qui hi saben e de la fama quel dit ffrare 
R. nauia can eren en 1 armada. 

«ítem hi dou saber ffrare Michel Andreu I. ffrare qui foude 
Rosselpon dun loch que ha nom Bonpas et es ara en Nauarra. 

«ítem ffrare G. de Recitasen et frare Jacme hoc hi deuen saber 
et daltres ffrares et homens seglars ha molts en lespital qui saben 
quen es fama. 

«E aixi Senpor, donat es auos et a tot princep den cercar et de 
punir aptals coses tan mal feotes et tamal estans can los pecats 
deis sotsmeses son gran carrech del anima del Senyor si nols cas- 
tigua et nols ponex la un los sapia. 

«Per nuls certificat que ffrare R. usas mal ab aquels II. escu- 



46 

ders qui moriren en Rodes, sapiatz Senyor quen Gauares se uolch 
pertir del anant el uiatge e ffrare R. feulo pregar an Dalmau Qa 
Maura et an Berenguer de País que nossen partís et que reman- 
gues ab el et que yas fos que li bagues donat caual que encara li 
faria molt de ben et que* per res nol lexas et aquels ferenlin gran 
prexeuol et el per res noy nulia aturar et puys per grans precs 
que aquels lin feren et per grans promeses del atorgua que ro- 
mandría et quel seruiria saluant 1. a cosa quels dix moltes uegades 
que per cant auia en tot lo mon el no jauría en la cambra sua ni 
denant el, mas ben li faria altres serueys mes en la sua cambra no 
jauría abans ne desemperaria tot lo mon, e datpuys com auench 
que atura ab el et fo de sa cambra tota uia tro quel pres malautta 
de la qual mori et a<;o sab A. R. de Sen Lorenf de les arenes et 
daltres molts qui eren en larmada. 

«E qui destrejtfa daqueles fembres ab qui el ha usat bes troba- 
ria que el usaua ab eles denant et derere et maporment se trobaría 
ab aquela catiua que el feu emblar a Barcelona a na Blancha de 
Valledrera. 

«En <jo que ffrare R. fasia en larmada sab molt en Giu de 
Tórrela de Montgri e son germa qui es rector de Sen Félix de 
Búa da qui anaren ab el.» 

Armari Gerona, sanch Sant Feliu, n.° 189, cartas reales, Ar- 
chivo Corona de Aragón. 

Sembla donchs que frare Ramón d'Empuries era sodomita actiu. 
En lo capítol seguent veurem que son germá lo Comte Pon<? Uch 
era sodomita pasiu; empero abdós no dexaven d'escometre fembres 
de tota mena cristianes y juheues, lliures y catives, marídades y 
donzelles, y de omplir de filis borts les seues terres. Les costumes 
d'aquests personatges indiquen lo llastimós stat moral deis alts 
senpors d'aquell temps. 







III 

LES DARRERES BRANQUES D'UN ARBRE VELL 



Üch, comte d'Empuries, tingué de Sibilia de Palau, vescom- 
tessa de Bas, tres filis máseles: Pon<j, qui succehi en lo 
comtat, Uguet, qui fóu vescomte de Bas y comte de Squilatx y 
Ramón, frare del orde militar del Hospital de Jerusalém, del qui 
havém ja parlat. 

Mort lo pare, en 1277, PonQ Uch comensá a governar lo com- 
tat d'Empuries essent encare menor de dies y fadrí. No crehém 
que tingues mes enllá de vint anys, puix encare stava subjecte a la 
curadoría del cavaller Simó de Trilla; ni tampoch pensam que son 
matrimoni ab Donpa Marquesa, vescomtessa de Cabrera, fos 
celebrat abans de 1285, perfó que son fill primogénit nasqué 
en 1287. 

Des de 1283, lo rey en Jaume II comensá a promoure questions 
y dificultats al comte Pon<j Uch, ab intent de arribar a la anulació 
de la autonomía del comtat. En Pella, en la Historia del Ampardan 
refereix com ana crexent Podi del rey envers lo comte d'Empuries 
y com aquest s'aparellava per la resistencia, que res no li valgué, 
perqué Jaume II lo embolcallá en multitut de espedients y litigis, 
que cada die anaren fent mes feble y pelillosa la ecsistencia del 
comtat autonem. Quan s'aclaria una reclamado, lo re; ne promo- 
vía dues de noves, y prof itá també, per acabar de enfonzar y de 
deshonrar Pon<j-Uch, la murmurado corrent en lo comtat del 
pecat de sodomía del dit personatge. Aquest recurs fóu potser lo 
mes crudel de quants disposá lo rey contra l'infortunat Comte 



48 

d'Empuries, per tal com li portava la condemnació general, la 
reprobado deis seus vasalls y del estranps, la mort civil. Lo cert 
és que Pon<j-Uch morí al cap d'un any y mig de la acusado y la 
informado testifical. 

Sembla, empero, que lo comte stava rodejat de gent indigna, 
que tenia familiaritat ab homens de vida sospitosa y que acaba 
adquirint los vicis mes degradants; mas, també lo rey mogut per 
Podi y Tinterés potser va estremar los pecats den PonQ-Uch. 

No obstant la cruhesa de les declaracions y lo Uenguatge por- 
nográfich del document, donam notes y estractes de la informado 
presa en 131 1, per orde del Rey, perqué enteném que teñen gran 
valúa per la historia de les costumes y proven la libertat ab que 
f epen les declaracions mes indecents y repugnants davant lo mo- 
narca, qui-ls escoltava ab la major naturalitat. 

Advertim, donchs, que la lectura de tot quant segueix dM 
romandre reservada per homens majors d'edat y abocáis a atadla 
histórichs. 

Aquesta informació sobre la acusació del vici de sodomía en- 
vers PonQ-Uch d'Empuries, és en PArxiu de la Corona <f Aragó y 
lo comen<;ament se troba en mal stat de conservado: 

«Die veneris VIII idus augusti anno Domini MCCC «ndeetmo 

in ciuitate Barchin audienciam nostri Jacobi Dei gracia Regia 

Arag per famam et clamorem validum quam et quem diudus 

sine sine scandalo dissimulare non possemus uel sine pericuio 

tolerare et sepius peruenisset non nullos in diócesis Gerun- 

dense illa incontinenda laborare que contra naturam est propter 
quam venit ira Dei in filios... et quinqué ciuitates igne conaumpsrt 
ubi venus mutatur in alteram formam ubi amor queritur nec vide- 
tur. Nos qui ex off icio ab alto nobis comisso tenemur regna et 
térras nostras criminosis ac máxime tam nefandis et horribilibus 

expiare Incepimus super premissis inqoirere sub forma que 

sequitur diligentie:» 

Comenta ab la declarado den R. Corro, de Torroella de Mont- 
grí, qui diu que, uns cinch anps enrera, stant en la fortalesa de 
Calabuig ab lo noble Uguet d'Empuries, fill difunt den Pon^-Ueh, 
comte, y ab en Dahnau, vescomte de Rocaberti, entraren a parlar 
del comte ab tm borne dit P. de Roca, «et loquerentur de dicto 



CMÉte la^JUriantiu uf civft ^tftfen <ftafl niipontbatü cí de H6 
pcccalo aodftmMco dt dMtas Dilinacifls ínter rogans de lioc dic- 
tan P. de Roca quod «riebat ipse in facto quia fuerat nraKo fem- 
porc oai dicto Comité et ni domo sua.» En P. de Roca digué que 
«a ntt, dorniM en ia metexa cambra del comte vegé que en 
P. de Xesa dormía ab aquest en un Iñt y caudivit que amdosos 
pofsuuen el quets oiha meneiar et cam hoc aodiret volebat sefre 
quid ffacent et séttcxH de letefo et apenrit quadam fenestram... et 
vedit qood Actos P. de Xesa iacebat super dtetam Comitem... ítem 
dixit quod est tema publica in Comttatu et eptscopata Gerundense 
quod dietas Comes utftur dicto vicio sodomitico cum dicto P. de 
Xeaa et cum Prancis Dorca scríptore sao. ítem dixit (en R. Corro) 
quod dictas P. de Roca est cum Maugatifino in Sicilia.» 

Lo 13 cTigoat del dit any (131 1) lo cavaller J. de Cornelia féu 
sa declarado davant to rey en Jaume, dihent que feya mes de 
trema anps que tenia relacions de streta amistat ab lo comte Pon$- 
Uch; que trobantse un jorn en la vita de Castelló, aprés de la 
guerra que lo comte havia tingut ab en Berenguer de Vujols, 
frote en Phospid o casa den Jofre de Crebails, lo dit Pom;-Uch, 
qui ti Ku grans préchs per que romangués a dormir «Rnaltter 
concessit et tornea predictus voluit quod hec testes jaceret cum eo 
In eodem lecto, quod fecit et cum ambo intrassent lectum videlicet 
(fictas comes in camisia sine femora liberas et hec testes cam 
camisia et femoralibus dictas comes dixit isti teste quod ponetar 
tanoralia quo tempus estatis erat et mefitis Jaceret sine ipsis, quod 
hec testes fecit. Quo facto dictas Comes comensa a pessigar lo 
dit Jacme en la cuxa et en lo flanch et metres en joc ab ell, et iste 

teste dixit ei quod non faceret et dormiren Post modum, cum 

hec testes essetque incasu quod uolebat dormiré, idem comes 
posuit alteram manum suarum in membro virili ipsius teste et ipse 
teste senticns hoc, cum manu sua impulit manu predicti Comitis 
supraActum et perlongauit ipsam ab ipso loco et dixit dicto co- 
mitl:--*0 q*t diam es <ut>, et dictas Comes dixit tune:— Somiava 
ef trúm piares que pos tenguesstts lo mea membrt. Et inconti- 
nenti Ipse teste accepit sua femoralia et calciavit ea sibi. Et Comes 
prtdtetus fecit se ad paftem apone lecti et ipsa nocte ipse teste 
fanttormivtt, htxta sentiuft quod dictus comes se congo- 



60 

xaua fort entre si ítem dixit quod fama publica est... in comi- 

tatu Impuriarum et episcopatu Gerundense quod dictus Comes 
exercivit dictum crimen cum en Vilagut qui ibat cum eo et nunc 
tenet Montempelusanum pro rege Maiorice et antea etiam ab en 
Blanch qui fuit de Lers et nunc dicitur morari in valle de Banpuls, 
sed quod bene sunt V uel VI anni quod desticit (?) ab licendo cum 
ipsis dictum crime. ítem dixit quod audivit... quod ipse Comes 
exercit et adhuc exercet dictum crimen cum P. de Xesa de domo 
sua et cum quodam sarraceno suo... et cum quodam vocato Bor* 
de Xea.» Continua declarant que en Bernat de Pau, cavaller, tro- 
bantse ab lo deponent en lo setge del castell de Ribes, en la host 
del rey Alfons y junts ab lo Comte d'Empuries, dormí també ab 
aquest en un meteix Hit y que lo dit Bernat creptaverat ipsum de 
¡lio malo crimine acupiendo ei suum membrum et quod ipse B. de 
Pau sen era fort esquivat et li dix, o trapdor, cremat seras; ara 
crou <jo que hom men havia dit et jau nos hen mal, que ayam se- 
nsor cremat...» 

Un altre testimonia en Bernat de Vuyols, declara que havia ohit 
dir a R. de Guixá que «era maravila com Deus soferia lo Rey, ne 
li prestava fill ne fila, con el el soferia al Comte Dempuries tan 
gran pecat com aquell que el fa e si el ñera demanat que elhi diria 
tant que gran desastre nixiria.» Digué també en Guixá que anant 
un jorn ab lo Comte, aquest li promete donarli un bon muí que 
montava, y com ho sentis la comtessa sa muller, replica aquesta 
que no gosas acceptarléhi «ques guardas que massa li poria costar»; 
y contestad en Guixá, «que non havia paor, que si li ho asseiaua lo 
coltell li metria per lo ventre, que no havia res en sa térra.» Fini 
dihent en Guixá que era fama que lo Comte Pon<j-Uch «non utitur 
cum uxore sua, ne ela no lin dona Iaer per <?o cor la vuol fer girar 
derrera.» 

Bernat Guillem de Toren, fill de Galceran de Toren, habitant 
en lo Conflent, féu la declarado lo 30 d'agost (1311), referint com 
lo noble en Pere de Fonollet lo comaná uns nou anys enrere al 
Comte de Empuries, restant tres anys a son serve?, dormint sem- 
pre en la metexa cambra. Un jorn, digué en Toren, que trobantse 
á Bellcaire, li pregunta la comtessa, davant la seua sirventa San- 
xeta d'Enveig, «sis viaua de jaer denant lo Comte», y que li res- 



51 

pongué que «nop }abiba bé, que no tenia sino un mátalas en térra 
et que be era miga nit con se gitava, quel comte tota hora se fepa 
gratar per totum corpus.» (1). La comtessa ordena llavors al dit 
testimonia cque no vulia que massa hi jagues ne massa hi fos 
priuat, per qo que hom ne depa que en mala fama nauia vists 
venir.» 

Continua declarant en Toren: un jorn, en Bellcaire, qae es al 
cap de la Escala, stant ab dos altres homens, lo comte los hi de- 
maná que-1 gratassen p que lo propri Toren «comenta a gratar lo 
dit comte et el Comte presli la ma d'aquest teste et posalali al 
membre del dit comte, aixi com tota hora havia acustumat con lo 
gratava, ques fepa teñir e meneiar lo membre a aquest e ais altres 
quel grataven e mentre axil gratave lo membre seu se dre^a, axi 
com fepa tota hora quel grataven, e lavors lo comte demanali el 
si jahia ab fembres et el dixli que oc avegades ne trobava alguna 
dauvol sen? que nol li meloraua, que nosaltres jovens axi hu fem; 
e aitambe demanali sil avia gros et iste testes respondit: que oc 
cuminal. E volent lo Comte metreli la ma a les bragues dientli: 
vepam quin las; et iste testes esquivas et diu ei: O Senpor, que 
fets no par vostre, no sofría aquexa cosa en neguna manera; tan 
noble hom com vos sois, com vaolets veer aital cosa. Et comes 
tune torna roig com I. pressech vermepl et gitas de la.» 

Encare en Toren havia ohit dir al noble Uguet, f ill del Comte, 
cquod coaptaret seu componeret se cum ipso. comité, patre suo, 
cum quo bene non erat: com madobare yo ab lo trapdor mon pare 
que fa aquel pecat ab en P. de Xesa e li ha donats MU o V mille 
sous de renda et a mi no vuol res donar e Deus lo destrupra con 
mi posaria po, nou faria per res.» 

Es horriblement repugnant veure un fill parlant del pecat de 
sodomía de son pare ab aquesta crudesa p planpentse de que no li 
pot fer donar mes diners perqué tot ho despén ab lo vici. 

Un altre testimoni recompta que quan era lo cupner de lo citat 
fill del comte, den Uguet d'Empuries (qui morí de febra en lo lloch 



(1) Ajcó guarda sena dapte ralaeió' ab lo qulunrem rafarlt an lo primar capítol d' 
t Ittbra, sobra la postuma en la Edat mitf ana sntrs los senyors de farsa far lo «muso- 
ft o taUmmer, farsa palpar o gratar par adormirsa. 



de Santa Pan, segons depa Mtatra Benedictas, físieh jobeu de 
Bésala) alguns ávols homens qui staven en la casa den Uguet 
as6eguraven que lo Comte Pon^-Uch eometia pecat sodomitich ab 
en P. de Xesa, *mas es semblant al dit testes que per mala vo- 
lentat ho deten, com lo Comte kwtia exelat lo dit fill sea de sa 
casa .» Axó és encare mes repugoant; per venjan^a contra lo pare 
qui no volia obrir mes la bóssa, son fill procurava que los seus 
asaichs estenguessen noves qui cobrien de infamia tota la familia. 
Es un signe eloqüent del rebaximent moral deis grans senpors 
d'aqudl temps. 

La declaració d'un altre testimoni diu que havía vist al 
comte p a P. de Xesa en lo Hit p cío comte li tenia la squena gira- 
da et en Xesa estava girat a la esquena del Comte et veepa mesar 
les anches an P. de Xesa et batia ales anques del Comte.» Lo 
meteix testimoni, nomenat Ramón Sanou, afegí que lo Comte di 
ho fepa detras ab lo membre tot que ti metía e pups aquest tornaua 
)aer el seu lit, e quel Comte ab la sua ma metia lo seu membre en 
la natura daquest et encara meneiaba tot lo membre daquest...» 
Interrogato si iste testes comisit dictum crimen agendo in Comi- 
tem dixit quod non set paciendo ut predictum est. Interrogato si 
pro Mis dictus Comes benefecit vel aliquo dedit... dixquod non: 
ne haut non valch res mes ne nach aventatge duna vestedura, sed 
promitebat ei muns et vaplls (1) e que li faria be, quod non fecit.» 
Tornam a fer notar que aquesta declaració tan scandelosa fou do- 
nada en presencia del Rep. 

En lo mes de man; del anp del Senpor 1311 (1312 del modera 
stil), fou posat en lo torment, a Valencia, en Bartomeu Costa, fill 
del poblé de Foxá, per que declaras tot quant sapigués referent al 
pecat sodomitich del Comte d'Empuries. Assistiren.al acte repug- 
nant p odios lo Jutge p lo scrivá del Rep, en Bernat Font; digué 
que era fama pública que lo comte cometía lo dit pecat ab en 
P. de Xesa p que ho depa no per pahor al tormeftt sino per que 
era veritat. 

Lo Rep disposá al cap de poques hores que tornas a declarar 



(1) Aqueta frmte pr^ mw he mmu e ia fllf , — ibU «qviTalMt da la na» fallint f*a- 

WUÍ0t viÜQM tf OCUÍ4Uo§. 



|a <H Barloan, a» per gracia spedal sos fosarlo a tormén* t 
sois srtbfecsat per jnam. Rctefcix con cert <S&» trofeaafsc a 
Cadaqaers ab lo Coarte, aqpest stanra es uaa castora déla casa 
m batlle, aof * lo Mdtftadftar tff eajovesat de Saat Isde, * 
qat lo teatMKMÍ güftava des de la casa (TeafrtMrt? <|ae era dea 
G. de Rapta f vegé al Coarte y al doatéfl focemts tmnudMer ad 
kariccm et cammUtalti crimen s o d omilicam * Digné també qae 
era taina qae PoaQ-Ucb havia coa£s lo <fit pecat ab lo Bort de 
Xesa, batlle (TEmparies y genai del dtal P. de Xesa* ab ea Cap- 
daigaa, baile de Beflcayre, ab en Blandí, habítant en la valí de 
■tapate, ab ea Vilagat, militar, ib ea B cfc ag aei Boter, veM de 
Hitad» ? ab en Mooet Babaza!, caatimr del metetx ooarte. 

Poo pregunta! al depone* Bartomeu Costa si kavia efl taaibé 
coarta lo pecat ab ea Ponc-Uch y negi lo fe!. Lo julge aami po- 
sarlo lotsegait al tormén! altra votta y ftavors deanni clemencia 
y promete que diria veritat si era portal en presenta del Re?. 
Portal devairt k> monarca, toa interrogat per etl meteix, arijun^ant 
jurament y declara qoe trobantse cert jora a Bellcayre ab lo Com- 
ía, egrataret pedes dicto Comes jacenti in lecto et postea fricare! 
sfci tibias»; al cap (Tuna stona lo comte digné al Bartomeu que 
podien dormir jants paquestli replica: Seafor, nospoifer. Lla- 
vors Pon^Uch proferí enf ellonit: «Sf no ha fas, ai mati le perneare. 
Y en Bartomco respongué: ¿A senyor, per amor de Dea no sta. 
Lo Comte, cada colp mes irritat, cridi: Per lo cap de ma more, si 
/are si noafas; agafantlo per lo brag y gitantlo sobre lo Hit, «et 
taoc iste deponen» habuit rem carnalem cura eo utendo secum 
crimine sodomitico. Iterrogatus si dictas Comes tune existebat 
dabocons o de satines, et respondit que de satines, orí com a 
femtra.* Y mes avall torna a dir: «et existebat in sobines tanqttam 
multer.» 

No podém ja continuar teproduhint les declaracions, perqué lo 
que segueix en lo document passa per sobre tot lo que conexém 
de mes indecent y repugnan!. 

De totes numeres, sembla cert que lo Comte d'Empuries havia 
catgut en un stat de degradado y que lo Rey en Jaume ho profitfc 
ab fruhició per acabar d'ensorrarlo. 

Apar que, quan un re; d'aquell temps posava od¡ contra algún 



54 

personatge enlayrat y volia ferio caure y anorresarlo persempre, 
no trobava millor recurs que acusarlo de pecat sodomitich. Lo 
meteix que vehém, en 1311, ab en Pon<j-Uch d'Empuries, tornam a 
veure, en 1420, ab en Joan Ximén Cerdan, Justicia d'Aragó. Altons 
IV volia destituirlo del cárrech, per que sabia totes les frregulari- 
táts y negocis que feya, y sentia enveja de que sapigués tant de 
vendré officis y sentencies, cosa que lo rey també esplotava sens 
cap mirament; mas en Cerdan se resistía a presentar la dimissió y 
axó decanta lo monarca a dispondré la destitució y acusació y per 
que no pogués promoure la compassió y la simpatía de la gent y 
restas abatut del tot, lo denuncia oficialment com a sodomita. En 
Giménez Soler ha dedicat un interessant treball a la cayguda soro- 
llosa d'aquell primer magistrat d'Aragó y ha publicat la lletra del 
rey al bisbe de Qarago^a, hon li otereix l'adjutori de sos oficiáis 
si creu convinent empresonar lo Justicia Cerdan per rahó del pecat 
sodomitich. cquod Johannes X. Cerdani olim Justicia regni Arago- 
num multo tempore multisque annis et citra fuit et est crimine so- 
domie passive videlicet irretitus et cum multis contaminatus per- 
sonis et in ipso crimine cum longa perseverantia etemi oblitus 
judicii turpiter involutus aliosque plures et diversos eius contagio 
polluit cuius mali execranda propago nisi debite obvietur succes- 
serat in divine magestatis ottensam terribilem, nostre celsitudinis 
injuriam, scandalum gentium et rei publice nocumentum.» Axí 
parlava Altons IV en la lletra al dit prelat, ab data de Tortosa de 
28 de man? de 1420(1). 

Al poch temps, en Cerdan, demaná indulgencia a la Repna go- 
vemadora, muller d'Alfons, y que tos sobressehit lo procés y les 
talses acusacions de qué era víctima. La reyna María accedí y lo 
considera innoscent, ab lo pacte secret de que Cerdan entregaría 
tots quants documents del ofici de Justicia indegudament retenía, 
y que no faría cap oposició a que lo monarca nomenas altra perso- 
na per lo cárrech de Justicia. Mas, obtingut lo sobressehiment, 
apar que no volia cumplir lo pactat, no danava aquells papers y 
llavors la reyna li feu menaces de que renovaría les diligencies 



(1) Kl Jutüeia dé Aragón Juan Qknmm Cerdan, por Andrés Gummi Sotar; «a 
«Rrrista qm Archlro^ BfbUotMtt 7 Mihm*, 1W7. 



55 

del procés per sodomía y per cormpcíó en l'exercici del ofici ele- 
vat que havia tingtit. 

Nos mostren la cmeltat áb que eren punits los sodomites les 
dues notes que havém trobades en lo Dietari de la Generalitat de 
Catalanya, anp 1464: 

tDilluns a XXVIII maig. Aquest die apres diñar toren scanyats 
a la Rambla en Johan de Lobera qui lany passat era stat conseller 
de Barchinona e un troany darmita apellat tra Barthomeu Polo. E 
apres foren decontinent cremats, per 90 com abduos seren cone- 
guts carnalment contra natura. 

cDissabte a XXI juliol. Aquest die foren cremats a la Rambla 
de la present ciutat de Barchinona en Gaspar Rajadell, ciutadá de 
la dita ciutat e en Johan Son scrivent, delats de peccat de sodomía, 
pero ans quels matessen al foch los alfagaren dins una portadora 
plena daygua.» 

Lo Libre deles costoms generáis de Tortosa, considerava 
també com a un delicte greu la sodomía, senyalantli la pena de de- 
capitado. Lo re; en Jaume II dicta lo 5 deis idus d'octubre de 1300, 
trobantse a Calatayud, un decret de confiscado de bens de tots los 
qui tosen trobats ab vici sodomitich: cCum aliqui tam xhrisptiani 
quam judei quam sarraceni Regni Aragonum qui de crimine sodo- 
mitico inculpati sunt propterea se absentauerint et nos contra ipsos 
et bona eorum pro ut expedit procedí velimus, mandamus et dici- 
mus vobis quatenus si rei predicti infra certum et competents 
tempus per vos eis prefigendum noc comparuerint extunc bona 
eorum omnia que habent in dominio nostro quod pro parte Curie 
emparetis et occupetis et ea procuran faciatis tamquam nostre cu- 
rie confiscata.» 

Durant tota la edat antiga y la mitjana les llegislacions conce- 
diren carácter criminal á la sodomía y en 1585 encare trobam la 
disposició del Rey Felip, en les corts de Muntsó, inclosa en les 
Constitacions de Catalunya (Uibre IX) que diu: cLo crim nefando 
de sodomía... per Breu particular impetrat per lo Emperador Don 
Caries, de immortal memoria, Pare Nostre, está comesa la cone- 
xensa y castig en los regnes de la Corona de Aragó, ais inquisi- 
dors de la herética y apostatica Pravedat...» y dona disposicions 
specials per que en lo pervindre «no se fapa lo que vuy los Inqui- 



sidors tan, que la* reos de la* < 
Uní sobunent.» 

En la casa cornial (fEmpuríes no era to Umuá la degradado 
del Comte lo que la desacrafitava f dividía. Ja bavém víst, 
son fill Uguet vivía entre gent perversa, deanoant diners a 
pare y mattractaotlo qttan li tancava la bossa. També havém vist 
frare Ramón (TEmpories, regeat de la Castellaaía dfmposts» aaa 
de les primerea dígnttats del orde del Hospital, germfc del comí* 
PooQ-Uch, acusa* de inmonüítats aM>tt graas f fas de deticte». 
Are devém assenyalar, per fí, qne Stbtlia de Pala», la man del 
cual comte, portava també vida poch honesta* y qne mefesqué 
que son fill Uguet, aquell qai fon nomeaat coarte de Squüatx « 
Italia* eo lo sen testament bt posas les segients panules» terrtoe* 
quao lea endreca un BU a sa mase: cEt quta domina SjbUia mala* 
nostra post obitum nobilis domini Ugonis quondam Dei gf*ü* 
Comités Emporiarum patria nostri luxuriose vixit et opprobium 
noatri cttm potuisset caste vixisset, et pro eo qao procaravk el 
f ecit, qitod de bonis eiusdem si nos sibi previxeríoMis nullum como- 
dum consequerenuts ideo exeredamus ipsam omnino et ab omni 
substancia hereditatis nostre et bonorum nostrorum ipsam coas- 
tituimus alienam. Et si forte presens exheredatio de jure non teñe- 
ret seu valeret dinu'ttimus ei in hoc casu, si nobis previxerit» pro 
parte hereditate et legitima que sibi competa! in bonis nostris 
quadriQgentos morabatinos quos sibi assignamus babendos et pre- 
cipiendos super hereditate et jure quam et quod. habemus ex 
successione dicti patrís nostri in Regno Castelle el in ipsis qua- 
dringentis morabatinis in ipso casu ipsam nobis beredem instituí 
mus.» (1). 

Y aquesl fill que desheretft sa mare per sa mala conducta p que 
deyaque ellahavia cobert d'oprobri a la familia, era. també uo 
home deshonest y de vida molt irregular, tant o mes pecador que 
no la mare. Ja havém indicat que lo meteix die que lo re; espatxá 
un decret de legitimació del fill bórt del frare hospitaler Ramón 

(i) Inatitahla horaa «1 Teieomta dtCardoaa, j «mb ialenfa y MMMMfouMBt a. 
Dataan da Roaabertl y al ray an Jaoma d'Aragd. Lo taatajnflBt no té data, «mijar* ¿a* 
éaaar da laa darrarfaa del aagla XIII, poch tampa abana «Tanaraan lo Jora taatadpr cap a 
Italia. 



57 

cfEmpitries, nTuvfa donat també m per la legitimado d'aftre bórt, 
fill d'Uguet d'Empuries, comte d'Squilatx, que deya axí: tHinc est 
quod cum Raimundetus de Impuriis ex nobili qgondam Hugueto de 
Impuriis comiti Squilaci tune existens in Sicilia ex quadam muliere 
soluta ex illicito exitu sed geni tus...» 

Molt nos dol tindre que publicar totes les deshonestáis qui 
afecten a la famosa casa comtal d'Empuries en son darrer temps. 
Repetim lo dit per lo canonge valencia Senpor Chabas al publicar 
los fragments mes descarnats d* sarmons de Sant Viceng Ferrer: 
c Tememos sea escándalo para algunos, pero no escribimos para 
nifios y mujeres, sino para hombres de estudio y pensamos que 
cuanto Star Vicente trataba estas cosas tan at desnudb, era porqué 
su auditorio no lo podía tomar coma piedra de escándalo.» 

Son mester aquests documents justificatius per scriure ab pié 
coneximent la historia de les costumes privades de la Edat mitjana 
ji aftlo.ffrtaeat cas venen a pintarnos ab vivea colors com s'enrna» 
nava la mea antiga casa sensorial de Catalunya, coberta de suiza- 
da! f vtrgoopa, com aquella assenjwlada familia qpi governava lo> 
Bosaellá y l'Empordfc en los gloriosos temps de la reconqueste 
finía ea uft&qpants degeneráis* com la vélla alzina de quatre cenr 
turies, moría coreada y ab les arrels podrides a mans del Uenya- 
tapre qui no volia ja mes arbres corpulents qui poguessen fer 
cfcnhra al xiprer solitari y magestuós de la Monarquía. 




IV 

LA HOSTALERA GENEROSA Y UNA VEHINA 
INDISCRETA 



Les hostaleres devíen star en molt mala opinió en lo segle 
XIV, puix rEximénix, al esposar en Lo Terp del Crestiá, 
com podia hom Ilunyar sa casa de tota alcavotería, aprés de reco- 
manar ais marits que no hagen serventes velles y pobres, deya-ls-hi 
que no soferissen que la muller tinga bostalera per companyona, 
ne que entre en casa sua. (1). 

En la novela castellana La Pícara Justina, obra de les darre- 
ríes del segle XVI, hi há tres capitols dedicats a descríure la vida 
deis hostals y és molt torta també la pintura que fa de la mesonera 
astuta. 

Del fonament d'aytals opinions ne tením bona prova en lo pro- 
cés de Na Bartomeua, bostalera del Hostal den Coltaller, de Ma- 
llorca} la qui fou assessinada per son marit, enujat de les seues 
deshonestáis. Tots los detalls reunits en les jdeclaracions deis tes- 
timonis, formen ensemps un argument cómich y dramátich, digne 
d'una de les rondalles del Boccaccio y potser se-n baguera també 
profitat Theótil Gauthier per la seua airosa descripció d'una anti- 
ga posada, en lo Capitaine Fracasse. 

Certament que hi havía hostaleres qui sabien, lo meteix que 



(1) Bulbosa TomU, ConeeUeefoulet e attrm Mgendm del 6o» tempe de noefra Uenga 
materna (Bw* +tAn ft f 1904). 



88 

totes, alleugerir los malaventurats viatgers, empero que no volien 
encarregarse de ferloshi agradable lTiostatge y cedien aquesta 
fepna a la ñora o a la sirventa, com la tant coneguda del romana 
de La gentil por quero! a. 

Es molt possible que la inclinació amorosa que les hosteleres 
sentien per los hostes, vinga d'aquella natural preferencia que la 
dona concedeix tots-temps ais passavolant, cansantse de <}ó que ja 
té segur y conegut, sentiment tan beh esposat per en Llop de la 
Vega en la comedia La noche toledana, en un diálecb de viatgers 
cfins lo hostal, sobre la facilitat ab qué les fémbres desvetllen la 
cobejan^a y desigs deis viatgers: 

La mujer siempre apetece 
Aquello que se le vá; 
Porqué lo que en casa está, 
Como á seguro, aborrece. 
¿No has visto un ave enjaulada, 
Que no dá tanto contento 
Como la que va en el viento, 
Libre, hermosa p despenada? 
Pues así vienen á ser 
Los hombres pa de camino: 
Porqué se van, imagino 
Que los emprenden cojer. 

Empero, la Bartomeua no esplotava los hostes, ans la amistat 
ab algún d'ells la portava fins a ferloshi donació de matalafs y 
vestidures. Y no obstant son marit, en Magarola fou homeper de 
fémbra tan generosa, essent aprés absolt del delicte per carta 
repal. Era una abussió deis reps concedir per diners, y ab tanta 
facilitat y freqOencia, lo perdó o remissió de castich ais maríts qui 
mataven sa muller per rahó d'adulteri. L'Exim¿ni<* dedica un capí- 
tol del Ltibre de tes dones a mostrar «com los Princeps fan gran 
pecat donant licencia ais marits de matar llurs mullers» dihent: 
cE per ventura que ais Princeps qui tan gran mercat fan de la 
mort de las donas qui moren per mans deis marits sots escusació 
de adulteri, no escaparan ne per aquest ten gran e ten foll mercat 
lo qual ells no poden fer; los está apparellada en cors e en anima 



tai sentencia e venjanQ* dtvtaal que mes loe valgaer» james no 
hagaessen haguda honor al mon ne senporía.» 

Die vicésima prima mensis nouembris anno a nattaitate Domini 
MCCC.° LXX.° quarto. 

Die et aniH) predicáis comparuit coram Nobili viro domino Olto 
de Proxida milite vices gerenti Gubematoris Maiorice Banal 
Alberti proeurator ut asseruit Berengaríi Magarola et presentauft 
eidem nobili vices gerenti Gubematoris qoandam literam Regiam 
clausam et sigiüo secreto domini Regís ut prima facie apparebat 
sigüiatem et per illustrissimom dorainum nostrum Regen* (ficto no- 
bili directam, tenoris et continencie subsequentisiLo Rey, Goberna- 
dor com nos a instancia den Berenguer de Magarola habitador de 
Mallorques vullam que ai» rabuda informado» de la vida dena Bar- 
thomeua muller del dit Berenguer la quaf segons ques diu lo dit 
Berenguer ha morta assi en Barchinona pochs dies ha, per tal car 
ella hauia comes adulteri ab dhieraes persones, per so us manam 
et comanam que encontinent prengats o pendre tassats la dita in- 
formado en scrit et aquella presa nos trematats closa e sagellada. 
Dada en Barcelona sots nostre sagell sacret a lili dies de noembre 
anno a natiuitate Domini M.° CCC.° LXX.° quarto. Rex Petras. 

Comensen les declaracions deis testimonis: 

Santxo de Montalba notari testes jura e in dir veritat sobre 

los interrogatoris devall scrks. E primerament si sap aquest ne ha 
hoit a dir que Barthomeua muller den Berenguer Magarola depuys 
ensa que es muller del dit Berenguer hage comes pecat de adulteri 
ab alcun borne, e dix so ques seguex, esser ver que be es I. any 
passat que aquest entra en conexensa de la dita Barthomeua per 
so com tenia hostal et sabe et li digueren que com estaue en Ser- 
denya on ha molt estat comatia lo dit pecat de carnalitat e adulteri, 
aquest sabut asso hac desig de fer lo dit pecat ab la dita Bartho- 
meua e migensant una siruenta que tenia en lo dit hostal aquest 
hac perlament ab la dita Barthomeua en tant que aquest hac afer 
carnalment ab la dita Barthomeua per moltes e diuerses vegadas 
axi com lo dit B. Magarola era absent de la illa de Mallorques hoc 
encare com era en Mallorques lo dit Berenguer, a casa de una 
fembre alcauota. E per semblant de aquest ab molts daltres deis 
nomsdels qtials aquest ignora et en present no li recorda sino 



dan Ferré Simo* e de un pairo apelat Puig-gros eonurtia lo d* 
pecat la dita Barthomeua. Interrogat com ho sap e dix que ha lio 
«tes a dir a molts deis noms deis quals dix en present no recor- 
dar, es ver que axi sen trebala fama en Mallorques e special en los 
vcpnats oo ha estat e perseuerat la dita Barthomeua. 

Die vicésima prima nouembris anno Domini predicto. 

Sibilia muller den Jacme Clapers quondatn, testes jura e 

dir veritat sobre los interrogatoris. E primerament aquesta si 
sap... e dix saber e esser ver so ques seguex, que un mes abaos 
que la dita Barthomeua anas Euíqc (Ibiza ?) estant aquesta en una 
butigue qui es al costat de fora la porta o portal apelat den Saga- 
rra, aquesta hoi per molts vespres deis quals en present no ha 
memoria dins de la cambra de la dita Barthomeua com la dita cam- 
bre fos damunt la butigue on aquesta estaue, e no anauen per la 
cambra, o alcuna persona dins la dita cambre perlas o escupís que 
aquest testes no hois, sentí dins la dita cambra perla la dita Bar- 
thomeua un jenouns (?) lo nom del qual ignora be sil veya lo 
conaxeria, e con molt hauien perlat e rahonat ensemps sentía ten- 
car la cambre de la dita B. ab baula e apres sentía la dita B. e lo 
dit fenouns colgar ensemps en un lit e apres aquells ensemps rebo- 
ñar, e apres un )orn del qual aquesta en present no ha memoria 
hora de sesta atroba la dita B. dins lo lit seu ab un hom apelat 
Bernat Dilles de Perpenya que tenien ensemps sesta en un lit. E 
apres alscuns joms seguents aquesta hoi dir ais dits nomenats un 
die del qual no ha memoria a la porta de aquesta que ells hauien 
banda e conaguda carnalment la dita B. e que molt los costaue. E 
apres que la dita B. fo añada EuiQe alscuns joms seguents aquesta 
hoi dir en Barthomeu Blanch e en Thomas patro de barcha de la 
ylla de Euk^e que en Colom de la dita pila hauia logada casa en 
Euíqc a la dita Barthomeua e que aquella tenia publicament. Inte- 
rrogada si neguna hora era en la térra lo dit Magarola marit de la 
dita B. con la dita B. comatia lo dit pecat, e dix que no que ans 
era abaent de la térra. Interrogada si aquesta sab ne ha hoit dir 
que la dita B. dagues fugir ab alcun hom e dix que no ho sap ne 
ho ha hoit dir daltre guisa sino que un jom del qual no ha memoria 
aquesta estant a la sua porta hoi dir en Puig-gros que ell la sen 
dtuia amanar (amener ? francés ?) a Barbaría sino que lo seu teny 



no era vengut entorn VI. setmtnes son passades e sap aquest 
testes que fama sa trábala en Mallorques que la dita B. cornada lo 
dit pecat ab moltes persones de les quals en presen! no ha memoria 
specialment sa trábala la dita fama entre aquells e aquelles qui la 
dita B. hauien en conexensa. Interrogada en presencia daqid 
aquesta hoi dir ais dits nomenats les dites coses, e dix que en pre- 
sent non ha memoria. 

Angelina muller den Lluis Oller, mercader de Mallorques, testes 
jura e interrogada dir veritat... e dix sobre lo dit interrogatorí 
saber so ques seguex: esser. ver que con la dita Barthomeua en- 
culpas aquesta 'del dit pecat aquesta un die de dicmenge abans de 
la festa de Madona Sancta María del mes de agost, hora de ves- 
pres, estant a la finestre sentí dins casa de la dita B. en Puig-gros 
qui desorauen la dita B. de ques que fos. E lo jom de la festa de 
madona Sancta María hora de diñar estant aquesta a la finestre sua 
viu en lo menjador de la dita B. una ma qui tiraue lo cap de la 
dita B., de quis qui fos quasi qui vol besar, e encontinent que ho 
hac vist aquesta pres una escala e guarda per un forat de la paret 
si lo dit forat pessara e com vehes que pessaue guardé per lo forat 
e viu en lo dit menjador en Puig-gros qui damunt taula estant 
besaue la dita B. e li mordía lo morro, e la dita B. qui desenboto- 
naue lo dit Puig-gros e matiali alfauague ais pits e detrás en la 
squena e mamaueli ab la bocha les mámeles denant molts homens 
qui seyen en la dita taula, los noms deis quals ignora, que posauen 
en casa de la dita B., e denant les siruentes qui estauen ab la dita 
B. E al vespre seguent aquesta viu per lo dit forat que la dita 
B. ligaue lo capell al dit Puig-gros e li besaue lo front es colgaren 
ensempsenun lite al matí aquesta per lo dit forat los viuleuar, 
so fo lo die de dimars que fo la festa de Madona Sancta María, e 
lo dimecres e lo digous seguent aquesta per lo dit forat viu fer ais 
dits nomenats axi com debans hauien fet. E apres lo die seguent 
viu aquesta per lo dit forat la dita B. muntar damunt la dita cambre 
e menjador, en una altre casa, e aquesta leuors... per veure que 
faria muntá alt al seu terrat per un forat de la teulada, aquesta viu 
lo dit Puig-gros tot nuhu ab un capell que ligaue al cap qui jepa 
sobre la dita Barthomeua secudint aquella damunt un lit tinent lo 
cap ais peus del lit, e los peus al cap. E a cap de stona aquesta 



tornase al dit forat per veure si la haaien vista, e lo dit Puig-gros 
vitt aquesta e manasali que li trauessaria la cara, e con aquesta ho 
denuncias al vaguer... aquesta per lo dit forat mostra les dites 
coses en Sanxo del Castell e en Pere porter los quals ha ull per lo 
dit forat veheren fer lo dit pecat ais dits nomenats; e aximatex dix 
que aquesta ha hoit dir a uns e altres deis quals en present no ha 
memoria a la porta de aquesta, que en Ferrer Simón e altres lop 
hauien fet e la hauien conaguda carnalment e axi trebala fama en 
Mallorques e especial en los vejmats on ha estat e perseuerat la 
(Uta B. Interrogada si con la dita B. comatia lo dit pecat era son 
marít en la térra, e dix que no que abans era absent de la térra. 
Interrogada si aquesta sap ne ha hoit dir que la dita B. dagués 
fugir ab alcun hom e dix que no ho sap ne ho ha hoit dir, be empe- 
ro ha hoit e nos racorda a qui que con la dita B. estaue Euige 
comatia lo dit pecat ab un hom lo nom del qual ignora.» 

Segueix la declarado de Joana, viuda den Joan García, de Va- 
lencia, e diu: «aquesta estech be per un anj> per siruenta ab la dita 
Barthomeua de la qual se isqué lo jom de la festa de Madona Sancta 
María del mes de agost prop passat ha haut un anj>, e estant 
aquesta ab la dita B. con lo dit Berenguer era absent de la térra 
estant la dita B. en lo hostal apelat den Coltaller via aquesta per 
moltes vegades de les quals en present no ha memoria, la dita 
B. de nits e en sestes jaure tota nuha ab en Santxo del Castell en 
un lit dms una cambre qui era pres lo menjador e present aquell 
dit Santxo secudia la dita B. e aquesta vehent ho axies de la dita 
cambre on era e fepa sos fets, e aximatex ha hoit dir aquesta a 
molts deis quals en present no ha memoria que en Ferrer Simón 
e altres la hauien conaguda carnalment.» 

Lo dia dos de desembre dona sa declarado en Antoni Busquet, 
corredor de coll de Mallorques, ce dix sobre lo dit interrogatori 
no ais saber sino que fama es, es trebala per Mallorques que la 
dita Barthomeua era gran bagassa e comatia lo dit pecat ab moltes 
persones.» 

També declara Catarina Grecha, maííer den Nicola grech 
cotia de la dona Botina catiaa qui fo den Ramón de Piártela de 
Barcelona, are empero /rancha: «que es ver que aquesta ha estat 
be per un any per siruenta ab la dita Barthomeua e ab lo dit Be- 



rangoer e e*ant ab tquelts vta ta kan per imites vegades Ates 
quals en present no ht memoria axi de jorn coca de nits faure ear- 
nalment en Santxo del castell ab la dita B. comatent lo dit pecat 
vehent aquesta; e axi matex viu aquesta per semblan* manera en 
Ferrer Simón ab la dita B. Jaure e comatent lo dft pecat axi en lo 
hostall den Ooftaller que tenia leiors la dita B* eom encara en tes 
cases den Aspert on estedh la dita B» absent empero de ta Ierra lo 
dit Berenguer Magarola marit seu.» cE vfu aquesta (la don* 4/*e 
declaro) que per lo dit pecat que lo dit Ferrer comatia ab la dita 
B. aquella B. dona al dit Ferrer entre diuerses vegades un mátalas 
e una vanoua, » trauesser e dos lansols e cota e gramalla de Ho- 
renti vert ab pefl, e una brotxa guarnida dargent e una corrtga 
dargent. Interrogada ai alcu f o present a lea dites cose* e dix que 
hoc Johana feíribra qui lavors estaue axi matex ab la dita B.» 

EU de Próxida, flochtinent de Governador de Mallorca, dirigí 
aquesta informado sobre la vida y «Domeñada de la hostatora Na 
Bartomeut, muller den Magarola, al Rey d'Aragó lo 7 de < 
bre del dit anp 1374. 





LO MARTT METZINAT, O UN LLIT PER QUATRÉ 



Lo protagonista d*aquest procés, l'Antoni Fuster, resulta lo 
exemplar mes complert<del marit pacient y pié de bonhomla. 
La sena potestat marital era milla y per tanta debilitat bé merexia 
que li Pos aplicada aquella penitencia referida per Du Cange d'ésser 
passejat cavalcant en un ase, ab la cara mirant a la coba del ani- 
mal, per los condtrtadans o vebins de la poblado, tot borne feble 
y atemorft, qui vivia domloat y batut per sa muller, grotesca cos- 
tuma que en los pobles pirenenchs de les parts de Poix y Bigorra 
era nomenada la asoaada y ha arribat fins ais temps modbrns. 

L'Antoni Fuster era donchs com Sócrates. Lo filosof gréch se 
de&avu fcr tots los improperis per la muller y rebfa serte mostrar 
ninguna irritado, la calderada d*aygua que li gitava al demunt. 
L'Antoni no sois feya lloch en lo Hit marital ais amichs de sa sposa, 
sino que menjava sens doldre-s les carabapes metzinades que cuy- 
nava aquella mala fémbra. No hi há mes diferencia ab Sócrates, 
aiild que la paciencia del Antoni finí un jom, qui entaulft acusado 
de emmet¿Inament, donant lloch al curios procés que segueix y 
que prova com aquest malaventurat no tingué la qualitat dé Mltrf- 
dates d l acostumarse a les metzines. Tampoch pot trobarseli lo 
gtrtfde Shakespeare, empero ben segur que morí dihentcom lo 
grantrtgich: la dona és unmenjar deis Deus quannoés cuynat 
per 16 Dlable. Veurém are com al pobre Antoni Fuster fóü lo pro- 
fifi Lludfer qui li cerca aquest menjar. 
cDie ueneris XXII septemb. anno a Natiuitate Domini MCCC. 






íí 



t «. 



I 



66 

LXX.° IIII. Domini Rege in Cluitate Barchinona personaliter exis- 
tens, fuit oblata uen. G.° de Nogaria regens officium algatziri 
domini Regis, quadam supplicatio tenoris sequente: 

cDenant uos honrat senyer en G. Qa noguera algutzir del se- 
nsor Rey denuncia Anthoni fuster Ciutada de Barchinona que com 
dijous a nit prop passat la dona na Eulalia muller del dit Anthoni 
fuster hagues mes I. hom en casa sua en lo qual la dita muller sua 
faoa e haia tet adulteri e no res menys la dita muller sua ab la dona 
Nauinent, mará de la dita Eulalia, haien metzinat lo dit Anthoni 
ab carabaces que li dona a menjar, en tal manera que lo dit Antho- 
ni fuster es mes mort que viu; on com les coses demunt dites sien 
de mal eximpli et tais que sens grao punido no deuen passar, per 
que requer lo dit Anthoni fuster que sobra les coses demunt dites 
sie presa sumariament informado en lo veynat del dit Anthoni et la 
dita dona, que presa es en lo Castell de la Cort de Barchinona et 
la mare de aquella et la roia qui staua en casa de la dona Auinent 
sien preses e esser punides en tal manera que a elles sia castich e 
ais altres qui semblants coses faran eximpli. E no res menys re- 
quer lo dit Anthoni que lo dot lo qual la dita Eulalia ha sobra los 
bensdel dit Anthoni sia. perdut per <jo com es baguassa et deu 
hauer perdut son dret. E en a<jo farets gran justicia.» 

Lo procurador fiscal obra les diligencies y se pren declarado 
al marit reclamant, qui assegura esser vera la denuncia feta, y diu: 
cque mes ha dun any e mig que aquest teste deuia fer uiatge en 
Cecilia ab la ñau den P. Blau e ans que aquest teste partis de casa 
sua, la dita Eulalia muller sua li dona IIII. ous a beura ab salsens 
que la dita Auinent li hauia tremeses, los quals IIII ous aquest 
teste begue ab les salsens e tant aquest teste non couida sa muller 
que uolgues beure ni menjar gens. E apres aquest teste recullis en 
la dita ñau e a cap de III. dies apres ques seu recollit faent son 
viatge e estant en la dita ñau, aquest teste se senti de tot despo- 
derat e tant que no podie fer son lauor en la ñau ni axi com hauia 
acustumat. E apres II. dies seguens que foren en les mars de Cer- 
denju nos pogue valer a tant ne a quant de res, ans con se giraua 
lo hauien a girar, colgar et leuar et a tolre apgua que res podia 
valer de res e comensa de pelar tot en lo cap e en las sepes et 



67 

fronf et gualtes e infía per les barres e exiali molta aygua groga 
mesclada ab such de les ceyes e del front. 

cE apres qualsque joms arribaren a QeragOQa en la illa de Sici- 
lia e tragueren aquest testes en térra e feren venir I. metge 

aquest teste mostras a ell e demanali que li seria bo al seu mal. E 
lo dit metge con hac vist e regonegut ell testes, dix a ell teste estes , 
páranles o semblants en acabament, beguto has. Et aquest teste 
pensas que vulgues dir que fos embriach. E dix al dit metge: cert 
senyer no he uuy begue ni menjar. E lo dit metge dix a aquest 
teste: Tu has bagudes metzines, mas bona res Icuar (?) com te son 
exides, cor no han fet lo lauor per que les tan donades. E lauors 
aquest teste estant en sie si matex pensas que les dites metzines 
llagues reebudes ab los dits IIII. ous. E con fou tornat del dit viat- 
ge, la dita Eulalia veent aquest testes que era palat et era be mello- 
rat, be hauia XX jorns, dix a ell testes, que ell era mesell e axi 
que lo matrimoni se podía partir entre ells. E aquest testes dix que 
tot hom que ho dignes mantia e per aquesta rao teu mostrar laygua 
-a Mestre A. Gerina; e ans que la li pogués mostrar, les dites Eu- 
lalia et Auinent la li uessaren II. uegades, per qo que no la pogues 
mostrar. E apres fou diyous la dita Eulalia cuyna carabasses ab 
bou e donan a menjar a aquest testes en una escudella. E tantost 
com les hac mig men jades aquest testes se sentí gran fego al uentre 
et pentexa fort regen que no podía tornar e le einflali fort regen lo 

uentre et tota la persona et la cara els ulls E lauors uench en 

casa daquest teste en Francesch Pasqual blanquer e comensa de 
riure e janglar ab la dita Eulalia e deyen lau al altre que gallines 
farsides de panses et dalls uolríen menjar. E aquest testes leuas de 
taula et pujassen en la cambra e gitás sobrel lit e uiuse que les 
mans li tornauen morades. E estant axi en aquesta dolor dix a la 
(fita Eulalia que trametes a casa de la tia daquest testes, muller den 
G. Seseases, per qo que taces uenir lo dit G. e con lo dit G. fou 
uengut dix a aquest teste que uols, uols un confesor, e ell teste dix 
no que ja he confessat mas no se quem fassa que tant som inflat 
que no trob loch. E lauors ell testes per tal com li vench uomit 
feuse dar I. baci et gita e encontinent troba gran remey. E per 
aqüestes rahons aquest teste creu es pensa que les dites Auinent 
et Eulalia lo haien metzinat. E segons que a ull mostra aquest teste 



09 

ell es tot inflat en lo uentre en la cara e en les carnes e per tbtv ta 
persona exceptáis los brasses.» 

t Interrogat com sab que la dita Eulalia haie comes adulteri. E 
dix que com dilluns prop passat la dita Auinent hora de uespres, 
ab I. joue apellat Bemat que leua la leuda al portal den Cardona e 
en Caller camicer amena la dita Eulalia a casa dell testes. E con 
uench lo dit Francesch Pasqual a casa daquest teste e dix que 
hauia ferida 1. a fembfa en lo carrer den negre. E axi que uenia 
sopar e jaure en la casa daquest teste. E aquest testes dix a la dita 
Eulalia per que hi uenia lo dit F. Pasqual e la dita Eulalia dix a 
aquest teste que son cunyat era girto (?) del dit F. et que aytant 
poeta li falria com a son pare. E romas lo dit Francesch aquel* 
uespre en casa dell teste, e aquest teste dubtanse que la dita Bula, 
lia no faes mal sos afers ab lo dit F. feu romandre en casa del! 
teste aquella nit en Johan Gerones cosi germa seu, per tal que tos 
mils acompanyat. E tots III. es saber ell teste e dit Francesch e 
Johan Gerones gitarense en I. lit e vers hora de mi ja nit la dita 
Eulalia tota nua se colga en lo dit lit ais peus vers la part on jahia 
lo dit Francesch. E aquest testes repta la dita Eulalia per que sera 
gitada al lit on hauie III. homens e que IIII. meses hauia que ella 
nos era colgada ab ell teste. E la dita Eulalia dix que pus que son 
cunyat hi jahia que be hi podía ella jaure. E tant aquest teste no li 
dix que de tota la nit ellan uolgues leuar. Empero aquest teste liu 
deya per <;o com se recelaue del dit Francesch e james no hauia 
oyt dir quel dit Francesch fos cunyat de la dita Eulalia. 

cE lo dimarts apres uespre a cap duna gran estona com aquest 
teste feu colgar e la dita Eulalia nos uolgués colgar, ans anaua per 

lo menjador et entraua en la cambra cstant en I. baja! de fustani 

E aquest teste pensantse que! dit Francesch tos en la carrera dix a 
la dita Eulalia que si lo dit Francesch uolia entrar que donas bou 
colp de anell per <;o quels vehins ho sentissen, e ella respós, no 
fala que ja es dedins, cor jo no hauia tancat sino ab I. recoldador 
de cuyr. E aquest testes dix a la dita Eulalia, o treydora, et axi 
lexes tu la porta uberta, aytanbem porten axi matar et com Me 
mets de nits los homens sens ma uolentat. E la dita Eulalia respffi 
que jal conexia ella que son cunyat era r e cridali que pujas. B 
lauors lo dit Francesch puja e colgas el lit hon ell testes jahia; B 



a oap duna gran estona la dita Eulalia 6e colga en lo dit lit ais 
peus, (¡o es a la pert on jahia lo dit Francesch. E aquest testes es- 
tant recelant tota la nit allarga los seus peus enuers la dita Eulalia 
per «o comía dita Eulalia sepensás que fossen los peus del dit 
.Francesch. E la dita E. que sentía los peus, ella ab los peus seus 
frega los peus dell testes. 

«E anit prop paaaada que fou dijous, con aquest teste se colgas 
dix a la dita E. ques colgas, la qual cosa la dita E. no uolgue fer 

dient que no hauia son ans anaua páisejan per la casa e dix 

aquest teste a Na Catherina qui esta per raacipa ab la dita Auinent 

Aon era la dita Eulalia e dix que sobra la taula dormía. E aquest 

teste dixli cridala e diguesli que uenga dormir aQi en la cambra 

ahí cocí daltres vegades si ha dormit e lauors la dita Eulalia 

entrassen et colgas tota uestida sobre les carnes daquest teste e 
aquest teste dix a la dita macipa et qui tenca la porta anit et la 
macipa dix jo et aquest teste dix matischi la barra et la baula et 
la macipa dix que hoc. Aquest teste qui segons que dix hauie opda 
ftraura la barra de la porta dix ay las que abonase la barra no es 
en la mia porta. E lauors la dita Eulalia dix a la dita macipa quej> 
deuallás et que obrís la porta et aquest testes dix no faces mas 
crida madonaden Sofresqui esta denant aquest teste. Ela dita 
macipa feuse a la finestra et dix a aquest teste que la dita madona 
Sofrés sen era entrada en casa sua et aquest testes lauors leuas del 
dit Ht per ueure si la dita porta era tencada e la dita Eulalia lauors 
afuraua aquest teste dientli cridant per vida (?) mon germa nous 
fíats uos en mi jom fix am vos, haueu por que jo hic meta homens, 
et aquest teste dix jon sent lo fum et leuas et con fo fora la cambra 
uolentsen dauallar per (escala vehe que un hom dormía sobra la 
taula del menjador et aquest teste acostas uers lom qui dormía 
ferm -et asseral et dixli qui es ago qui dorm agi et lauors lo dit 
hom despertas et aquest teste vehent que hom era et temense dell 
tornasen ell teste en la cambra et tencala ab baula et crida matent 

so via fora a ladres et lo dit hom lauors fugi etanassen Inte- 

rrogat quina hora era con ell testes se leua del lit et dix que era 
alba clara et les vehines filauen ja en la carrera. Interrogat si co- 
nech lo dit hom qui era et dix que hoc car lo dit F. Pasqual era. 



«Interrogat qui pot saber en les di tes coses, dix que la (fita Caro? 
et les vehines daquest testes et en Seguer sabater.» 

«Encontinent lo dit honrat jutge ensetnps ab mi dit notan et 
Nicolau Vila procurador fiscal puiassen en casa del dit Antbofd et 
en lo menjador trobam una taula plegadissa on hauia I. taba de 
burell (?) folrat de blanq estes et I. coxi blandí al cap e unes bra- 
gues les quals bragues dix lo dit Anthoni que eren del dit Fran- 

cesch Pasqual a les quals romangueren en poder del dit Jutge.» 

Lo primer testimoni de descarrech es la muller den Bernat Isern: 
«Interrogada si una fadrína apellada Caro?, qui está ab aquesta 
deponent (?) ha jagut anit passada a casa del dit Anthoni. E dix 
que hoc, cor ella la hi trames per 90 com lo dit Anthoni trames a 
dir a. aquesta deponent (?) que li trametes una de les sues fadrínes. 
E aquesta deponent ha oyt dir a la dita Caro? que la porta del ai- 
berch del dit Anthoni era romasa la nit oberta. Interrogada si la 
dita Caro? ha para ni mará dix que hoc, «o es que lo para ha nom 
en Rouira mercader qui esta al cap de les uoltes de b fustería e 
la mará es 1. a que es estada esclaua qui esta aprop en Riyun de 
busquéis.» 

Declarado de Eulalia, muller del denunciant: «Interrogada dix 
que no sab res en les coses contengudes en la dita denunciado, 
sau que esta en verítat que aquesta deponent aperella carabasses 
de les quals dona a menjar al dit marít seu et ella ne menja en 
trames en II. lochs, qo es a casa dena P. et a casa den Nicolau 
Astruch qui esta al camp del lull. 

«Interrogada que mes ella deponent en les dites carabasses e dix 
que bou e formatge ras et lili, rouells dous daquells que Na Treia- 
ta cosina germana del dit Anthoni li hauia tremeses.» 

Eulalia negá casi tots los fets denunciáis: «Interrogada si anit 
prop passada lo marit daquesta deponent tencha ella en la cambra 
e dix que hoc. Interrogada per quina raho lo dit Anthoni tencha 
ella deponent en la dita cambra et dix que nou sap e lo dit Anthoni 
deya a aquesta que ella sabia be per que la tencaua. E apres 
aquesta deponent fo presa per un saig a qui dien en Papiol e fo 
mesa en lo Castell. Interrogada a quina hora ella fou mesa en lo 
dit Castell e dix que a hora de la Esquella de la Seu.» 

Declarado de Saurina, esposa den A. de Pradell: «E dix si so- 



lament a^o saber del fet de les metzines que ha opt dir al dit An- 
thoni que la dita Auioent et Eulalia le hauien metzinat et ais dix 
que noy sabia, sobra lo fet del adulteri. Dix que dijous a nit aquesta 
teste et madona SoRes et na Caualera ét na P. Baranguera et na 
Baneta eren en casa del dit Anthoni per calsarli regoles et per 
faxarlo e lo dit Anthoni dix a aquesta teste et ales altres desús 
nomenades aqüestes paraules o semblants: prechuos mas dones 
que sim oyets metre so de nits que uosaltres de continent obrissets 
les portes car jo sent que I. hom hic jau de nits et tem ma que nom 
aucia om fa$a altre mal en casa ab ma muller, car jo matex la li 
he vista besar. E aquesta teste et les altres digueren que en bona 
hora. E con uench lo cendema mati abans de la Esquella de la Seu 
aquesta teste 07 quel dit Anthoni cridaua via tos al ladres e aques- 
ta teste recordas de les paraules quel dit Anthoni hauia dites mas 
nou viu axir negu be ha opt dir a les dones desús nomenades quel 
son fill den Pasqual ne era axit segons que aquells li digueren e 
07 que na Castellara que li viu passar lo canto cridaua viafos a la 
finestra.» 

Declarado de P. de Reguer, sastre barceloni: «diuendres ans 
de la esquella aquest testes stant en casa sua 03? so de masos (?) 
cridant viafora a ladres et aquest teste pres laspasa et al broguer 
et la ceruelera et isqué de la casa et vee venir per lo carrer den 
Oliuer vers lo pont den Oliuer I. hom corrent e con fo prop aquest 
teste, ell teste dix: atura bacalar atura; e lo dit hom no uolie aturar 
et aquest teste cuptas et feri lo dit hom ab lo broquer et feu lo 
catire en térra et al caura que sen aretussas tot et aquest testes 
vehe que lo dit hom no portaua bragues car feya luna fort clara et 
lo dit hom dix a aquest teste: o germa nom atus que no son lladre; 
et aquest teste dix: et qui es tu; et lo dit hom dix: e nom conexets. 
E aquest teste guardal en la cara e conech que era en Francesch 
Pasqual blanquer. E aquest teste dixli: O bacallar et es ladre tu. 
E lo dit Francesch dix que no» mas que exia de casa den Anthoni 
fuster et anassen faent lo cami de Sent Daniel.» 

Lo meteix testimoni refereix que tot seguit entra en casa del 
pacient Anthoni y que aquest li digué com acabava de sortir en 
Pasqual y que sa muller Eulalia lluvia fet entrar. Digué també 



testimoni que era fama en Barcelona qae tamsOery taso- 
gra havíen mrtzínaf al malaventmt AntbooL 

Lo 26 setembre lo notan, algutzír y procmdcir fiscal visitaren 

10 pacíení maríl 7 lo tronaren efectívament mott tnfbtl y auúatt. 
Lo testimoni Bernat de Boola, chitada de Barcelona, dedal* 

ígtuüment que viu entrar lo Francesch Pasqual en casa dd Antfaooi 
et que aquest al malí segueta cridé vistos, sortint escapat lo 
Pasqual: «Dix encara qne ha oyi <fir an ManganeH saig que ell 
trobá la dita Eulalia et Auinent a Sancta Madrona que cometien 
adtilteri ab frares- E axi matex ha ojtf dír a (Suenes persones qne 
la (fita Eulalia es auol de son cor.» 

Joan Salom, també testimoni, declaré lo 28 setembre, qoe men- 
tre rAntboni era en qualque viatge en Francescb Pasqual menjaba 
en la casa ab la muller del absent. tlnterrogat que aquest teste 
troba les dites Eulalia et Nauinent a Sancta Madrona ab dos prebi- 
cadors de nits et la dita Eulalia veent aquest teste isques deja es- 
gleya dues o III vegades ab los dits prepcadors et a cap dona bona 
stona veya tornar la dita Eulalia ab la un deis dos prepcadors. 
Semblaotment la dita Nauinent se axia de la Esgiepa con la (fita 
Eulalia era tornada et a cap duna stona la (fita Auinent ab lo dit 
preycador tornauen a la Esglepa et tots MI so es a saber los cfits 

11 prepcadors et les dites Auinent et Eulalia estauense tots UI1. en 
la Esglepa geent se justats. Dix encara que los dits II. prepcadors 
uenien tots dies a casa de la dita Auinent mentre que lo dit Anthoni 
era absent en sos viatges o stant malalt lo dit Anthoni et los dits 
prepcadors con hauien estat gran estona en la casa de la dita 
Auinent anarensen et vee aquest testes per molteset diuerses 
uegades per qo com sen prenia esmec que la un deis prepcadors 
romanía bax en lo obredor ab la dita Auinent etialtre prepcador 
et la dita Eulalia noy eren que sen eren pojáis demunt car aquest 
teste vee deuallar per la escala la un deis dits prepcadors ab la 
dita Eulalia ma per ma et ha vist axi matex aquest teste que la 
dita Eulalia sestaua abla un deis dits prepcadors coesab aquell 
ab lo qual aquest testes vee deuallar per lescala ¿n lobredor et 
lauors la dita Auinent pujasen damunt ab laltre prepcador.» 

tlnterrogat quant foren tetes les coses desús dites que en teste 
dlu que ha Vistes que ara en aquest stiu prop passat e ha vist en 



gfljnefit loops matex guelos .dits dos f raros .eosemps ab les dites 
Atrinent et Eulalia eren en un ort que es ala dobecia den Bernat 
Isetn, marit déla dita Auinent et aqui los dits dos prepcadors ba- 
Uauen jU> les dites Auinent et Eulalia.» 

Lo 11 d'octubreiou feta la confrontado deles dites Eulalia y 
Auinent en presencia del jutge y fou pregunta! a la primera «si ella o 
sa mará o son para o tots ensen\ps reebessen alguna lletra del dit 
Anthoni mentra eraren lo viatge deXipra en la ñau denP. Blan 
et dix que no. Interrogada si ella op.legir una letra en.ques conte- 
nia que lo dit Anthoni hauia sabut ab una sortapadora que ell era 
stat metzinat et que ella depon jepa ab III. homens et que hauia 
hauts II. infants dix que no, es be ver que les dites coses 07 dir al 
dit Anthoni un dia con fo vengut del dit viatge et a<;o dix sobre 
taula a casa del dit Bernat Isem.» 

Lo 14 d'octubre donaren los metjes un dictamen pericial dient 
que no podien dir ai l'Anfeoni havia o no sigut metzinat per haver 
passat molts dies desde'l fet y haber estat sens menjar res. 

En la declarado de Sibilia, muller del mariner Berenguer Ciua- 
dri, se diu que era fama en lo veinat del pont den Oliver y carrer 
den Corrager on vivia ('Anthoni, que sa multer cometía adulteri y 
que hi veya anar dos frares del orde de prehicadors. Igualment la 
declaració teta per na Clara, muller den B. Simón, mercader bar- 
celoní, diu que «viu moltes vegades venir diuersos homens en 
casa de la dita Eulalia hoc encara prepcadors et ques depa et era 
fama que? entrauen per fer adulteri ab la dita Eulalia.» 

Aprés fou feta confrontado del testimoni Oliver ab Eulalia: «E lo 
dit Oliuer moltes uegades dix al dit Jutge e guardan la dita Eulalia 
en la cara que les dites paraules per ell demunt deposades eren 
ueres. E la dita Eulalia rubescendo in facie «que non eren veres 
ans ne mantia.» «E lo dit Oliuer dix que per lo sagrament que fet 
hauia, que ueritat era segons hauia deposat e que ell moris a mala 
mort et fos lan^at en I. uall axi com I. canat (?) si no hauia dita la 
ueritat.» 

Lo 12 novembre feu la declaració en Francesch Pasqual, l'amich 
de la citada Eulalia Isern, muller del pacient Antón i, y confessá que 
una nit havia dormit en casa d'aquest darrer en un meteix Hit jun- 
ament ab la Eulalia, ab lo marit y ab un cosí d'aquest. Empero no 



74 

res digué de son rival lo frare prchicador, ab qui sembla que 
corapartien amigablement les favors de aquella dona. 

Tot axó es molt edificant; empero encare ho és mes, veure 
l'acabament del procés per una composició y absolució, raitjantsant 
cent florins donats per la Eulalia y fent renuncia á tot nou procehi- 
ment en Guillem Seseases, hereu universal del pobre Antoni, lo 
metzinat, qui havia mort ja en lo mes de marQ del segfient anp 
1375. Nada y un hombre muerto; puede el baile continuar, que 
diuent en certa obra dramática. 





VI 

LA NOVA FILLA DE LOT 



Osiris, lo Déu deis tnorts a Egipte, fóu lo spos de sa germana 
Isis, engendrant abdós a Horus, lo Déu del Sol victoriós 
de les tenébres. Brahma, lo Déu creador a la India, la ánima uni- 
versal ecsistent ab anteríoritat a tota creació, engendra una filia, 
Saravasti y de la incestuosa unió nasqué rhumanal Uinatge. Edip, 
rey de Tébes, se casi ab sa propria mare, Jocasta, procreant dos; 
filis y una filia, la tan anomenada Antigona. Octavi August, lo 
primer emperador deis romans, tingué, segons les murmuracions 
de la gent de son temps y deis historiadors indiscrets, amors inces- 
tuoses ab sa filia, la lúbrica Julia, aquella qui fou estimada per 
Ovidi, dexondint la gelosía dei César y motivant lo bandejament 
de Roma del famós autor de les Metemdrfosis. 

Aquests recorts mitoldgich-histdrichs s'agombolaven en lo pen- 
sament de Don Pere d'Urrea, qui no sabia compendre com l'incest 
promouenlos pobles civilitzats untan gran sentiment de repug- 
nancia y de reprobado, vehentlo practicat per Brahma y Osiris; 
y segurament pensava que si tot un emperador roma havia pres- 
cinda d'aquella reprobació universal y havia donat curs a la incli- 
nado amorosa per sa propria filia Julia, ell, qui era no mes que un 
rico hombre aragonés y arquebisbe, podía també donar lliure curs 
a aytal inclinado vergonzosa per sa filia Margarida. 

Donara ara, donchs, noticia d'altre cas cabdal de corrupció de 
gent enlayrada, per que lo tinguen conegut aquells qui scriurta la 



16 

historia de les costumes de la Edat mitjana en 1a nostra térra, quan 
starán aglevats bon nombre de documents justificatius de mérits y 
de defectes, de virtuts y de vicis y deis camins que cada cosa pre- 
nia en lo curs del temps. (1). 

Don Pere d'Urrea, home de talent, agosat, resolt, fóu nomenat 
arquebisbe de Tarragona en 1445. En temps del Papa Calixte III 
(1456-58) li donaren, en atenció a ses aptituts militars, lo comana- 
ment de les galeres que la Iglesia trametia contra los Turchs y 
obtingué també lo titol de patriarca d'Alexandría, aprés del bisbe 
d'Urgell En Arnau Roger de Pallars, qui l'havía usat durant molt 
de temps. En 1461, se posa, com los altres prelatsde Catalunya, 
de part del princep.de Viana y trebaltó en favor de la rebetlió per 
fer variar de política y de conducta al odios rey en Joan II. Un 
any aprés, fent trghició a la causa de la térra, l'arquebisbe de Ta- 
rragona se posa de part del monarca, qui Panoraenfc son canciller 
y son capitá general. La incalificable vida privada de Don Pere 
d'Urrea, fins are desconeguda, nos dona la satisfácelo de veure 
que quasi sempre los ttapdors a la patria solen ésser gent de inno- 
bles sentiments. Are trobarém concordada o agermanadaila con- 
ducta política o pública d'aquest indigne ¿prelat de Tarragona, ab 
sa conducta doméstica o privada, dexant una vegada mes provat 
que qui és avol per certes coses ho és per totes. (2) 



(1) Tenlm noticia d'un altre cas notable d'incest, per una Detra de Pere ID «1 abes 
del aaousslk de Serratetx: «Lo Rey; oom per algunas rabón» tocante lo be déla eeea pu- 
blica haiam mester tranalat de la inqufckfcS per vos eomeneada o teta contra lebet de 8emt 
Benet de Bages per rabo del crim de incest, lo qual se din per ell eeeer comee ab na 
Buceen muller den Berthomen de Burgats, neboda ana, per co na requerim per dente de 
justicia qnel dit tranalat eloa e sagellatper k> portador de la present nos toanwtass. E eiJa 
dita inquiaicio acabada no es loa noma déla testimonia que saber poreta que lajpienenJo 
dit fet axi matex nos trametets e don son en manera que acabadament pnxam fer Justicia 
en co per que ho volem. Dada en Barchinona a XXVHI dtea de maro en lany-de la nett- 
▼itat de noatre Senyer MOCOLXVHL» (Registre 1079, Andu de la Corona d'Asmgd). l¿eb*t 
de Bagea era en dit any f rare Arnau Sacoma. 

(2) Lo Dietari de la QeneraUtat, en lo 22 Juny 1462 din: «Aqneat die fonch feta crida 
publica per la Ciutat de Barchinona de part déla Deputats e mx eonsell npnniilsjsmilo 
Principst de Cetbalunya ab intervencio e eoneentiment de la Ciutat de Barchinona, eoav 
tenent en «feote que daci avant tot hom hala per enemichs e acuydata del dit Principo* lo 
Rererent Don Pedro Durrea arehabiabe de Tarragona, lo egregi Don Joan de Cardón*, 
comiede Prados e fraJUúavdesNf, ***** de Muntesa,» La árida loo pobtteaALen la 



EsRflf Ja arquebisbe, tingué una Hila, nomerafthr Margarida 
dTJrrea, la qui féu professió religiosa y entra monja en lo monestir 
del orde del Hospital de Sant Joan dejerusalém, enAlguayre, lo 
27 de janer de 1479. En lo document de professió se deya neboda 
de Don Pere dTJrrea, arquebisbe de Tarragona, lo meteix que en 
alguna scriptura del notan Galceran de Riubregós. 

Margarida fóu elegida priora del dit monestir, lo dos de setem- 
bre de 1505, y sens sperar la deguda confermació del cárrech per 
lo>superior del orde del Hospital a Catalunya, lo Gran Prior Don 
Bemat Guerau de Requesens, comenta de fer actes de jurisdlcció 
yát govem, rebént homenatges deis vassalls del conyent, accep- 
tant lo pagament de quantitats y introduhint una novicia. Enujat lo 
Gran Prior, impugna la elecció de la dita priora, dihent que era 
ilegal, car no era neboda- com se havia fét creure abans sino filia 
del difunt arquebisbe de Tarragona, y essent disposat per los sta- 
tuts dei orde que les dites religloses devien ésser de noble llinatge 
y filies de matrimoni lledesme. La cosa s'embolicá mes cada dle, 
loa greuges anaren augmentant y arriba a un cert punt de oberta 
rebetlió del monestir contra lo Gran Prior. Donya Margarida 
(TUrrea se negá a concórrer al Capítol provincial del orde, segons 
solien fer les anteriors priores d'Alguayre, manifestant que no 
existía aytal obligació. Llavors comenta un llarch y complicat 
lítigi del Gran Prior contra lo monestir y una informado y procés 
contra la citada priora. D'aquesta informado y de les declaracions 
deis testimonis resulta pintada ab vives colors la vida privada y la 
maidat de Don Pere d'Urrea. 

Diu axi la part principal del primer document: «Lo que es pre- 
tes per part del Senyor Prior de Cathalunya axi del que te en lo 
monestir e comanda de Algayre per sa dignitat prioral com encara 
de les inobedientes comeses y culpes en que an requeygut la ques 
dta prioressa e monges del dit monestir: 

«Primo que dit monestir e monges de aquel! son de la religló de 
Sent Johan de Jherusalem e de obediencia de aquella e porten labit 

Cd koi M i i de fr enmmt t M inédito* áti AreMvc dm la Cortm* d» Ai ag ém , to*o XX. Sobr* It 
ra— tn tancd <to fr la guerra y la brutalitat de* Don Par* dlJroa, os los parta de Tana» 
gutt y Tortoaa, eontra los catalana, spodalmant «a la prosa dol pobta d'Alooror, qm ro- 
i nostruB aiiy, tVfii'Anlii iMstortoot 'Dv'AftNf^ fwr , 



déla creu Mancha sa¿uóns porten loscavalfés e tirares de dita 
religio. 

ítem es cert que lo dit Senpor Prior reb cascun any en lo .dit 
monestir e comanda nomenada de Alguayre la deena part de totes 
les rendes e umutllements que lo dit monestir reb et es acustumat 
de rebre. 

ítem que en lo dit monestir a de aver totstemps un frare con- 
ventual de la dita religio per regir lo temporal com les monges nos 
puguen entremetre sino de les coses espirituals e aquest frare es 
nomenat comanador de Alguayre 

ítem que vaquant lo priorat del dit monestir les monges poden 
dins quinze dies ellegir en prioressa la quels parra e si sera legi- 
timament e canónica ellegida son tengudes presentarla al dit Se- 
nsor Prior per que la confirme e lo dit senpor la confirmará si li 
constara que la elecció segons se deu sie estada teta, e com non 
f os no la confirmara sino que de nou revocada aquella altra sie 
ben elegida. 

ítem que si dins los quinze dies aprés mort de la prioressa les 
monges no aurán feta elecció de nova prioressa lo dit Senpor Prior 
pot ellegir de si mateix fer prioressa la que volrá e li semblará 
esser abil e suficient. 

ítem es molt cert que la prioressa que vuy es no es estada ca- 
nonicament elegida per les raons seguents: primo perqué no es 
legitima y natural abans es filia del patriarcha de Tarragona Don 
Pedro de Urrea e te filies que teñen filis e filies e delles cassades 
e altra monja del dit monestir de Alguayre e aquesta te filis e dita 
prioressa a viscut molt desonestament comonicantse a diversos e 
lo que es pijor e fama publica que lo patriarcha son pare la em- 
prenda e que la una filia es filia del dit patriarcha y es la que vuy 
es monja en dit monestir que son coses que han greument ofés a 
Deu y la fan instanment inhabill de la dignitat prioral e meten en 
infamia lo monestir qui es casa de tal y de tan reputada religio. 

ítem que la dita prioressa abans de esser confirmada per lo 
Papa a usat del que no podía fer ni devia si primer confirmada no 
fos «o es en penre los omenatges deis vassalls, fer paguar e penre 

diñes deis deutes deguts del passat a la prioressa morta lo que 

la fá inhábil e si a noticia fos pervengut a nostre Pare Sant lo 



79 

sobredit, es de creure que no la haguera confirmada mas si repe- 
Uida com a indigne de tal dignitat, la qual ab sinistres informadora 
dita príoressa se ha procurat e si per lo Prior de Cathatunya es 
estat recusat fer dita confirmació an causat lo esser estat el certi- 
fica! de les sobredites coses.» 

Afegeix lo document que ni dita prioressa ni les monges vol- 
gueren asistir al Capítol provincial, com ere de obligado; que 
tampoch volgueren regonexer al comanador nomenat per regir lo 
temporal del monestir y que haVia donat lo habit sens consentiment 
del Gran Prior a una donzella de stament plebeya y no del noble, 
tot lo qual son infraccions e inobediencies molt greus. 

De la informació testifical ne trahém lo segflent: «Die sabbati 
XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingen- 
tésimo sexto. Pere de Calatayud ciutadá de Tarragona, nomenat 
per Miquel Scolano, procurador de fra Bernat Guerau de Reque- 
sens, prior de Catalunya, ha jurat dir veritat al esser interrogat 
per frare Joan Icart comanador de Vilafranca del Penedes, comis- 
sari per la informació: Et primo fuit interrogatus si coneix ell tes- 
tes a dona Margarida de Urrea e si sab de qui se deya era filia et 
dix que ell testes la coneguda e la coneix e se deya publicament 
per la ciutat e per tots los de casa del Reverendisim Senyor pa- 
triarcha de Alexandria e archebisbe de Tarragona que era filia de 
dit senyor e per tal la tenia aquell. 

clnterrogat si sab ell testes que lo dit archabisbe bagues part 
ab ella dita dona Margarida ni si ho ha hoit dir ni si han vistes ell 
testes nigunes coses et dix que de certa sciencia no ho sab si hi 
havia part, be es ver que la vista ab dit senyor los dos ab un lit e 
so crehia y los privats de dit senyor que los dos havian part. 

clnterrogat si sab ell testes que 'dita dona Margarida estant en 
casa de dit patriarcha visques honestament o al contrari et dix que 
la fama de aquella era prou embolumada car per ella se deya publi- 
cament havien mort fra Gay. 

clnterrogat si sab ell testes que dona Patla que se deya Parleta 
que leshores stave en casa de dit senyor archabisbe e se deya Hila 
de aqueíl, si era filia de dita dona Margarida et dix que bes digue 
un temps que era filia de dita dona Margarida, apres se dix que 
era filia de una pagesa de la Selma e de dit senyor archabisbe. 



80 

*Die martis tercio "mensis febroartt efe anmr predicto. Eo lto- 
norablé Llorens Pere mercader de Tarragona, (fcmanat per part 
del dit Miquel Scolá... fou interrogat si coneix etl testes a dona 
Margarida de Urrea e si sab de qui se deya era mía ef dixit que 
ell testes be la coneix a la dita dona Margarida per star tots en 
casa del senyor Reverendissim archabisbe de Tarragona e prtMar- 
cha de Alexandria e se deya era filia de dit senyor patriarcha*. 

clnterrogat si sab ell testes que lo dit patriarcha llagues part 
ab la dita dona Margarida ni si ho ha hoit dir ni sin ha vistes ell 
testas niguries consecuencies et dix que leshores que di (tetes 
aturave en casa de dit senyor hoia dir e se tenia alguna suapftar que 
havie part dit senyor ab dita dona Margarida de Urrea. 

clnterrogat si sab ell testes que dita dona Margarida stant en 
casa de dit patriarcha visques honegament o al contrari et dix que 
ell testes ha hoit dir que stant en casa de dit senpor dita dona Mar- 
garida havie part ab ella un ques deya fra Gap lo qual mataren e 
dfeyase que lo mataren per haver part ab dita dona Margarida de 
ürrea. 

clnterrogat si sab ell testes que dona Paula, que se deya ñtrle- 
ft?, que Ifes hores estave en casa de dit senyor Patriarcha e se deya 
tilla de aquell si era filia de dita dona Margarida et dir que en 
testes no te recort de dita dona firtla per que Ha mes de trenta 
anys que es tora ell testes de dita casa del senyor Patriaren* 
predit.» 

No res devem dir aprés aqüestes declaracíons tetes al coifrissari 
fra Joan Icart, comanador de la casa deis Hospitalero de Vilafranca 
del Panadés, (nomenat per lo Gran Prior de Catalunya), par davant 
lo notari Miquel Ribelles, regentant la notarla de Tarragona den 
PereJbanOrtells(l). 

Dbn Pere (TUrrea era mort en 1489; aprés una prelatura de 
carama quatre anys; sa filia Margarida morí priora cTAlguayre, en 
1525, havent posat terme, ab una concordia, a les moltes questloriS 
que Ib monestfr y ella tingueren ab lo Gran Prior de Catalunya. 
No res podém dir de la sort de la donzella qui, segons apir, fflkr 



(i) I MU» ñ m ipp i w é* m tmtIM < UH p—i ii! frld» 61» 



SI 

lo frupt de les amors incestuoses que havém descobertes y que 
vivía ab sa mare com a una de les monges d'Alguapre. 

Margarída d'Urrea tingué diferents amichs y en aquest concepte 
no pot despertar la compassió que promou una innoscent y tímida 
fadrína, dominada per un pare corromput y cínich. Lo món tots- 
temps sentirá indiferencia o menys-preu per aquesta dona, mentre 
que tindrá perdurables simpaties per la Beatriu Cenci, ab tot que 
fóu parricida. 

Aquesta vegada ni Lot era embriach ni sa filia crepa enganpo- 
sament que a ells pertanpia la reproduccio del extingit llinatge 
humanal. La responsabilitat es sens atenuado per abdós. 



Reprehenderé láxanosos ob eam 
ipsam caasam, quod ¡ta vivant 
ut per se qu anta r cajusque modi 
voluptates. (Cicerón, Fin. 2.) 




INDEX 

I. La geni de la edat mitjana Plana 5 

II. Un sátiras del Emporda » 38 

III. Les dar reres branques dan arbre vell ... » 47 

IV. La hostalera generosa y ana vehina indiscreta. » 58 
V. Lo marit metzinat o an Hit per qaatre ... » 85 

VI. La napa filia de Lot » 75 



Sempre han tíngot 

béch les oqoes. 

Apoitaciois per la historia de les costiles prívales 

(SEÜONA SERIE) 



EN JOdQUin fllRET T SflNS 




BARCELONA 

A la Stampa den F. Badia 

Carrcr Dr. l)ou, 14 

190 a ) 







h 



OBSERVACIONS PRELIMINARIES 



Es ben dur aquest aforisme, del qual no'm recordé Fautor: 
Quand Vor ne valait rien, c'était le siécle cfor, quand Por 
vaat touty ¿est le siécle de fer. No espresse empero, mes que un 
aspecte de la veritat. Si Fafany de riqueses ha produhit tots temps 
sangonoses pertorbacions de la pau entre los pobles y del benestar 
individual, és igualment cert que sens la cobejan^a de béns mate- 
rials ilimitada, mancaría un deis principáis stimols del progrés del 
comerQ y de les industries, de les sciencies y de les arts y que per 
consegüent, la historia de la humanitat tindria comptades planes 
que no despertasen pregona indignado, per que dexaría de trobar- 
se la compensado favorable, la superior y misteriosa contribució 
al bé general de tantes accions miserables y concupiscents. 

Dir, donchs, d'un poblé, que és cobdiciós, que pensa constant- 
ment en ferse rich y fort, que té desig immoderat de profit, no és 
en realitat donarli calificacions despectives y los qui les apliquen 
fan inconscientment la afirmació de que és una colectivitat progres- 
si va y en pié y no exorch moviment. 

Per altra part, jo no sé quan fóu aquell segle cfor, aquell temps 
en qué no regnava la passió de la cobdicia. Des deis primers mo- 
ments histórichs ja trobam en los pobles mes inclinats a civilitzarse 
una gran estima del metall precios, un general desig d'apropriació 
de béns materials. Prou los vells moralistes s'amatinaren a predicar 
que sortim nuus de la térra y que nuus hi avém de tornar; mas la 



infecció de la capiditas era general y trobava en lo cor huma un 
alberch sémpre ben disposat. 

Entre la munior de contractes scrits en tauletes de fanch qui 
stant sortint de les ruoes de Ninive hi abunden los préstechs de 
quantitats d'argent al vinticinch per cent (linteres. Axó al comen- 
tar la civilització assiria, que aprés ja los usurers carregaren mes 
la remunerado. 

No podem negar que hi hagué sémpre aquells tigres deis quals 
parlava Sant Basili, qui voten engolirse tots los altres animáis, y 
que per segles de ferré y per segles de cobdicies y envejes, d'afany 
de riqueses, de lluytes crudels per la possessió de béns, es per los 
quals ha caminat sémpre la humanitat y dins los qui han aparegut 
les grans invencions y los mes profitosos y utils avamjaments, qui 
han millorat en gran manera les condicions de la vida material. 

La edat mitjana, fou també un temps de ferré; mas no pitjor que 
los anteríors en punt a les manifestacions de la passió de la cobdi- 
cia, com han afermat alguns historiadors per odi al regiment se- 
nsorial y al predomini de la Iglesia católica, que caracteritzen 
aquella época. 

Altres historiadors, igualment parcials, pero, en sentit oposat 
ais indicats, han volgut presentarnos la Edat mitjana com lo segle 
cTor en la térra cristiana, com lo temps en que menys forta y estesa 
ésstadala cobdicia y les demés concupiscencias. Nos proposam 
combatre ab proves y exemples aqüestes afirmacions errades, com 
ho f érem ja respecte de la corrupció de les costumes per 1a luxu- 
ria. Y per que hom veja fins a quin punt arriba la ecsageració en 
certs scriptors d'aquesta scola, tan manifesta com en los lliurepen- 
sadors, copiam los següents paragrafs d'en León Gautier, de la 
seva obra Études historiques pour la defense de fÉglise y en lo 
capítol intitulat «Comment faut-il juger le moyen age.» Comenta 
dihent que segons sía la solució que cada hu dó al present proble- 
ma, se coneix tot-seguit y sens llarch ecsamen qui és amich y qui 
adversan de la Veritat: «Des qu'on souléve cette question, il faut 
se déclarer; si Ton s'était jusquelá composé un visage neutre et 
indifférent, il faut se démasquer. On peut diré avec quelque raison: 
qui ne rend pas justice au moyen age est contre la foi. II faut bien 
avouer, et on avoue généralement que le moyen age a eu en philo- 



sophie, en politique, en litterature et en art, des idees diamétra- 
lement opposées a celles qu'on s'est fait glorie de professer depuis. 
De ees ordres d'idées, quel est le faux, quel est le dangereux? 
Quelle est l'époque qui s'est entiérement trompee sur Dieu, sur 
rtiomme, sur la société, sur le gouvernement et sur l'art?» No cal 
dir en quin sentit respon a aquesta pregunta y com considera 
aquell temps molt superior al present. Afirma que «la tache du 
mopen age a été triple: il a eu a lutter contre le mal qui provenait 
des anciens paganismes et a le détruire; il a eu a transformer les 
bons elements qui se rencontraient également chez les races ger- 
maniques, chez les anciens Romains et chez les anciens Celtes; il 
est parvenú enfin a faire triomfer dans le monde, d'une maniere 
définitive, toutes les idees* saines, toutes les vertus vraies, qui de- 
sormais n'en sauraient plus disparaítre.» Condemna ab menvspreu 
ais qui voten investigar en los arxius sobre féts concréts de les 
costumes en aquella época, com si la síntesi no procehís de l'aná- 
lisi, y com si les generalitzacions poguéssen ésser formulades sens 
conéxer una munior d'actes particulars. «Rien n'arréte ees fanati- 
ques; ils fouillent avec avidité dans ce passé qu'ils veulent desho- 
noren A chaqué scandale, a chaqué crime qu'ils trouvent dans les 
ages de foi, leur joie éclate; Tesclave qui a trouve un riche diamant 
dans les sables du Brésil n'est pas plus heureux de le montrer a ses 
maitres qu'ils ne sont heureux de montrer le crime qu'ils ont habile- 
ment déterré.» Segons sembla, en Gautier desija, encare que no ho 
digui ciar, que solament sía investigada y se dó a conéxer la part 
neta, resultantne un judici incomplert y parcial, presentantse com 
a segles dor, temps qui f oren de ferré, del ferré mes dur. 

A tots aquests romántichs qui anporén la Edat mitjana y qui-s 
dolen d'haver vingut en temps tan prosaych podriem contestarloshi 
com ho féu aquell historiador a qui un poeta enamorat de dita épo- 
ca li pregunta si li agradaría haverhi viscut: Si, si respongué, mas 
essent vosté vassall y Jo senyor. Semblant desig prové del cone- 
ximent incomplert d'aquella societat; han vist no mes que senyors 
feudals, que castells y torneigs, que Templers y trobadors y no 
se-ls hi ha fét conéxer les miseries horribles, les crueltats y vecsa- 
cions insoportables, los vassalls y selaus esplotats y maltractats. 

Per sort, comenten ja a aparéxer monografíes fon;a documen- 



tades sobre díferents aspectes de la societat mitjeval, no ocultant 
com feyen abans, les coses repugnants y vergonyoses. 

La ocultado de les violencies y les immoralitats per enaltir un 
poblé preferit, per demostrar indirectament la superíoritat d'un pe- 
ríode histórich respecte deis subsegüents per defensar l'antich 
regiment, és tan reprobable com la ocultado o atenuado de les 
abusions y les sobergaríes deis huguenots y deis terroristes per 
no deslluhir lo protéstanosme y la Revolució de 1789. Bó és entre 
molts casses recordar lo del Pare Molinet, qui, al publicar les 
lletres de Steve de Tournai, bisbe y scríptor del segle XII, ne su- 
primí la anotada ab lo nombre 271, endrogada al abat de Santa 
Genoveva, per la rahó de que refería certes abusions deis monges 
de Sant Martí de Tournai. Axó obliga ais autors de la Histoire 
litteraire de la France, obra iniciada y dirigida per savis benedic- 
tins de Sant Maur y per membres de la Academia (Tlnscrípdons y 
bones lletres de París, a dir que lo P. Molinet merexia forta re- 
pulsa, donchs la esplicació del dit bisbe Steve y la indignado que 
mostrava contra los monges culpables, fépen mes honor alorde, 
que no dany la divulgado deis vicis d'alguns membres corromputs. 
«Lo que deshonra les corporacions, diu aquesta obra, és la impuni- 
tat deis delinqüents.» 

Es difícil sostenir la superíoritat de la Edat mitjana si van cone- 
xentse los documents y noves de les costumes privades y publiques 
de aquell temps. Y ja que havém citat un scríptor ecclesiástich 
ocultador •, ne citam ara un altre vertaderament franch y llepal, lo 
jesuíta Van Tricht, al qui vaig alguns anps enrera óhir un gran 
discurs de comparació deis temps moderns ab los del antich regi- 
ment. Contemplava al malaventurat pagés o rústechdels segles 
passats, posat en inhabitables barraques, sense (¿abates ni vestidu- 
res, menjant com les besties, prenentli tots los productes de son 
treball los senpors y lo Stat, mentre que los intendente y altres 
personatges teníen salaris de 40 mil lliures. Y comparava ab los 
medís de viure, la libertat y la situado social del obrer modera, 
deduhintne lo gran millorament efectuat. Deya que, per malaven- 
tura semblava que lo splendorós desenrotlle de les sciencies havie 
com adormit lo sperít del home y establert la incapacitat religiosa 
y filosófica, pero que no duptava gens de que en la vida moral hi 



havía un progrés respecte del segle anterior. Y finia observant les 
obres bones de carítat, les mostres d'abnegació constants, per 
assegurar que los nostres temps no han stat dolents. 

Lo sperit vertader de carítat cristiana és mes fort y ben inter- 
pretat avuy que llavors. Era llavors que subsistía lo barbre cos- 
tum, fill de la cobdicia mes crua y mes arrelada, de concedir ais 
acreedors la facultat d'impedir la sepultura deis deutors. En la 
nostra térra consta per una sentencia del Rey en Jaume I; a Nava- 
rra, fruien de la dita facultat no solament los acreedors, sino també 
los qui eren fiadors; a Castella, en pié segle XVI, encare hi havía 
casses d'empatxament de sepultures. «Las autoridades eclesiásticas, 
diu PHinojosa, usaron á veces este bárbaro recurso para asegurar 
el cumplimiento de las mandas piadosas y pago de derechos de 
entierro. Unas ordinacions del obispo de Mallorca de 1581, pro- 
hibían sacar cadáver alguno de la casa mortuoria para enterrarlo, 
sin haberse dado á la iglesia copia auténtica de las obras pías de- 
jadas por el difunto y si no estaba el notario, los herederos debían 
entregar garantía ó penyora al párroco por lo que pudiesen valer 
aquellas, altrement no se enterra.* A Montpeller tampoch se per- 
metía soterrar los morts si no era stat satisféta la imposició o dret 
de sepultura, cosa condemnada per lo Papa Urbá IX, qui la ano- 
mená ab rahó nimis abominabais. Axi era posat en situado ver- 
gonzosa lo difunt, qui cap culpa tenía de la mala voluntat deis 
hereus o de la resistencia deis parents a messionejar la sepultura. 

Y aquella gent tan intencionada y resolta quan se tractava de 
recollir diners, fingía per altra banda una puerilitat y bajanada sens 
igual al voler fer veure que les violencies eren punides escrupolo- 
sament y que subsistía per sobre de tot limperi de la Justicia. No 
cal sino recordar la punició deis féts deis animáis. Lo jurista fran- 
cés Chassanée comenta la seva reputació defensant les rates de 
Autun, mena^ades d'escomunió per 1'oficial ecclesiástich, per haver 
fet molts danys en aquella ciutat. Y Gui-Pape diu que havía vist a 
Chalons penjat en la fórca patibularia un porch qui havía devorat 
una criatura. Y en cambi, no hi havía manera de castigar lo senyor 
qui abusava de la seva selava y que aprés se venia aquesta per un 
cantó, y per un altre, finfant que li havía nascut, es á dir, son pro- 
prí fill. 



10 

No és per satisfer curiositat insana, la publicado que fém de 
documents destinats al studi de la historia de les costumes privades 
en la Edat mitjana, sino per provar com lo fonament d'aquell stat 
social, la desigualtat o los prívilegis, fóren la causa mes poderosa 
del increment de la cobdicia. En aquella societat, en la que la 
manera de viure, la posició o fortuna, les funcions que exercia 
cada persona tenien gran influencia sobre sa propria condició jurí- 
dica, fins al punt, com diu un autor modem, que per lo simple fét 
de comprar un cavall y de menjar pá blanch un home passava del 
stat plebeya a la nobleza, en aquella societat repetim, devt'a tothom 
sentir insadollable cobejanga de guanys, de profits, de drets, de 
prívilegis, posant en obra per sa obtenció o satisfacció los procehi- 
ments y recorses mes brutals y espedits. 

Per justificar, donchs, la publicado deis documents qui forman 
aquesta obra, y també per donar a entendre la conveniencia de que 
altres investigadors abandonen ridícols respectes, y no oculten 
certes scriptures de féts repugnants, posam fí a aqüestes observa- 
cions preliminaries transcrivint alguns atinadissims conceptes que 
en Giménez Soler, catedrátich d'historía de la Edat Mitjana, pre- 
senta en son discurs de recepció en la Academia de Bones Lletres 
de Barcelona, en 1899. 

«Ni falsear la verdad ni ocultarla ¿he de ocultar hechos que juzgue 
denigrantes para las personas, porque estas personas sean aragonesas? 
Encuentro muy justificadas las censuras que dirige Tourtoulon á Zurita 
por haber callado el acto de Jaime I cuando este mandó cortar la lengua 
al Obispo de Gerona y yo le culpo también por haber omitido la causa 
de la destitución de Juan Giménez Cerdán.» «La • razón que puede justi- 
ficar el que se omitan hechos como los que calló Zurita es la ejemplari- 
dad de la historia: el deseo de no presentar el mal sino el bien para que 
las enseñanzas del estudio en nada se contaminen con lo censurable, y 
los reprobos no se presenten á las generaciones presentes con los es- 
cándalos que dieron en vida: pero ¿es lícito esto? ¿puede el historiador 
callar hechos malos por esencia ó que vengan en descrédito de institu- 
ciones ó de personas? En principio me inclino á negar esta facultad: el 
historiador se debe á la verdad, y caiga quien caiga, debe decirla sin 
miramientos ni contemplaciones.^ < Reprobaría que con el fin de desmo- 
ralizar se hiciese un rebusco de cosas malas, callando las que no lo 
fueran, pues entonces la obra se resentiría de parcialidad, pero si en 



11 

ana investigación hecha sin este propósito, v por deseo de hallar la ver- 
dad, se tropieza con un acto punible ó inmoral, y por humanos respetos 
se calla y se deja perpetuar el error ó solo á medias se desvanece, para 
mi, quien asi procede, es tan culpable como el que á sabiendas propala 
la mentira.» 

«Si por defender instituciones, juzgadas como buenas ó mantener en 
sus pedestales ídolos de barro, dorados por el tiempo, se falsifica la 
verdad, se quita toda trascendencia a la historia, y se comete además 
un acto pueril y de pura vanidad; callando los defectos de las institu- 
ciones se comete un engaño dando como bueno lo que no lo fué; si la 
maldad estuvo en las personas y no en la institución, esta no pierde nada 
porque los que la desempeñaran no fueran honrados, r para estos la 
única pena qae puede imponérseles, es sacar á plaza sus delitos 
para qae la posteridad tos conozca y ios castigue; porque si su po- 
sición en vida los hizo impunes y hoy nos abstenemos de presentar 
á la luz sus hechos ¿han de ser tau afortunados qae puedan esca- 
parse de esta última sanción? 

«Aquellas historias clásicas en donde lo más era la forma elegante y 
pulcra, no se comprenden hoy: la forma no tiene importancia, búscase 
únicamente el fondo, y afirmar por si ó bajo la fe de otro, si este otro 
no dice como la noticia llegó hasta él, es afirmar á medias ó no decir 
nada, porqué, como dijo D. Vicente de la Fuente, han* pasado loo tiem- 
pos de escribir la historia bajo palabra de honor, v Tan persuadido 
estoy de que esas riquezas de dicción no cuadran bien á la historia... 
que pienso que la manera más propia y más perfecta de escribirla es la 
colección diplomática: como desaparecieron primero las arengas y des- 
pués se limitaron los historiógrafos á reflexionar acerca de los sucesos 
y luego ni las reflexiones se consintieron... reduciendo el texto á lo 
imprescindible, paréceme que este desaparecerá también y que los do- 
cumentos colocados convenientemente, precedidos de algunas explica- 
ciones ó notas, conforme se usa ya, constituirán las obras históricas 
verdaderamente dichas. > Una serie de documentos referentes todos á 
un mismo asunto» con las divisiones lógicas que la materia consienta, 
es una obra de historia mucho más perfecta, que una serie de monogra- 
fías, escritas en presencia de los mismos documentos. Los personajes 
se presentan hablando como hablaban en vida, sus pensamientos se 
exteriorizan como estaban en su mente, sus acciones son naturales y no 
vienen con disfraz moderno: todo es contemporáneo de los sucesos y 
al leerlos la época revive y pasa ante la vista del lector. Solo tratando 
asi la historia puede ser provechoso su estudio: ¿de otro modo qué en- 



lí 

seflanzas se obtienen? Presentar l<* sociedad tal f como fué, debe ser 
el fin del historiador, si la ciencia por él cultivada ha de ser realmente 
la magistra vitae; así será fácil, teniendo un tipo de comparación, lle- 
gar á conocernos, supremo fin de toda filosofía, y el conocimiento de 
lo pasado será útil y no simple pasatiempo. Y se consigue también 
afirmar verdades destruyendo errores: hay verdadero afán por ensalzar 
lo antiguo: los monumentos, las instituciones, los hombres, las costum- 
bres todo era mejor en otro tiempo, como dijo Jorje Manrique, pero este 
principio que en un momento dado puede ser cierto examinando las 
épocas pasadas con imparcialidad resultará falso p no podrá de- 
mostrarse. Si se presentara una verdadera historia de las costumbres 
se hallaría que la religiosidad y devoción que se atribuye á los hombres 
de antaño, tenía mucho de simple formalismo: la severidad de costum- 
bres que se dice existía, quizá no resistiera la comparación con las 
de hoy; su honradez administrativa, que hoy según cuentan, no existe, 
puede ser que no la quisiéramos... entonces como ahora se castigaba 
á los blasfemos y herejes, y si la religión se traduce en la bondad de 
costumbres, estas eran tan depravadas como los de hoy, con la ventaja 
para nosotros de ser menos escandalosos.» 

Ab les mostres de la luxuria, cobdicia, ergull y enveja en los 
temps mitjevals que anam arrencant deis polsoses arxius de la 
nostra térra y donant a la llum, venim a fer aplicado deis principis 
y recomanacions que havém reproduits del discurs del nostre dis- 
tingit company, conceptes y consells que ja teníem acceptats sens 
cap reserva des del jorn en qué fóren solemnement manifestáis. 




II 

LES DIDES MITJEVALS 

L'oblit del principal dever de la mare, quan la criatura totjust 
nada passa a les mans duna dona desconeguda per alletarla, 
és un mal molt antich. Tots-temps hi ha hagut dides y lo pitjor que 
sétnpre ni han hagudes de infehels y deslierais, augmentantse axí los 
inconvenients d'una costuma qui tant afecta a la multiplicado de la 
specia y al creximent de la població y de la qui sTia dit que és la 
vertadera degollació deis innocents. 

No obstant, en los antichs pobles de l'Orient les dides obteníen 
gran consideració. La dida del primogénit de Baleastart, rey de Tir, 
tenía gran influencia en la política fenicia y son fill usurpa la coro- 
na y la retingué per dotze anys (segle X a. J. C). Los trágichs 
gréchs portaren sovint a la scena les dides deis primers personat- 
ges, com se pot veure ab la de Fedre en YHipdlit d'Eurípides; y, 
en general, a Grecia, la dida era molt respectada encare que fos 
una sclava. La gratitut d'Ulisses per la dona que l'havía alletat, y a 
lá qui renta los peus, en la Odissea, és una de les coses mes cor- 
prenedores del poema. 

La Edad mitjana no fou una escepció y en lo Román des sept 
sages, pot veures lo plan? satírich de la lleugeresa o manca de 
cura ab qué los pares preníen les dides: «Abans, diu, teníen millor 
seny; la costuma era que lo fill del rey era alletat per la muller del 
duch; lo fill del duch per una comtessa; lo del varvessor per una 
menestrala. No és estrany que avuy la ra^a stiga en decadencia; 
vos ressentiu de la naturalesa de la dona qui-us nodreix.» La gent 



14 

enlayrada fins arribava a contractar tres dides simultanies per una 
metéxa criatura y no hi havía gayres mares entre lo dit stament 
social qui volguessen complir son dever. Per axó se féu gran 
celebritat la mare de Godofre de Bouillpn. 

En Gautíer ha trobat en vélls documents que les dides del 
segle XIII ja sabíen enganyar les criatures abjo biberón: «Can 
cornet li Pafaitierent, c'onques puis ne ralaitiérent» se Hegeix 
en Robert lo Diable. 

Per semblants enganys y deslleyaltats dictaren los legísladors 
disposicions y penes. En lo Fur de Tero!, concedit per lo nostre 
insigne rey Alfons I, per los am?s de 1 177, poch mes o menps, he 
vist aquesta curiosa disposició: «De nutrice qui lactenti infirmum 
lac dederit.— Si nutrice suo lactenti lac infirmum dederit et illa 
occasione infans obierit paccatis calumpniis prius exeat inimica 
tamen si convicta fuerit sin a^tem saluet se sicut de homicidio.» 

Que lo rej? d'Aragó pensas en incloure ajTtal disposició en lo 
códech, sería sens dupte per la freqtiencia deis enganps, donchs 
per altra part és sabut que eren les dones aragoneses considerades 
per tot arreu com excelents dides. Recordam apropósit que, en 
1406, lo rej? en Martí scrigué al Governador d'Aragó, que son fill 
lo rej? de Sicilia, desitjava tindre «una nodriga d'aquesto regno por 
al tiempo del parto de la reina su muller» y li encarregá que cercas 
*en la serranía alguna nodriza muller de gentil fcome iouen neta e 
de buen tallo e tal que entendades sepa buena lejrtera e abta segund 
ques conviene e si querrá passar en Sicilia por criar el filio si a 
Dios plazera, de la dita reyna, car nos la contentaremos e li aco- 
rreremos de present de lo que sia razonable.» Lo Governador 
d'Aragó trobá «una duenya de edad de XXII anyos e parida de tres 
meses e de gentil linage pera nodri<?a>>. Ais qui ara se scandelitzen 
de que minve tant lo prestigi deis deputats a Corts de que se con- 
vertexen en agents y recaders deis llurs electors, fins al cas de 
tindre que -comprar quan van a Madrit una gabia per un papagay, 
per encárrech d'un qualsevol elector d'un poblet del districte, o 
altres encárrechs per aquest stil, pot fer-sels-hi avinent lo cas del 
rey, comanant al Governador ó sía al seu virey o primer represen- 
tad en lo regne d'Aragó, la elecció y remissió d'una dida de bona 
llét per lo seu net no nat encare. 



15 

A Franca, la reglamentario mes amiga de que hom te noticia* 
referent a íes dides és de! rer en Joan, del anr 1350; stablia una 
oficina o centre directiu d'aquest serve?, per assenralar los salaris 
y acreditar la bona sanitat. Ademes, permetia dos agencies de colo- 
cado de dides, a París, a carrech de dones. Es donchs d origen 
repal, la respectable instimció de 1es mares de dides y devten 
avegades fer tráfechs y enganrs, donchs si la dida resultava dolen- 
ta o criava mes d una criatura, la mure o recomanadora era casti- 
gada y» posada en lo costeíl fpilorO. A Aragó, donchs, comentaren 
dues centuries abans que no a Franca a punirles dides deslierais. 

Mas les disposicions penáis no fecen referencia únicament al 
enganv y mal nodriment de la criatura, sino a la vida total de la 
dida. Era crehen<;a d aquell temps, que la dona qui s encarregava 
de l'alletament d'un nin, méntre durava lo serve? era intangible* no 
podia entregarse a cap espontanitat. Axi puch citar per vía 
d'exemple, un deis privilegis de Valencia, ón, quan algún home 
entraua en relacions carnals ab una dida, seductor y seduhida, ab- 
dos nuus de la cintura en amunt, eren passejats y flagellats per los 
carrers de la poblado. Aquest ordonament del any 1321, constituía 
fins a cert punt una bona garantía per los pobres didots % los qui 
llavors, com sémpre, vivíen Ilarch témps allunyats de la muller (1). 

Les desllepaltats y molta cobdicia de les dides, imposaren la 
costuma de fer constar en scriptura pública no poques vegades los 
pares de la criatura, lo preu o salari, la duració del alletament y 
altres condicions del contráete d'un serve? tan special. Per mostra 
de aqüestes curioses scriptures ne transcrivim una del segle XIV y 
altre del segtient: 

tQuod nos Joannes Orteu et Sangona uxor mea loci de Ten- 
ruy... ambo insimul recepimus a vobis Raymundo Piquo loci de 



(1) Veus ací lo text: «Xo» Jacobus Doi gratia rox ordinamu* quod «I allquia p*r- 

manens cuín dominio in emítate et vülis predictis (Valencia y le* rile» del Hit regne) oarna- 
Uter cognouiter nutriccm vcl ancillam aut aervam sen Hclauam dominl que non alt dw 
parentela ipaiua do mi ni vel domine tam vir quam femina ambo nudi a ulnotura mu corríais 
superina currant seu dueantur aasotando per ciuitatom limara rol riliam ai indo i»*r domi- 
nara cuín qoo steterint querela proposita fuerit foro Valenoie dicen to quod in hoc caau vlr 
C solido* soluetor domino aut currat ciuiutem vel rulara in camisa et femorellbua...» Fou 
dada en Valencia lo primer de maig de 1331, liarent per testimonia en Roger de Loria, km 
Jaeme, senyor d'Exerica, Pinfant Per*, flll del rey y en Pere de Queralt 



á 







OBSERVACIONS PRELIMINARIES 



Es ben dur aquest aforisme, del qual no'm recordé Fautor: 
Quand Vor ne valait ríen, c'était le siécle ctor, quand Vor 
vaat touty &est le siécle defer. No espresse empero, mes que un 
aspecte de la veritat. Si Pafany de riqueses ha produhit tots temps 
sangonoses pertorbacions de la pau entre los pobles y del benestar 
individual, és igualment cert que sens la cobejanga de béns matc- 
rials ilimitada, mancaría un deis principáis stimols del progrés del 
comerg y de les industries, de les sciencies y de les arts y que per 
consegtient, la historia de la humanitat tindria comptades planes 
que no despertasen pregona indignació, per que dexaría de trobar- 
se la compensado favorable, la superior y misteriosa contribució 
al bé general de tantes accions miserables y concupiscents. 

Dir, donchs, d'un poblé, que és cobdiciós, que pensa consta nt- 
ment en ferse rich y fort, que té desig immoderat de profit, no és 
en realitat donar I i calificacions despectives y los qui les apliquen 
fan inconscientment la afirmado de que és una colectivitat progres- 
sí va y en pié y no exorch moviment. 

Per altra part, jo no sé quan fóu aquell segle (for y aquell temps 
en qué no regnava la passió de la cobdicia. Des deis primers mo- 
ments histórichs ja trobam en los pobles mes inclinats a civilitzarse 
una gran estima del metall precios, un general desig d'apropriació 
de béns materials. Prou los vells moralistes s'amatinaren a predicar 
que sortim nuus de la térra y que nuus hi avém de tomar; mas la 



6 

infecció de la capiditas era general y trobava en lo cor huma un 
alberch sémpre ben disposat. 

Entre la munior de contractes scrits en tauletes de fanch qui 
stant sortint de les ruges de Ninive hi abunden los préstechs de 
quantitats d'argent al vinticinch per cent d'interés. Axó al comen- 
tar la civilització assiria, que aprés ja los usurers carregaren mes 
la remunerado. 

No podem negar que hi hagué sémpre aquells tigres deis quals 
parlava Sant Basili, qui volen engolirse tots los altres animáis, y 
que per segles de ferre y per segles de cobdicies y envejes, d'af any 
de riqueses, de lluytes crudels per la possessió de béns, es per los 
quals ha caminat sémpre la humanitat y dins los qui han aparegut 
les grans invencions y los mes profitosos y utils avangaments, qui 
han millorat en gran manera les condicions de la vida material. 

La edat mitjana, fou també un temps de ferré; mas no pitjor que 
los anteriors en punt a les manifestacions de la passió de la cobdi- 
cia, com han afermat alguns historiadors per odi al regiment se- 
nsorial y 'al predomini de la Iglesia católica, que caracterítzen 
aquella época. 

Altres historiadors, igualment parcials, pero, en sentit oposat 
ais indicats, han volgut presentarnos la Edat mitjana com lo segle 
dor en la térra cristiana, com lo temps en que menys forta y estesa 
ésstadala cobdicia y les demés concupiscencias. Nos proposam 
combatre ab provea y exemples aqüestes afirmacions errades, com 
ho f érem ja respecte de la corrupció de les costumes per la luxu- 
ria. Y per que hom veja fins a quin punt arriba la ecsageració en 
certs scriptors d'aquesta scola, tan manifesta com en los lliurepen- 
sadors, copiam los següents paragrafs d'en León Gautier, de la 
seva obra Études historiques pour la defense de rÉglise, en lo 
capítol intitulat «Comment faut-il juger le moyen age.» Comenta 
dihent que segons sía la solució que cada hu dó al present proble- 
ma, se coneix tot-seguit y sens llarch ecsamen qui és amich y qui 
adversan de la Veritat: «Des qu'on souléve cette question, il faut 
se déclarer; si Ton s'était jusquelá composé un visage neutre et 
indifférent, il faut se démasquer. On peut diré avec quelque raison: 
qui ne rend pas justice au moyen age est contre la foi. II faut bien 
avouer, et on avoue généralement que le moyen age a eu en philo- 



sophie, en politique, en litterature et en art, des idees diamétra- 
lement opposées a celles qu'on s'est fait glorie de professer depuis. 
De ees ordres d'idées, quel est le faux, quel est le dangereux? 
Quelle est Pépoque qui s'est entiérement trompee sur Dieu, sur 
l'homme, sur la société, sur le gouvernement et sur l'art?» No cal 
dir en quin sentit respon a aquesta pregunta y com considera 
aquell temps molt superior al present. Afirma que «la tache du 
moyen age a été triple: il a eu a lutter contre le mal qui provenait 
des anciens paganismes et a le détruire; il a eu a transformer les 
bons elements qui se rencontraient également chez les races ger- 
maniques, chez les anciens Romains et chez les anciens Celtes; il 
est parvenú enfin a faire triomfer dans le monde, d'une maniere 
définitive, toutes les idees* saines, toutes les vertus vraies, qui de- 
sormais n'en sauraient plus disparaítre.» Condemna ab menyspreu 
ais qui volen investigar en los arxius sobre féts concréts de les 
costumes en aquella época, com si la síntesi no procehís de l'aná- 
lisi, y com si les generalitzacions poguéssen ésser formulades sens 
conéxer una munior d'actes particulars. «Rien n'arréte ees fanati- 
ques; ils fouillent avec avidité dans ce passé qu'ils veulent désho- 
norer. A chaqué scandale, a chaqué crime qu'ils trouvent dans les 
ages de foi, leur joie éclate; Tesclave qui a trouve un riche diamant 
dans les sables du Brésil n'est pas plus heureux de le montrer a ses 
maitres qu'ils ne sont heureux de montrer le crime qu'ils ont habile- 
ment déterré.» Segons sembla, en Gautier desija, encare que no ho 
digui ciar, que solament sía investigada y se dó a conéxer la part 
neta, resultantne un judici incomplert y parcial, presentantse com 
a segies dor, temps qui fóren de ferré, del ferré mes dur. 

A tots aquests romántichs qui anporen la Edat mitjana y qui-s 
dolen d'haver vingut en temps tan prosaych podriem contestarloshi 
com ho féu aquell historiador a qui un poeta enamorat de dita épo- 
ca li pregunta si li agradaría haverhi viscut: St\ sí respongué, mas 
essent vosté vassall y jo senyor. Semblant desig prové del cone- 
ximent incomplert d'aquella societat; han vist no mes que senyors 
feudals, que castells y torneigs, que Templers y trobadors y no 
se-ls hi ha fét conéxer les miseries horribles, les crueltats y vecsa- 
cions insoportables, los vassalls y selaus esplotats y maltractats. 

Per sort, comenten ja a aparéxer monografíes for9a documen- 



tades sobre díferents aspectes de la societat mitjeval, no ocultant 
com feyen abans, les coses repugnants y vergonyoses. 

La ocultació de les violencies y tes immoralttats per enaltir un 
poblé preferit, per demostrar indirectament la superioritat d'un pe- 
ríode histórich respecte deis subsegüents per defensar l'antich 
regiment, és tan reprobable com la ocultació o atenuado de les 
abusions y les sobergaríes deis huguenots y deis terroristes per 
no deslluhir lo protestantisme y la Revolució de 1780. Bó és entre 
molts casses recordar lo del Pare Molinet, qui, al publicar les 
lletres de Steve de Tournai, bisbe y scriptor del segle XII, ne su- 
primí la anotada ab lo nombre 271, endre^da al abat de Santa 
Genoveva, per la rahó de que refería certes abusions deis monges 
de Sant Martí de Tournai. Axó obliga ais autors de la Histoire 
litteraire de la France, obra iniciada y dirigida per savis benedic- 
tas de Sant Maur y per membres de la Academia dlnscripcions y 
bones lletres de Paris, a dir que lo P. Molinet merexia forta re* 
pulsa, donchs la esplicació del dit bisbe Steve y la indignado que 
mostrava contra los monges culpables, fépen mes honor al orde, 
que no dan? la divulgació deis vicis d'alguns membres corromputs. 
«Lo que deshonra les corporacions, diu aquesta obra, és la irapuni- 
tat deis delinqüents.» 

Es difícil sostenir la superioritat de la Edat mitjana si van cone- 
xentse los documents y noves de les costumes privades y publiques 
de aquell temps. Y ja que havém citat un scriptor ecclesiástich 
ocultador ) ne citam ara un altre vertaderament franch y lleyal, lo 
jesuíta Van Tricht, al qui vaig alguns anps enrera óhir un gran 
discurs de comparació deis temps modems ab los del antich regi- 
ment. Contemplava al malaventurat pagés o rústech deis segles 
passats, posat en inhabitables barraques, sense ^abates ni vestidu- 
res, menjant com les besties, prenentli tots los productes de son 
treball los senpors y lo Stat, mentre que los intendents y altres 
personatges teníen salaris de 40 mil lliures. Y comparava ab los 
medís de viure, la libertat y la situado social del obrer modera, 
deduhintne lo gran millorament efectuat. Depa que, per malaven- 
tura semblava que lo splendorós desenrotlle de les sciencies havie 
com adormit lo sperit del home y establert la incapacitat religiosa 
y filosófica, pero que no duptava gens de que en la vida moral hi 



havía un progrés respecte del segle anterior. Y finia observant les 
obres bones de caritat, les mostres d'abnegació constants, per 
assegurar que los nostres temps no han stat dolents. 

Lo sperit vertader de caritat cristiana és mes fort y ben inter- 
preta! avuy que llavors. Era llavors que subsistía lo barbre cos- 
tum, f til de la cobdicia mes crua y mes arrelada, de concedir ais 
acreedors la facultat d'impedir la sepultura deis deutors. En la 
nostra térra consta per una sentencia del Rey en Jaume I; a Nava- 
rra, fruien de la dita facultat no solament los acreedors, sino també 
los qui eren fiadors; a Castella, en pié segle XVI, encare hi havía 
casses d'empatxament de sepultures. «Las autoridades eclesiásticas, 
diu l'Hinojosa, usaron á veces este bárbaro recurso para asegurar 
el cumplimiento de las mandas piadosas y pago de derechos de 
entierro. Unas ordinacions del obispo de Mallorca de 1581, pro- 
hibían sacar cadáver alguno de la casa mortuoria para enterrarlo, 
sin haberse dado á la iglesia copia auténtica de las obras pías de- 
jadas por el difunto y si no estaba el notario, los herederos debían 
entregar garantía ó penyora al párroco por lo que pudiesen valer 
aquellas, altrement no se enterro.* A Montpeller tampoch se per- 
metía soterrar los morts si no era stat satisféta la imposició o dret 
de sepultura, cosa condemnada per lo Papa Urbá IX, qui la ano- 
mená ab rahó nimis abominabais. Axí era posat en situado ver- 
gonzosa lo difunt, qui cap culpa tenía de la mala voluntat deis 
hereus o de la resistencia deis parents a messionejar la sepultura. 

Y aquella gent tan intencionada y resolta quan se tractava de 
recollir diners, fingía per altra banda una puerilitat y bajanada sens 
igual al voler fer veure que les violencies eren punides escrupolo- 
sament y que subsistía per sobre de tot limperi de la Justicia. No 
cal sino recordar la punició deis féts deis animáis. Lo jurista fran- 
cés Chassanée comenta la seva reputació defensant les rates de 
Autun, mena^ades d'escomunió per l'oficial ecclesiástich, per haver 
fet molts danys en aquella ciutat. Y Gui-Pape diu que havía vist a 
Chalons penjat en la fórca patibularia un porch qui havía devorat 
una criatura. Y en cambi, no hi havía manera de castigar lo senyor 
qui abusava de la seva sclava y que aprés se venia aquesta per un 
cantó, y per un altre, l'infant que li havía nascut, es á dir, son pro- 
pri fill. 



10 

No és per satisfer curiositat insana, la publicado que fém de 
documents destináis al studi de la historia de les costumes privades 
en la Edat mitjana, sino per provar com lo fonament d'aqueli stat 
social, la desigualtat o los privilegis, fóren la causa mes poderosa 
del increment de la cobdicia. En aquella societat, en la que la 
manera de viure, la posició o fortuna, les funcions que exercia 
cada persona tenien gran influencia sobre sa propria condició jurí- 
dica, fins al punt, com diu un autor modem, que per lo simple fét 
de comprar un cavall y de menjar pá blanch un home passava del 
stat plebeya a la nobleza, en aquella societat repetim, devía tothom 
sentir insadollable cobejan<?a de guanys, de profits, de drets, de 
privilegis, posant en obra per sa obtenció o satisfacció los procehi- 
ments y recorses mes brutals y espedits. 

Per justificar, donchs, la publicado deis documents qui forman 
aquesta obra, y també per donar a entendre la conveniencia de que 
altres investigadors abandonen ridícols respectes, y no oculten 
certes scriptures de féts repugnants, posam fí a aqüestes observa- 
cions preliminaries transcrivint alguns atinadissims conceptes que 
en Giménez Soler, catedrátich dhistoria de la Edat Mitjana, pre- 
senta en son discurs de recepció en la Academia de Bones Lletres 
de Barcelona, en 1899. 

«Ni falsear la verdad ni ocultarla ¿he de ocultar hechos que juzgue 
denigrantes para las personas, porque estas personas sean aragonesas? 
Encuentro muy justificadas las censuras que dirige Tourtoulon á Zurita 
por haber callado el acto de Jaime I cuando este mandó cortar la lengua 
al Obispo de Gerona y yo le culpo también por haber omitido la causa 
de la destitución de Juan Giménez Cerdán.» «La- razón que puede justi- 
ficar el que se omitan hechos como los que calló Zurita es la ejemplari- 
dad de la historia: el deseo de no presentar el mal sino el bien para que 
las enseñanzas del estudio en nada se contaminen con lo censurable, y 
los reprobos no se presenten á las generaciones presentes con los es- 
cándalos que dieron en vida: pero ¿es lícito esto? ¿puede el historiador 
callar hechos malos por esencia ó que vengan en descrédito de institu- 
ciones ó de personas? En principio me inclino á negar esta facultad: el 
historiador se debe á la verdad, y caiga quien caiga, debe decirla sin 
miramientos ni contemplaciones.^ < Reprobaría que con el fin de desmo- 
ralizar se hiciese un rebusco de cosas malas, callando las que no lo 
fueran, pues entonces la obra se resentiría de parcialidad, pero si en 



11 

una investigación hecha sin este propósito, y por deseo de hallar la ver- 
dad, se tropieza con un acto punible ó inmoral, y por humanos respetos 
se calla y se deja perpetuar el error ó solo á medias se desvanece, para 
mí, quien así procede, es tan culpable como el que á sabiendas propala 
la mentira.» 

«Si por defender instituciones, juzgadas como buenas ó mantener en 
sus pedestales ídolos de barro, dorados por el tiempo, se falsifica la 
verdad, se quita toda trascendencia á la historia, y se comete además 
un acto pueril y de pura vanidad; callando los defectos de las institu- 
ciones se comete un engaño dando como bueno lo que no lo fué; si la 
maldad estuvo en las personas y no en la institución, esta no pierde nada 
porque los que la desempeñaran no fueran honrados, y para estos la 
única pena que puede imponérseles, es sacar á plaza sus delitos 
para que la posteridad los conozca y los castigue; porque si su po- 
sición en vida los hizo impunes y hoy nos abstenemos de presentar 
ú la luz sus hechos ¿han de ser tau afortunados que puedan esca- 
parse de esta última sanción?» 

«Aquellas historias clásicas en donde lo más era la forma elegante y 
pulcra, no se comprenden hoy: la forma no tiene importancia, búscase 
únicamente el fondo, y afirmar por si ó bajo la fe de otro, si este otro 
no dice como la noticia llegó hasta él, es afirmar á medias ó no decir 
nada, porqué, como dijo D. Vicente de la Fuente, han* pasado loj tiem- 
pos de escribir la historia bajo palabra de honor.- vTan persuadido 
estoy de que esas riquezas de dicción no cuadran bien á la historia... 
que pienso que la manera más propia y más perfecta de escribirla es la 
colección diplomática: como desaparecieron primero las arengas y des- 
pués se limitaron los historiógrafos á reflexionar acerca de los sucesos 
y luego ni las reflexiones se consintieron... reduciendo el texto á lo 
imprescindible, paréceme que este desaparecerá también y que los do- 
cumentos colocados convenientemente, precedidos de algunas explica- 
ciones ó notas, conforme se usa ya, constituirán las obras históricas 
verdaderamente dichas.- vUna serie de documentos referentes todos á 
un mismo asunto, con las divisiones lógicas que la materia consienta, 
es una obra de historia mucho más perfecta, que una serie de monogra- 
fías, escritas en presencia de los mismos documentos. Los personajes 
se presentan hablando como hablaban en vida, sus pensamientos se 
exteriorizan como estaban en su mente, sus acciones son naturales y no 
vienen con disfraz moderno: todo es contemporáneo de los sucesos y 
al leerlos la época revive y pasa ante la vista del lector. Solo tratando 
asi la historia puede ser provechoso su estudio: ¿de otro modo qué en- 



lí 

seftanzas se obtienen? Presentar to sociedad tai y como fué, debe ser 
ei fin del historiador, si la ciencia por él cultivada ha de ser realmente 
la magistra vitae; así será fácil, teniendo un tipo de comparación, lle- 
gar á conocernos, supremo fin de toda filosofía, y el conocimiento de 
lo pasado será útil y no simple pasatiempo. Y se consigue también 
afirmar verdades destruyendo errores: hay verdadero afán por ensalzar 
lo antiguo: los monumentos, las instituciones, los hombres, las costum- 
bres todo era mejor en otro tiempo, como dijo Jorje Manrique, pero este 
principio que en un momento dado puede ser cierto examinando tas 
épocas pasadas con imparcialidad resultará falso y no podrá de- 
mostrarse. Si se presentara una verdadera historia de las costumbres 
se hallaría que la religiosidad y devoción que se atribuye á los hombres 
de antaño, tenía mucho de simple formalismo: la severidad de costum- 
bres que se dice existía, quizá no resistiera la comparación con las 
de hoy; su honradez administrativa, que hoy según cuentan, no existe, 
puede ser que no la quisiéramos... entonces como ahora se castigaba 
á los blasfemos y herejes, y si la religión se traduce en la bondad de 
costumbres, estas eran tan depravadas como los de hoy, con la ventaja 
para nosotros de ser menos escandalosos.» 

Ab les mostres de la luxuria, cobdicia, ergull y enveja en los 
temps mitjevals que anam arrencant deis polsoses arxius de la 
nostra térra y donant a la llum, venim a fer aplicado deis principis 
y recomanacions que havém reproduits del discurs del nostre dis- 
tingit company, conceptes y consells que ja teníem acceptats sens 
cap reserva des del jom en qué fóren solemnement manifestáis. 




XI 



LES DIDES MITJEVALS 



L'Oblit del principal dever de la mare, quan la criatura totjust 
nada passa a les mans duna dona desconeguda per alletarla, 
és un mal molt antich. Tots-temps hi ha hagut dides y lo pitjor que 
sémpre ni han hagudes de infehels y deslierais, augmentantse axí los 
inconvenients d'una costuma qui tant afecta a la multiplicado de la 
specia y al creximent de la població y de la qui s'ha dit que és la 
vertadera degollado deis innocents. 

No obstant, en los antichs pobles de l'Orient les dides obteníen 
gran considerado. La dida del primogénit de Baleastart, rey de Tir, 
tenía gran influenda en la política fenicia y son fill usurpa la coro- 
na y la retingué per dotze anys (segle X a. J. C). Los trágichs 
gréchs portaren sovint a la scena les dides deis primers personat- 
ges, com se pot veure ab la de Fedre en VHipólit d'Eurípides; y> 
en general, a Grecia, la dida era molt respectada encare que fos 
una sclava. La gratitut d'Ulisses per la dona que l'havía alletat, y a 
lá qui renta los peus, en la Odissea, és una de les coses mes cor- 
prenedores del poema. 

La Edad mitjana no fou una escepció y en lo Román des sept 
sages, pot veures lo planp satírich de la lleugeresa o manca de 
cura ab qué los pares preníen les dides: «Abans, diu, teníen millor 
seny; la costuma era que lo fill del rey era alletat per la muller del 
duch; lo fill del duch per una comtessa; lo del varvessor per una 
menestrala. No és estrany que avuy la ra$a stiga en decadencia; 
vos ressentiu de la naturalesa de la dona qui-us nodreix.» La gent 



14 

enlayrada fins arribava a contractar tres dides simultanies per una 
metéxa criatura y no hi havía gayres mares entre lo dit stament 
social qui volguessen complir son dever. Per axó se féu gran 
celebritat la mare de Godofre de Bouillpn. 

En Gautier ha trobat en vélls documents que les dides del 
segle XIII ja sabíen enganyar les criatures abjo biberón: +Cun 
cornet li rafaitierent, c'onques puis ne Pataitiérent» se Hegeix 
en Róbert lo Diable. 

Per semblants enganys y deslleyaltats dictaren los legisladora 
disposicions y penes. En lo Fur de Terol y concedit per lo nostre 
insigne rey Alfons I, per los anys de 1177, poch mes o menys, he 
vist aquesta curiosa disposició: «De nutrice qui lactenti infirmum 
lac dederit.— Si nutrice suo lactenti lac infirmum dederit et illa 
occasione infans obierit paecatis calumpniis prius exeat inimica 
tamen si convicta fuerit sin a^tem saluet se sicut de homicidio.» 

Que lo rey d'Aragó pensas en incloure aytal disposició en lo 
códech, sería sens dupte per la freqüencia deis enganys, donchs 
per altra part és sabut que eren les dones aragoneses considerades 
per tot arreu com excelents dides. Recordam apropósit que, en 
1406, lo rey en Martí scrigué al Governador d'Aragó, que son fill 
lo rey de Sicilia, desitjava tindre «una nodriga d'aquesto regno por 
al tiempo del parto de la reina su muller» y li encarregá que cercas 
*en la serranía alguna nodriza muller de gentil fcome iouen neta e 
de buen tallo e tal que entendades seya buena leytera e abta segund 
ques conviene e si querrá passar en Sicilia por criar el filio si a 
Dios plazera, de la dita reyna, car nos la contentaremos e li aco- 
rreremos de present de lo que sia razonable.» Lo Governador 
d'Aragó trobá «una duenya de edad de XXII anyos e parida de tres 
meses e de gentil linage pera nodriga^. Ais qui ara se scandelitzen 
de que minve tant lo prestigi deis deputats a Corts de que se con- 
vertexen en agents y recaders deis Uurs electors, fins al cas de 
tindre que -comprar quan van a Madrit una gabia per un papagay, 
per encárrech d'un qualsevol elector d'un poblet del districte, o 
altres encárrechs per aquest stil, pot fer-sels-hi avinent lo cas del 
rey, comanant al Governador ó sía al seu virey o primer represen- 
tad en lo regne d'Aragó, la elecció y remissió d'una dida de bona 
llét per lo seu net no nat encare. 



15 

A Franca, la reglamentado mes antiga de qué hom té noticia, 
referent a tes dides és del rey en Joan, del any 1350; stablía una 
oficina o centre directiu d'aquest serve?, per assenyalar los salaris 
y acreditar la bona sanitat. Ademes, permetía dos agencies de colo- 
cado de dides, a París, a cárrech de dones. Es donchs dorigen 
reyal, la respectable institució de 1es mares de dides y devien 
avegades fer tráfechs y enganps, donchs si la dida resultava dolen- 
ta o criava mes duna criatura, la mure o recomanadora era casti- 
gada y posada en lo costeíl (pilori). A Aragó, donchs, comentaren 
dues centuries abans que no a Franca a punir les dides deslierais. 

Mas les disposicions penáis no fepen referencia únicament al 
engany y mal nodriment de la criatura, sino a la vida total de la 
dida. Era crehenga d'aquell temps, que la dona qui sencarregava 
de l'alletament dun nin, méntre durava lo serve? era intangible^ no 
podía entregarse a cap espontanitat. Axí puch citar per vía 
d'exemple, un deis privilegis de Valencia, ón, quan algún home 
entraua en relacions carnais ab una dida, seductor y seduhida, ab- 
dos nuus de la cintura en amunt, eren passejats y flagellats per los 
carrers de la poblado. Aquest ordonament del anp 1321, constituía 
fins a cert punt una bona garantía per los pobres didots, los qui 
llavors, com sémpre, vivíen llarch témps allunyats de la muller (l). 

Les deslleyaltats y molta cobdicia de les dides, imposaren la 
costuma de fer constar en scriptura pública no poques vegades los 
pares de la criatura, lo preu o salan', la durado del alletament y 
altres condicions del contráete dun serve? tan special. Per mostra 
de aqüestes curioses scriptures ne transcrivim una del segle XIV y 
altre del segtient: 

«Quod nos Joannes Orteu et Sangona uxor mea loci de Ten- 
my... ambo insimul recepimus a vobis Raimundo Piquo loci de 



(1) Veo» ací lo text: «Noa Jacobus Dei jrratia rex ordinamurt quod si aliqois por- 

i cum dominio in ciuitate et viHi* predietis • Valenria »/ /e« rite* del dii regne) cima- 
litar cognotiiter nutricem vel ancillam aut aervam sen nclauara domini que non sit de* 
parentela ipsius domini vel domine tam vir quam femina ambo nu<Li a alnctura seu corrUria 
saperías currant seu ducantur assotando i>er ciuitatom ipsam vel villam si inde i»er domi- 
num cum qno atete rint que reía proposita fuerit foro Valencie dicente (iuod in hoc casa tir 
C solidos soluetur domino aut eurrat ciuiutem reí villam in camisa et femoralibus...» Fóu 
dada en Valencia lo primer de maig de 13*21, havent per tesümonis en Roger de Loria, en 
Jaeme, senyor d'Exerica, l'infant Pe re, flU del rey y en Pere de Queralt. 



18 

térras demanaven pensions vitalicies. La dida de la infanta Cons- 
tanza, filia del rey Alfons III y muller del rey en Jaume de Mallor- 
ca, obtingué en 1334,aquesta concessíó: «Nos Alfonsus Dei gratia... 
attendentes grata et accepta servicia per vos Gueraldam Petri 
de Aldaguerio nutricem illustris domine Constancie Maiorice regi- 
ne karissime nate nostre tam in lactando et nutriendo reginam 
eandem quam alia ipsi rebine impensa a tempore sue nativitatis... 
vobis concedimus generóse ad violarium seu beneficium persona- 
lem tote tempore vite vestre quinientos solidos... quos vobis assig- 
namus habendos annis singulis...» del producte del dret de cenes 
recaudat a Saragoga, manant al Tresorer reval y al colector de 
rendes la streta satisfacció de dita pensió annual. Fóu dictat aquest 
decrét a Terol, lo 8 del idus d'abril del citat any 1334. 

També fóren remunerades ab pensions vitalicies les dues dides 
del infant Don Ferran, marqués de Tortosa y senjpor d'Afbarracin, 
fill del citat rey Alfons d'Aragó. La una, Jaumeta, muller den Ra- 
món de Agramunt, obtingué un violari de 500 sous, collidors del 
dret de cenes que la vila de Burriana satisfeya al monarca; la altra, 
Clara de Santacruz, comencá, en 1330, per ferse concedir per lo 
rey un violari de 500 sous, a pendre cada any> de les rendes de la 
batllía general de Valencia. En lo mes de janer de 1332, se planpia 
de que aquella batllía no li satisfepa la pensió y tot-seguit Don Al- 
fons dicta manament assignantli lo violari citat sobre lo delme que 
lo Tresor reral prenía en lo lloch d'Alboraya; y pochs meses aprés, 
en octubre de! meteix any, tingué habilitat per fer dictar al monar- 
ca altra carta de concessió de 500 sous repals de Valencia, perce- 
bidors del producte del dret reral de cenes que pagaven tots anys 
los habitants d'Ademuz y Penaguila. Féu també Don Alfons III al- 
tres concessions de pensió annual a Toda Martínez de Urries, a 
Lorenza Sánchez del Maestre y a Saverdona, sposa de Don Pere 
Cornel, totes tres dins Panp 1333, per rahó d'haver alletat sou fill y 
successor en Pere III, lo de tes Cerimonies. Ré podém dir que Don 
Alfons, lo conqueridor de Sardenra, és stat lo monarca mes gene- 
i ós ab les dides de tots los qui regnaren en la Edat mitjana. En 
1330, poch abans de morir, encara torna a recordarse d'aquella Jau- 
meta d'Agramunt, dida del infant Don Ferran, y li féu nova assig- 
nació de violari mes assegurat que no la altra. 



19 

Jaume II no era tant inclinat a satisfer la voracitat eterna de les 
dides, sers devoradors que no eontents ab xuclar tots los diners 
deis pares de la criatura, acabañen per en^olírsela. Axí veurém 
que a la nodriza del seu fill Perc, eomte de Riba£Oi\a, tot lo que li 
dona fóu un permís d'edificació, cosa per cert poch apropriada per 
apagar aquella cobdicia: -Jacobo Oei gratia &. fideli suo baiulo 
Barchinone vel eius loeum tenenti saíutem et graciam. Cum nos 
ad humilis supplicacionis instaneiam per inclitum infantem P. kari- 
simum natum nostrum concesserimus Saure uxori Arnaldi Egidii 
habitatori Barchinone que ipsum infantem lactauit quod possit re- 
moveré ab hospicio suo quod habet in ciuitate predictam queddam 
envannum vetus et aliud nouum ibidem construere... vobis manda- 
mus quatenus non impediatis... &. (l)atat a Valencia, nones d abril 
1321). ^a Saura Gil degué, donchs, contentarse ab la llicenga per 
reconstruir la golfa de la seva casa (1). 

Alfons I, era encara menys amich de íes dides; ja havem trans- 
crit una disposició que va incloure en lo Fur de Terol per punir a 
les qui donaven Ilét dolenta ais infants. Aquesta disposició té lo 
nombre d'orde 39. Abans de finit la redaeció daquell códech torna 
a pensar ab les dides y dicta la disposició del nombre 341: De 
pupillo lactente. -Si forte pupillus lactens fuerit nutrix eius usque 
ad tres annos de illius substancia quolibet anno habeat XXX solidos 
et lectum in quo iaceat ut est forum. Tribus vero annis preteritis a 
nutrice ¡lie orphanus separetur. Puer habeat de suo proprio victum 
ut conuenit et vestitum» (2). Lo rey d'Arairó cregué convenient 
assenyafar aquesta tarifa de salari de les dides en un códech impor- 
tant; y és certament una tacsa moderada, obertament contraria al 
sperit cobdiciós d'aytals dones. 



(1) T«»t« ;i.|U«-t> doemuent* y mol*. altrcs» i »'íci«Mit> a les ihmI rices otan en los Ke>ris- 
lr»*«**2l!», 4kl», Ihí, PC», W7, :>Tr>. ;>Tr», del .\r\iu d«« la Cormia <l'Ara»ró. 

(2 I.a «raducció en lienta aragonesa, del seirle XIII, «liti axí: «Orpliuno «|iu* uiuniu. — 
Si |mt a\ entura el urp!ií«:it» <|U(> mamare la nodrica < t « - 1 íaMa a 111 anuos de su substancia 
<|i!al<juicri anrt » ai* XXX solidóle lecho i-n tjue yajfa romo es fuero. Mas los III armos 
{•atado* A .|in | <»rphano sea partido de la nodrica et el niño aia dv su propio viva Como 
conviene *• veMido.» 



ITI 

EMBAXADOR Y LLADRE 



Los reys occidentals trametien sovint missatges al Soldá de 
Babilonia, nom que rebia llavors lo sobirá musulmán del 
Egipte, per stablir relacions comerciáis y obtindre la deslliuran^a 
de catius crislians. 

En 1303, lo rey d'Aragó hi enviá ab aquests intents una emba- 
xada presidida per n'Eymerich Dusay, personatge de la cort y que 
fruía de la confianza de Jaume II. Com es una missatgeria inédita, 
de la que no n'han parlat en Capmany ni altres autors, abans dis- 
pondré la repugnant y extraordinaria malifeta den Dusay, trans- 
criuré la credencial, on lo nostre sobirá manifesté los motius d» 
aquella empresa diplomática 

«Al molt alt et molt noble et molt poderos e nomenat savi et 
discret Melich Annacer Soldán de Babilonia et de tota la térra de 
levant fil ga enrera del molt alt e molt noble e molt poderos Melich 
Amansor Soldán de Babilonia et de tot levant. En Jacme per la 
gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Murcia et de Barce- 
lona... com nos aiam entes que vos aiats ordonat que totes les Es- 
gleyes deis Xripstians que son en el Caire et en Babilonia sien 
tancades e nos franchament et sens nul embarch ais sarreyns qui 
son en tots los nostres Regnes e Ierres lexem entrar en lurs Mes- 
quites et fer lur offici axi com si tren en la lur térra, pregam vos 
que vos les dites Esgleyes fassats obrir et en aquelles lexets ais 
dits xrisptians fer et cantar loffici de Deu. Aiam entes encara que 



21 

nrissatges Dacre qui anaren al Sóida qui lavors era, entréis quals 
son frare Lop de Liranes et lalíre írare G. de Vilalba et frare Bar- 
thomeu de Vilafrancha et frare G. Dostalrieh qui foren preses en 
Triple son en vostra preso, per que us pregam carament que vos 
los dits preses nos deiats donar et atorgar et tremetre per qo com 
son naturals nostres. Sia encara mostrat a nos per mercaders de 
nostra térra que XII. mille besans foren preses a mercaders de la 
Ciutat de Barchinona per la duana de Alexandria per queus pre- 
gam que vos los dits XII. mille besans ordonets et manets restituir 
a els o a lur procurador. E com nos pensam la gran amor et amis- 
tat qui estada es entre la casa de Babilonia et la casa nostra Dara- 
go. E per qo de present aiam provehit et ordonat de trametre a la 
vostra presencia lo feel et familiar nostre Neymerich Dusay 
pregamvos que vos al dit Eymerich deiats creure de v° que sobre 
les dites coses vos dirá de nostra part. Data en Vilafrancha de 
penedes lo primer día del mes de juny en lany de MCCC.W.» (1) 

Lo Soldá no feu cas de les reclamacions del rey d'Aragó. Mc- 
lich Annacer, com l'anomena la cancellería catalana, o Nasir ibn 
Kalaoun, com diuen los historiadors musulmans, era en 1303, al 
temps de la embaxada de que parlam, un jovencel de vint anys, 
cobdiciós, venjatiu, desconfiat y crudel, mas també molt inteligent 
y bon politich. Sembla que s'havía enfcllonit contra los catalans 
per haverseli presentat alguns ab gran gosadia com a embaxadors 
del nostre rey y resultant aprés que tot era engany y falsedat. 

Al objecte desmenar aquesta situado difícil, Jaume II torna a 
trametre a Egípte al dit Dusay ab altra lletra molt espressiva per 
Nasir ibn Kalaoun, datada del primer de setembre de 1305, pre- 
gantlo novament de deslliurar los catius naturals deis territoris de 
la corona d'Aragó y alguns de Castella. La part important de la 
carta es la següent: La vostra noblea segons que a nos ha estat 
proposat per lo dit Eymerich missatge nostre et encara per lonrat 
missatge vostre per vos a nos tremes per nom Mir Facardi, respos 
molt francament et liberal de totes les dites coses, mas per qo coi- 
la casa de Babilonia era estada escarnida per alguns falsaris mis- 
satges, ordona la vostra noblea de tremetre a nos lo dit missatge, 

({) lU*K¡»tre :!.u del Ar.xiu ile la Corona ir.Vragó. 



2S> 

per tal que ho sabes de nos. E jasia 90 que a nos plau molt en 
nostre cor et aguem gran plaer del dit missatge. Empero no deu 
duptar ne aver sospita la vostra noblea que de neguna letra ne 
carta en que la nostra maiestat sia, ne de missatge nostre puga 
esser trobada sino veritat. On encara pregam la vostra noblea que 
vos per gracia et per amor nostra deiatz a nos atorgar les dites 
coses, plassia encara a la vostra noblea de dar et de atorgar a nos 
totz los catius que en poder vostre son que de la térra nostra sien. 
Esters (además?) com nos confiam molt de la vostra amor, yolem 
pregar e pregam carament la vostra noblea que plasia a vos de 
atorgar et de fer gracia a nos que per honra nostra tot xhrísptia 
qui vaia o entena dañar al sepulcre portant nostra carta ab nostra 
bulla, pusca anar, estar et tornar salu et segur per tota vostra 
térra et sensoria, no pagan ne donan negun dret ne tríbut. E com 
a tot bon princep pertanga de mantenir totz aquels qui en sa térra 
et proteccio son et están, la vostra noblea pregam carament que 
los xhristians que en la vostra térra están sien et estien en vostra 
proteccio et guarda et comanda, axi que els pusquen conexer qiy 
tassa la vostra noblea per lamístat vostra et nostra e encara que 
vsen et pusquen vsar aquí axi com feyen el temps del molt noble 
et honrat pare vostre. E sobre totes aqüestes coses auem prouehit 
et ordonat de tremetre encara a vos lo dit Eymerich Dusay ab lo 
dit missatger vostre, al qual Eymerich pregam la vostra noblea 
que deiatz creure dago que sobre les dites coses vos dirá de part 
nostra. E com nos siam estatz pregats peí noble et car nabot nos- 
tre don Ferrando Rey de Castela, que deiam la vostra noblea 
pregar per Johan Pereg Calvets et Vascho Perú? Fajardo et 
Alfonso peris que son en vostre poder, los quals son de <?a térra. 
E encara por alguno siam estatz pregats per Bertrán de la Popia 
ele Caersi qui es et comarca ab la nostra térra et els quels tenim 
axi eom a nostres, pregam la dita vostra noblea que plassia a vos 
los ditz catius dar et otorgar a nos et tremetre ensemps ab los 
altres de que us pregam per lo dit missatge nostre. Feta en la Ciu- 
tat nostra de ISarchinona lo primer dia de setembre en el any de 
nostre Senyor mil CCC.V.» (1). 

(O Ki'iriHtn» :t:il y i<U»m. 



23 

En Dusay arrivá a Alexandria y se dirigí cap al lloch de resi- 
dencia del Soldá, qui rebé ab molta complasenga les noves peti- 
cions de Jaume II, concedinili la lliurada o entrega deis catius 
catalans y castellans que aquest li demanava, y no content encare, 
volgué demostrar al rey d'Aragó que ja havía finit Fenuig y tiban- 
tor entre abdós, trametentli uns missatgers ab molts presents, los 
qui partiren d'Alexandria en companyia del embaxador cátala, en 
los comengaments del any \MH\. 

Los richs presents y la quantitat de moneda deis missatgers 
egipcians despertaren en tant alt grau la cobdicia den Dusay, que 
Ja ell no pensá mes que en la millor manera d'apropriarse tot alió. 
La ñau anava aven<;ant cap a Occident y lo sbojarrat embaxador 
de Jaume II, se sentía cada jorn mes resolt a rompre tots los mira- 
ments y á cometre la mes gran deslleyaltat y crudeltat. 

Encegat per aquelja criminal cobejanga resolgué al cap devall 
com lo medi mes avinent, despullar y dexar abandonats en una 
costa deserta ais catius y ais missatgers, confiáis per lo Soldá a la 
noblesa y prohomenia d'un embaxador del rey d'Aragó. 

Aquells pobres y malaveniurats homes, conciutedans los uns 
del propri embaxador y companys respectables los altres, creguts 
de que los occidentals eren feels cumplidors del dret de gents, no 
podien sospitar una semblant maldat den Dusay y fou ab sorpresa 
y terror sens dubte que vegeren com aquest manava ais mariners 
que fe»sen embarrancar la ñau en tetra solitaria y desconeguda, 
probablement en lo litoral áfrica. Alli feu desembarcar los catius 
cristians y los missatgers egipcians juntament ab líurs sirvents, y 
los jaqui sens viandes ni diners, axi abandonats a la fortuna, partint 
tot seguit ell ab la ñau y ab los presents y moneda del Soldá, en 
direcció desconeguda. Res mes se sapigué aprés den Dusay ni del 
vaxell. Sens dubte se stablí en térra oriental y Jaume II, qui spe- 
rava ab ansia lo resultat de la segona embaxada al Soldá, román- 
gué sens noves de cap mena. 

Empero, per lo mes de iuny del dit any 13<H>, arrivá alguna ñau 
a Barcelona portadora de certes referencies de la malifeta den 
Dusay y ho sapigué lo rey, qui stava llavors en Aragó. Per lletra 
datada en Tarazona, maná al batlle de Barcelona, en Tomás 
Urunyi, practicar totes les possibles informacions: ... pervenit ad 



24 

audienciam nostram quod Eymericus de Usaj>, civis Barchinone, 
quem ad Soldanum Babilonie pridem transmisimus com négocium 
sue legacionis cum dicto Soldano utiliter explicasse ipseque Sol- 
danus suum nuncium ad nos mitteret cum captivis xhrisptianis quos 
gracia nostra liberauerat nec non cum enceniis et quantitate dupla- 
rum auri quos nobis mittebat Soldanus ipse cum hits ómnibus esset 
in mari in navi dicti Eymerici de partibus Alexandrie recedendo 
fecít navim ipsam ad terram apellere et fidelitatis ac fidei debito 
quo nobis tenebatur astetus imtnemor nuncium predictum cum 
eius familia absque rebus suis et alus que dictas nuncius nobis ut 
predicitur aportabat in térra reliquit, indeque cum nave et predictis 
ómnibus inhumaniter recedere non expavit nec intendit ad has 
partes regredi sed cum predictis ómnibus sit furtive ac dolóse 
abductis in alienis juridiccionibus conversan. Cumque nos de pre- 
missis pleniorem informacionem habere velimus vobis dicimus et 
mandamus quatenus secreto et eo meliori modo quo vobis videbi- 
tur veritatem negocii quam citius indagetis indeque nos per 
rcscriptivam literam clarius informetis, certificando nos de merca- 
toribus, marinariis et alus personis qui in navi predictum naviga- 
runt et de alus facti circunstanciis pro ut vobis expediens videatur. 
Et hoc nullatenus deferatis. Datum Tirasone XVII o calendas julü 
anno Domini MCCCVI .» (1). 

L'acte inhuma y agreujant sens cap atenuado possible, del em- 
baxador de Jaume II, podía despertar la mes Iforta rancunia en lo 
Soldá d'Egipte, qui no fou certament homc sofert y era de creure 
que en patinen los malastruchs catius cristians que tenia en son 
poder. Sembla, empero, que tingué magnanim criteri per compen- 
dre com la malifeta den Dusar no era aprobada ni consentida per 
lo seu rey ni per los seus compatricis. Aquesta suposició la referme 
lo fet de veure ais pochs anys, en 1314, ben rebudá per lo Soldá 
una nova embaxada de Jaume II, encarregada a dos familiars o 
cortesans de tota confianza, en Guillem de Casanadal y en Arnau 
Sa-bastida, essent significatives les paraules que nostre monarca 
feu posar en la lletra de créenla: havem acordat denviar a la 
vostra reral presencia (ai Soldü) nostres missatges honrats e 

(1) K«»;islr«' 2*.tt», folio »:{, Arxiu ('. do A. 



leyals e deis quals nos fiam.* Axó volia dir que no repeterien lo 
fet den Dusav. 

Aximetéix, en 1318, Jai; me II trámete al Soldé altre ciutedü 
barceloni, en F. de Vilafranca, acompanyat d'aquell Arnau Sa- 
bastida qui ja havta anat a Egipte quatre anrs abans ab afectuosí- 
sima lletra de regraciament, per esser ¡a arribats a Catalunya los 
sis catius cristians que lo dit Soldá havia delliurat y los presents 
oferts ab tanta generositat. (1). 

Fets de la pregona gravctat y repulsió del den Dusav» no foren 
tant desacostumats com algú podría pensar. (2). Lo cardenal de 



(1) Yejrcs aque*t document que u<> cita Capmany. Es datat a Barcelona lo *7 agoet 
1318; feya confitar que lo Soldá haría donat libertat no solaraent a ai* catiua, sino a altre» 
tree espontaniament, per considerado al aobirá de Catalunya, loa qui shavíen preaentat 
al noetre rey inanife*tantli l'aete de noblesa del Sóida. Encarnara encare ala dita miaeat- 
pere que dcmananscn la dealuuranea tambó déla sepúonts catius diatingita (los qui roma- 
níen en poder del Soldá): en Bertrán de la Popia, Felip de Ménade», de Xipre, Vaneo 
Fajardo de Orrijruera, qui había sijrut templer y Gorart do la Peroaa. ijnialment ei- 
terapler 'rejriritre &i7, f,»l. 2*1, del Arxiu 0. de A.) 

(í) Es tambó un ras extraordinari de aqueata mena de cobdicia lo fet den Pare de* 
IMá y de son Hender, tternadet, loa qui, en 1439, s 'apropriaren fortín quantitata d« la 
recaudació de cert drot de la I>iputaci6 de Catalunya y apré* mataren loa recaudadora y 
tfuardiana, e»*ont lo dit Hez Plá patró d'una «alera de la Generalitat. Al tindre avía de 
aquestas maufetes los Deputat* del General, establert* u Vicli per rahó de le» mortalitata 
o epidemia de Barcelona, arricieren n Miaser Guillem Jordá, liceuciat en decreta, advo- 
cat de la Diputació, ab data del cincb de aeptembre del citat any, la lletra aegflent: 
• Mlaeer Guillom, lonorable N'aloy de Xauel ministre nostre ab sa letra, la qual voe tra- 
metem dina aqueata e auiannt ha t>crit de la gran nonitat fot a o aaaelada per en P. de* 
Pía e aom molt maraucllnt* e mal contenta del dit Alov de la mala prouinio que si ea feta... 
E no ea gran aaaaiir o cosa temeraria ab la «alera del General voler robar lo dret de 
aquell e aprea matar los cullidor* e guarde-, en la taula jx»r goaar demanar lo dit dret, 
ai la coaa ea axi com se conté en la dita letra del dit Xaloy »• creem fermament que encare 
ea molt mea que ell no ha acrit, hauontsnc lo aentiment que denem Es n oh tra oplnio • 
volem que encontinenf sens lot eomport e tarda ans rlgorosament, lo dit en P. det Pía o 
lo qui anaue ab ell «¡en presos e me** en la preso e al dit son lióme alen nieaaa eadenaa 
«• grillona— e misser Guillem, si tal» coses se tollerauen e paasauen sena dejruda punirá» 
ea metra focb «• eremar lo «lít General.» Ab igual «lata endrecaren altra lletra a Franceach 
Deapla, conaeller de Barcelona, comiinicantli la malifeta de <«on germá; y encare uua 
segona al dit O. Jordá, que demostrn la sorpresa y emiig (pío aentiren aquell dia loa 
Deputata al robre aytals novo**. Li deyen en aquesta: «Miaaer Guillem, buy, no a pie 
informat* de la gran uouitat e ab tant atreuiment \wr en P. «leí Pía e Bernadet ion "cu- 
dar, en gran carrecb del General dimecres prop pns»at fota... v fort merauellata ab uoatra 
letra a vos tramen* volguem eu» maiiam que de continent feaaeu pendre loa dlts De* Pía 
e eon acuder e metre en la preso posant al dit souder grillone... Aprea bauem rabuda una 
letra per roa et i>er Xaloy de Xauel a nos d recada certifleantnoa de tota loa afera eom »e 
imhi seguit* e de la paciencia per favor de iiioeM'ii Franee«veh d«¿ lia donada, a qil* ni 



Vitry, qui feu molts viatges per mar en la primera meytat del segle 
XIII % refereix en los seus sermons eom hi havía gent de marina 
que feyen submergir les naus per apropriarse tot lo que podíen 
del carragament y deis passatgers. Y, donant compte deis dits ser- 
mons, diu en Lecoy de la Marche en son llibre La chaire frangaise 
au moren age: un autre erime que les marins ne craignaient point 
de eommettre était de laisser mourir d'inanition les passagers» 
apres avoir regu leur argent et s'étre engagés a les nourrir. Ce 
n'était la, du reste, qu'un des moindres dangers qui attendaient les 
pélerins. Un entrepreneur ehargeait Téquipage d'un bátiment de 
les transporter jusqu'á la ville d'Aere, et promettait de ne luí ríen 
réclamer en cas d'accident; il pouvait done arriver, come Jacques 
de Vitry le vit une fois, que les matelots, en approchant du port, 
fissent couler le navire, aprés avoir eu soin de recueillir sur leurs 
barques les marchandises et les effets précieux.» 

Encare mes. Era regla general que los selaus fossen de bona 
presa y no agafats o cagats per violado de pau o de treva. Em- 
pero, hi havía certs patrons cristians de vaxells, prou vils y ago- 
sats per vendres en pié stat de pau y bones relaciQns ab los alarbs, 
los viatgers africans qui conduhien. Axí pot deduhirse del tractat 



responom que, considerante la «lita mmitat nons podem star que la admirado nonscres- 
oha, maiormont do vos o de vostra gran setene ¡a o pratica qui sou e tant de temps sou 
stat nduocat del (¿eneral o liaueit vist o aro de fresc-h o ab consol) voetre los deputats 
passats c nosaltros, per molt menys causa quo no os la dossus dita, hauer fot» e fer contra 
alguna deis grana hornos do Catlialunya fort» procehiments tro a concluslo deguda. E ares 
for li> dit Dez IMa o hou scudor en tal placa com es Itarchinona tata novitats e carreen al 
(íoneral o u ministres nóstica, no veem quant ne en quina forma ne sor a reparado feta. 
K por cert dcuieu hauer fots pendre los dits l». dez Pía e son scuder e que la dita (Salea o 
mercadería carrejada sus a juella, tot se sabes pondré e puys ab correu cuytat certiflear- 
110 a nosaltros. K vos por comport de iiiosmmi Francescli dez Pía .. donar tal paciencia 
<• sots color de graciosos ofertes o prolusión» vos ha ¡en passada la ma per la cara, donam 
vos ne gran carroch e nostre marauellar eontinunment ereix... c no vnlem obligado no 
prouisio del dit mossen Francos? h ne altro... car serie aflgir ais dits carrech e injuria 
feta, ans volcm eus manam que si la dita (¡alea es aqui o on aro no hi loa e retornara, quo 
nottra dita doliberacio sie exequtada segons vos lutuem sorit.» 

Lo 8 del metoix sopjcmbre ab un altra I letra manaren los Deputats al dit Jordá, inven- 
tariar tot* los bons do', ¡íousat Dozplá, per ferue aprls la exeeució. (Registre de la Diputu- 
oió, trieni do 1 W7-40 fol. 103.) 

Kn Franeesch I)o¿plá, era Uavors lo fuefotutn, lo pcrsouatgc mes inflacnt a Barcelona 
y no sabom si va poder enterrar lo procos contra son gorma y evitar que fos conderanat 
a mort. 



d'amistat celebrat, en fany 1323, entre lo nostre rey en Jaume II y 
Temir de TuniQ, document studiat en la Sotice sur le commerce 
catalán sur la cote de Barbarie, den Renard de Saint Malo. 

En Dusay tingué, donehs, predecessors y imitadors del seu 
crim y tots ells nos fan despertar lo dubte de si possehien tota raho 
los cristians de la mar mediterrania per clamar tant fortament con- 
tra les pirateries deis musulmans. 




UN MATRIMONI DESAVINGUT Y UN GAT METZINAT 



P roces duna valor extraordinaria per studiar les costumes 
privades del segle XIV es lo quiomple aquest capítol. Forma 
una tragicomedia fins a cert punt tenebrosa per la complicado de 
les diverses passions en moviment y per la manera com se barre- 
javen la cobdicia ab la luxuria y l'odi ab la venganza; augmentar- 
se linteres per go com la amor paternal, per salvar la vida de la 
persona a la qual estave dedicat, sapigué usar destrement y de la 
sort mes teatral de la falordia j> de lengany. 

Se tractava d'un menestral barceloni anomenat Arnau Marqués, 
al qui apar que sa muller, Antonia Verger, intenta occiure ab 
metzines, per poder contraure nou matrimoni ab son amador, un 
jovencel pobre y cobejós y que, al volér lo marit pendre venjanga, 
utilisant també les metzines contra la dona adúltera, tingué tota la 
candidesa y nicietat per comunicar lo criminal intent a son sogre, 
en Pere Verger. Aquest, per salvar la seva filia, no duptá gens en 
fingir gran fellonia per la deshonra que ella havía causat a la fa- 
milia y en simular un fort desig d'encarregarse de la eesecució de 
la venganza, aparentant que li ministraría personalment lo fatal 
abeuratge. Axi dona temps a calmarse un poch la ira del malaven- 
turat Arnau y a poder manifestar al jutge los proposits de son 
gendre, per obtenir la mes prompta separado deis desavinguts 
marit y muller. 

Que los personatges d'aquesta tragi-comedia siguin gent me- 



nesirala no merma en res la seva importancia per la historia de les 
eostumes, donchs ia valúa de semblants documents no-s mesura per 
la gerarquia deis actors. 

Lo procés comenta ab la declaració del marit, lo dit Arnau 
Marqués, feta en lo mes de juliol de 1374. 

♦Dix esser ver que lo die present ha vupt dies que ell testes 
partit de casa den P. Moner, mercader de Barchinona, sen vench 
a casa dell deposant, on esta va en lo carrer deis Ollers per diñar- 
se. E con fou a la dita casa viu ell testes en la cuvna de la dita 
casa Anthonia muller sua, qui no hi hauia acustumat gayrc destar, 
qui fahia escudelles tota sola, cor la esclaua hauia tramesa defora. 
E aquest deposant assegues a la taula e la dita Anthonia aporta a 
aquest deposant una escudella de blets ben cuyts ab molt formatge 
ras et assimatexa aporta una altra escudella de semblant vianda en 
la qual ne hauia fort pocha de la qual no viu ell que dita Anthonia 
menjas. E lo dit testes menja la vianda de la dita escudella que li 
hauia portada exceptat fort poch de la dita vianda que romas en la 
escudella, la qual I. gat que aquí era menja. E apres que aquest 
testes fou dinat, feu leuar et plegar les toualles que eren sobre la 
taula e pres scriui et com hagues scrit tro a mija fulla de papcr, 
aquest deposant se senti gran cuycor de la bocha del ventrell tro 
al cotí, la qual congoxaua c soptaua fort aquest deposant. E aquest 
hauent sospita que qualque mala cosa la dita Anthonia no li hagues 
donada en la dita vianda, axi congoxat leuas en peus et mes se II 
dits en la bocha e comensa un poch a gitar de co que reebut hauia 
al diñar. K encontinent muntassen en la cambra hon ell testes sol 
jaure et cuvtadament pres II. bocades de triaga. E preses que les 
hac, ell hac gran vomit ct ab ^ran pena gita molt per la bocha. E 
gitant axi viu se de prop lo dit gat qui cridaua regeu et gitaua. E 
aquest deposant dix denant la dita Anthonia sa muller: O en gat 
vos el io hauem menjada una vianda. E la dita dona dix estes 
paraulcs o semblants: E quina vianda haurie menjada que aytall 
se fahia vuy mati que hauia menjats caps de per. E com ell tes- 
tes comensas de gitar !a dita Anthonia dix: Mará de Deu, Senyor, 
que es a^o, bou re I. per ell dous. E ell deposant dix: no que massa 
uiando mauets dada, la qual ne uolria hauer gitada, no uuy que 
mcn donéis mes. E la dita Anthonia uolia tocar lo cap a ell testes. 



3(> 

E ell testes nou volia. E axi gitant ell vench 1a sogra daquest de- 
posant, mará de la dita Anthonia, qui com bagues uist acó, a cap 
dün poch sen ana. ítem dix que mentre gitaua uengueren a casa 
daquest deposant Madona San^a, muller den Jacme Marques quon- 
dam et en Jacme Monegals, la qual Sanca mes los dits en la bocha 
daquest deposant ab a?gua freda. E a cap dun poch, ell testes se 
posa sobre lo seu lit et dormí fort poch e despertat uíu que lo dit 
en P. Moner, al qual hauia trames missatge et Mestre Johan lo Ci- 
ciliá foren venguts. E ell deposant sentís de tot guarit, lo qual 
Mestre Johan uíu co que ell deposant hauia gitat.» 

«Interrogat per que ell testes, con hac meniada la vianda et se 
sentí gran calor e cuyxjor al cor hac sospita que la dita muller sua 
no li bagues dqda qualque mala uianda, segons que damunt ha dit 
E dix que per tal com ell testes depups que fou uengut de Jenoua 
no uíu que la dita Anthonia li portas la amor que solia ne li faces 
les coses que fer li solia dabans. E per tal com viu que ell deposant 
estant laltre die malalt de flux de uentre lo dit P. Moner dix a 
aquest testes estes parauies o semblants en acabament parlants en- 
semps del dit mal: O plagues a Deus ara fossels uos a casa mía. 
De les quals parauies ell hac gran sospita. ítem dix queapresque 
ell deposant lo dit diuenres hac menjada la dita uianda e bague lo 
dit uomit segons dit ha, alguns amichs seus lo meteren en sospita 
que la dita Anthonia fahia mal sos afers; e que lo digmenja aprés 
seguent una esclaua que li es uenguda no ha molt de Genoua appe- 
llada Margarita, dix a aquest testes estes parauies o semblants en 
acabament: Miger^ guardel de Madona et de la esclaua; diento 
de dita Anthonia et duna esclaua apellada Marta, que era en casa 
dell testes, cor lo diuenres prop passat que ne haguist lo mal, 
Madona feu fer una letra a I. fadri, la qual per la dita esclaua tra- 
mes defora. E lauors ell deposant feu anar la dita Marta ab un 
manto que li Hura a casa del dit P. Moner. E con sen anassen, en 
Seralonga, corder qui esta prop los frares menors, aquest testes 
menassa a la dita esclaua fort dientli que si ella no li dehia qui 
hauia feta la dita letra que ell la consumaria. E la dita esclaua dix a 
aquest deposant que la dita letra hauia scrit un fíll den Alamany 
qui esta ais Ollers, et que ella li ensenyaria la casa ont la hauia 
aportada, E la djta eseJaua et aquest testes e lo dit en Seralonga 



31 

corder, qui esta segons dit es prop los frares menors, qui es pa- 
rent de la muller daquest testes, passants per Sancta Anna anaren- 
scn al cali maior deis juheus de Barchinona, a easa dun juheu 
apellat Boni sartre et aqui trobaren una letra sens sobrescrit, la 
qual lo dit juheu, present aquest testes, Hura a la dita Marta es- 
claua, la qual la dita esc! ana liura a aquest testes et la qual ell 
comensa de legir et la liura apres al dit en P. Moner qui aquella 
deu teñir.» 

«Interrogat si sab o ha hort dir qui deie saber en les ditcs 
coses, dix que no si no los demunt nomenats. Interrogat con fon 
lo traclament qui fon apres entre aquest deposant et lo pare de la 
dita Anthonia que pogues morir; e dix esser uer que dilluns prop 
passat aquest testes et lo pare de la dita Anthonia apellat Vcrger 
foren en lo Monastir deis frares menors, et aqui lo dit P. Verger 
dix a ell deposant, planyentse fort del dit fet, estes paraulcs: O fill, 
o germa, dit man que clams uolets fer a la cor l daquest mal fet 
que' ma filia Nanthonia uos ha fet, predi nos no fassals, que ¡o 
fare que ella exira daquest mon et que no niara molí; e que dins 
VIII. dies io ti haure dat a beure o a men/ar que no uiuria. E 
aquest deposant li dix que si alio fahia que ell se soferria dins los 
dits VIH. dies. E lo dit P. li promes que sa faria. > 

tlnterrogat si entre ells per a^o hac sagraments ni homenatges, 
dix que no, sino solament simpla prometenga. Interrogat si en la 
dita prometenga fou present algu qui ho pogues dir, dix que apres 
dell ere I. cosi del dit P. appellat Verger, mas nos pense que res 
ne pogues oj>r. » 

En Pere Moner, mercader barceloní, declara lo meteix dia: 
«Que no ha molt o? d¡r an Johan de Valí que la d ; ta Anthonia, 
muller del dit A. Marques hauia dit al dit Johan estes paraules o 
semblants en acabament: En Johan, sapiats que f. il dona es ana- 
morada dun joue et han se promes que si lo marif de la dona 
era mort, que serien marif e muller. E lom que deya a la dona: 
Etant viura aquest uostre marit. E ella responia: que hi puch io 
fer. E ell dev>a: com nol meláis. E ella responie: jo nou sabría 
fer, mas fe/s o vos. E ell deia: iam crech que sil encontré, es 
frega ah mi em tocha que li do hona punyalada. E lo dit Johan 
dix a la dita Anthonia: E aqueys ara han haut a fer ensemps. E la 



üiia Anthonia dix que qucn cal dir. Aprcs dix cll testes que en 
Francesch Vilardell dix a aquest testes que en P. A. sartre, qui 
esta al correr deis Ollers, hauia dites al dit Vilardell estes paraules: 
En Vilardell, Narnau Marques ha amichs. E lo dit Vilardell 
respos: amichs si mester los hauia per que ho demanats. E lo 
dit P. A. dix: cor es malalt e per uentura faran que non uisque 
molí. E oydes aqüestes paraules per lo dit Vilardell dites, ell testes 
sen ana a casa del dit A. Marqués, lo qual troba que jahia al lit que 
hauia mal de cors. E apres que hac parlat ab ell de son mal, ell 
testes, present la dita Anthonia muller sua, dix al dit A. estes pa- 
raules o semblants en acabament: Senyor Narnau^ aquest mal que 
tíos hauels aporta auegades des/i c i et enuig; e axisius en uoliets 
anar a casa mía jous hi daria prou de plaer. E aqüestes paraules 
li dix ell testes per tal li hauicn dit que la dita Anthonia fahia mal 
sos afers et per les paraules quel dit Vilardell li hac dites. E lo dit 
Arnau resposli que nou uolia fer cor ia melloraua. En apres vuy 
a VIII jorns a aquest testes estant en casa sua li uench I. missatge 
del dit Arnau qui dix quel dit Arnau estaua fórt mala leig. E encon- 
tinent ell testes ana a la casa del dit Arnau Marques et troba lo 
jaent en son lit et li dix que gran mal hauia sofert et haut gran 
uomit per hlets ab formatge que sa muller li hauia dats a diñar. E 
cncontinent uench Mostré Johan Cicilia, al qual fou mostrat parí 
de (¿o que lo dit A. hauia gitat, lo qual dix que fleujna (?) era et 
que mala uianda eren los blets. Al qual ell testes duptantsen de go 
sacosta et li dix: Senyer, aquest hom seria estat matzinat. E lo 
dit Maestre Johan dix: non fa aqibon reunar. E 1o dit Maestre 
Johan anassen a casa sua et ell testes anahi apres e con fosa la 
dita casa dix al dit Maestre si serien estades matzines alio que 
hauien dat al dit Arnau. E com ago li hagues demanat !!.«• o 111/» 
uegades, lo dit Maestre li dix que no liu uolia dir.» 

«Interrogat dix encara que digmenja a uespre prop passat uench 
a casa daquest testes Marta esclaua del dit Arnau Marques ab 1. 
cabard (?); e apres ella uengueren lo dit Arnau et en Seralonga 
corder, parent de la muller del dit Arnau. E con foren en la dita 
casa tots III pujaren alt en lo terrat et apres deuallaren et tots ana- 
rense. Et a cap duna estona lo dit Arnau torna a casa daquest testes 
e dixli que ell et lo dit Seralonga et la dita esclaua eren anats a 



casa dun juheu, on hauien trobada 1. a letra, la qual lo dit Arnau 
Hura a aquest testes, la qual ell testes legi et de lauors cnga le ha 
tenguda. Et la qual letra aquest testes mostra a ull al dit honrat 
jutje et a mi dit escriva, en presencia del dit procurador fiscal. K 
la qual ell testes a manament del jutje lliura a mi dit escriua per tal 
qúes pogues ensertar en la present inquisicio.» 

«Interrogat si sab o ha opt dir qui deia res saber en les ditcs 
coses. E dix que no sino segons que dit ha.» 

«Interrogat si sab o ha opt dir que tractament sie estat entre lo 
dit P. Verger et Arnau Marques que la dita Anthonia degues morir. 
E dix que ell testes ha oyt dir al dit Arnau que dimecres prop pas- 
sat lo dit A. et lo dit P. son estats en los frares menors e que apres 
que hauien parlat del dit fet, lo dit.P. Verger promes al dit A. Mar- 
ques que ans de mijant lo present mes de juliol lo dit P. Verger 
hauria dada mort a la dita Anthonia.» 

tlnterrogat &. dix que en Johan de Vallbrera dix a aquest 
testes que ell laltra die era a casa del dit Arnau et legi I. letra aqui 
present la dita Anthonia, en la qual se contenia en acabament qo 
ques seguex: Fag vos saber Madona, que he reebut /. une I et I 
aelt et que lo artel (o eyel ?) portaua per amor della el lo ucl 
tenia asi com Jhesuxhrist. E que lom de Jenoua encara no era 
mort et que no li fahia saber sino falsies. Saludatme molt Mado- 
na uostra mará. E que en la dita letra hauia part den Francesqui. 
E com lo dit Johan uolgues legir la dita letra, la dita Anthonia 
dix que duna dona era qui era anamorada dun hom i ques guardas 
que nou dixes.» 

Declarado de Na Marta esclava tártra del dit Arnau Marqués: 
«Dix esser uer que uuv ha VIII dies ella testes era añada comprar 
un parell dous e con vench troba que lo dit Arnau son senyor, 
hauia gran vomit ct viu que I. gat qui aqui era enrabie jaua et cri- 
daua regeu et gitaua.» 

Declara esser ver que aporta una lletra de la Anthonia a un 
juheu nomenat Boni y que lo meteix dia, fou menassada per son se- 
njpor j» ana a recobrar la lletra. 

«Interrogada si ella testes sab que la dita Anthonia haga pri- 
vadea o fase mals sos afers ab algu; et dix esser uer que si hauer 
uist que depuys que ella testes es estada en casa del dit Arnau, I 

-3~ 



34 

joue de casa den Berenguer de Pinos, appellat Francesqui, era 
priuat ab la dita Anthonia; e viu ella testes algunes uegades aquell 
Francesqui en casa de la dita Anthonia de nits et jahia aqui bax en 
la casa iusana, en la qual romanía ab la dita Anthonia et aquesta 
testes sen pujaua jaure demunt ab son frara de la dita Anthonia.» 

La lletra de la Anthonia (recobrada del juheu Boni) era de la 
tenor segtient: 

«Senyor metí, fac, uos saber que som sana, alegra no som gayra entro 
«fins que ueia la vostra cara. Senyor meu, fa<j uos assaber que he ree- 

< buda una letra la qual he be entesa. Entes he, Senyor meu, que uos uos 
«uolcts desexir de mi, placia a Deu fort sobra sia quim prenga anans 

< que uos uos uullats desexir de mi. Prech a Deu sa febra melsia (?) 

< abans que uos uos desistau de mi: Senyor meu, jous tench aytant per 
«senyor et per marit. Fac, uos saber Senyor, quel jorn que io reebi la 
<letra uostra done dallo que uos manuias, li doni en lescudella e ana 
«com a rabios ell et lo gat com hac lepada sescudella com a rabios per 

< sa casa. E deya si eren matzines a<jo quem hauets donat. E en 1. colp 
<f aeren uenir lo metge et en P. Moner e ana dir lo metge que fleunra 

< era, que los blets no eren bons. Senyor de mos dies no tremole tant, 
senyor meu anam es cor en aquella que penjaren et tolgueren es pony. 
E axi, Senyor meu, jous promet que ¡o uos attendre 90 que us he pro- 
mes. Mas uolrie fer ab seny e tot seria que j agües I. poch an lit. E 
dello, Senyor, que io us hauia fet assaber de Na Martra axi es estat 
encara hic ha. E si aire era jous o faria assaber. Ffac, uos saber, Senyor 
meu, que sic Deu partir en punt que no tornara si Deus o uol no tor- 
nara. Dallo, senyor meu, que jo us o attendre. E germa meu, si uos 

vsots cuytat, sim som io. E axi, germa dol<?, car hom o deu fer ab seny 
aytals coses com aqüestes sor.. Aire, senyor meu, nous fac, asaber sino 
queus esforcets be, que jo nom puch esforsar entro ueia uos e quem 
mereuell fort com non uenits aqui par la bona amor quem hauets. Sa- 
v ludeus molt Madona mará e Na Marta, saluts et bona amor de na An- 
thonia muller uostra aytant com a Deu placia. Escrita de part de na 

< Anthonia.» 

Aquesta esgarrifosa lletra duna fembra orada, furiosa per una 
amor criminal, es potser única entre tot quant fins ara havia stat 
publicat sobre les costumes mitjevals. Demostra dita dona al pro- 
metre al seu privat o amador ab 'tanta insisten^a, que no oblidará 



35 

donar les mcízines al marit a la primera ocasió favorable, no sois 
la desatemptada passió, sino la absencia del sentit moral, provincnt 
sens dubte d'un stat familiar y social molt rebaxat y períorbat. Y 
ell, lo privat, fentse desijar y pregar per la dona enamorada, ab lo 
secret intent de traures la pobresa de sobre y teñir diners y xalar- 
se, es la mostra perfecta de la cobdicia brutal servintse de la amor 
sborrajada. 

Lo dissapte, 8 de juliol, fou cndat a declaració un nin de dotzc 
anys, nomenat Cristofol, fill den Alaman Jordá: Li preguntaren si 
conexia a la Antonia, mullcr den Marqués, y respongué que si, per 
ser vehina del seu pare en lo carrer deis Ollers. «Interrogat si ell 
testes ha escrites letres alcunes a la dita Anthonia. E dix esser uer 
que ans de 11 o 111 dies que la dita Anthonia isque de casa de son 
marit, 1 die lo qual no li recordé, la dita Anthonia crida aquest 
testes qui jugaua ab fadrins per lo dit carrer et dix li que I. poch 
lo hauria ops. Et ella puiassen a casa de son pare della e a cap de 
poch torna. E la dita Anthonia et ell testes pujarensen en la casa 
de la dita Anthonia. E la Anthonia dix a aquest testes que li íats 
una letra. E aixis feu, go es que la dita Anthonia dictaua et ell tes- 
tes escriui una (letra en un full de paper. E encontinent per lo dit 
Jutge fou a aquest testes la letra demunt inserta mostrada a ull en 
sa forma. E ell testes dix que uerament aquella es la letra que ell 
lo dit die hauia escrita a la dita Anthonia. Interrogat on era la dita 
Anthonia con feya la letra; e dix que la Anthonia estaua ades en la 
cambra, ades a la fenestra que ix en lo carrer et deya ades, ades a 
ell testes: fe tost. E ell testes estaua en la cambra. Interrogat 
quina hora era mentre fahien la letra, e dix que hora del foscant, 
que quax ell testes no hi uehia escriure. E a cap duna estona com 
ell testes hagues escrites III o lili lineas, uench I joue, lo qual deya 
la dita Anthonia que era perent de son marit. E encontinent la An- 
thonia deualla deuall et parla ab ell. E la esclaua apellada Marta 
puja et dix a aquest testes: veiam axo que has eserit com diu. K 
ell testes legi les dites III o lili regles que hauia eserit. E enconti- 
nent la Anthonia torna et puja alt en la cambra et la dita Marta 
anassen et faeren la letra. E con ell la hagues escrita, la dita An- 
thonia li dix que la legis et ell testes comensala de legir e per tal 
com no hi uehia be que foscant era, no le sabia legir. E la dita 



Anthonia dix: e tan corta letra has feta, mellor es aquesta qae 
ell ma tramet; diento duna letra que hauia en la ma.» 

Bonnin, juheu sastre de Barcelona, feu també una declarado 
interesant: «Interrogat per qual rao es ell testes eu conexen^a ab 
la Anthonia, e dix que per rao del offici dell testes, cor un (He 
aquest testes passaua per lo carrer deis Ollers, on hauia obrat de 
son offici, e la dita Anthonia dix a aquest testes que li faes una 
gonella dun cot que ella uestia. E axis li feu la dita gonella. Inte- 
rrogat si la Anthonia ha trames a casa daquest testes algún missat- 
ge seu e dix que no; es uer, empero, que una esclaua de la dita 
Anthonia, la qual conexeria si la uehia, uench a aquest testes a 
prégalo que li tapas una gonella dun cot ampie que hauia aportat 
de Genoua.» 

«Interragat si ell ha liurada a la dita esclaua una letra que fos 
en poder seu. E dix que digmenga prop passat la dita esclaua, ab 
lo dit Arnau Marques uench a casa daquest testes e pres se ella 
matexa dun almarfa vn full de paper que ella matexa lo dit die hi 
hauia lexat. Dix que lo dit digmenga apres menjar ell viu en lo 
almarfa I full de paper en lo qual hauia escrit e mareuellantse qui 
li hauia posat dix a la mará daquest testes, qui li hauia posat e ella 
dit que la dita esclaua li hauia lexat.» 

Encontinent lo jutge feu venir la dita Marta, e en presenta del 
d;t Bonnin juheu fou interrogada en la forma següent: «digues 
Marta veritat, digues per lo segrament que has fet conech an 
aquest juheu, E ella respos: hoc senyor jol conech. Interrogada 
per qual rao ella conex lo dit juheu, e dix que per tal com lo dit 
juheu hauia ella testes uist cosir en casa de la dita Anthonia. Inte- 
rrogada si sab quel dit juheu haia liurades letres algunes a la dita 
Anthonia; dix que ella ha uist que lo juheu liura II uegades a la dita 
Anthonia letres, qo es cascuna vegada una letra. Interrogada si 
aquesta testes ha aportades letras a casa del dit juheu, dix esser 
uer que digmenga la dita Anthonia liura a aquesta testes I. letra 
et li mana que la aportas al dit juheu. Et ella testes ana a casa del 
dit juheu et donali la dita letra e lo juheu reebe la dita letre. E dix 
que ella viu aqui en la casa la mará del dit juheu que filaua seda » 

Diu també que lo meteix dia torna a casa del juheu per recobrar 



la letra, que aquest li digué si hi havia novitat y li retorna la letra 
tot seguit. 

Fetes les dites interrogacions foren llegides y lo dit jutge 
digué a la Marta que guardas lo dit juheu en la cara. «E la dita 
Marta guardant aquell juheu en la cara, ab cara ferma et no muda- 
da en res, fou per lo jutge interrogada si les coses damunt dites 
per ella son veres. E la dita Marta guardant lo dit juheu ab ferma 
cara dix: veramcnt tot qo que demunt he deposat es uer. E lo dit 
juheu interrogat per lo jutge, guardant la dita María, dix, que ella 
non deya ueritat, sau de la letra que la pres lo dit digmenja segons 
que damunt ha deposat. Puit eis lectum et perseuerarunt.» 

Se feu comparexer també a la juheua Astrugona, mare del citat 
juheu Bonnin y declara conexer a la Marta per haver anat a casa 
sua per una gonella que son fill sastre li feu y que al anarsen dita 
selava, vtu sobre una caxa un full de paper cscrit, pregumantli 
son fill que cosa era alió. Vtu encara que lo meteix dia, al vespre, 
la selava torna a la casa del juheu y s'emporta lo dit paper. 

. «E en apres fou afrontada la Marta deuant la dita Astrugona de 
cara a cara; e fou li lesta la sua deposicio de peraula a peraula. K 
interrogada, guardant ab cara ferma a la dita Astrugona dix que 
les coses per ella deposades eren ueres et que estaua et perseue- 
raua en aquelles. E la dita Astrugona dix que les coses per ella 
demunt deposades eren ueres et que perseucraua, e guardant la 
dita Marta en la cara nega les coses per la Marta deposades en 
quant fan contra la dita Astrugona.» 

Molt curiosa, mas no sabem si es prou sencera, la declarado 
del metje Maestre Joan de Fulgenio: «Dix esser uer que diuenres 
prop passat hac VIII dies, ell testes estant en son alberch fou de- 
manat que anas a casa den Arnau Marques qui hauia accident. E 
encontinent ell testes ana a dita casa que es en lo carrer deis Ollers 
e troba lo dit Arnau jaent en lo lit, al qual ell testes sacosta. E no 
troba que hagues febra; e lo dit Arnau dixli que a diñar hauia men- 
jats blets ab formatge e que apres fou viares al dit Arnau que 
oregues hagues en lo carcayel. E la muller del dit Arnau mostra <;o 
que lo dit Arnau hauia gitat en I baci. E fou vinares a aquest tes- 
tes que ago que gita hagues fleuma.» 

«Interrogat si ell testes conech que en alio que lo dit Arnau 



¿1 



hauia gitat en lo dit baci, bagues metzines o altre mala poeto, e 
dix que no, cor nossen pres esment.» No res mes fou preguntat al 
metje. 

Sanxa, vehina del dit Arnau, declara que una selava d'aquest 
ana a cercarla y que ensemps ab en Jaume de Monegals pujaren a 
la cambra del dit Arnau y lo trovaren ab vomit: «E ella testes dixli 
que era alio; et ell dix que diables. E aquesta testes leuas les mans 
ab aygua freda et mes li II dits en la bocha e gita quacom; apuys 
lo dit Arnau gitas en lo lit e uench Maestre Johan lo Cicilia.» 

En Pere Verger, gerrer de Barcelona y pare de la acubada 
Antonia, declara que feya un mes a poca diferencia, «mas fou apres 
que Narnau Marques hac auiada sa muller, filia daquest deposant, 
al alberch daquest deposant, que lo dit Arnau clamas de la dita 
muller sua, dient que ella hauia fetes mal ses faenes et que era 
orada. Axi quel dit deposant dixli que ell lo pregaua que ell no 
meses sa filia en mala fama, car si la filia hauia errat consell si 
podia donar. E lauors lo dit Arnau dix que sil dit deposant se uolia, 
ell nos clamaría de la muller e que mes ualia que ell qui era son 
pare la oucies en qualque manera secreta, que si Cort ho hauia a 
fer. E lauors lo dit deposant pensant que lo dit Arnau se ablaniria, 
atorgali tot son enteniment e promes li que ell faria de la filia sua 
tot c;o que ell uolgues. £ lauors lo dit Arnau dix que si ell se uolia 
ab poca de cosa la poria olciure secretament. El dit deposant res- 
posli que ell hi faria tot qo que pogues, pero que ell no era ueat 
(?) daptals faenes ne sabia com so faes. E lo dit Arnau respos quell 
li trametria duna cosa que li poria donar a menjar e que sa filia que 
moriria. E sobre a^o lo jorn matex lo dit Arnau trames a aquest 
deposant una cosa blancha, la qual depuys ha apres que era arse- 
nich. E lo deposant preso no per cor que ho meses en obra, mas 
per go que complagues al dit Arnau en guisa que en qualque ma- 
nera ell se asumías. E apres, aquell jorn matex, uench al capuespre 
a casa sua en Terrapa especiapre, ensemps ab en Miquel Tosell e 
dixli que Narnau Marques li hauia dit que ell li hauia trames aytal 
cosa, diento del arsenich e axi que li o Huras. E ell deposant hac 
i^ran goig e de present o Hura al dit Terraja. E lo dit Terraja 
pasao ab unes balances et dix que no hi era tot. E lauors lo dit en 
Terraja dix a aquest deposant que sen uengues ab ell a casa del 



39 

dit Arnau. El dit deposant feuo uolenter, e con foren tots III a casa 
del dit Arnau, la el pont den oliuer, lo dit Terraja dix al dit Arnau 
quel dit deposant li hauia donat lo dit arsenich, pero que no hi era 
tot e axi que ell li retes qo quen fallía. E con lo dit Arnau contes- 
tas a a<jo dient que jau hauia despes, lo dit en Tarraga en Miquel 
Tosell sesquiuaren e digeren que nos meses en axo, cor ells crida- 
rien tant que mala uentura vindria a tot. E lauors apres moltes 
noues uenchsen ab ell deposant a casa den P. Moner e aqui alguna 
cosa; e con sen fossen tornats la on lo dit Arnau posaua, lo dit 
Arnau Hura al dit en Terraja alguna quantitat del dit arcenich. E 
lauors en Terraja pésalo ab go quel dit deposant li hauia liurat e 
troba que hauia son dret e anassen, de la qual cosa lo dit deposant 
hac gran goig e seuli vinares que langell li fos aparagut.» 

En Pere Terraja, apotecari de Barcelona, declara en los se- 
gflents termes: «Dix esser ver que con lo Rey nostre hauia guerra 
ab lo Rey de Castella ell testes et lo dit Arnau Marques, eren en 
vn loch del Rey de Nauarra apellat Estella et eren amichs et feren 
conexensa. E laltra die, ell testes, estant en son obrador, uench a 
ell lo dit Arnau et parlant ensemps lo dit Arnau dix a aquest testes 
si li compraría vinagre. E ell testes dix que uolenters et lo dit 
Arnau continuant dixli estes peraules o semblants en acabament: 
Senyor, io era en Jcnoua e en una botiga que tenia rafes fahien 
me gran mal; e hagui arcenich et posauelsen et morien; ara a 
casa mía fan me molt de mal haurietsnich quemen uenessets. 
E ell testes dix, confiant dell axi com damich: Senyor, oc en hic y 
pero es cosa perilosa; mas confiant de uos pus que deyts que a 
rafes fio uolets, ueusne aci. E pesa 1. a onza del arsenich soblimat 
et liural al dit Arnau. E aquell matex die, ell testes passa per casa 
de Madona sa sogra qui esta al pont den Oliuer, la qual dix a 
aquest testes que lo dit Arnau ere estat metzinat. E que ell et son 
sogre deuien auciure la muller del dit Arnau. E aquest testes anali 
lo cor en lo arcenich que hauia uenut al dit Arnau; pertis daqui et 
ana a I. alberch qui es prop del alberch de la sua sogra, on troba 
lo dit Arnau e dixli que li retes larcenich, cor mal li estaua que ell 
qui son amich era lo aportas a perill de perdre lo cors el hauer. E 
lo dit Arnau respos: Senyor, ma muller me hafet gran ultratge 
et ma dades metzines ab bleds e si no fos triaga que io reebi 



40 

fore morty per que Senyor, mon sogre et ¡o nos som auenguts 
que dui (avuy) a digmenja primer vinent ell li dará mort. Et ell 
testes dix: Donchs uos ab qo que haitets comprat li uolets fer dar 
mort. Et lo dit Arnau respos: pot que no hi ha i a cura; jo nol he 
en mon poder. E ell testes dix: via que io hi haure mon acord. E 
cncontinent aquest testes anassen an Miquel Tosel et recompta li 
tot largament e lo dil Tosel dix que una vegada cobras larcenich. 
Axi que apres ell testes et lo dit Miquel hagueren sopat, abdosos 
ensemps anarensen a casa del dit Pere Verger, sogre del dit Arnau, 
al qual ell testes dix estes paraules: Senyor, N arnau Marques me 
tramet a uos et diu quem donéis larcenich queus ha liurat. E lo 
dit Pere dix: haus o dit ell. Et ell testes dix hoc et lauors lo dit 
Pere Hura lo arcenich. Et con ell testes lo tengue, demana si hi era 
tot. E ell testes duptansen que tot hi fos, anassen ab lo dit Tosel 
a casa dell testes et denant lo dit Tosel pesa lo dit arcenich e troba 
quen fallía prop dun quart donza. E lauors tornaren al dit Verger 
al qual ell testes dix que allí no era tot. E lo dit Verger dix que 
aytant lin hauia dat com lo dit Arnau lin hauia liurat. E lauors tots 
III. <;o es ell testes, lo dit Tosel et lo dit Verger anaren al dit Arnau 
et aquest testes dixli que li Huras qo que fallía del dit arcenich. E 
lo dit Arnau, en presencia deis demunt dits Hura a aquest testes I. 
troQ del arcenich, lo qual ell testes en una balansa que tenia pesa e 
troba que entre tot pesaba 1. a onza. E veent que hauia complimcnt 
al pes de la onza portalesen et ab lo dit Tosell et en P. Verger 
anassen.» 

Aquesta causa criminal múltiple, on se tractaven diferents de- 
licies, Higats uns ab altres, stigué molt de temps entretinguda. Lo 
primer de juliol de 1376, N'Ombert de Bellestar, donzell y lloch- 
tinent del veguer de Barcelona y Valles Don Dalmau de Mur, de 
consell del jurisperit G. Martina, jutge de la cort reyal, crida altra 
volta a fer confesió y deposició a lo dona acusada, la Antonia Ver- 
ter: «Dix esser uerque be hall, anys passats, un die lo marit 
daquesta deposant uench mal de cor; e apres lo dit mal li passa. E 
apres alguns dies son marit dix a aquesta deposant que sen anas a 
casa de son pare, la qual cosa aquesta deposant feu. Dix que estech 
a casa de son pare be lili o V meses e apres estech a casa de Ma- 
dona Simoncta den Estrada qualsque VIH jorns e puj>s anassen ab 



41 

Madona sa mará a sent Andreu daygues coses, on estech qualque 
1 mes. E apres tornasen a Barchinona a casa de son pare.» 

clnterrogada que feu la rao per que son marit hac lo mal de cor 
et gita. E dix que nos sap, car souin hauia aquell mal. Interrogada 
quina uianda hauien menjada ella deponent el marit seu a diñar. E 
dix quel diñar hauien menjat arbolam et pex en cassola, per <;o 
com era diuendres. E puys, con fou dinat estech upa estona que 
janglaren et rieren. E puys lo dit marit seu escriui et apres uench 
li lo dit mal et gita. Interrogada per que no li dona quacom de 
confort e dix que no calía que no hauia mal. Interrogada qui coch 
o cuyna la uianda del dit diñar e dix que una esclaua menys de ñas 
qui es del dit marit seu apellada Marta. Interrogada qui Feu lescu- 
deila del arbolam que menja lo dit marit seu et dix que la esclaua. 
Interrogada si un gat qui lauors era en casa, menja lauors de la 
dita uianda. E dix que no. Interrogada si en la dita escudella o ar- 
bolam fou mesclat formatge ras o ahra uianda. E dix que nos sap, 
nen hi hauia que ella uaes, pero aquesta deposant no era en la 
cuyna mentre lesclaua feu les escudelles, cor ja sahia a taula ab son 
marit.» 

clnterrogada si feu escriure una letra an Xristofol ful den Ma- 
man Jorda, e dix que no, car nuil temps feu fer letres a ell ni a 
altre, si no con ne trametia a son marit qui era en Genoua e lauors 
les fahia fer an Bernat Pellicer qui es parent del dit marit seu.» 

Declara també que may no conegué cap juheu nomenat Bonnin 
y que no digué a Joan Valí lebrera que «una dona enamorada de 
un joue hauia promes que sil marit moría quel penuria per marit.» 
Declara que lo seu marit es al present en Genova segons que 
diuca (en 1376). 

clnterrogada si aquesta deposant conexia en Tomich, alias 
Fraocesch Thomas e qui estaua ab lo noble en Berenguer de Pinos. 
E dix que no conex ne I. ni altre.» 

clnterrogada si con lo marit li dix ques nanas a casa de son 
pare, lio dix fallonament en manera de darli comiat. E dix que 
paría que fos fallo, car dix aytals paraules: vets uos ne a casa 
vostre pare. E aquesta deposant dix: e a que. E ell dix: uouretxo. 
E lauors ella anassen a casa son pare, el dit marit seu uenchli de- 



rrera et con fos a la dita casa guárdala e pups anassen et nol ha 
vist depuys.» 

Enjaume Monegals, mercader barceloní, declara que un anr 
enrera stant en casa na Sañxa «muller den Jacme Marques que es- 
taba a Regamir, vench a la dita dona una esclaua den Arnau Mar- 
ques la qual dix a la dita dona quel dit Arnau li pregaua que anas a 
la casa sua querrán mester la hauia. E la dita dona prega a aquest 
testes que la acompanyas, e con foren a casa Narnau, aquest testes 
uiu quel dit Arnau jahia en I. lit e gitaua poderosament en I. baci e 
segons que paría soferi gran mal que semblaue degues gitar los 
budels. E aquest testes e la dita dona presumiren que lo dit Arnau 
era estat metzinat. Interrogat si es Fama entre les gents de la ciutat 
de Barchinona que lo dit Arnau fos estat metzinat, dix que hoc. 
Interrogat contra qui o quals es fama que lan metzinat et dix que 
contra la muller del dit Arnau; e segons tenor duna letra la qual la 
dita muller segons ques deya haüia feta fer, que la dita muller hauia 
metzinat lo dit Arnau per qo que moris e que ella pogues pendre 
per marit I. hom ab qui cometía adulteri.» 

En Francesch Vilardell declara que un dia en Pe re, sastre, dix 
li: sSenyor en Vitardell, Narnau Marques ha amichs; tinguen lo 
apres sino ellhaura tost salsa \ o semblants peraules que- paria 
toquasen son dampnatge. E apres aquest testes parla ab en P. Mo- 
ner dientli que be faria que ell digues al dit Arnau que sa muller 
fahia mal ses fahenes e tenia males tretes. E con foren a la casa 
del dit Arnau lo dit Moner dixli: Senyor Narnau> aquesta uostra 
malaltia porta desfici e axi uenits uos ne a casa mia e estar aos 
es aqui per deport. E a cap dalcun temps aquest testes oy dir co- 
munament a les gents e aytal es fama comuna que lo dit Arnau era 
estat metzinat. E que la fama es contra la muller.» 

Lo sastre barceloní Pere Arnau declara també que era fama 
comuna que la muller dita cometía adulteri ab en Tomich o Franci, 
de casa den B. de Pinos, y que dona metzines al marit. 

Torna a declarar la Sanxa, muller den Jaume Marques, dient 
que mentre Narnau gitava, la muller era en una fenestra y sa mará 
sepa en un cofre. «E per qo aquesta testes dix a les dites dones. 
O Djus hi ualla mes doncs y e com no aiudats en aquest hom qui 
tan gran mal sofer. E les dites dones digueren, com nou uol. In- 



48 

terrogada si la muller del dit Arnau ploraue per lo mal del marit, e 
dix que no lan viu plorar ne fer negun mal continent.» 

Pere Colell,. porter del Rey, declara que era fama que la muller 
y la sogra metzinaren al dit Arnau, y a la pregunta de si sabía que 
la muller cometía adulteri respongué: «Es uer que un vespre de 
nits que feie luna, viu aquest testes entrar en casa del dit Arnau, 
en temps que dit Arnau era absent de Barchinona, urt hom. E a cap 
dalcuns dies aquest testes repta la dita Anthonia dientli: Contare, 
malaus sen leuada que daquests uespres io hic u/u entrar un 
hom. E la dita dona al comensament escusaues forts, pero al fi 
atorga a aquest testes que I. hom qui estaua ab en B. de Pinos hi 
era entrat e hauia haut afer ab ella carnalment.» 

Declaració de na Bartomeua, muller del mercader Moser: «Viu 
que una esclaua den Arnau Marques ques exia fort bascosa de casa 
e aquesta testes marabellantse dix a la muller del dit Arnau qui era 
bax en lentrada del alberch: Que es axo madona, que axi corre la 
aostra esclaua. E la dita dona dix: Al Senyor que ha uengut gran 
mal dexir e de gitar. E aquesta testes dixli: donchs per que no li 
fets quamcom que li estrenguessets los polsos. E la dita dona dix: 
¿o no se que si/os bo. E tantost aquesta testes parti de la sua casa 
e anasen a casa den Verger, e troba la muller del dit Verger et li 
dix: Madona Vergera, per que no anats lasus. E la dita dona dix: 
a que. E aquesta testes dix: com al Senyor Narnau ha uengut 
gran mal de gitar e si hi anauets que li faessets quacom per 
estrenyer los polses be fariets. E la dita Vergera dix: Si lo Se- 
nyor no /os afahenai anarahi. E ab aytant aquesta testes partida- 
qui e tornassen a la sua casa.» 

«Interrogada si o? dir al dit Arnau que bagues sospita que sa 
muller lagues metzinat. E dix que no, mas es uer que I. dia apres 
que lo dit Arnau hac haut lo dit mal, aquesta testes seia a la porta 
del dit Arnau, ensemps ab la muller, na Anthonia, e lo dit Arnau 
seia dauant la porta en 1. padriQ. E la dita Anthonia parla de justi- 
cies a fer. E dix a aquesta testes aytals paraules: Madona Moser 
menbreus de la speeiera qui penjaren. E aquesta testes dix: No a 
mt\ io he fe en Deu, car no mi ha bastat lo cor de neguna iusti- 
cia a ueer nuil temps. E la dita Anthonia dix: Jo hi ani ab Mado- 
na c oy com la dita spe ciar esa dix al morro de uage, espatxam 



44 

tost. E lauors lo dit Arnau dix: Jo se una dona qai haaie metzinat 
son marit, mas Dea Un aiuda y e conech e se la dona qai es. E la 
dita Anthonia respos: hoc uos tota res cuydats saber. E lo dit 
Arnau torna dir altra vegada: hoc, io se qui es. E entretant aquesta 
testes se leua déla on sepe dient: ca mal guan? par la t dalre y 
que axo males noucs son. E anas a seure a la sua porta propria 
on seie lo dit Arnau. E lo dit Arnau torna dir: Madona Mosers, 
hoc io se qui es aquesta dona que aqüestes coses ha fetes. E 
puys mudaren altres noues e non parlaren mes auant.» 

No crech que fins avuy s'hage publicat un diálech mes realista, 
y a la vegada mes patétich, que aquest entre lo pobre marit agreu- 
jat y ab la amarga tristor de veure una possible repetició del delic- 
tc de la muller, y una vehina o comare del vehinat. Es una pintura 
autentica y viva de les costumes de aquell temps. Es una conversa 
agafada com per lo fonograf y que nos dona a conexer, al igual 
que les altres transcrites en lo present procés, la parla natural 
popular, la expressió espontania del stament plebeya de Barcelona 
en lo segle XIV. 

Lo divendres 7 de novembre de 1376, feu ía declarado lo cor- 
der en Guillem Serrallonga. Digué que apres l'accident den Arnau 
Marqués, un dia «com aquest testes sen anas al born, ues casa sua, 
encontra lo dit Arnau que uenia fort axalenat, lo qual dix a aquest 
testes quel acompanyas; et anarensen a casa den P. Moner, e lo dit 
Arnau puja dalt e puys a cap de poch deualla ab una esclaua del dit 
Arnau que ha meyns un tro<? del ñas et anarensen tots al Cali maior 
e aquí lesclaua menals en casa dun juheu. E la dita esclaua puta 
dalt e lo dit Arnau e aquest testes romangueren dauall a la porta e 
a cap de poch oyren que la esclaua se contenia ab un jueu, axi que 
lo dit Arnau puja dalt e aquest testes romas a la porta e entretant 
uench una jupa daquestes que uan per vita adobant pels. E dix a 
aquest testes que uolia aqui. E aquest testes dix que un poch hi 
hauia obs. E la dita juia dix: aquesta esclaua esnasada hic ae 
souin e hic te mala serta e sab me greu per amor del pare de la 
dona de la dita esclaua. E encontinent lo dit Arnau crida aquest 
testes e aquest testes et la dita juia pujaren hi e con foren dalt 
aquest testes viu que lo juheu dona una letra al dit Arnau.» 

La inculpada muller, na Antonia, fou cridada altra vegada a de- 



clarado y digué que quan son marit Paviá de casa y ell «sen fos 
anat aual ues los cambis, aquesta deposant esmaginant que la fello- 
nia seria passada a son marit con tornaría, acorda tornar a casa del 
dit marit. Axi que ab 1o pare* e ab sa sor anassen a casa del seu 
marit ab enteniment ques aturas aqui. E con fou a la porta del al- 
berch I. macip lo qual era nebot den B. Marques e lo qual lo dit 
marit feia estar a la porta, dix a aquesta deposant que ejla no entra- 
ría en lo dit alberch car nou uolia lo dit marit seu. E aquesta depo- 
sant dix: Oda no entrare en ?o del meu. E lo dit macip dix: no, 
que nou voi aostrc marit. Axi que per lo dit contrast aquesta 
deposant no poch entrar dins la casa et tornassen a casa del seu 
pare.» 

La Antonia, asistida per son curador en Jaume Gélida, presenta 
al jutge nous capitols per interrogado de altres testimonis de des- 
carrech, al efecte de provar que ella era «mulier honesta ac bone 
fame»; que «si aliqua mala fama laborat contra dictam Antoniam 
quod ipsam pocionauerit dictum eius virum uel eciam quod comis- 
serit adulterium illa talis fama prouenit ab ipso Arnaldo Marquesii 
cius viro seu eciam ab amicis ipsius Arnal»; que lo dit marit seu 
tenía «rem carnalem cum dicta Marta eius serua et talis erat et cst 
fama», cosa difícil de creure perqué com ja sabem era lletja y des- 
nasuda; que la tal Marta al fer sa declarado de cárrech era menor 
de vint anrs; que 1'Arnau feu fer a la sclava d'amagat dos vestits, 
essent adictas vestes colorís de vert cum scindone rubio listat don; 
que 1'Arnau era marit gelós y «mariti zelotici sepius consueuerunt 
acusare, persequi seu difamare eorum uxores»; que abans de fer 
I'Arnau la delació contra ella, «vno senile pro eo guia alique per- 
sone pulsabant in vico de regomir, ubi tune temporis ipsi coniuges 
morebantur instrumenta musarca siue struments de cordes idem 
Arnaldus eius uir verberauit ipsam delatam atque vulnerauit atro- 
citer...»; que ella li aporta entre dot y augment un capital de dotze 
mil sous o mes; que per apropriarse aquest dot la violenta y la 
delata de fer incest ab lo cunrat d'ella y que ademes la denuncia de 
que zvzgrauida y fou examinada per sis'dones matrones. Ademes 
negá la veracitat y lleraltat del testimoni de carrech en Pere de 
Collell, perqué ere enemich declarat de la familia Verger, y home 
donat a mentir y dir mal de la gent, «erat et est vilisimus homo in 



ómnibus negociis suis in tantum quod duxit in uxorem quendam 
filiam de na Cugade que fuit meretrix que solebat morari in luppa- 
nari et tenere ibidem domum seu habitacionem meretricibus publi- 
cis et recipere peccuniam siue salaruim ab eisdem.» 

La Antonia y son representant A. dez Prats, acudirán al rey 
clamantse de que lo jutge ere parcial y de sperit contrari a la dela- 
tada; y lo rey, desijós de que ningú fós condcmnat injustamente 
maná que de aqui avant lo jutge en G. Martina procehis en tot de 
consell den Jacme Dez Par, «declarant lo dit fet en tal manera que 
daqui auant no haien a nos recorrer e a<;o fets de continent (justicia 
migensant no contrestant qualseuol manaments en contrari fets.» 
Y mes tart lo Rey ordoná al dit jutge: «que del fet de la filia den 
Verger, ab en Castello de Mallorques ensemps fa<?ats relacio en la 
audiencia deuant nostre Canceller publicamente 

Alguns dies aprés lo propri sobirá dirigí al dit Castello y en 
Martina, jutges, la lletra següent: «Com haiam entes que diuerses 
vegades vos sots aiustats per hauer collado per lo fet de la filia 
den Verger, qui réquer gran temps ha que sia absolta o condemp- 
nada, e segons que hauem entes sta per lo auocat fiscal quey met 
diffugis, per <?o uolents dar loch a iusticia, vos dehim eus manam 
sots pena de D. morabatins dor, que dacontinent assignets al pro- 
curador fiscal que aie son auocat aquella hora que li assignarets et 
que de continent ell present o absent procehiscats a absolre o 
condempnar la dita dona, segons que per iusticia trobarets esser 
faedor, no contrestants qualseuol manaments fets o faedors en con- 
trari.» 

Ab tot axó erem ja al febrer de 1377. Llavors la processada y 
un altre delatat en lo dit fet, Narnau des Prats, adreparen al rey la 
següent instarla: 

«Molt alt Senyor, a la vostre clemencia molt humilment supli- 
quen Anthonia, muller den A. Marques e A. des Prats, baster, que 
com ells sien encolpats de alguns crims e sia ia gran temps ha 
ans de Nadal a sentencia, la qual han requesta e requeren ab aque- 
lla maior diligencia que poden, lo qual fet es comanat an Castello 
de Mallorques e en G. Martina qui moltes e diuerses uegades se 
son ajustats per hauer colleccio del fet, axi Senyor, que ha stat c 
sta per lo auocat fiscal qui noue a la dita colleccio com li es assig- 



41 

nat nen es appelat quey* sia, per go quel dret del Senyor Rey sia 
nuls conseruat. E axi Senyor, que ab aqüestes dilacions los dits 
. supplicants f an mal de lur preu e no poden hauer ne aconseguir 
justicia, maiorment la dita Anthonia qut sta al Castell presa. Per 
CO, Sensor, placía a la uostra altea que donant lloch a justicia que 
uullats manar ab bona pena ais dits jutges procehisquen absolre o 
condempnar los dits suplicants.» 

Poca atenció posaven en les ordres reyals los magistrats citats. 
Mes avant, lo rey ádrela nova lletra ab lo segell anular, al dit Cas- 
^clló de Mallorca, ordonantli fer prompta sentencia, per que ho 
demana va* altra vegada la processada, la quifan estar presa. 

«Et die vicésima octaua februarii anno predicte (1377) fuit ha- 
bita collacione de premissis in palacio Regio Ciuitatis Barchinone 
in Camera de les agulles vbi presentes fuerunt vener. Castilio de 
Maioris et G. Martina judices, Narciso de Sancto Dionisio, Andreas 
de Cantijoch, Berengarius Simonis, Bernardus Michelis in legibus 
licenciatus et Franciscus Moratonis legum doctor.» 

Lo dia 24 de man;, altra reunió de lletrats per estudiar lo dit 
procés, en la matexa sala del Palau Reyal, ab assistenga deis dos 
jutges. Hi havia en Guillem de Vallseca, en Berenguer de Mont- 
juich, en Narcis de Sant Dionis, en Francesch Morató, en Bernat 
Miquel, en Berenguer Vives y l'Andreu de Contijoch. 

Lo curador de la processada, en Gélida, tingué encara que ins- 
tar moltes vegades lo curs de les actuacions y se practicaren dife- 
rentes diligencies. Lo 17 avril, lo rey adregá al Governador 
general de Catalunya, en Ramón Alamany de Cervelló, una orde 
per que curas d'impulsar la sentencia. No hi ana aquest ab gran 
pressa, donchs fins al mes d'agost no dirigí una lletra al jutge en 
Castelló, en laque li deya "plaume eus prech que regonegats lo 
fet de na Vergera e que ho determenets per iusticia, car prou ha 
durat et es raonable que si dé aquella conclusio ques pertany.« 

Foren finides les actuacions y al cap de avall lo propri Gover- 
nador general dicta la sentencia definitiva, lo 10 d'octubre del dit 
any 1377, de consell y ab assistenga del jutge en G. Martina, de- 
clarant no haverhi proves suficients y per consegüent pronuncia la 
absolució de la Antonia Verger. 

Axi acaba la tragi-comedia del matrimoni desavingut y sens 



18 

teñir mes noves de la sort del pobre gat metzinat, qui fou víctima 
innoscent del gran desig de matar Pun al altre que sentíen los dos 
conjuncts. 

Per fortuna no ho pogueren veure realitzat; mas» ab tot, lo 
procés es una curiosísima resurrecció de les costumes del segle 
XIV, qui be se'l pot titolar lo segle de les metzines. 

Les herbes y l'arsénich eren per aquella gent lo millor medi 
per aplanar totes les contrarietats y per conseguir qualsevol pro- 
pósit. 




OPULENTO HOMINI HOC SERVITUS DURA EST 

Quatre apuntacions instructives per lo studi de la vida deis 
sclaus en los darrers temps de la Edat mitjana y que de- 
mostran la justesa ab que havem escollit per epigraf del present 
capítol les paraules aforístiques de Plautus: La sclavitat prop del 
opalent es dará cosa. 

Ab aqüestes soles apuntacions pot endevinarse lo molt seas y 
rudimentari conreu del sentiment y la mesquina cooperado o in- 
fluenza del cor en tota mena d'actes de vida social en aquells dies 
it tan propers al Renaximent. Potser serán també una petita con- 
ferraació d'algun deis punts tractats per Mr. Larroque en son cone- 
gut llibre Lesclavage chez les nations chretiennes. 

La trista sort d'aquella gent, que, segons Aristotil, no eren sino 
instmments animats, se manifesta millor que en cap altra cosa en la 
manera com podíen crear y mantenir les mes intimes y naturals 
afeccions. Les selaves mares y llurs infants separats y venuts a 
notts senyors, diuen prou clarament quina vida moral o psicológica 
fou concedida ais captius. Un altre autor Uatí ab bona humor scri- 
via que les fembres captives no eren com les gallines de Numidia, 
qui no feyen ous si staven tancades. Moltes tenien filis sovint y 
eren un bon negoci per los patrons. 

Es lo cert que en los segles XIV y XV en la península ibérica y 
Rosselló y algún altra punt de la Galia meridional, les dones 
esclaues eren mes nombroses que no los homens, sens dupte per 

—4— 



50 

que devía esser mes fácil ais mercaders qui anaven a Llevant a 
cércame, apoderarse de les fembres. En la dita época veníen mol- 
tes sclaues de la mar Negra y regions mes orientáis de la Medite- 
rrania, jovens, blanques, hermoses. Ja podem presumir les abusions 
a que staven subjectes aquelles malaventurades minpones mentre 
que eren vistoses. «On demandait ou plutót Ton imposait aux cap- 
tives, diu en Brutails en la monografía Etude sur íesclavage en 
Roussillon, de ees services que reprouve la morale. Que Ton se 
figure, de pauvres filies, ¡solees et sans appui, livrées dans ees 
conditions, au caprice d'un maitre tout puissant, et cela dans un 
pays oü le ciel es ardent, oü les passions sont plus ardentes encoré. 
Les bourgeois de Perpignan abusaient de leurs esclaves; quelque 
fois ils affranchissaient la mere et l'enfant; plus souvent ils ven- 
daient Tune comme nourrice et envoyaient l'autre á lhópital.» 

Alguns han volgut demostrar que la selaua estava millor en la 
casa del senyor que no en libertat, recordant la historia del cá y del 
llop, lo primer vivint Uigat en lo portal del alberch, mas gras y ben 
tractat, lo segon magre y famolench, pero ¡ndependent y lliure. 
Han dit també que les sclaues no solament eren nescients, sino ade- 
mes immorals y que no poques vegades sabíen ferse seu lo patró y 
pendre lo lloch de la muller, mentre que altres devenien amistan- 
gades ab los filis o sirvents de la casa. No serien molt nombroses 
aquests casses d'enlayrament de la captiva y tot lo mes duraríen 
fins que la bellesa y joventut comenta ven a decaure. Moltes vega- 
des la seducció y abusió de les selaves venía aprés en satisfácelo 
de la cobdicia del senyor. Una selaua prendada obtenía mes preu 
enlomercat. Untexidorde Perpinpá vené, en 1411, aun jurista 
«quandam servam meam pregnans cum pregnatu quem dicta serva 
gerit in útero», de dinou anj>s d'edat, per 50 Uiures. En 1505, en 
Pere la Til vené a Joan Pou, de Mataré, per cent ducats d'or, dos 
selaves, una negra de 18 anys y altre blanca, de vint, «cum preg- 
natu quem in útero suo gerit, siue sit masculus sitie femina, et siue 
sit unus, siue plures.» Axi ho consignan les respectives scriptures 
de venda (1). 



(1) Les Codume* de Tortoia, en les darreríes de la XIII* centuria. disposaren lo ee- 
Küent: «Sarraina prenyada de ere» ti», enana que aja parit, no deu eseer renuda ne alia- 



51 

Altres patrons preferíen Hogar la sclava per dida y posar son 
infant en l'hospici, com havem vist del I libre den Brutails. Les 
abttsions en aquest concepte eren tan scandeloses, que lo batlle 
de Perptnyá dictó una ordinació per evitar que totes les rendes del 
Hospital se smersasen en lo nodriment deis filis de senvors ríchs y 
de llurs sclaves, stablint que, per avant, quan sería depositat un 
infant en l'hospici, los administradors faríen una informado tot- 
seguit per descobrir lo pare y obligarlo a messionejar aquell nodri- 
ment. Poch efecte produhí la ordinació, donchs al cap d'un any, en 
1456, encare hi havía al hospital de Sant Joan de dita vila, cin- 
quanta dides per alletar los borts procehents de aptals unions. 

Axí es que en moltes scriptures de venda de captives se feya 
constar que podíen alletar, cum lacte> habentem lac; p, quan en 
la XV. tt centuria entra la modoría entre la gent rica d'Espanya, de 
pendre per nodrices les sclaues russes, foren tan ben llogades que 
certs patrons n'obteníen fins a 26 y 28 lliures per un any de alleta- 
ment, encarregantse encare los pares de vestir y alimentar la dida. 
Constituhia, donchs, per lo senyor un bon negoci la preparado y 
arrendament de semblants captives. 

Es una error creure que tots los captius en la península y regions 
de la Galia meridional eren serrahins fets presoners en les guerres 
o agafats en les corregudes deis estols cristians per les fronteres o 
mars deis musulmans d'Espanya y de Mauritania. Potser n'hi havia 
major nombre aportáis, comha\em ja indicat, de Llevant, russes, 
grechs, tartres, circassians, bulgres, bosniachs y alguns turchs. 



1 a juheii ni a sarrai, mas tantost com lüifant sia naí, deu o-»*er batoiat ot román linfint 
en poder <ic son senyor, ot os sorvu, ot poden vendré o alionar la sarYaina a quis yolen, 
mas no linfant sino a crostia. «Mas sil <*ro«tia sor a senyor daquela sarraina, la criatura 
aqnela deu e»s*»r franca o alforra do tot en tot. Mas si no sera senyor de la sarráina 
aqnela, jassia co quel infant a forea de bou *onyor dou esser baitoiat, linfant aquel román , 
en aquelu aervitut de son sonyor que la s.irraina ora aquel temps quel parí ot linfant nan- 
que.- Si almi emprenyai a la ana sarraina, la creatura aqucla den ensor de continent ba- 
telada e apr«<* del babtismo os franca, quitia o alforra, e la maro román sema catiua, axi 
com daban* so«a enan* del part.» Empero si algu ha de sa serva batejada infant, linfant 
oneontinent dou etaer bateiat o linfant e la nía re son franca e alforrea e deliures de tota 
«errirut e son de lurdret.- 

De manera que ais patrons cobdicioaos loe hi tenía raes com p te que loa seus selaua no 
entrasen en lo cristisnisme y en punt a les acia Yes que fossen pagarte» y seduhides per 
pqganM, no per cristians. 



52 

Molts eren ja cristians o si no se convertíen facilment y rebíen lo 
bateig (1). Axó no empatxava que los mercaders cristians les com- 
prassen en los ports d'Orient, les conduhissen a Occident y hi 
fessen negoci. Eren com los altres, com los serrahins, objecte de 
tráfech, de speculació mercantivol, venuts devegades en públich 
encant al mes dihent. 

Deu esser igualment advertit que respecte de les manifestacions 
de la cobdicia mitjeval sobre la gent servil, es precis distingir 
sempre lo servus, lo pagés de remenea del captiu, del sclau. La 
servitut de la gleva lligava l'home a la térra, mas li dónava stabi- 
litat y seguretat. Penjo s'ha dit que lo remenea, lo servus, vivía 
mes segur del endemá en la seva barraca o masía, que no lo se- 
nyor en lo seu castell. No era, empero, lo meteix respecte al sclau. 
La sclavitut, com deya Bastiat, no ha stat may altra cosa que la 
opressió organitzada ab un fí de spoüació. Se los obligava a tots 
los treballs mes penoses, no solament de la agricultura, sino de la 
edificado, deis oficis, del transport. Eren l'instrument animat. 
L'agotament de les forces, la anyoranga de la térra y de la familia 
y la ra<?a, la miseria física y moral en que vivíen, Jos feya morir 
premadurament. Aqüestes victimes de la cobdicia eran vells a tren- 
tasinch anys. 

No es pas estrany que lo captiu tingues odi al patró y procuras 
furtar argent y jopes y fugir. Homer va dir que quan Júpiter fa 
caure un mortal en sclavitut, li pren la meytat de la seua virtut; y 
un classich llatí ha fet aquest aforisme encertat: quot serví, iot 
/wstes, tants sclaus, tants enemichs. 

Los sclaus en la nostra térra procuraven fugir a Franca per que 
en dit regne no era legalment regoneguda la sclavitut y allí hi 
podíen viure lliurement, sens que fossen admeses les reclamacions 
de extradició fetes per los patróns decebuts o per los poders pú- 
blichs en representado d'aquests (2). 



(1) Los juheus y serrahins stablerts on los stats do la Corona d'Aragó no podíen oom- 
prar ni teñir sclaus ni nodri^es cristians, 

(2) Les (Jottume* de Tortota dedicaren la rúbrica primera del llibre VI a la futrida deis 
servus, la que «per qual rao se sia, a lurs senyors no deu esser dampnosa.» «Si algu eattu 
fug a son senyor et el senyor ha sospita que sia en algún alberch de la Ciutat ne de son 
tcrme, e demana quen sia feyt encercament... lo veguer deu anar a aqueles cases et deu 



No obstant, la Deputació General de Catalunya, al veure que 
en les darreríes del segle XIV y comengament del XV, la agricul- 
tura sentía molta scassesa de brames y los sclaus stauen en bona 
parí destináis al conreu de les terres, considera d'interés publich o 
nacional la conservado deis captius y procura encarregarse de fer 
les reclamacions per la extradició deis fugitius y de stablir un dret 
o impost per fer totes les diligencies y messions precises, retornant 
los sclaus ais senyors o satisfentloshi una quantitat igual al preu 
que havíen costat de compra. Era una mena de societat de segurs 
contra lo reech de la fúgida, administrada y presidida per los De- 
putats. En les Corts de Muntgó, de 1384, los deputats de Perpinyá 
manifestaren que moltes terres romaníen sens conresar y que les 
viandes ja scassejaven, per causa de les ecsigences deis treballa- 
dors y per les mottes fugides de sclaus. En les Corts de Barcelona, 
de 1413, fóren dictats alguns capitols per atendré a la seguretat 
deis captius y, en les celebrades en Tortosa, en 1421, s'accorda 
que los Deputats del General serien en lo successiu los encarregats 
de dirigir lo dit servey de guarda y seguretat (1). 



aqni entrar ab alguna deis veins crestians... e ai t roben lo catiu deuenlon trer e liurar a 
aon senyor. «Furia o enjuriea domestiques, co es ques fan per muilers o per filia, catiu* 
o serventes dalgu... dcuen esaer castígate c represea per lo senyor daquela o per lurs 
maestre* o per lura parea... Lo castiga me nt quels senyors ola maestrea duen fer, ea que 
dea esser temprat e sena naframent de les persones; exceptáis loa catiua o emtiues, en 
les quala lurs senyors poden regeament castigar, acotar o crcmar ab sagi et a la vedada 
ab naframent de les persones, sens morí e sens mutüament de merabre.- 

(1) Tenfm un document que axi ho declara. Es una 1 letra déla Deputats, nomenant 
rágent del dit servey y colector del impost corresponent en lo Comtat d'Empuriea datada 
en Barcelona, lo 16 deaembre de 1426: 

«Noaaltrce en Felip de Malla, maestre en Sacra pagina, canonge en la 8eu de Barehi- 
nona, en Johan dea Fur, caualler e en Xarcia Miquel, ciuteda de Gerona, deputats del 
General de Cathalunya residen U» en Barchinona, en Bertrán de Vilaf rancha, donxell e en 
Baltasar de Gualbes, ciuteda do Barchinona, dos deis oidora de comptea del dit General. 
Attenents que la Cort general del Principal de Catalunya derrerament per lo senyor Rey 
huy beneventadament regnant celebrada en la ciutat de Tortosa, ha donat carreo h e co- 
manat ala deputats precessors nostres e a nosaltrea que moteasen e mettam en real 
exequcio loa capitols qui en la Cort general de Cathalunya celebrada en lo monestir de 
frares prehicadora de Barchinona per lo Senyor rey en Fferrando, de gloriosa memoria, 
foren ordonats sobre la guarda e seguretat deis sclaus e selaues de persones stants e ha- 
biUnta en lo dit Principat sobre loa drets exigidors per rabo de la dita guarda e segure- 
tat Attenents encara que nosaltrea, vist lo dit carrech e comissio rolents donar manera 
que la presidencia de la guarda deis sclaus... a ros honrat Nicholau Oliuer vos comanam 
ab tenor de la present en lo Comdat Dempuries loffici de la dita presidencia e cuüita deis 



54 

En 1426, comenta la nostra Deputació les negociacions ab lo 
Senescal y les autoritats locáis de Tolosa per la extradició deis 
molts sclaus fugitius de Catalunya y Rosselló allí aplegáis; p, en 
1442, profitant lo desig del rey de Franca de posar terme a les 
grans violencies que se feyen reciprocament los vassalls de Caries 
VII y los del nostre Alfons IV, per rahó de represalies o marques, 
causa de pertorbació de tot comen; y perill de guerres, obtingué 
aquella Corporació que, per los Comissaris d'abdos regnes qui sta- 
ven concertant la transacció de totes les reclamacions y greujes, 
fossen considerats los sclaus fugitius com a cosa qui entrava dins la 
liquidació general y per tant, atorgá lo rey de Franca que devfen 
esser regonegudes les extradicions deis captius proprís de subdits 
del rey d'Aragó. Y axi, per rahó de Stat, per la convinen^a de 
transigir diferencies d'abdos regnes, los pobres sclaus perderen lo 
dret cfasil, l'únich refugi de libertat, essent sacrificáis a la cobdi- 
cia, motivada o barrejada ab linteres públich. Trobam curioses 
noves d'aquest fet en la Metra de 23 de febrer de 1442, deis Depu- 
tats del General, residents a Barcelona, endregada ais Deputas deis 
regnes d'Aragó y Valencia: 

«En la causa o procés de la demanda o querimonia, denant los 
Comissaris ejutges per los senyors Reys Darago e de Franca 
assignats en pacificar marcas, per nos donada per raho del gran 
preiudici que feyen la Universitat, officiers, rectors e habitadors de 
la Ciutat de Tholosa, qui los sclaus e catius deis subdits del dit Se- 
nyor nostre lo Senyor Rey a la dita ciutat fugitius axi com a 
tranchs en aquella dita Ciutat recepta ven e defenien, pretenents la 
dita Vniuersitat e singulars haueme potestat ne priuilegi e posses- 
sio, per los dits comissaris e jutges a XXIIII de janer prop passat 
fou donada sentencia definitiva contra la dita Vniuersitat e singu- 
lars de la dita Ciutat de Tholosa... significam vos les dites coses 
qui redunden en vtilitat de aqueix Regne e axi meteix com, per 



dretH. M c que facata le» dites enluto* dúos Yogado* Inny, co o* a XXVI diea de julio! • ■ 
XXVI do janor... o que siats tengut íw scriui <- ¡»or notan o persona autentica en eert 
Ubre n acó destinat, lo nom del senyor del «chiii e lo nom del *clau <|tii un sera maniffMtat 
o la sua edat, «tima e nació e la jornada que sera mes en guarda.* 

En cada comarca los Deputats stabliren, com en lo Comtat d'Empurles, un agent jr eo- 
llidor de drets de saguratat do sclaus. 



55 

terrir los sclaus e sclaues e tolre lurs auinentesa que hauien de ru- 
gir, la dita sentencia hauem feta publicar en aquesta Ciutat e altres 
parts del Principat.» 

La crida feta sobre axó per la Deputació deya que la dita sen- 
tencia deis Comissaris franceses y catalans ha vía declarat «que la 
ciutat de Tholosa e singulars de aquella no han potestat ne facultat 
hauer pogut ne poden receptar, detenir ne manten ir en libertat los 
dits sclaus e sclaues deis dits regnicoles del Senyor Rey Darago 
fttgitius o qui fugen deis senyors de qui son, e la dita ciutat e sin- 
gulars no deure ne poder empatxar que los dits sclaus e sclaues no 
sien restituits ais dits lurs senyors.» (Registres déla Generalitat 
de Cataianya, trienni corresponent, Arxiu de la Corona d'Aragó). 

Caries VII de Franca tingué ab alió una taca ignominiosa. Bé 
es veritat que no comptava entre los seus concellers ab un mora- 
liste com en Montesquieu qui li digués ab energía: «Si la sclavitut 
es tan contraria al dret civil y al natural ¿quina lley pot privar ais 
sclaus de fugir?» 

Hi ha vía malvats qui, valentse de la ignorarla y miseria moral 
deis sclaus, los incitaven a fugir cap a Franga y furtar la moneda y 
joyes del senyor, oferintse a conduhirlos y protegidos, per una 
módica retribució, fins a la frontera; pero, aprés los hi preníen en 
cert punt del camí tot l'argent y coses furtades y los mata ven o 
abandonaven y fins en algún cas los entregaven traydorament ais 
agents de la autoritat. Per que no sía dit que cometem ecsageració 
al donar a conexer aqüestes vils manifestacions de la cobdicia, ci- 
tarem alguns casses entre los molts que havém aplegáis. 

En una Metra deis Deputats del General, residents a Barcelona, 
endregada al batlle de Masquefa, lo 6 novembre 1428, llegím: 
«Com en poder vostre sia detengut pres un home nomenat Alfonso 
de Leo, delat de traure sclaus fugitius ab llurs furts del Príncipat 
de Catalunya; e lo honorable Veger de Barchinona a instancia de 
nosaltres dits deputats qui, en virtut de Capitols fets en Corts ge- 
neráis, tenim en guarda tots los sclaus... tramettá a vos en Johan 
Prats, porter portador de la present, ab letra requisitoria del dit 
Veger quel dit Alfonso dejats deslliurar pres e ligat... ensemps ab 
XIII florins e mig dor darago, atrobats per vos en poder del dit 
Alfonso, los quals son deis dits furts, com axi ho dejats fer, ates 



quel dit Alfonso ha comes aquest crim en la present Ciatat e quel 
dit Alfonso perseguit es stat pres e aconseguit en aqueix loch de 
Masquefa.» En una segona carta, del día 13 del metéix mes y any, 
endreoada també al dit batlle, los Deputats donaven altres noves 
de la malifeta: «Com siam stats informats que novellament es stat 
pres per vos en lo loch de Masquefa, Alfonso de León, home maro- 
doriy delat que havia persuasit un sclau del honrat en Johan Lobet, 
vehi ciutedá daquesta Ciutat, a fugir e a fer furt del dit Johan se- 
nsor seu e que apres la dita persuasio lo dit sclau hauer fet lo dit 
furt fugi ab lo dit delat, ensemps ab vn altre, lo qual es ja pres en 
la Cort del honorable Veger de aquesta Ciutat; e per ell dit delat 
e per lo dit a<;i pres fou nafrat lo dit sclau de nafres mortals, ab 
proposit de auciurel per qo que lo furt sen poguessen aportar sens 
empaig del dit sclau, la qual cosa hauem hauda...» y per donar tot 
lo castich que aptal fét merexía dins la ciutat de Barcelona, ordo- 
naren al dit batlle de Masquefa la mes prompta tremesa cfaquell 
home axi vil, y que no obstant, com és freqüent en los pobles me- 
ridionals, portava un nom tan noble y altissonant, Don Alfonso de 
León. 

Un altre cas d'aquesta mena, també del any 1428. Los Deputats 
del General, endre^aren des de Barcelona a Jacme Saguer, deputat 
local en Perpinpá, la segtient lletra del 30 de septembre: 

«Senyor, a nosaltres es stada feta gran querela per part den 
Marti Abrich, oller, habitant en lo loch de Quart, del bisbat de 
Gerona, sobre que vn sclau li sería stat fuyt ab cent florins que li 
trasch de vna caxa que li trencha e encara ab vna spasa que sen 
aporta tot de ell dit querelant; e quel dit sclau passant per lo pont 
del loch de Ceret se encontra ab vn home a qui dien Pere Mercer, 
del dit loch e quel dit home pacta ab lo dit sclau per certa quantitat 
de diners e li promes quel traure del Principat de Cathalunya e que 
de fet lo sen amena el tench amagat per tres dies en vna sua vinpa 
e que apres li isque ab tres homens al cami e li leua tots quants 
diners e roba tenia. En tant quel dit querelant perseguent lo dit 
Mercer ha fet que aquell es detengut huy pres en poder del Veger 
de Vilafranca de Conflent» y per tot axó li demanaven al dit depu- 
tat local de Perpinyá que requerís al Govemador del Rosselló que 



tingues empresonats lo dit Mercer * los seos compaavs fias que tos 
felá comptetta justicia. 

Lo metétx jám scriguéren també al deputat local de Vflaf ranea 
del Confien* y al recomptarli la malif eta den Pere Mercer digne- 
redi que al pobre sdau barbar, anomenat Johan Pons c|| isqui al 
cami ab tres homens e 1¡ lleva tots quants diners e roba tenia c 
derrerement con fo en lo dit kxA de Vin^a ell (en Pere Mercer) 
acosa e mes lo dit sclau en poder del batlle de VinQa; e en la hora 
que! dit sclau se viu pres, ell requerí que lo dit batle que prengues 
lo dit Mercer, car ell lo hauia robat e de fet lo dit batle pres lo dit 
Mercer e aquell apres remes al Veger de aquexa dita vila de Vila- 
f rancha. E jassia que lo dit exponent haia request vna vegada c 
moltes lo dit Veger degues compellir lo dit Mercer a fer restituir 
al dit exponent los dits diners e roba que ha llevada al dit sclau, 
empero de a<jo lo dit exponent encara no ha poguda obtenir justi- 
cia, abans, qo que pijor es, vol lo dit Veger relexar lo dit Mercer 
de la preso, en gran dan del dit exponent e perdua de moltes mes- 
sions.» Per consegüent, manaren al deputat local que per requiri- 
ment en scríptura pública ordonas sens retart al dit Veguer que no 
donas libertat al prés Mercer, per no ésser permeses les composi- 
cions ab los malfactors méntre que no hagen stat salisteis tots los 
danps ais agreujats. Apar, donchs que lo vil y repugnant Mercer 
hagués fét algún oferiment al Veguer per squivar la continuado 
del seu procés y reteñir les coses robades al sclau, y que aquest 
havía furtat de la casa del seu patró. Y sembla també, que lo Ve- 
guer acceptava la proposición sens donar cap atenció al gran 
greuge que-n rebía la Justicia social y, en particular, lo dit patró, 
en Martí Abrich. 

Una altra sort de desapiadada cobdicia de qué eren victimes 
aquelles pobres gents. Lletra deis Deputats del General, reaidents 
en la ciutat, ais deputats locáis constituits en los caps de les vegue- 
ríes de Catalunya, datada del 15 de desembre de 1429: 

cPer parí den Johan Manyosa, mercader de la vila de Moya, 
nos es stat exposat que alguns dies ha passats que vn macip qui 
staue ab ell nomenat Nicholau Pellicer, peragre de aquesta Ciutat, 
li ha sostreta vna selaua en aquesta manera, que donantli entenent 
que la comprarte e apres la pendrie per muller, la sen amana e fugi 



58 

ab ella. E apres descebent la dita sclaua no cura de péndrela per 
muller ne de pagar lo preu de aquella al dit exponent, ans la posa 
al bordell per hauer diners de son mal gest e que de fet la dita 
sclaua va per bordells. On com per part del dit en Johan Manposa 
sia stat recorregut a nosaltres que sobre a<jo li deguessem ab de- 
guts remejre subvenir. Per go volents acudir ais prechs... ates que 
per capitols fets en Corts generáis hauem carrech de teñir en 
guarda e seguretat tots los sclaus de persones stants e habitants en 
lo dit Principat e com veem que tais actes son mals e de mal exim- 
pli... per qo us pregam fagáis pendre e metre en poder de la Cort 
la dita sclaua, la qual segons se diu se ha fet mudar lo nom, resti- 
tuidora al dit J. Man vosa senyor de aquella, lo dit Manposa mos- 
trant ab cartes o testimonis com la dita sclaua es sua.» 

També veníen estrangers a exercitar en la nostra térra los 
instints cobdicioses sobre los malaventurats sclaus. Un deis qui sta- 
ven dedicats al negoci de fer fugir sclaus cap a Franga, era en 
Johan de Tort, un agosat gaseó. Los Deputats, en la lletra de 26 de 
man? de 1427, deyen ais oficiáis que en la vila d'Oliana tenía Don 
Antoni de Cardona: «Segons som informats, en aqueix dit loch de 
Oliana es huy'detengut pres a instancia nostra vn gaseo nomenat 
Johan de Tort, qui es stat atrobat ab vn sclau e sclaua fugint de 
mossen Guillem Galceran de Ribes, los quals lo dit gaseo trepe 
íunivumciu e amagada de aquest Principat. On com per Capitols 
de Corts generáis, atorgats en favor del dret deis sclaus, sie 
prouehit e ordonat que contra lo ú.t gaseo e altres semblants mali- 
ficis attentants deu esser procehit fortment e rigorosa com a contra 
ladres e malfeptors, segons demanen disposicions de dret tmpe- 
rials, municipals e de la térra, per go vosaltres pregam... que tota 
vegada e quan per en F. Roig, sobreguarda deis dits drets, lo qual 
tant solament vos trametem per aquesta raho, ne serets requests 
fagats del dit gaseo ladre e malfaytor demunt dit aquella exequcio 
de justicia quels dits drets volen.» 

Algunes vegades los sclaus en lloch d'anarsen a Franga, fugíen 
envers Navarra, y apar que, en 1426, n'hi havíen bon nombre 
dacollits en aquelles terres. Pergó, Don Felip de Malla, en nom 
deis Deputats del General, scrigué al egregi Don Caries de Beau- 
munt, alferís de Navarra, la segtient lletra, del 5 d'abril: cAxi com 



vostra S cat oria poca stber. >xs l « sctes de p <f 3c »aes jtaats c 
habitaots es lo Priacspu Je Castaliam, sxaa en $aanfe e s*$urc~ 
tat dd General del «fit rrincf^at, axi «¡ve s* al^aea *Je*s «Sis sellas 
se perde per falta, lo A General ha a pa^ar lo pnm deis Jits 
sdaas ais senrors de aqecfts. On sjemw ■** egnegu coai ao$a¿~ 
tres siam stats iaforaats que en aqaeix Regne de Navarra se son 
receptáis algims deis dits sdaus fagitfris e per aijaesta raho e per 
femé certa instancia... trámete» aqm en Pedro de Miranda. liaN- 
tant en Tadela portador de la present. Per <?o. senvor, vos pre- 
gan... donéis loch qocis dits selaus sien desliorats en marts del dit 
Miranda e donarfi licencia que desembargat de tots altres ctnpatxa- 
ments ell los puxe traure del dit Regne per aroenarlas atf a nosah 
tres qm aqueüs restituirem a llurs senpors. F sera cosa, Sentor* 
queus tindrem a gracia molí singular.» 

Ja pot presumirse logradas acolliment que trohava lo sdau 
fugitiu al tornar de nou al alberch patronal. La cobdicia stava sti- 
mulada també per fer delatar los dits selaus per tot-hom qui sapt* 
gués d'ells o los trobás. Axi eren promeses recompenses en argent 
ais particulars qui denunciaren lo punt ón era lo fugitiu y no foren 
certament pochs los denunciadors. 

Empero, la cobdicia sobre los selaus se manifestara mes comu- 
nament en los contractes de compra-venda. La stima o preu era se- 
gons la edat, condicions físiques, secse. F.n general eren mes pagats 
los máseles. Les femelles ab fill o en stat interessant obtcnicn axi 
metéix bona cotisació. Ab freqtienga eren portats per les fires y 
mercáis y devegades eren venuts en subasta (1). En Brutails cita 
com a mostra la scriptura d'una selaua negra de 28 anys, den Pe re 
Calaf a favor den Joan Trill, abdós del lloch de Clayrá del Rosse- 
lló, en 1412: «Que serva fuit per me posita in enquanto et subasta- 
ta hinc inde per villam Perpiniani per F. Sola, curritorcm dicte 

'I) En les Cottume* de 7'or/osa, códich de la segona mejrtat de la XIII.* centuria, futí 
dispoeat que: «Vendes o compre* ques fon en encant axi dolí, de catlu» o de totea altre» 
cotes, pus que la verga, la on verga es dona, es liurada, o la cosa, la on la eoea se Hura, 
o* llorada, es ferina et entable axi com si dinor den hiera donata «8181101 eomprs daltri 
caria o catiua n canal o muí o tota altra cosa que per si mstexa se moua et meyns de oolps 
o de triga del venodor, estant en son poder mor, tot lo perill e el reee et la aventura es 
del comprador, e pot demanar lo venador lo preu.» (Uibre IV, rübrloa ti, 



60 

ville, f t demum de volúntate mea per dictum currítorem in ipso 
enquanto, videlicet a tres mots precio infrascripto livrata, prout in 
talibus vel similibus est fieri assuetum, vbbis dicto J. Trill, tan- 
quam plus precium danti et offerenti.» Semblants scriptures son 
abundoses en los manuals deis arxius notaríais. Lo Tresor reyal 
percebía un dret per la venda o presentació en les f ¡res deis sclaus, 
a rahó d'un sou per cap. En la tarifa de la leuda de Perpinyft bi 
havía aquexes tacses: «ítem de quolibet mulo XII diners; de quoli- 
bet asino I. diner; de quolibet seraseno o serrasena XII diners.» 

Los infants solts teníen poch preu. «Devegades, diu en Brutails, 
eren separats en la primera edat de la llur mare y ne trobam de 
venuts de 8, 10 y 11 anys. Una sclava tartra de dotzeanys fóu 
veñuda, en 1370, per vintidues lliures y en 1467, una altra també 
tartra, de vuyt anps, per 18 lliures. Tenim un tro<; de lletra d'un 
honrat ciutadá del segle XV, qui s'informava per un notari de Bar- 
celona, del preu corrent deis petits captius en aquesta ciutat, per 
que volía vendre-n ún de quatre anys y comprar una sclava major 
de 30 y que tingues bon pit: *me román lo bort del sclaa, deya la 
lletra del ciutadá perpinpanés, gal le quatre anys e mig o poch 
mes o menys; e yo desigaria saber guaní men donar ien agaisi 
yo vos lo trametia; animen off erren XXXV Mures.* 

Pitjor cosa encara quan lo pare del infant de la sclava era un 
home lliure y volguen obtenir son fill no li volien cedir. En tenim 
a má un exemple corprenedor. En Pere Guanyader, amanuens de 
Mossen Bernat Splugues, scrivá del Consell de Cent barcetoni, 
endregá des de Castelló d'Empuries, lo 26 d'agost de 1440, una 
lletra a aquest darrer, a Barcelona, donantli noves deis afers inte- 
rebsants per la ciutat, seniora llavors de la dita vita. Entre los 
apartats de la epístola hi havía lo segtient: 

«ítem, mossen, segons ja sots stat informat, Nanthoni Jacme, lo 
qual es servidor vostre e coaiudant a mi en vostra scriuania, ha 
hagut un infant duna sclaua del dit Administrador (1). E lo dit 
administrador e madona sua han lo pres axi en gran squira que 
persona no es bastant de domdarlos; lo dit Anthoni Jacme lus do- 



(1) Era en Miquel de Guixar, administrador del C'omtut d'Empuiiea nomenat per loa 

Conceller* de Barcelona y resident en CaatelkS. 




61 

nana de! Jnfant L. florins e nolli volen donar a algún for. Tindrieus, 
mossen, a special gracia que pus lodit administradores aqui(l), 
li volguessets parlar del dit fet, car lo dit Aníhoni li dará los dits 
L. florins si el! pot hauer linfant. No se per persona al mon ell ne 
faqi tant com fara per vos. E axi placieus, mossen, voler Ion stre- 
nyer.» 

L'efecte de tristor y repugnancia que avuy produheix a tothom 
la conexentp de féts d'una semblant cruhesa, és per si sol signe 
evident de la nostra superiorítat moral, specialment sentimental, 
comparantnos ab la gent de la Edat mitjana. 

Véure mercadejada una criatura tot just nada, per tot un per- 
sonatge com era a Castelló d'Empuries ^administrador del Comtat, 
negantla al seu pare, per vendrefa potser l'endemá metéix junta- 
ment o pitjor encare, separadament de la mare, a altres persones, 
és de les coses mes amargues entre les moltes crudeltats legáis, 
que presenta aquella ¿poca. 

Lo comprador prenía bones precaucions per no rebre engany. 
Axi com, al adquirir un roci, se re va declarar al venedor que no 
tenía sperberenchs ni altres nafres a les carnés, al comprar un 
captiu, lo venedor s'obligava a la rescisió del contráete, si resulta- 
va aprés la celebració alguna nafra oculta o no declarada. Special- 
ment la bogería o oradura, lo mal caduch, la incontinenga d'orina 
y, en les femelles, la supressió de les regles, produhien tot-seguit 
la nulitat de la venda. 

En les scriptures de compra-venda, era consignat espressament 
que estava lo captiu garanta «deis quatre vicis qui en semblants 
contractes se acostumen posar, go es de oradura, mal de caura, 
pixar al Hit e carentia de menstrues.» Apar que los patrons de 
setaus s'asseguraven y preveníen encare mes que los tractants de 
bestiar respecte deis giptans (2). 

(1) En Guisar se trobava accidental me nt a Barcelona, des del mes de juny. per donar 
costptes de la administrado al Consell. 

0) Dtepoeició de les Cmtum» de Tortora: «Con algu ven a altre cada o eatfua, canal 
o egua, oral o mola, o alguna altra cosa en que sia algún riel o malaltia apparexeut, que 
qmsiz tot hom o pot Teer... jassia eo quel Tenedor diga qne aquel vici no ha, o sil ha, que 
non Tal meyns; on si por auentura lo catlu aura los Tyls affolata... et dirá lo Tenedor que 
boas Tyls ha... et seo el comprador pot veer... lo Tenedor de re no Un es tengut.. et en 
azi es de tota los altres memores com deis tIIs.» (LHbre IV, rubrica 11, oostuma »). 



02 

En la scriptura de venda d'una captiva tartra, de 23 anys, per 
un apotecari de Perpinyá a un altre del propri ofici, en 1387, se 
consigna va: «Hanc autem vendicionem fació vobis dicto A. Lugesii 
et vestris de dicta sclaua cum pregnatu quod ipsa sclava gerit et 
cum juribus servitutis eiusdem et alus quibuscumque juribus mihi 
competentibus in eadem et pregnatu quod gerit... constituendo 
inde vos de predictis ómnibus et singulis, ut in rem vestram pro- 
priam verum dominum et procuratorem contra omnes personas... 
et etiam tenebimur vobis et vestris sine fraude de vicio abconso 
et eviccione ipsius serue siue sclaue et ejus pregnatus ad con- 
suetudinem Barchinone.» En la venda d'una altra sclaua tartra, 
d edat de 30 anj*, féta en 1368, s'obligá axi lo venedor: <-Hanc 
vero venditionem et jurium cessionem tibi et tuis fació precio 
XXVIII librarum et unius sol i di barchinonensium de terno, de qui- 
bus per paccatum me teneo et contentum... Promitens tibi quod 
ego et mei faciemus tibi et tuis dtctam esclauam bonam habere et 
tenere... et quod tenebimur inde tibi et tuis sine fraude de omni 
eviccione dampno, sumptibus et interese, si que vel quos te vel 
tuos in causa eviccionis faceré siue sustinere contigerit pro pre- 
dictis, nec non et de omni vicio et morbo caduco et de omni alio 
morbo absconso, juxta consuetudinem Barchinone.» (1). 



(1) l'om a iuo«tra d'aquests contraen»» on !■» «oírle XV, publican! lo següi-nt, eonservat 
'•n l'arxiu del (íran Priorat do Catalunya: Xoiicrint uniuersi, quod ego Pctrua Cañáis 
torminJ Castri de Papiolo. diócesis Barchin. gratis et c«:rta sciencia vendo ct ex causa 
vendicionis concedo vobis Raphaeli de Sancta María alias Auia, racrcatori rule Berp* 
presentí et v oh tris et quibus volueritis perpetuo quendam seruum et captiuum menm 
neoptdtum vocatum Johannis, de natione seu progenie tartrornm etate Trlginta quinqué 
annorum cum dimidio vel inde circa quem vobis jam tradidi corporaliter et ficto (Y), qui 
quidem seruus ct captiuus fuit Petris Cabal Virparil honorabüiuui consiliariorum CiuÜatc 
Ilarchinone, cedens et mandans ex causa huius modi vendicionis et concessionis vobis et 
vestris ot quibus volueritis ad purpetuum omnia iura omnesque acciones reales et perso- 
nales et alias quascumque... Extrahen quo predietnm seruum et captiuum de jure, dominio 
ot posse mei et ínoorum ut ipsum titulo presentís vendicionis in ^estrum vearroruraque 
jus dominium et posse mitto et transí ero irreuocabiliter pleno jure Conatitoena ociam 
vos et ves tros in hiis dóminos et procuratores ut in rom vestram propriam ad faciendum 
Inde vestre libitum volúntate. Pro precio vero predicti serui et captiui que vobis vendo 
dediste et sohvnte michi ot confíteor me a vobis habuisse et recepisse Quadraginta quin- 
qué I Huras barchinonesas de terno. Et ideo renunciando excepcione peceunia non numé- 
rate... In super conuenio et l>ona fide promitto vobis quod dlctum seruum et captiuum 
que vobis vendo... possidere in pace per|>etuo contra omnes personas, Quoque (Y) tenebor 
vobis et vestris semper de firma et lcgali eutecione eiusdem et de restitución» omnium 



Tots les stamcnts admetíen la sclavitut, lo metéix los cavallers 
y legisles que los menestrals, los clergues y los monges. 

La Iglesia havia usat procehiments de persuado per anar redu- 
hint fo nombre deis sclaus. Sant Joan Crisóstom recomanava no 
teñirme mes de dos y encare volía que lo patró procuras ensenvar- 
Ioshi algún offici o art, y quan stiguessen en situació de guanearse 
lliurement la vida, fossen emancipats. La doctrina de la emancipa- 
do, qui tenía tan fortes arrels en la Biblia y la Teología, no tingué, 
empero, en la Edat mitjana tota la aplicado que devía y podía tin- 
dre. Penjó, per lo predomini brutal de la cobdicia, son en scás 
nombre los clergues y monges qui-ls emancipen ab freqüencia y ab 
tota espontanitat y mes scasses los cavallers, mercaders y menes- 
tras qui fan aquesta caritat. 

Noresmenps deplorable y vergonyós és veure los bisbes y los 
frares deis ordens sagrats y militars, qui havien stat fondats per 
deslliurar la térra Santa, posehir, espletar, comprar y vendré cap- 
ttus, moltes vegades cristians. 

Tenim a punt de publicado los inventaris de mobles, armes y 
y bestiar deis castells y cases deis Templers en Catalunya, fets 
tots en lanp 1289, per manament superior. Hn lo del castell y co- 
manda de Munt(?ó hi llegim: «ítem ha entre lo Castell e la batlia 
XL VIII catius e una catiua y XL mulares e I roci\ entre semale- 
ría e durada V rocins e II mu tes que caualgen los frares de la 
batlia.* En lo inventan' de la casa d Osea hi ha lo segtient apartat: 
<Item román en la casa VII catius et VIII besties mulaces darada 
et semaleria et I roci et I egua et I caual guara et III asens.» 
En lo de la comanda d'Ambel se consigna: «ítem romane en la dita 
batlia Vil catiuos et Vil bestias mullagas et l II asnos et XX 



1 daiupnorum... et de morbo caduco et du ómnibus uliis morbi* et viciis abacon- 
aia et oceultis eiuadem serui ad vsum et consuotudinem Barchinone. Et pro hita complen- 
rfla.~ et otaeruandis obligo vobis et ventri» omnia bona mea mobilia et i nmobilia ubique 
1 et habenda. Et per maiori flrmitate predictorum non ui nec dolo sed aponte iuro in 
1 per dominuin Doum... omnia et ataguía... coinplirc ac tenere et inuiolabiliter 
et nullarura contraueniro aliquo modo... Quod fuit actum Berpe ultima die 
1 MartU auno a Natiuitate Doraini Milleaimo CCCC." quadragesimo quinto. Signan >fc 
Patrl Cañáis predicti <|ui hec lando, firmo et iuro. Testes huius reí aunt Xhristofforus 
(> aillo botiguis, Raphael Noguer hospitaleruis, J. Torrados iunior textor pannorum. ct 
T. da Sancto Petro carniffex. 



52 

Molts eren ja cristians o si no se convertíen facilment y rebíen lo 
bateig (1). Axó no empatxava que los mercaders cristians les com- 
prassen en los ports d'Orient, les conduhissen a Occident y hi 
fessen negoci. Eren com los altres, com los serrahins, objecte de 
tráfech, de speculació mercantivol, venuts devegades en públich 
encant al mes dihent. 

Deu esser igualment advertit que respecte de les manifestacions 
de la cobdicia mitjeval sobre la gent servil, es precís dístingir 
sempre lo servus, lo pagés de remenea del captiu, del sclau. La 
servitut de la gleva Uigava l'home a la térra, mas li dónava stabi- 
litat y seguretat. Perpo s'ha dit que lo remenea, lo servus, vivía 
mes segur del endemá en la seva barraca o masía, que no lo se- 
nyor en lo seu castell. No era, empero, lo meteix respecte al sclau. 
La sclavitut, com depa Bastiat, no ha stat ma? altra cosa que la 
opressió organitzada ab un fí de spoliació. Se los obligava a tots 
los treballs mes penoses, no solament de la agricultura, sino de la 
edificado, deis oficis, del transport. Eren l'instrument animat. 
L'agotament de les forces, la anporan^a de la térra y de la familia 
y la rapa, la miseria física y moral en que vivíen, los feya morir 
premadurament. Aqüestes victimes de la cobdicia eran velts a tren- 
tasinch anps. 

No es pas estrany que lo captiu tingues odi al patró y procuras 
f urtar argent y ¡oyes y fugir. Homer va dir que quan Júpiter fa 
caure un mortal en sclavitut, li pren la meytat de la seua virtut; y 
un classich llatí ha fet aquest aforisme encertat: quot serví, tot 
hosteSy tants sclaus, tants enemichs. 

Los sclaus en la nostra térra procuraven fugir a Franca per que 
en dit regne no era legalment regoneguda la sclavitut y allí hi 
podíen viure lliurement, sens que fossen admeses les reclamacions 
de extradició fetes per los patrons decebuts o per los poders pú- 
blichs en representació d'aquests (2). 



(1) Los juheus y serruhins stablorts on los stats de la Corona d'Aragó no podíen com- 
prar ni teñir sclaus ni nodriza cristians, 

(2) Les Costumes de Tortora dedicaren la rúbrica primera del llibre VI a la fúgida deis 
servus, la que «per qual rao se sia, a lurs senyors no deu esser dampnosa.- «8i algu catiu 
fug a son senyor ot el senyor ha sospita <\ue sia en aljrun alberch de la Clutat ne de son 
t crine, e demana quen sia feyt cnce reamen t... lo veguer deu anar a aqueles caaos et dtu 



53 

No obstant, la Deputació General de Catalunya, al veure que 
en les darreríes del segle XIV y comengament del XV, la agricul- 
tura sentía molta scassesa de brages y los sclaus stauen en bona 
parí destináis al conreu de les terres, considera d'interés públich o 
nacional la conservació deis captius y procura encarregarse de fer 
les reclamacions per la extradició deis fugitius y de stablir un dret 
o ¡mpost per fer totes les diligencies y messions precises, retornant 
los sclaus ais senyors o satisfentloshi una quantitat igual al preu 
que havíen costat de compra. Era una mena de societat de segurs 
contra lo reech de la fúgida, administrada y presidida per los De- 
putats. En les Corts de Muntgó, de 1384, los deputats de Perpinyá 
manifestaren que moltes terres romaníen sens conresar y que les 
viandes ja scassejaven, per causa de les ecsigences deis treballa- 
dors y per les mottes fugides de sclaus. En les Corts de Barcelona, 
de 1413, fóren dictats alguns capitols per atendré a la seguretat 
deis captius j>, en les celebrades en Tortosa, en 1421, s'accordá 
que los Deputats del General serien en lo successiu los encarregats 
de dirigir lo dit serve v de guarda y seguretat (1). 



aqui entrar ab alguna deis veins erestians... e si trobon lo catiu deuenlon trer e liurar a 
son senyor. « Furts o enjuries domestiquen, eo es ques fan per muilers o per filis, catius 
o serventes dalgu... deuen esser castignts c represes per lo senyor daquels o per lurs 
maestres o per lurs pares... Lo castigatnent quels senyors ola maestres duen fer, es que 
deu esser temprat e sens naframent de le* persones; exceptáis los eatiua o catiues, en 
lea quals lurs senyors poden regeament castigar, acotar o cromar ab sagi et a la vegada 
ab naframent de les persones, sens mort e sens mutila ment de merabre. 

(!) Tenfm un document que axi ho declara. Es una 1 letra deis Deputats, nomenant 
l'agent del dit serrey y colector del impottt corresponent en lo Comtat d'Emparies datada 
en Barcelona, lo 16 desembre de 1426: 

«Nosaltres en Felip de Malla, maestre en Sacra pagina, canonge en la 8eu de Barchi- 
nona, en Johan dea Far, caualler e en Narcis Miquel, ciuteda de Gerona, deputats del 
General de Cathalunya residen tó en Barchinona, en Bertrán de Vllaf rancha, donsell e en 
Baltasar de Gualbes, ciuteda do Barchiuona, dos déla oidor* de comptea del dit Gene ral. 
Attenents que la Cort general del Principat de Catalunya derrerament per lo senyor Rey 
huy beneventadament regnant celebrada en la ciutat de Tortosa, ha donat carree 1 1 e c<>- 
manat ais deputats precessors nostres e a nosaltres que metessen e mettam en real 
exequcio los capitols qui en la Cort general de Cathalunya celebrada en lo monestir de 
frares prehicadors de Barchinona per lo Senyor rey en Fferrando, de gloriosa memoria, 
foren ordonats sobre la guarda e seguretat deis sclaus e selaues de persones atante e ha- 
bitanta en lo dit Principat sobro los drets exigidors per raho de la dita guarda e segurv- 
tat Attenents encara que nosaltres, vist lo dit carrech e comísalo rolenta donar manera 
que la presidencia de la guarda deis sclaus... a ros honrat Nicholau Oliuer vos comanam 
ab tenor do la present en lo Comdat Dempuries lofftci de la dita presiddocia e cullita déla 



54 

En 1426, comenta la nostra Deputació les negociacions ab lo 
Senescal y les autoritats locáis de Tolosa per la extradició deis 
molts sclaus fugitius de Catalunya y Rosselló allí aplegats; y, en 
1442, profitant lo desig del rey de Franca de posar terme a les 
grans violencies que se feyen reciprocament los vassalls de Caries 
VII y los del nostre Alfons IV, per rahó de represalies o marques, 
causa de pertorbació de tot comen; y perill de guerres, obtingué 
aquella Corporació que, per los Comissaris d'abdos regnes qui sta- 
ven concertant la transacció de totes les reciamacions y greujes, 
fossen considerats los sclaus fugitius com a cosa qui entrava dins la 
liquidació general y per tant, a torga lo rey de F ranga que devien 
esser regonegudes les extradicions deis captius propris de subdits 
del rey d'Aragó. Y axi, per rahó de Stat, per la convinenga de 
transigir diferencies d'abdos regnes, los pobres sclaus perderen lo 
dret (fasily l'únich refugi de libertat, essent sacrificats a la cobdi- 
cia, motivada o barre jada ab linteres públich. Trobam curioses 
noves d'aquest fet en la lletra de 23 de febrer de 1442, deis Depu- 
tats del General, residents a Barcelona, endregada ais Deputas deis 
regnes d'Aragó y Valencia: 

«En la causa o procés de la demanda o querimonia, denant los 
Comissaris ejutges per los senyors Reys Darago e de Franca 
assignats en pacificar marcas, per nos donada per rabo del gran 
preiudici que feyen la Universitat, officiers, rectors e habitadors de 
la Ciutal de Tholosa, qui los sclaus e catius deis subdits del dít Se- 
nyor nostre lo Senyor Rey a la dita ciutat fugitius axi com a 
íranchs en aquella dita Ciutat recepta ven e defenien, pretenents la 
dita Vniuersilat e singulars hauerne potestat ne priuilegi e posses- 
sio, per los dits comissaris e jutges a XXIIII de janer prop passat 
fou donada sentencia definitiva contra la dita Vniuersitat e singu- 
lars de la dita Ciutat de Tholosa... significam vos les dites coses 
qui redunden en vtilitat de aqueix Regne e axi meteix com, per 



dretH... o que f acata les dites «militen dúos yapado* lany, co es a XXVI dies de juliol e a 
XXVI de janer... e que siats ten^ut fc*r scriurc i*>r notad <» perHonu autentica en cert 
libre n acó destinat, lo nom del senyor del sclau e lo nom del sclau qui us sera manifestat 
o la sua edat, sUma e nado e la jornada que sera mes en guarda. > 

En eada comarca loa Deputats stabliren, com en lo Cotntat d'Kmpuries, un agent y oo- 
llidor de drett de segureUt de sclaus. 



55 

terrír los sclaus e sclaues e tolre lurs auinentesa que hauien de fu- 
gir, la dita sentencia hauem feta publicar en aquesta Ciutat e altres 
parts del Principat.» 

La crida feta sobre axó per la Deputació deja que la dita sen- 
tencia deis Comissaris franceses y catalans ha vía declarat «que la 
ciutat de Tholosa e singulars de aquella no han potestat ne facultat 
hauer pogut ne poden receptar, detenir ne mantenir en libertat los 
dits sclaus e sclaues deis dits regnicoles del Sensor Rey Darago 
fugitius o qui fugen deis senyors de qui son, e la dita ciutat e sin- 
gulars no deure ne poder empatxar que los dits sclaus e sclaues no 
sien restituits ais dits lurs senyors.» (/registres de la Generalitat 
de Catalunya, trienni corresponent, Arxiu de la Corona d'Aragó). 

Caries VII de Franga tingué ab alió una taca ignominiosa. Bé 
es veritat que no comptava entre los seus concellers ab un mora- 
liste com en Montesquieu qui li digués ab energía: «Si la sclavitut 
es tan contraria al dret civil y al natural ¿quina lley pot privar ais 
sclaus de fugir?» 

Hi ha vía malvats qui, valentse de la ignorarla y miseria moral 
deis sclaus, los incitaven a fugir cap a Franga y furtar la moneda y 
jopes del senyor, oferintse a conduhirlos y protegidos, per una 
módica retribució, fins a la frontera; pero, aprés los hi preníen en 
cert punt del camí tot Targent y coses furtades y los mata ven o 
abandonaven y fins en algún cas los entregaven traydorament ais 
agents de la autoritat. Per que no sía dit que cometem ecsageració 
al donar a conexer aqüestes vils manifestacions de la cobdicia, ci- 
tarem alguns casses entre los molts que havém aplegats. 

En una lletra deis Deputats del General, residents a Barcelona, 
endregada al batlle de Masquefa, lo 6 novembre 1428, llegím: 
«Com en poder vostre sia detengut pres un home nomenat Alfonso 
de Leo, delat de traure sclaus fugitius ab llurs furts del Principat 
de Catalunya; e lo honorable Veger de Barchinona a instancia de 
nosaltres dits deputats qui, en virtut de Capitols fets en Corts ge- 
neráis, tenim en guarda tots los sclaus... tramettá a vos en Johan 
Prats, porter portador de la present, ab letra requisitoria del dit 
Veger quel dit Alfonso dejats deslliurar pres e ligat... ensemps ab 
XIII florins e mig dor darago, atrobats per vos en poder del dit 
Alfonso, los quals son deis dits furts, com axi ho dejats fer, ates 



quel dit Alfonso ha comes aquest crím en la present Ciutat e quel 
dit Alfonso perseguit es stat pres e aconseguit en aqueix loch de 
Masquefa.» En una segona carta, del dia 13 del metéix mes y any, 
endre^ada també al dit batlle, los Deputats donaven altres noves 
de la malifeta: «Com síam stats informáis que novellament es stat 
pres per vos en lo loch de Masquefa, Alfonso de León, home man- 
doriy delat que havia persuasit un sclau del honrat en Johan Lobet, 
vehi ciutedá daquesta Ciutat, a fugir e a fer furt del dit Johan se- 
nsor seu e que apres la dita persuasio lo dit sclau hauer fet lo dit 
furt fugi ab lo dit delat, ensemps ab vn altre, lo qual es fa pres en 
la Cort del honorable Veger de aquesta Ciutat; e per ell dit delat 
e per lo dit agí pres fou nafrat lo dit sclau de nafres moríais, ab 
proposit de auciurel per <?o que lo furt sen poguessen aportar sens 
empaig del dit sclau, la qual cosa hauem hauda...» y per donar tot 
lo castich que aytal fét merexia dins la ciutat de Barcelona, ordo- 
naren al dit batlie de Masquefa la mes prompta tramesa d'aquell 
home axi vil, y que no obstant, com és freqüent en los pobles me- 
ridionals, portava un nom tan noble y altissonant, Don Alfonso de 
León. 

Un altre cas d'aquesta mena, també del any 1428. Los Deputats 
del General, enarenaren des de Barcelona a Jacme Saguer, deputat 
local en Perpinyá, la següent lletra del 30 de septembre: 

«Senyor, a nosaltres es stada feta gran querela per part den 
Marti Abrich, oller, habitant en lo loch de Quart, del bisbat de 
Gerona, sobre que vn sclau li sería stat fuyt ab cent florins que li 
trasch de vna caxa que li trencha e encara ab vna spasa que sen 
aporta tot de ell dit querelant; e quel dit sclau passant per lo poní 
del loch de Ceret se encontra ab vn home a qui dien Pere Mercer, 
del dit loch e quel dit home pacta ab lo dit sclau per certa quantitat 
de diners e li promes quel traure del Principat de Cathalunya e que 
de fet lo sen amena el tench amagat per tres dies en vna sua vinya 
e que apres li isque ab tres homens al cami e li leua tots quants 
diners e roba tenia. En tant quel dit querelant perseguent lo dit 
Mercer ha fet que aquell es detengut huy pres en poder del Veger 
de Vi laf ranea de Conflent» y per tot axó li demanaven al dit depu- 
tat local de Perpinyá que requerís al Governador del Rosselló que 



tingues empresonats lo dit Mercer y los seus compañas fins que fós 
feta complerta justicia. 

Lo metéix jórn scríguéren també al deputat local- de Vilaf ranea 
del Conflent y al recomptarli la malifeta den Pere Mercer digue- 
renli que al pobre sclau barbar , anomenat Johan Pons «li isqui al 
cami ab tres homens e lí lleva tots quants diners e roba tenia e 
derrerement con fo en lo dit loch de Vin<?a ell (en Pere Mercer) 
acusa e mes lo dit sclau en poder del batí le de Viraba; e en la hora 
quel dit sclau se viu pres, ell requerí que lo dit batle que prengues 
lo dit Mercer, car ell lo hauia robat e de fet lo dit batle pres lo dit 
Mercer e aquell apres remes al Veger de aquexa dita vila de Viia- 
f rancha. E jassia que lo dit exponent haia request vna vegada e 
moltes lo dit Veger degues compellir lo dit Mercer a fer restituir 
al dit exponent los dits diners e roba que ha llevada al dit sclau, 
empero de ago lo dit exponent encara no ha poguda obtenir justi- 
cia, abans, qo que pijor es, vol lo dit Veger relexar lo dit Mercer 
de la preso, en gran dan del dit exponent e perdua de moltes mes- 
sions.» Per consegtient, manaren al deputat local que per requiri- 
ment en scríptura pública ordonas sens retart al dit Veguer que no 
donas libertat al pres Mercer, per no ésser permeses les composi- 
cions ab los malfactors méntre que no hagen stat satisfets tots los 
danps ais agreujats. Apar, donchs que lo vil y repugnant Mercer 
hagués fét algún oferiment al Veguer per squivar la continuado 
del seu procés y reteñir les coses robades al sclau, y que aquest 
havía furtat de la casa del seu patró. Y sembla també, que lo Ve- 
guer acceptava la proposición sens donar cap atenció al gran 
greuge que-n rebía la Justicia social y, en particular, lo dit patró, 
en Martí Abrich. 

Una altra sort de desapiadada cobdicia de qué eren victimes 
aquelles pobres gents. Lletra deis Deputats del General, residents 
en la ciutat, ais deputats locáis constituits en los caps de les vegue- 
ríes de Catalunya, datada del 15 de desembre de 1429: 

«Per part den Johan Manyosa, mercader de la vila de Moya, 
nos es stat exposat que alguns dies ha passats que vn macip qui 
staue ab ell nomenat Nicholau Pellicer, peragre de aquesta Ciutat, 
li ha sostreta vna selaua en aquesta manera, que donantli entenent 
que la comprarle e apres la pendrie per muller, la sen amena e fngt 



58 

ab ella. E apres descebent la dita sclaua no cura de péndrela per 
muller ne de pagar lo preu de aquella al dit exponent, ans la posa 
al bordell per hauer diners de son mal gest e que de fet la dita 
sclaua va per bordells. On com per part del dit en Johan Manyosa 
sia stat recorregut a nosaltres que sobre ago li deguessem ab de- 
guts remeps subvenir. Per go volents acudir ais prechs... ates que 
per capitols fets en Corts generáis hauem carrech de teñir en 
guarda e seguretat tots los sclaus de persones stants e habitants en 
lo dit Principat e com veem que tais actes son mals e de mal exim- 
pli... per 90 us pregam fagats pendre e metre en poder de la Cort 
la dita sclaua, la qual segons se diu se ha fet mudar lo nom, resti- 
tuidora al dit J. Manyosa senpor de aquella, lo dit Manyosa mos- 
trant ab cartes o testimonis com la dita sclaua es sua.» 

També veníen estrangers a exercitar en la nostra térra los 
instints cobdicioses sobre los malaventurats sclaus. Un deis qui sta- 
ven dedicáis al negoci de fer fugir sclaus cap a Franga, era en 
Johan de Tort, un agosat gaseó. Los Deputats, en la lletra de 26 de 
marg de 1427, deyen ais oficiáis que en la vila d'Oliana tenía Don 
Antoni de Cardona: «Segons som informáis, en aqueix dit loch de 
Oliana es hup'detengut pres a instancia nostra vn gaseo nomenat 
Johan de Tort, qui es stat atrobat ab vn sclau e sclaua fugint de 
mossen Guillem Galceran de Ribes, los quals lo dit gaseo trepe 
furiivament e amagada de aquest Principat. On com per Capitols 
de Corts generáis, atorgats en favor del dret deis sclaus, sie 
prouehit e ordonat que contra lo dt gaseo e altrcs semUants mali- 
ficis attentants deu esser procehit fortment e rigorosa com a contra 
ladres e malfevtors, segons demanen disposicions de dret impe- 
rials, municipals e de la térra, per go vosaltres pregam... que tota 
vegada e quan per en F. Roig, sobreguarda deis dits dreís, lo qual 
tant solament vos trametem per aquesta raho, ne serets requests 
fagáis del dit gaseo ladre e malfavtor demunt dit aquella exequcio 
de justicia quels dits drets voten.» 

Algunes vegades los sclaus en lloch d'anarsen a Franga, fugfen 
envers Navarra, y apar que, en 1426, n'hi havíen bon nombre 
dacollits en aquelles terres. Pergó, Don Felip de Malla, en nom 
deis Deputats del General, scrigué al egregi Don Caries de Beau- 
munt, alferis de Navarra, la segtient lletra, del 5 d'abril: «Axi com 



vostra Sensoria pora saber, tots los sclaus de persones gtants e 
habitants en lo Principat de Cathalunya, stan en guarda e segure- 
tat de! General del dit principat, axi que si alguen deis dits sclaus 
se perde per fuyta, lo dit General ha a pagar lo preu deis dits 
sclaus ais senyors de aquells. On senyor molt egregi, com nosal- 
tres siam stats informats que en aqueix Regne de Navarra se son 
receptats alguns deis dits sclaus fugitius e per aquesta raho e per 
femé certa instancia... trametem aquí en Pedro de Miranda, habi- 
tant en Tudela portador de la present. Per (fo, senyor, vos pre- 
gam... donets loch quels dits sclaus sien desliurats en mans del dit 
Miranda e donarli licencia que desembargat de tots altres empatxa- 
ments ell los puxe traure del dit Regne per amenarlos agi a nosal- 
tres qui aquells restituirem a llurs senyors. E sera cosa, Senyor, 
queus tindrem a gracia molt singular.» 

Ja pot presumirse Y agrados acolliment que trobava lo sclau 
fugitiu al tornar de nou al alberch patronal. La cobdicia stava sti- 
mulada també per fer delatar los dits sclaus per tot-hom qui sapi- 
gués d'ells o los trobás. Axí eren promeses recompenses en argent 
ais particulars qui denunciaven lo punt ón era lo fugitiu y no forcn 
certament pochs los denunciadors. 

Empero, la cobdicia sobre los sclaus se manifestava mes comu- 
nament en los contractes de compra-venda. La stima o preu era se- 
gons la edat, condicions físiques, secsc. En general eren mes pagats 
los máseles. Les femelles ab fill o en stat interessant obtenien axi 
metéix bona cotisació. Ab freqtienga eren portats per les fires y 
mercats y devegades eren venuts en subasta (1). En Brutails cita 
com a mostra la scriptura d'una selaua negra de 28 anys, den Pere 
Calaf a favor den Joan Trill, abdós del lloch de Clayrá del Rosse- 
lló, en 1412: «Que sena fuit per me posita in enquanto et subasta- 
ta hinc inde per villam Perpiniani per F. Sola, curritorem dicte 

'I) En les Cotíumes de Tortota, códich de la aegona mejtat de la XIII.* centuria, fou 
diapoaat que: «Vendes o compre» que» fan en encant axi dolí, de catius o de totea altrea 
rosea, pos que la verga, la on verga es dona, es liurada, o la cosa, la on la cosa ae llura, 
o* liurada, es ferma et cfftabk* axi com ni dincr deu lii eradonat.» «8i algti compra daltri 
cariu o catiua o caiuil o muí o tota altra coaa que per ai matexa se raoua et meyas de colpa 
o de triga del venodor, eatant en son poder mor, tot lo perill e el reec et la aren tura es 
del comprador, e pot demanar lo venedor lo preu.» (LUbre IV, rúbrica 11, coetumea 
*.• y 11.*). 



flO 

ville, gt demum de volúntate mea per dictum curritorem in ipso 
enquanto, videlicet a tres mots precio infrascripto livrata, prout in 
talibus vel similibus est fieri assuetum, vobis dicto J. Trill, tan- 
quam plus precium danti et offerenti.» Semblants scriptures son 
abundoses en los manuals deis arxius notaríais. Lo Tresor reyal 
percebía un dret per la venda o presentació en les Tires deis sclaus, 
a rahó d'un sou per cap. En la tarifa de la leuda de Perpinpfc bi 
havía aquexes tacses: «ítem de quolibet mulo XII diners; de quoli- 
bet asino I. diner; de quolibet seraseno o serrasena XII diners.» 

Los infants solts teníen poch preu. «Devegades v diu en Brutails, 
eren separats en la primera edat de la llur mare y ne trobam de 
venuts de 8, 10 y 1 1 anys. Una sclava tartra de dotze anys fóu 
veñuda, en 1370, per vintidues lliures y en 1467, una altra també 
tartra, de vuyt anps, per 18 lliures. Tením un tro? de Metra d'un 
honrat ciutadá del segle XV, qui s'informava per un notari de Bar- 
celona, del preu corrent deis petits captius en aquesta ciutat, per 
que volía vendre-n ún de quatre anys y comprar una sclava major 
de 30 y que tingues bon pit: «/n¿ román lo bort del scíaa, deya la 
(letra del ciutadá perpinyanés, qui le quatre anys e mig o poch 
mes o menys; e yo desigaria saber quant men donar ¡en aquí si 
yo vos lo trametia; agi men off erren XXXV lliures.* 

Pitjor cosa encara quan lo pare del infant de la sclava era un 
home lliure y volguen obtenir son fill no li volien cedir. En tením 
a má un exemple corprenedor. En Pere Guanyader, amanuens de 
Mossen Bernat Splugues, scrivá del Consell de Cent barceloní, 
endregá des de Castelló d'Empuries, lo 26 d'agost de 1440, una 
lletra a aquest darrer, a Barcelona, donantli noves deis afers inte- 
rc^sants per la ciutat, seniora llavors de la dita vila. Entre los 
apartáis de la epístola hi havía lo següent: 

«ítem, mossen, segons ja sots stat informat, Nanthoni Jacme, lo 
qual es servidor vostre e coaiudant a mi en vostra scriuania, ha 
hagut un infant duna sclaua del dit Administrador (1). E lo dit 
administrador e madona sua han lo pres axi en gran squira que 
persona no es bastant de domdarlos; lo dit Anthoni Jacme lus do- 



(1) Era en Miquel de Guixar, administrador del Comtat «TEmpurtea nomenat per loa 
Concellora de Rarrelonn y rerident en CaatelM. 



61 

ntita del infant L. ftorins e nolli volen donar a algún for. Tindrieus, 
mossen, a special grada que pus lodit administradores aqui(l), 
H volguessets parlar del dit fet, car lo dit Anthoni li dará los dits 
L. florins si ell pot hauer linfant. No se per persona al mon ell ne 
faga tant com fara per vos. E axi placieus, mossen, voler Ion stre- 
nyer.» 

L'efecte de tristor y repugnancia que avup produheix a tothom 
la conexen^a de féts (Tuna semblant cruhesa, és per si sol signe 
evident de la nostra superiorítat moral, specialment sentimental, 
comparantnos ab la gent de la Edat mitjana. 

Veure mercadejada una criatura tot just nada, per tot un per- 
sonatge com era a Castelló d'Empuries ('administrador del Comtat, 
negantla al seu pare, per vendrela potser íendemá metéix junta- 
ment o pitjor encare, separadament de la mare, a altres persones, 
és de les coses mes amargues entre les moltes crudeltats legáis, 
que presenta aquella ¿poca. 

Lo comprador prenia bones precaucions per no rebre enganp. 
Axi com, al adquirir un roci, se fe va declarar al venedor que no 
tenia sperberenchs ni altres nafres a les carnes, al comprar un 
captiu, lo venedor s'obligava a la rescisió del contráete, si resulta- 
va aprés la celebrado alguna nafra oculta o no declarada. Special- 
ment la bogería o ora dura, lo mal caduch, la incontinenga d'orína 
y, en les femelles, la supressió de les regles, produhien tot-seguit 
la nulitat de la venda. 

En les scriptures de compra-venda, era consignat espressament 
que estava lo captiu garantit «deis quatre vicis qui en semblants 
contractes se acostumen posar, go es de oradura, mal de caura, 
pixar al Hit e carentia de menstrues.» Apar que los patrons de 
selaus s'asseguraven y preveníen encare mes que los tractants de 
bestiar respecte deis giptans (2). 

(1) En Guisar m trobava accidentalment a Barcelona, dea del dm de juny. per donar 
comptes de la administrado al Consol). 

(2) Diaposició de lea Costume» de Tortora: «Con algu Ten a altre fatha o eauua, canal 
o egua, mol o muía, o alguna altra cosa en que ata algún rW o malaltia apparexent, que 
<iusix tot hom o pot reer... jásala co qnel venedor difra que aquel vid no ha, o eU he, que 
non val meyna; on ai por anentura lo catíu aura loa vyla affolats... et dlra lo Tenedor que 
boas Tria ha... et seo el comprador pot reer... lo venedor de re no un ea tengut.. et ea 
axi et de tota loa altres membres com deis vlls.» (Llibre IV, rúbrica SI, nnetu !■■ ff> 



02 

En la scríptura de venda d'una captiva tartra, de 23 anys, per 
un apotecari de Perpinyá a un altre del proprí oficí, en 1387, se 
consigna va: «Hanc autem vendicionem fació vobis dicto A. Lugesü 
et vestris de dicta sclaua cum pregnatu quod ipsa sclava gerit et 
cum juribus servitutis eiusdem et alus quibuscumque juribus mihi 
competentibus in eadem et pregnatu quod gerit... constituendo 
inde vos de predi ctis ómnibus et singulis, ut in rem vestram pro- 
priam verutn dominum et procuratorem contra omnes personas... 
et etiam tenebimur vobis et vestris sine fraude de vicio abconso 
et eviccione ipsius serue siue sclaue et ejus pregnatus ad con- 
suetudinem Barchinone.» En la venda d'una altra sclaua tartra, 
dedat de 30 anps, féta en 1368, s'obligá axi lo venedor: «-Harte 
vero venditionem et jurium cessionem tibi et tuis fació precio 
XXVIII librarum et unius solidi barchinonensium de terno, de qui- 
bus per paccatum me teneo et contentum... Promitens tibi quod 
ego et mei faciemus tibi et tuis dictam esclauam bonam habere et 
t enere... et quod tenebimur inde tibi et tuis sine fraude de omni 
eviccione dampno, sumptibus et interese, si que vel quos te vel 
tuos in causa eviccionis faceré siue sustinere contigerit pro pre- 
dictis, nec non et de omni vicio et morbo caduco et de omni alio 
morbo absconso, juxta consuetudinem Barchinone.» (1). 



i\) l'om a mo«tra d'aque^t* contractos en l<> ««'"lo XV, publicnm lo següent, eonservat 
i'ii larxiii <iol (irán Priorat do Catalunya: Xouerint uniuorsi, quod ego Pctrun Canal* 
tormini Castri de Papiolo. diócesis Barchin. pratls ot certa sciencia vendo et ex cauta 
vendicionis concedo vobis Raphaeli de Sancta María alias Aula, mercatorl rille Bergre 
presentí et vestris et qnibua volueritis |>erpetuo quendam aerunm et capthinm mewn 
neophftum vocatum Jobannis, de natíono seu progenie tartrorum etate Trlgints. quinqué 
annorum cum dimitlio vel inde circa quem vobis Jam tradidi corporaliter et facto (Y), q>ri 
quidem seruus et captiuus fuit Petris Cabal Vircrarii honorabüiuui consUiariorum Ciuitale 
Barchinone, cedens et mandan*» ex causa bulas modl vendicioni* et concessionis vobi» et 
vestris et quibus volueritis ad pcrpetuum omnia iura omnesque accione» reales et perso- 
nales et alias quaRcumque.- Extrahen que predictum seruum et captíuum de jare» dominio 
et posee mei et nieorum et ipsum titulo presentís vendicionis in > estrum vo*rr<>ruraquo 
jus dominium et posee mitto et transforo irreuocabiliter pleno jure Constitnens ociam 
vos et vestros in hiis domino» et procura torea ut in rom vestram propriara ad faciendtun 
Inde vestro libitum volúntate. Pro precio vero predieti aerui et captiui que vobi* vendo 
dediste et solu>Hte miclii et confíteor me a vobis babuisse et receptase QuadraginU quhv 
•|iie lliuras barcliinonesas de temo. F.t ideo renunciando excepcione peceunia non numé- 
rate... In super conuenio et bona ffde promitto vobis quod dictum seruum et captíuum 
que vobis vendo... jwssidere in pace perpetuo contra omnes personas» Quoque <T) tenebor 
vobis et vestris semper de firma et legaJi euiccione eiusdem et de restítudone 



Tots les staments admetíen la sclavitut, lo metéix los cavallers 
y legisles que los menestrals, los clergues y los monges. 

La Iglesia havia usat procehiments de persuado per anar redu- 
hint lo nombre deis sclaus. Sant Joan Crisóstom recomanava no 
teñirme mes de dos y encare volía que lo patró procuras ensenyar- 
loshi algún offici o art, y quan stiguessen en situado de guanearse 
lliurement la vida, fossen emancipáis. La doctrina de la emancipa- 
do, qui tenía tan fortes arrels en la Biblia y la Teología, no tingué, 
empero, en la Edat mitjana tota la aplicado que devía y podía tin- 
dre. Pergó, per lo predomini brutal de la cobdicia, son en scás 
nombre los clergues y monges qui-ls emancipen ab freqtiencta y ab 
tota espontanitat y mes scasses los cavallers, mercaders y menes- 
tras qui fan aquesta caritat. 

Noresmenys deplorable y vergonyós és veure los bisbes y los 
frares deis ordens sagrats y militars, qui havien stat fondats per 
deslliurar la térra Santa, posehir, espletar, comprar y vendré cap- 
tius, moltes vegades cristians. 

Tenim a punt de publicado los inventaris de mobles, armes y 
y bestiar deis castells y cases deis Templers en Catalunya, fets 
tots en lany 1289, per manament superior. En lo del casíell r co- 
manda de Muntgó hi llegim: *ltcm ha entre lo Castell e la batlia 
XL VIII catiiis e una caliua, XL mu ¡ages e I roci> entre semale- 
ria e darada V rocins c II mules que cauaígen tos frares de ¡a 
batlia.» En lo inventan* de la casa d'Osca hi ha lo segtient apartat: 
«ítem román en la casa Vllcatius et VIII hesites mulaces darada 
et scmaleria et I roci et I egua et I caual guara et III asens.» 
En lo de la comanda d'Ambel se consigna: *ltem romane en la dita 
batlia Vil catiuos et VII bestias múllalas et III asnos et XX 



miMionum danipuorum... et de morbo caduco et de omnibiu» alii* morbia et vtciia abecon- 
fcis et oocultis eiuadem serui ad vaum et consuetudinem Bareliinone. Et pro hiia complen- 
dia... et obaeruandis obligo vobis et veütri* omnia b<»na mea mobilia et inmobilia ubique 
liabita et ha be n da. Et per maiori flrmitate predictorum non ni neo dolo sed aponte iuro in 
anima mea per domiuuui Deum... omnia et ataguía... coraplire ac tenere et ínuiolabiliter 
obseruare et nullarum contmuenire aliquo modo... Quod fuit actum Rerjre ultima die 
menaia Martii auno a Natiuitate Domini Milleaimo CCXXV quadraft«*imo quinto. Signnm gt 
Petri Cañáis predicti <|ui heo lando, firmo et iuro. Teates huiua rei aunt XhriatoffoniM 
Cuillo boüguis, Raphael No^uer liottpitaleriu*, J. Torrades iunior textor pannorum. et 
r. de Sancto Tetro carniffex. 



61 

puercos ementados.* En lo cTAlfambra: *Primerament romanen 
en la dita casa XII calíaos entre batojados el moros; ítem II 
caberlas de caualo gagueras... el X regaos mayores el Upo- 
tras;... ítem assignamos C hafices de centeno por a comprar I 
catino el bueyes.* En la casa de ViOel tenien los Templos divqpt 
captios, un solt en la de Aseó, qnaranta etnch en la de Mtravet, a 
saber, *XLIII sarrains cotias et II baleiatz*, vint en la de Tor- 
tosa. En lo inventan de la de Cantavella, fet també en 1289, se 
consigna que la comanda del Temple tenia vtntídos captios y al 
donar compte de les existencias afegiren: • Encara X bocones de 
carne salada et CCC formatges et Usamos en la cambra DC 
sueldos jacqaeses por a comprar calíaos.* En l'acta d'inspecdó 
de la casa de Corbins, acomplida en l'any 1299 per frare Pere de 
Sant Just, comanador deis Templers de dit lloch, se dictaren <Hs- 
tints manaments y entre altres aquest: *Item deuem a la casa CL 
sous et Vdiners deis quals assignam a comptiment del vi e a 
comprar los calías, el romanent deis diners assignam a com- 
prar I* bestia málaga a obs de la casa y e son pagades les cam- 
panees tro al dia del Capítol e asi román la casa quitia seas 
totdeute.» En unes ordinacions peí bon regiment del Orde del 
Hospital de Jerusalem, fetes en 1332, fou inclosa la següent: *Item 
es stablit quel Menescal (un alt dignatari central) pusca auer en- 
tro IIII esclaus deis fr ares del Convent can moren, per lo ser- 
vey de son hostal, el romanent del esclaus venga al Tresor.* 
Per tresor deu entendres la proprietat general de dita orde. 

En 1402 lo jurista Jou vené al bisbe d'EIna un moro batefat, ano- 
menat Jordi, per 47 lliures. Quan los Templers o los Hospitalers 
perdien un sclau no deyen piadosament ¡bona sort li dé Dea/, que 
trop arreu tota felicitat! sino que posaven en práctica tots los 
recorses per recobrarlo. Los oficiáis reyals tot-seguit s'aparellaven 
per atrapar lo f ugitiu j» tornarlo al monestir o a la casa deis frares 
militars. Lo Justicia de Burriana deya, en 1281: «Ex parte comen- 
datoris domus Hospitale Ilerde fuit nobis expositum quod dúo 
sarraceni et unus babtizatus captiui sui qui ab eo fugerunt sunt 
apud Nuiles vel in alio loco»; y en virtut de petició en forma, ordo- 



06 

nk a tots los oficiáis, la captura deis fugiti :s per ésser posatsen 
poder del dit Comanador. 

Mas si anaven ab tanta préssa a la captura deis seus sclaus, eren 
moit poch curoses de retre los qui atrapaven fugint d'altres 
senpors. Es en aquest punt molt significativa la lletra deis Deputats 
del General, endregada de Barcelona, ab data del 13 octobre de 
1428, al Comanador deis cavallcrs del orde del Hospital de Jerusa- 
lem en la vila de Muntgó y ais frares de dita casa Mateu Muntull y 
Johan de les Celles: tCom sia cert que tots los sclaus de persones 
stants e habitants en lo Principat son en virtut de Capítols fets en 
corts generáis assegurats per lo dit General ais Scnvors d'aquells 
de tota perdua fugitiva; e siam stats ¡nformats que en aquexa dita 
vila de Mun^ó son stats preses e detinguts dos sclaus fugitius, los 
quals son, qo es el vn nomenat johan den Vilafort e laltre nomenat 
Ali den Ramón Qasala, abdos de la ciutat de Vich, e que los dits 
sclaus vosaltres dits frares Mateu e micer Johan qui aquells se diu 
que tenits preses, jassia request per part del General, no hauets 
volgut restituir, abans hauriem vist en vna carta publícha a nos 
mostrada, continent la prop dita requesta, que vosaltres dits frares 
Matheu e micer Johan, hauriets posades algunes rahons per les 
quals pretendriets quels dits sclaus no son restituidors, mes que son 
confiscáis a la servitut del dit mossen lo Comcnador com a seus 
propris.» Y per lo manifestat, los Deputats demanaren ab insistencia 
la dita restitució, no permetent que per part deis Hospitalers se 
posas en vigor la ¡ley del embut. 

De qó que diu en Balari en Orígenes históricos de Cataluña, 
sobre los captius, podríem entendrem que los monastirs solament 
adquirien captius serrahins presoners de guerra. Mas no es ben 
exacte; també ne compraven deis procehents de Llevant que apor- 
taven los mercaders de retorn ab les naus. L/abat de Santes Creus 
encare compra, en 1448, una selava russa, anomenada Madalena, 
de vintidos anys, per preu de cinquanta lliures. En 1445, la priora 
de Sant Daniel de Girona vené por 36 lliures, una circassiana blan- 
ca, de vinticinch anps. En 1373, la priora de Sant Salvador de Per- 
pinyá, vené per 30 lliures, una captiva tartra anomenada Llucia, per 



-5- 



05 

ésser impropria per lo servey del monestir. Podriem posar cente- 
nars d'exemples. (1) 

Mas, es hora de posar fi a aquest capítol y no ho devem fersens 
apuntar algunes altres manifestacions de la cobdícia recahent sobre 
los sclaus. Ja havem dit que les femelles mares eren llogades per 
dides, produhint bon argent al seu patró. Tan les fémbres com los 
homens eren també Hogats ó arrendats per cert temps a jornal. Les 
Costumes de Tortosa y s'occuparen d'aquesta locatio-conductío: «SI 
algún hom loga catiu o catiua daltre, a scs obres a fer, e lembrara, 
es tengut al senvor del catiu o seruu que li reta per actio del 
loguer; atressi li es tengut per actio de futí.» Axí lo patró y lo 
conductor o Hogater de sclaus procuraren cada hu traure tot lo 
such d'aquella pobre gent, qui no tenien protector en lo poder pú- 
blich ni en cap lley reguladora del seu treball. 

Altres abusions corrompien la bondat del enfranquiment deis 
sclaus. Brutails diu sobre axó: «Cest pour le salut de son ame que 
un mattre donne la liberté a son esclavo. Quant on insérait une 
disposition de ce genre dans son testament, en face de la mort, il 
est certain que les sentiments religieux devaient étre, en effet, en 
bien des cas le mobile de raffranchissement. La reconnaissance pour 
de longs services pouvait produire un resultat semblable. Mais le 
plus souvent l'intérét n'était pas oublié: loin de l&, raffranchissement 
donna lieu quelquefoisá dindignes spéculations, et certains maitres 
ne rougissaient pas de vendré h l'esclave sa liberté plus cher qu'il 
ne leur avait cofité. En 1416, un habitant de la Tour-bas-EIne, qui a 
acheté pour 200 florins Bérenguer, esclave sarrasin baptisé,l'affran- 
chit pour Vamour de Dieu etparpiété, h condition que Bérenguer 
lui paiera les 200 florins et continuera k le servir durant un an.» 

Cosa pitjor, no dita per lo citat autor, era encare quan, aprés 
de tractat y atorgat per lo patró la manumisió o lo enfranquiment, 
aquest sortía ab pretésts y sotüeses per promoure questió judicial 
y obtenir sentencia contraria al libert. Sobre axó son significatives 
dues disposicions de les Costumes de Tortosa. (2) 

(1) Veja-* lo dit per en Sanperc y Miquel en leu Ccmtumbreg catalatwM en tiempo de 
Juan I, sobre los llohables trel-nll» del bisbc de Barcelona en IWfi, jx?r fomentar la i 
cipació deis sclaus fn'échs y albanenchs. 

(2) Llibre II, rubriques II y III. 



67 

També es prou significativa la rúbrica deu del llibre primer del 
dit códech, on descobrim lo ja indicat abans o sia que devegadeslo 
desig de ferse cristiá del sclau era mal vist y contrariat per lo pa- 
tró, perqué en poch o en molt aquell melloravá de condició, los 
drets del senyor romanien limitats y per consegüentj lo jorn que 
aquest lo volia vendré, obtenia menor preu. «Si algún sarrai catiu 
ira a la esgleya qual dia es volra del an e dirá ques vol bateiar,deu 
estar en la esgleya per tres dies e si esta en aquela volentat de 
reebre lo babtisme deu esser bateiat, sens que no li pot negu fer 
algún contrast, ans li deu esser donat lo babtisme; e tantost com 
es bateiat, deu esser liurat e redut a son senyor. E son senyor nol 
deu ne pot teñir en maior presó y sino axicom dabansfaia, con era 
sarrai, ne en re no li deu esser pijorada sa condició con que me- 
llorada per rao del crestianisme, jassia go que mal grat de son 
senyor se sia bateiat, si dones lo dit bateiat no o faia de tal guisa 
depuix e que fos cert que la condició li agües a pejorar. E si ques 
fa$a crestia ab volentat de son senyor o sens sa volentat y tota hora 
es entes que román servu e catiu de son senyor.» Y com los captius 
deis juheus, quan se feyen cristians, eren ipso /acto enfranquits y 
lliures de tota servitut «e james no deuen tornar en poder deis 
jueus ne daltres», resulta natural la recordan<;a del aforisme de 
Plautus, que era mes dura la servitut' prop deis poderoses, deis 
cristians en los pobles occidentals, que no prop de la raga malehi- 
da, a la qui-s donava una tan migrada condició social y jurídica. Es 
precis teñir present lo ergullós y antievangélich consell que Gau- 
tier Mape, en son llibre De nugis uriatium y atribueix a un cavaller 
principal de Franca, donantlo en son Hit de mort al seu fill: «Non 
exaltab's servum». Lo menyspreu y odi deis poderoses occidentals 
contra totes les menes de gents servils, se manifesta mil vegades 
en documents, poemes y can^ons mitjevals. Vega-s en la collecció 
de proverbis del segle XIII, aquesta Mangada contra l'enfranqui- 
ment del servu: *Qui de son serffait son seigneur, nepeut estre 
sans deshonneur*; apostrof gitat també en lo Román du Re- 
nart: Kiconque fait <Tun serf signor, lui ct son regne en grant 
dolor. 



VI 

HECATOMBE DE PONCELLES 



j\ rnau Albertí, doctor en lleys, natural de Mallorca, hón era 
Am molt considerat y havia tingut importants cárrechs públichs, 
membre encare, en 1408, de la junta de defensa y^ reparado deis 
tnurs de la ciutat contra lo temut atach per un stol de Berbería, 
venia sovint a Barcelona per afers y apar també a cercar plahers, 
com van avuy a París tots los richs libidinoses a satisfer tota mena 
de desigs y cobejances. 

Era molt amich del rey Don Martí, familiar y doméstich seu, 
tenint iguals honorífichs cárrechs prop de la reyna Donya Margari- 
da de Prades. Era ademes ca val ler ab privilegi militar y fruía de 
molta considerado en la cort del papa Luna. 

La seva vida privada sembla havía sigut sempre deshonesta y 
les passions de la senectut lo inclinaren a cobejar ab sens igual 
cinisme totes les petites minyones qui li venien al devant. Era un 
vertader desvari y frenesí que sentia per lo strup, per la violado 
de innocents poncelles. Creya, per los seus cárrechs y posició 
social, comptar ab la impunitat, mas tingué error. Lo seu procés, 
comen^at en lo mes de setémbre de 1410, es, no tant per lo fet 
principal, propri de tots temps y terres, com per la munior de 
noves y detalls aportats en les deposicions testificáis, un manancial 
cabales per la historia de les costumes privades. Apareix l'home 
opulent y depravat, despertant y excitant la cobdicia miserable de 



69 

les dones pobres y de fragívol honestat, per fer!es-hi lliurar llurs 
filies per pochs diners. Igualment surt la cobdicia d'una incompara- 
ble alcavota, servintlo ab una fervor y deslresa dignes de millor 
cosa. La societat d'aquells dies, quan lo cisme pontifici acababa 
encare de augmentar la desmoralizado general, resulta pintada ab 
vives colors en lo procés de Mossen Albertí. Hi ha conversesqui 
semblen taquigrafiadas o preses deis cilindres impresionats d'un 
fonograf, recitant los dialéchs de llavors ab la parla natural molt 
mes difícil de conexer que la deis bisbes, reys, scribans y homes de 
lletres. Al Uegir los proceses d'aquesta mena se compren la opor- 
tunitat deis sermons y de les invectives de Sant Vicens Ferrer y 
molts altres moralistes contra la darrera gent mitjeval. 

Comensa laenquesta lo 18 de setémbre, per lo scrivádel hono- 
rable Ginés Almugaver, regent la Veguería de Barcelona y Va- 
lles, ab la deposició de cárrech de na Sibilia, muí ler den Bartomeu 
Bosch, ciutadá barceloni: «E dix que ella testes stant dins la casa 
sua li vench la dona na Triayls dient li: Ay Madona, veus aquella 
infanta qui passa per la carrera^ mostrant li vna infanta de X en 
XI anys, la qual es fila de ana dona que apellen la valenciana, 
sa mare la amena al senyor, dihent ho de mossen Alberti, et la li 
liara carnalment. E ella testes dix a la dita na Triayls: Madona, e 
com ho podéis sofferir vos ago. E la dita na Triayls dix: e quey 
fare que sa mare ley mena. E apres dix ella testes que hop dir a 
vn nabot de na Triayls, appellat Nicholau Tari que la dita infanta 
la primera nit que fo menada al dit mossen Alberti que tota la nit la 
dita infanta crida via fora per 90 com la corrompía. E apres diu 
ella testes que ha hovt dir a na Xrispofola vehina sua que ella 
hauia trobada la dita infanta en lo lit de mossen Alberti ensemps 
ab lo dit mossen Alberti tots nuus, e que la dita Xrispofola 
dix a la mare de la dita infanta: ara na alcavota no ño podéis 
negar que io matexa los he encontráis tots nuus en lo lit, 
dient ho del dit mossen Alberti et de la dita infanta appellade Vr<?o- 
la. E encara dix mes interrogada, que ha hojrt dir a la dita na 
Triaylles que la mare de la dita Vrcola hauia liurada la dita Vnjola 
a 1. caueller. Interrogada si ella testes sab ni ha hoyt dir que la dita 
na Triaylles haia alcauotaiadas negunes fembres e nines. E dix 
uer que la dita na Triarles mena I. jora a la desús dita na 



70 

Xrisposola a casa del dessus dit mossen Alberti e la mes en vna 
cambra volent la tentar aquí e com ella vees I. capella sobre lo lit 
no volch aturar en la dita cambra ans fugí fins en casa sua et la dita 
na Triaylles vench li detras e vench fins a casa de la dita Xrisposo- 
la e aqui la dita na Tria viles dix a la dita Xristofola: ma filia venia 
que jous f are pagar una aljuba> e la dita Xrispfola hi ana de fet. 
Dix mes ella testes que ha hoyt dir a la dita Xrispofola et al dit Ni- 
colau Tari et a molts da I tres, los noms deis quals no li recorden, 
que la dita na .Trraylles ha alcauotajada vna nina filia de na Bagura, 
ab lo dit mossen Alberti e que nes be stada pagada. E que apres 
que lo dit mossen Alberti sen fou pertit a Terragona, la dita na 
Triarles qui sta ab lo dit mossen Alberti, torna en la present Ciu- 
tat de Barchinona e menassen la filia de la dita na Bagura e manala 
en la dita ciutat de Tarragona manantía a mossen Alberti. ítem mes 
dix ella testes, que es fama pública per tot lo seu vehinat que la na 
Triarles es vna gran alcauota et quen fa offtci, liurant axt nines 
com dones al dit mossen Alberti com a daltres et a<;o per difiere. 
ítem mes interrogada dix que vna fadrína appellada Anthonia, filia 
de na Alagransa, la qual solament era venguda de Vilafrancha e 
trobá que sa mare era morta e per 90 com solia star al seu vahinat, 
venchsen denant casa de la testes e sechse a la porta, parlan! ab la 
filia de la testes, axi com eren stades vahines. E a poch instant 
vench la dita na Triayls e dix de qui era la dita nina. E ela testes 
dix li que de vna sa vehina qui era morta; e la dita na Triayls rea- 
pos: e vol star ab negu> per Deu bona seria per mossen, dient bo 
de mossen Alberti, e ell la tindria et la maridaría. E ela testes et 
la dita fila sua sabent la mala fama de la dita na Triayls no permate- 
ren que la dita infanta sen anas ab ella, ans dixeren al padastra de 
la dita infanta qui passaue aguent per sa venta que la sen menas, 
car dupte hauien que na Triayls no la sen menas. E de fet lo 
dit padrastre se la sen mena. E la dita na Triayls torna et fou falo- 
na com no la hauia trobada. Interrogada com sab ella testes qo que 
deposa, dix que per 90 com en part ho ha hoyt confessar et dir a la 
dita na Triayls et en part ho ha hoyt dir ais dessus dits na Xrispno- 
fola e en Nicholau Tari et nes fama publica.» 

María, filia den Bartomeu Bosch y de la testimoni anterior, de- 
clara lo següent: que li digué la Xrispofola que la Triaylles procu- 



rava que la filia de la Valenciana, Vrsula, tj agües ab mossen 
• Alberti e que de fet lo dit Alberti a tracta de la dita dona la hauia 
hauda e que la nií que la hach, la dita Vrgola, la qual es de edat de 
VI1II en X anys, cridaue a grans crits via fos y dientli enfill de ba- 
gassa mal me feu. E les dites coses dehia la dita Xristofola que li 
hauia recitadas la dita na Triaylles et que ella testes sen es ben 
risa, et vee com la dita na Trialles ho rasitaue a la dita Xrispsofola 
que aquella se rehia tant que la pogueren dessanyir, pero ella testes 
nou porria entendra claramcnt qo que dehien et de ques rahien; 
pero la Xristofola de continent ho racita a ella testes et a sa mará. 
E mes diu ela testes, que la Triaylles hauia dit que aximateix hauia 
feta liurar la filia de na Begura al dit mossen A. E lo dit mossen A. 
li hauia fet vn cot blau ab cerca negra. ítem mes, ho? dir a la 
Xrisptofola que la Triaylles la hauia alcauotajada ab vn capella, 
dins la casa de mossen Alberti. E mes dix ella testes que la dita na 
Trialls vench a ella testes dient li: na Bosquena y e perqué nous en 
veniu Jugar a casa nostra et aidar mi en a cosir lensols y car 
da/tres ni benen c bdl albcrch hi ha e bey porrets vos anar asi 
com les a/tres. E ella testes, sabent que la dita na Triaylls hauia 
fama de alcauota noy volch mav anar nes volch fiar en ella. E a cap 
de dies ella testes, stant a la porta vench una fadrína filia duna ve- 
hina appe liada Alagr&nsa, la qual era venguda de Vilaf rancha... E 
la dita Trialls dix a aquesta testes: aquesta sera bona per mossen 
e el l vestir la hia c dar libia marit que Ufaría molí de be. Et dix 
a la fadrína: si ten vols anar ab mi jot daré be a sopar et de bon 
vi. E a cap de poch lo padastre de la dita infanta passa per la ca- 
rrera.» 

Es molt interesant la declaració feta per la Bartolomeua, muller 
den Bartomeu Bregat, sabater barceloni: «Dix que ella testes stant 
en sa casa li vench na Triaylles dient a ella testes que liuras sa filia 
a mossen Nalberti et que ella faria que lo dit mossen A. que de 
aquel I s X" solidos que hauia dar per amor de Deu, quen daría bona 
vegada a sa filia e que li faria mo!t de be. E de fet la dita na Triajp- 
llesfeu tot son poder que la dita filia sua fos liurada al dit mosen A. 
E per <?o com ella testes nou volch consentir I. jorn que ella testes 
demana diners de pa al dit mossen A. li dix: ne putaña merdosa jo 
us f are dar de bones brotar ades; et creu ella testes que ho dehia 



72 

per <?o com no li hauia feta liurar sa filia maiorment com li dtgueseft 
li hagues dit diuerses veus que ella era stranya dona que no li hada 
jaquida* entrar sa filia en casa sua. Qo que ella, testes atteses les 
paraules de la dita na Triarles tots temps recusa et ha recusat fer, 
pero diu ella testes que no romas per la dita na Triaylles. ítem mes 
diu ella testes que ha hoyt dir a na Boscha et a na Xríspnofola que 
la dita na Triaylles dehia que hauia menada la filia de la Valenciana, 
la qual es de edat de X. anys, al dessus dit mossen A.» 

La nina Úrsula, filia den Joan Climent quondam ymaginairc de 
fust et de pedra, de edat de nou anys, fou també cridada a declaran 
cDix esser uer que dies ha passats uench la dona na Triaylls dient 
a la mare de la testes aytals paraules o semblants: Madona, pres- 
tau me vostra filia que dorma ab mi y que no som be sana et dor- 
mirá ab mi. E la mare de la testes dix que nou volia fer. E na 
Triáis dix: per Deu si fareu que mossen Nalberti vos fara molt 
de be eus fara de bones cotes de bays, eus dará de bons diners e 
encara queus maridara aquesta infanta pus naia haut son pleer. 
E la dita mare sua dehia que nou volia que? anas ni volia res del 
seu: car ma filia no la vull liurar a negun hom per bon que sia, 
sino a son marit. E la dita na Triayls no coñtestant les dites coses 
per forsa pres per la ma ella testes et manala sen dins la casa de 
mossen Nalberti. É de fet la mes dins la cambra del dit mossen A. e 
la dita Triayis dix: Mossen, veus agi so que desijaueu. E de fet 
mossen A. comensa de riura et acostas a ela testes et básala. E puys 
la dita na Triavls porta toualles et mes taula dins la dita cambra et 
dona a sopar a ella testes et donali molto anast et molto en olla e a 
son viares que? hauia gallines et portali vi amarat en una setra de 
térra e vna tasa o copa de vidra e perqué los scudes nou conagues- 
sen fahia li teñir la lum en térra. E lo dit mossen A. isques de la 
dita cambra et ana sopar. E la dita na Triarles con ella testes ach 
sopat va emboticar les toualles ab tot so que sobrat hi era et vau 
metra deual lo lit. E puys pres ela testes et despúlala e mes la en lo 
lit del dit mossen A. E apres isque sen defora la cambra et crida lo 
dit mossen A. lo cual se despulla es mes en 1o lit ab ella testes et li 
munta demunt, volentli corrompre sa verginitat. E per qo com II 
fehia mal ella testes cridaue vía fora y dientli fill de bagassa mal 
mefeuy dient li mes mal febra lo acap; pero lo dit mossen A. la 



73 

corrompe e la passa de tota en tant que tota la natura l¡ feu 
sclatar en sanch e los lansols romangueren sangonosos. Un 
joua appellat Jaumet, qui jehia malalt, lo qual es morí, dix: que 
es afOy qui axi crida. E la dita na Triapls dix: De/ora en la 
carrera criden. E respost lo dit joua: no es pas en la carrera, 
que ans es en la cambra del Senyor. E lauors la dita na Triayls 
hi passa .et dix a ella testes: no crits sino jot guare de casa. 
E ella testes a cap de stona isques del lit e vestís la camisa. 
E lo dit mossen leuas et tórnala en lo lit e tenie a ela testes en la 
spona del lit, feu ho a ella testimonia dem peus. E ela testes cridaue 
de grans crits, tant era lo mal que li fahia dientli: enfill de bagas- 
sa, veus vos en que mala febra vos acap que gran mal me feu. E 
a poch istant ela testes se isque del lit e jach se sobre una stora en 
térra e posas la gonella et una cota squinsada demunt per so que no 
agües freí; e axi stech tota la nit, pero la dita na Triaylls et lo dit 
mossen A. la pregauen molt ques tornas en lo lit <jo que ella testes 
no volch fer, tament se que no li faes mes de mal que no hauia fet; 
pero la dita na Triayls tota la nit no feu sino entrar e axir en la 
cambra, dient a ela testes que no cridas e lo dit mossen A. depa que 
si calaue que li daría vna bossa ab perles e li faria vna cota forrada 
de vays e li faria molt de be. E con vench per lo mati lo dita na 
Triaylis va la tornar a casa de la mare de la testes dient li: veus 
aqui voslra fila; e anasen. E ella testes va resitar a sa mare totes 
les dites coses, dient li com mossen A. hauia jagut ab ella testes e 
com la dita na Triarles la hauia mesa en lo lit de mossen A.; e 
lauors la mará de la testes ragonech la natura de la testes et troba 
que lin axia sanch. E dix: rio lapassada de lol, sino mig passada 
e a bona fe de gi avanl no li jaquire anar, dient encara, o de la 
vela bagassa alcauola na Triaylls e no deya que ab ella dormi- 
rles el ac mesa en lo lil de mossen A., a bona fe no hiraspus a 
dormir. E ella testes jach malalta tot lo día en lo lit en casa de sa 
mará de dolor que passaue e que hauia en la sua natura. E con 
vench a cap de VI. jorns la dita na Triaylls torna en casa de la mare 
de la testes, a hora del sen? de la aue María dient li: Madona, pres- 
laume voslra filia que dorma ab mi. E la mare de la testes dix: per 
Deu no fare que no dormiría lenpoch ab vos. E la dita na Triapls 
dix: per Deu si f ara. Jo la men menare, dient encare a la mare de 



la testes, calau que io f are que per aquesta haareu molt de be. E 
de fet pres ella testes per la ma, dient li: vina ma filia no cares de 
ta mare, vine ab mi. E quax per forsa que ella testes noy volia 
anar, manala sen en casa del dit mossen A. et la mare de la testes 
cala que no dix res. E la dita na Triayls con foren en la casa de 
mossen A. mes a ella testes en la cambra del mossen A. et donali a 
sopar et con ach sopat despúlala et mes la en lo lit et de fet vench 
lo dit mossen A. et despullas et mes se en lo lit ab ella testes e 
munta li demunt e feu loy dues vegades et ella testes no crida com 
no li bagues fet tant de mal com hauia fet la primera vegada. E 
mossen A. promatia a ella testes que li daría I. ligar de perles et 
vna bossa de perles. E con vench per lo mati la dita na Triayls tor- 
na la en casa de sa mare, dient li: veus agi vostra filia, et de fet sa 
mare la ragonech e no li dix res. E a cap de dos jorns la dita na 
Triayls torna et dix: prestaume vostra filia. E la mare de la testes 
respos: te mal día et ten souin me demanan ma filia, non pot 
hauer mossen Alberti altre. E de fet la dita na Triaylles la pres per 
la ma et passa la a casa de mossen A. e mes la en lo lit, segons ja 
hauia acostumat. E lo dit mossen A. colgas ab ella testes et de fet 
li munta demunt e tant pesaue que ella testes cridaue offegar et feu 
ho a ella testes, pero feu li mal et per la dita raho ella testes no 
volch consentir que pus loy faees lo dit mossen A. et per a<;o com 
ella testes nou volia consentir ans se era leuada del lit, lo dit mos- 
sen A. la gitaue de casa, dient li que sen anas a mal guany, e de fet 
ela testes deuala deual e encontra la muía qui anaue solta et ach 
por et dix al dit mossen A. que por hauia que la muía no li faes mal 
e axi que la acompanvas a mal guany. E de por que ach munta sen 
et lo dit mossen A. feu la metra en lo lit, pero ella testes no volch 
jaure sino ais peus et axi stech tota la nit. E al mati, per 90 cometía 
testes no hauia volgut sofarir al dit mossen A. que liu faes tantcs 
vegades com ell volia feu lo felo. E la dita na Triáis vench et tor- 
na la a sa mare. E aquell dia matex apres menjar, la dita na Triáis 
de la finestra crida a sa mare de la testes, dient li que muntas en 
casa del dit mossen A. ab sa fula, car ella les hauia un poch mester. 
E de fet ella testes et la dita mare sua hi pujaren e lo dit mossen A. 
feu en lo menjador ab la dita na Triayls e de continent pres ella tes- 
tes e bésala, present la mare de la testes, la qual no dix res. E puys 



75 

parlaren molt lo dit mossen A. et la mare de la dita testes et la dita 
na Triáis no sab ella testes de que ni de que no com noy paras es- 
ment ans jugaue per la sala. E a cap de stona com sen volguessen 
anar ella testes et la dita mare sua, lo dit mossen A. dona I. florí a 
la dita mare sua e besa ella testes et anaren sen. E apres un altre 
jom viuella testes que la dita na Triáis porta a ella testes mig flori 
et no sab ella testes que pus naia haut. E apres ella testes Fou ma- 
lalta be un mes. 

iE lo dit mossen Alberti sen ana a Terragona ab lo Papa (1) e 
puis es tornat. E de fet que fou vengut la dita na Trialls vench en 
casa de la mare de la testes dient li: prestau me vostra filia e oy- 
darma amenar lase. E de fet sen amana a ela testes per la ma et 
mes la dins la cambra del dit mossen A. et despúlala segons hauia 
ja acostumat et mes la en lo lit et vench mossen A. et jagues ab ela 
testes e feu loy dues o tres vegades, pero diuella testes que li feya 
gran mal, com hagues stat molt que noy agües jagut. E ella testes 
crídaue et deya li: anau que malafebra vos acap en fi 11 de bagas- 
sa que mal me feu. E al mati anassen ella testes encasa de sa 
mare. 

tDix mes interrogada que ella testes hoy dir al dessus dit mos- 
sen A. que ell hauia tenguda vna altra fadrína axi com ella testes, 
la qual li hauia menada la dita na Triáis et per <jo con cridaue et no 
li volia consentir que loy fues li dona tantes que le lexa com per 
morta e ara diu que la dita fadrina es morta de glanola et manasaue 
a ela testes que aytal se faria déla sino staue segura; e ella testes 
deya li: per Deu si vos me tocau vos sereu penjat. E axi matex 
diu ella testes esser uer que vna dona appellade na Xrisptofola la 
trobaJ. jom la segona vegade en ío lit del dit mossen A. ab lo dit 
mossen A. com la dita na Triáis fos malalía. ítem dix mes ela testes 
interrogada que sab certament que vna altra fadrina de la sua edat, 
filia que es de vna dona grossa qui solia star al carrer de Pa- 
dritxol, vench a tracta de la dita na Triáis, a la casa del dit 
mossen A. E de fet jach ab elia et la tcnch III dies et 111 nits 
en la cambra et apres lauiaren; et a<?ó vee ella testes de sos hulls 
con entraue en casa del dit mossen A. Dix mes interrogada que ha 

(1) En Benedicta Xm, lo p*p« Luna. 



76 

hoyt dir al dit mosen A, que la dita na Triáis li hauia amenada altra 
fadrína appellada Agneso, la qual sta denant lo hostal de na Gorde- 
ya e que de fet la hauia auda carnalment e tot lo vehinat dehia que 
la dita na Triáis era una gran alcauota.» 

La Joana, muller den Joan de Cordoua, armer, ciutedá de Bar- 
celona, feu la declaració lo 19 de setembre del dit any 1410, en esta 
forma: «En les f estes de Nadal pus prop passades ella testes stant 
en vn alberch qui es denant la posada de mossen Nalberti, vench a 
la sua casa na Triaplles que stave e sta ab mossen A. sots color de 
bona amor, dient a ella testes: Madona, si vos me voliets fer tant 
de pleer quem lexeu vostra filia que dormís algunes nits ab mi 
em atadas de engranar la casa, jo us en /aria be contentar e al- 
gunes vegades por ¿a me n jar en casa, car mossen Nalberti te 
filis e files a Mallorcha e per desig que ha de veurells aura 
pleer que veia aquexa minyona en casa et jugara ab ella les 
nous; e no us cal hauer por de res, car al mea costal dormirá et 
star a tots temps e sera axi guardada com si era ma fila. E de 
fet ella deposant, confiant de la dita na Trialls e creent que fos 
bona dona et profembra atorgali que la dita infanta anas dormir 
ab ella. E encontinent la dita na Triáis la pres per la ma et manala- 
sen. E con vench lo sentdema per lo mati la fadrína torna a casa et 
staue tota entre si matexa quasi descolorida. E ella deposant dix li: 
vda ma filia e com estas. E la dita infanta li dix: sapiau, Madona y 
que na Triaylles ma mes anit al lit de mossen A. e lo dit mossen 
A. ham forsada, car per forsa ses jagut ab mi e jo cridaue 
grans crits viafora; e ell e na Triáis manasauen me dient me 
que calas a mal hora. E de fet ella deposant pres la dita infanta et 
ragonech la et troba li la natura sangonosa. E ella deposant. stech 
fort hirada de les dites coses e la primera vista que hac de la dita 
na Triáis dix li: osta na bagassa alcauota tais obres me hauets 
fetes no lens fiaue jo per axo mal siats vos degollada; e la dita 
na Triáis baxa lo cap et anasen et stech be un mes o dos que nos 
perla ab ella deposant. E saguis que passat lo dit temps la dita na 
Trialls vench a la casa della deposant dient li: Madona Joana, no 
siats fallona eperdonatsme que vos aurets moltde be per aque- 
xa filia et si vos vos volets y pus que lo mal es ja fet, jo fare que 
mossen A. li dará CC libras en marit; e que vos donets loch que 



la fadrína vaia et vinga en casa. E jo us /are prometra a ell 
mates. E de fet tant li trenca lo cap la dita na Triáis a ella depo- 
sant, que la regira et li feu atorgar que ella deposant hiria parlar 
ab lo dit Nalberti axi com de fet ho feu. E con fou a la casa del dit, 
aquell prega a ella deposant que calas e que no digues res a negu 
de a<;o qui era stat entre ell e sa filia et que per res nou dexalas, 
car ell li juraue per nostro Senyor Deus que ell li daría CC. Huras, 
pero que la pregaue que lexas anar e venir la dita infanta a sa 
casa. E tant la van predicar lo dit mossen A. et na Triáis que ella 
deposant ho atorga. E a<?o feu ella deposant per tal com sabia que 
ja era fet lo mal et que no diffamas sa filia no ho gosa dir a negun 
ans quasi per for<?a li dona loch e sots esperanza de hauer les dites 
CC. liures; pero dix ella deposant que si abans que lo dit mossen 
A. no agués auda sa filia ella ho hagues sabut que abans se fora 
cremada que no ho agüera consentit. E dix mes interrogada que la 
dita na Triayls sen ha menada moltes veus la dita sa filia per jaure 
a la casa del dit mossen A. ab lo dit mosen A., <jo que a ella depo- 
sant era ben greu, pero noy podia altre fer pus lo mal era fet. E 
mes interrogada ha hoyt dir ella deposant a vna appellada Antho- 
nia, qui sta al carrer hon sta en Lehonart des sos que la dita na 
Triáis li hauia alcauotajada sa filia ab lo dit mossen A. qui es de la 
stat de la filia de la deposant. E ha hoyt dir a molts, los noms deis 
quals no li racorden, que la dita na Triáis ha menada vna minyona 
a caual vestida com a hom a Tarragona al dit mossen A. et es 
fama que es vna gran alcauota et que no fa sino alcauotaries.» 

La declaració de la Antonia, viuda de Bemat Begura de la illa 
de Menorca, fou axí: «Dix que qualque 1 1 II o V mesos passats ha 
poch que la dita na Triáis vench a la casa de la testes ab vna toua- 
Hola que tenia al coll et al bras, dient a ella testes: Madona, lo 
bras me gitat de loe que I rossi de casa miña dada vna pennada 
qae no pach fer lo lit, per que us prech quem presten abdues vos- 
tres filies quem ayden a fer lo lit. E ella testes respos que nou 
volia fer que mester les se hauia. E la dita na Triayls respos: e com 
nofiau de mi> per Deu, ab mi sen hiran abdues et aydar man a 
fer lo tit etpaysfo las vos tornare. E de fet la dita na Triáis sen 
mena les dites fadrínes no pensant ella testes que res de mal si 
seguís. E con vench a cap de stona la jet-mana menor appeflade 



Agnese torna en casa de la testes díent que la Triayls se hauia atu- 
rada sa germana appellada Domenja et que ala se diñaría et dormi- 
ría ab la dita Triáis. E ella testes confiant de la dita na Triáis en 
tant com era de sa térra, no cura pus confiant que sa filia fos en 
bon loch. E a cap de III jorns la dita Domenja vench a casa de la 
testes tota alterada et mudade, de fet comensa a plorar e jamagar 
dient a ella testes: Modo na, mare, mala som añada ab na Triayls 
car sapiats que de fet que fuy a la casa de mossen Alberti na 
Triayls se leua la touallola del coll et no haaia gens de mal en 
lo bras et vam metre en lestudi ñon staue mossen A. et vam ten-* 
car demunt ab clau ensemps ab lo dit mossen A., lo qaal encon- 
tinent vench ves mi em besa; e jo cridaue a la porta dient 
Madona Triáis obriu me que anar me vulL E la dita Triáis no 
r esponía res; e lo dit mossen A. dehia y cala, cala e no crits. E 
mostrali vna bella bossa ab florins, dient a ella dita sa filia, que ell 
ti daría aquella bossa et que calas. E que apres lo dit mossen A. 
sisque del dit studi, obrintli la porta la dita na Triáis et anas diñar, 
e la Triáis vench e apres a la dita filia de la testes et de amagat, 
que los scudes nou conaguessen, vala traure del dtf studi et mes la 
en la cambra del dit mossen A. et aqui li dona a diñar. E apres ella 
testes diu que la dita filia sua li dix que con foren dinats la dita na 
Triayls pres la fila de la testes et despúlala et mes la en lo lit de 
mossen A. tota nua. E apres feu entrar lo dit mossen A. dins la dita 
cambra et feu axir tota la gent de casa et tenca les portes de la 
carrera; e lo dit mossen A. se mes en lo lit tot despullat et comensa 
de forsar la dita fila de la testes la qual crida de grans crits viafos 
et que a la fi elllac et li corrompe sa verginitat et a<?o sab ella cer- 
tament per 90 com ella testes la regonegue tantost et no la troba 
púngela ans li troba tota la natura plena de sanch. Racitantii mes la 
dita fila sua que per 90 con cridaue lo dit mossen A. li tapaue la 
bocha e la cuy da offcgar et totes les dites coses li rasita la dicta 
filia sua de que ella testes romas fort irada et torbada en tant que 
per la dita raho fo en proposit de anarse negar, considerant la gran 
maluestat e vltransa que la dita Triáis li hauia feta.» 

«E ella testes hoydes les paraules que la dita sua filia li hauia 
dites et regonaguda aquella ab gran colera et fort hirada plorant et 
jamagant sen ana a la casa del dit mossen A. hon troba la dita na 



79 

Triáis e dixli: osea na Triáis tal obra hauets feta de ma filia e 
aquesta era la confianza que jo hauia en vos, per Deu io men 
hire clamar a la cort. E lauos axi mossen A. com la na Trialles 
digueren que calas et no digues res nel descobris, car siu fahia 
difamaría sa filia et perdí ia C. lliures que ell hauia prqmeses dar a 
la dita filia sua, dient a ella testes lo dit mossen A. que si ella testes 
ne parlaue que lo dit mossen A', la faria apunyalar a sos nabots, de 
que ella testes per pahor may nou ha guosat res dir. E la dita na 
Trialles deya a ella testes: calats Madona que jo us daré poluora 
qu¡ lens stranyara. Dix mes interrogada que stant lo dit mossen 
A. a Terragona, hon ha stat despuys que lo Papa parti de Barchi- 
nona, vench la dita na Triáis en casa de la testes dient a ella testes: 
Madona, lexats me vostra filia et menar la he a Ter rogona et 
diré que es ma ncboda et ha tira pler ab mossen c fer l i he donar 
C. lliures a maridar. E ella testes respos que sen anas a mal viat- 
ge et que no li vengues pus denant que jali havia feta prou de des- 
honor, que mauets feta despunsalar ma filia et sim veniu denant jou 
diré a la Cort, de que depuys la dita na Triáis no ha parlat ab ella 
testes, pero con pres comiat de la testes li dix la dita na Triáis: 
ara jon t robare e manare fad riñes prou a mossen A. que la vos- 
tra no li fara fretura et ella perdra les C. lliures que promeses 
li hauia e molt de be que vos e ella hon poguerets aconseguir. E 
dix mes interrogada que ella testes ha hoyt dir a molts, los noms 
deis quals no li racorden, que la dita na Triáis es gran alcauota axi 
de fadrínes com de dones et en special de fadrínes que continua- 
ment Hura al dit mossen Alberti. E mes interrogada dix ella testes 
que ha hoyt dir en Rubí, genra den Begur, lo qual es en Sardenya 
e es natural de Manorcha, que la dita na Triáis liuraria la filia de la 
dessus dita Johana a I. hom qui era lauors en la Audiencia del 
governador, lo qua! dix que a son parer era scriua.» 

Are seguex la intercss>int declaració de la alcavota Catarina 
Triayls, viuda den Bernat Triayls, natural de Menorca, de la vila 
de Maho, feta lo 20 de setémbre: 

«Et primo interrogada hon sta et acostuma de star ella deposant; 
e dix que ab mossen Arnau Alberti, Caualler et doctor de Mallor- 
ques. Interrogada hon sta lo dit mossen A., dix que en lo carrer 
deis banys nous en vna cantonada qui munta al cali, lo qual alberch 



80 

es den Bisball. Interrogada quant ha que ella deposant ?ta ab lo dit 
mossen A., dix que be ha I. anp que? sta et ja staue ab ell al hostal 
de na Gordeya hon mossen A. posaue abans ques mudas en lo dit 
alberch. Interrogada si ella deposant conex na Johana, muller den 
fohan de Cordoua, armer, dix que hoc, que en la dita carrera staue 
quaix denant casa de mossen Nalberti. Interrogada si ha en priua- 
desa la dita Johana, dix que hoc, que ella testes dará testes que ella 
deposant la ha deshonrada et auilada et ben barallada, per qo com 
sa barallaue ab na Xrispofola, la qual ella deposant mantania.» HI 
ha aqui una nota marginal que diu que aquesta resposta de la 
Triaplls se sospita fou convinguda o concordada ab la dita Johana. 
En tal cas, la Johana sería una mare criminal que havía entregat 
volontariament y cegada per la cobdicia d'un fort present de mos- 
sen Albertí, sa propria filia a la brutal sensualitat d'aquest cavaller 
y ara procuraven la alcavota y la mare salvarse mutuament. 

clnterrogada si la Johana ha neguna fila, dix: mossen, hoc, vna 
infanta te appellade Urgola, la qual diu que es sa filia et ella la te 
per fila, siu es o nou es ella deposant nou sab. Ha hoyt dir a la dita 
Johana que la dita Vrgola hauia VIIII anps et ara es entrada al X*. 
Interrogada si ella deposant james dix ni empra la dita na Johana 
que li prestas la dita Virola que dormís ab ella; e dix que no james, 
pero encara poreu veura la cambra hon ella deposant jau la qual es 
fort petita ab I. litet fort petit et coltell era a ella deposant con la 
dita Johana entraue en casa del dit mossen A. Interrogada per que 
era coltell qui treuassaue a ella deposant con la dita Johana entraue 
en casa del dit mossen A. E dix que per tal com ella deposant tro- 
baue scudelles et tallados menys et ella deposant hauia sospita que 
la dita Johana nou faes. Interrogada si ella deposant james ha gin- 
gat ni tractat que la dita Virola vengues en casa del dit mossen A. 
et que lo dit mossen A. desfloras la dita fadrína et jagues carnal- 
ment ab ella, dix que no.» clnterrogada si ella james dona a sopar 
a la dita Virola, e dix que tots dies hi menjaue en la taula denant 
la taula de mossen A. denant los scudes et tot hom la podia veura 
en la taula deis scudes. E ella deposant auegades la demana per 
menar last et li agranaue lo menjador et la cuina et la entrada et 
escataue pex et feya 90 que podia.» clnterrogada si james algún 
vespre o jom ella ha despullada la dita fadrína dins la cambra et 



81 

qtie la haia cotgada, qo es la dita Vnjola en lo Ht del dit mossen A. 
E áix que no. Interrogada si ella deposant james viu jaure la dita 
Virola en lo lit del dit mossen A., dix que no, pero mils ho deu 
saber sa mará qui fejpa tots dies xi xiu parlant ab lo dit mossen A. 
•part guardantse de la deposant.» Nega que bagues oitdir james 
que la dita infanta bagues sigut violada per lo dit caualler, ni que 
cridas des del lit viafos> ni que ella deposant actúes de intermedia- 
ria, donchs, no calta migenger si ja la ditajohana entraue et 
axia en casa et parlaue a part ab mossen Nalberti. Com surten 
los indicis de la cobdicia moguda per la necesitat, dominant y apla- 
nan* la amor maternal y f entla caure ais peus d'un poderos, qui 
explota la miseria y pot satisfer ab una mesquina ofrena les mes 
brutals passions. 

Continua la deposició de la alcavota: t Interrogada si ella depo- 
sant conex na Anthonia muller den Bernat Begura, difunt, dix que 
hoc, que es de Maho. Interrogada quantes filies ha, e dix que dues 
et la dita Anthonia les ha ménades en casa del dit mossen A. et han 
aqui menjat et bagut e li ha aydat a fer bugades. E la primera ve- 
gada que la dita Anthonia amena la sua fila maior ella deposant 
jahta en lo lit de glanola, pero ella deposant no sab com han nom, 
car no les deva sino Begures. Interrogada si ella deposant anas en 
casa de la Anthonia e li digues, Madona, jo tinch lo bras deslogat 
et axi prestaume vostres filies et faran lo lit de mossen A. E dix 
que no james; e massa la Anthonia et la dita sa filia maior fahent lo 
lit del dit mossen A. entant que ella deposant hi trobaue gran des- 
placer, entant que la dita na Bagur se ensenyoria de casa et ella 
deposant encontra en lo lit de mossen A. la dita fila maior moltes 
vegades. E la primera fou vna vegada que se embriaga e la dita 
Anthonia demana a ella deposant I. drap et ella deposant dona loy 
vn banpall ab ayguo e banya a la dita sa filia la cara et les cuxes et 
les mamelles et ella deposant ne repta molt mossen A. com en sem- 
blant cosa sa volcaue.» Negá que la dita filia de la Begura cridas 
viafos al esser violentada, ni que ella deposant fos mijancera per 
aportarla al dit caualler; «dient mes, que la primera vegada que 
ella deposant viu la dita fadrina en lo lit del dit mossen A. fou con 
se embriaga e jahent aqui al lit la dita fadrina e mossen A. et la 
mará aqui denant, lo dit mossen A. li leua la cara et les mamelles 



.S2 

et les cuxes.» «Interrogada si conex na Bregada et dix que hoc, et 
que hauia vna filia ben gallarda, la qual es morta ara en aquestas 
mortedats, la qual podia hauer de XII en XIIII anys et ha qualsque 
1 1 1 1 meses que es morta. Interrogada si ella deposant vivint la dita 
fila de na Bregada appellada Eulalia, dix a la dita na Bregada que 
li prestas et dormiría ab ella et dix que no. Interrogada si ella de» 
posant induhi a la dita na Bregada ni guipa aquella que Huras la 
dita fila sua al dit mossen A. et que ela len faría be pagar, e dix 
que may no li dix semblants paraules que ans la prega que no en- 
tras en sa casa axi com nos fou despuys. Interrogada si sab que lo 
dit mossen haia hauda la dita Eulalia e aquella haia despuntada, 
e dix que noy sab res.» 

En virtut de aqüestes declaracions oposades y contradictories lo 
jutge disposa lo acarament de la nina Úrsula ab la alcavota Catari- 
na Trialls. 

Interrogada la Ursuleta si conexía a la Catarina declara que sí 
y «que era qui la hauia liurada al dit mossen Alberti»; y apresde 
ser li llegida la seva propria deposició, digué que les coses con- 
tengudes eren veres y que en elles persevera ve. La Catarina digué 
que «no hi havia res de veritat ni sabia qaes deMa*. Llavors ta 
Ursuleta repetí molt ordonadament un trog de la seva deposició 
«et ab cara ferma dient a la Trialls: com podets dir que no es ver e 
no sots vos aquella quem donas a sopar sobre la stora em despulas 
em mates en lo lit de mossen A. sert si sots et vos ho fees et so 
que io dich es veritat. E la Triáis dix que no sabia ques dehia, que 
no era ver. E cascuna stech et perseuera.» 

Apres fou fet també acarament de la delatada ab la mare de la 
Ursuleta, na Johana, qui persevera en lo declarat abans. La Triáis 
digué que no era veritat e qaes guardas de Dea e la dita Johana ' 
replica ab grans crits et fort falonament et ab cara ferma dient: 
certeSy io dich veritat etvos sots aquella quim havetsfeta des- 
punfellar ma filia em hauets feta venir a gran vergonya et des- 
honor ¡ car mossen Alberti nou agüera fet sino a tráete e consell 
vostra. Cada una persevera en sa declarado. 

Lo jutge feu comparexer a declarar a Domenja, filia del difunt 
Ramón Cotxi y de na Antonia, alias la Begura: «Dix que V. mesos 
passats pot hauer que na Triáis qui sta ab mossen A. caualler en lo 



83 

carrer deuallant de la Seu et ix com hom va al carrer deis banys 
nous vench a la casa de sa mará de la testes...» dient li prestas les 
Tilles per ajudarla, com tingues lo braQ faxat. Referex també com 
la porta al studi del dit cavaller y la tenca ab ell, «e a cap de stona 
obri et porta vna scudella de sopes et vn poch de vi en vna empo- 
leta amarat, et comensa de affalagar ella testes dient li que calas et 
que menjas, e ella testes tanta era la hira que hauia que no poch 
menjar que ans dona les sopes a vn gat que? hauia; e apres la dita 
na Triáis ab bones paraules pres ella testes et comensa la de des- 
pullar e com ella nou volgues consentir la dita na Triatles li va dar 
dues galtades de que ella testes crida grans crits, et mesla en lo lit 
et de fet dix al dit mossen: despúllateos tost et matetsvos al lit 
que aquesta tecanya no star a segura flns que vos li siats dessus; 
e puys parla li a la órela ques ques fos et isques de la dita cam- 
bra... e ella testes leuas del lit ab gran dolor et afán? et plorant e 
vestís et mossen A. feu la seura en vn arracho de la cambra e a 
cap de stona la dita na Triáis vench ja quasi en la vesprada, com 
totes les dessus dites coses fossen stades fetes de sesta e va donar 
a sopar a ella testes molto en ast et apres despúlala et mes la en lo 
lit e con fos de nits mossen A. vench e colgas ab ella testes e 
volch li muntar desús e ella considerada la dolor et afán? que ja 
hauia passat per la dita raho no liu volch consentir e fugi plorant 
et vas metre deual lo lit e apres vas vestir e vas metra sobre vn 
banch e aqui jach tota la nit plorant... e lo sentdema no la lexa 
axir de la cambra ans al depres menjar lo dit mossen A. vench et 
ab gran forsa pres a ella testes e assech la ais peus del lit et de 
peus feu li vna vegada e tant era la dolor et lo mal que ella dehia 
al dit mossen: en pages mar dos lexatsme anar a mal guany que 
gran mal me feu. E pups con vench lo vespre vench la dita na 
Triáis et feeren despullar a ella testes et la dita na Triáis porta 
aygua calda ab erbes e va levar les carnes et les cuxes al dit mos- 
sen A. et va li raure lo pentauill. E apres va pendra ella testes tota 
nua e valí lauar la natura et les cuxes et les carnes e pups mes ella 
testes en lo lit del dit mossen A... tanta era la dolor que tots plo- 
raue, dientli: en pages mardos lexatsma star; et arapal en la 
cara. E per lo mati la dita na Triáis vench et dix al mossen: e 
donchs mossen, hauets fet tota res de be. E lo dit mossen A. res- 



84 

pos: no, que la tecanya mardosa no volstar segura, que na Urfo- 
leta no sen fa tant a pregar. E mes dix lo dit mossen A. a ¿lia 
testes: vet com te va que si tu no cridaues et volies star segura 
et emprenyaue joi daria Cent libres e bon marit et daría medeci- 
nes que no parria que jot agües tocada. E axi la tingueren ten- 
cada que may no len lexaren axir de la dita cambra per III (Mes e 
dues nits... E de fet la dita mare sua pres lo mantell et sen ana 
baratar ab la dita Triáis. Et dix mes interrogada que lo dit mossen 
A. dix a ella testes que la dita na Triáis li hauia ménades moltes 
altres fadrínes et assenyaladament la dita Vr^ola et la tilla de na 
Bregada appellada Eulalia e altre appellade Claro qui sta denant lo 
hostal de na Gordaya e que totes les hauia haudes pun<?elles a 
tracta de la dita na Triáis e lo dit mossen Nalberti dehia que la dita 
na Claro tenia bones cuxes et que era be plena.» 

Fou fet tot seguit acarament de aquesta infanta, na Domenja, 
del matex mou que s'havía fet per la Ursuleta, ab la delatada na 
Catarina Triáis, en presenga de diferents prohomens y del Veguer 
y lo jutge, manifestant la Domenja que tot lo que havía declarat 
era veritat. «E la Triáis stech vna gran pessa stant ab tos hulls 
baxos tota descolorida, que no dix res; e apres dix que no depa 
veritat la citada infanta, y cascuna persevera.» La mare de la Do- 
menga, la Antonia Begura fou també acarada ab la Triáis, y ma- 
nifesté que tot quant havía deposat era cert, negant ho aquesta 
darrerra y lavors la Antonia «replica ab grans crits: o scana vela 
falsa alcauota, no sou vos aquella qui ñauéis alcauotajada ma 
filia ser i si sots et vos lem tragues de casa sois color de bona 
amor et hauets lem feta despunsalar an AlbertL E la Triáis dix: 
dir podéis queus voléis a Dea men clam, Deus nesab veritat. 
E la dita Antonia dix: jo dich veritat et vos dehits gran falsía et 
Deus etgens saben que jo dich veritat et vos na Triáis ho sabets 
be; e no sabets vos sim vingues que la laxas anar a Terragona 
a mossen Nalberti ma filia et que vos ley manar i eu com a fadrí 
et direu la que seria vostra nabot et jo resposius queus en anas- 
sets a mal viatge, e ara dehits que jo matexa la menaue al dit 
mossen A. et que ma filia se embriagaue 9 sertes vos ne mentits. 
E axi matex dix la dita Domenja a la dita na Triáis: certes hoc vos 
ne mentits nevella falsa alcauota. E la dita Triáis dix, dieis 



© 

gaeus palláis quejo dich werilot.» Y axi abdues perseveraren en 
soodit. 

Lo regent la veguería, de consell del jutge, feu depositar la 
infanta Ursuleta, en poder den Pere Matases, a cura de tres madri- 
nes o protectores, qui eren la muller den Simón Sena, agricultor' 
la den Mateu Riba, texidor de draps de lli y la den Mateu Taladell, 
sastre barceloní. Aqüestes tres dones prestaren jurament devant 
los Evangelis y per orde del jutge procehiren a regonexer la dita 
infanta, manifestant son parer axí: caosaltres havem vista et rego- 
neguda la dita fadrína e trobam en verítat que aquella es stada 
corrompuda e del tot passada e sabem certament que no es punge- 
lia.» Sembla donchs, que lo tribunal tenía ja sospites de complicitat 
de la propría mare de la Ursuleta, ab la alcauota de mossen Al- 
berti. 

Per fer mes Uum en aquest punt fou cridada a declarado la 
Xrispofola, muller den Francesch Squela, traginer.de Menorca: 
cDix que qualsque I. my pot hauer pocb mes o menys que ella 
déposant staue a casa den P. Colomer, mercader qui sta al carrer 
de la mar, staue per semienta e asaldada et ella stant aqui bonament 
et casta li vencb na Trialles dient li que sen anas ab ella que no 
staue be en aquella casa et ella matríala ab I. hora qui li faría molt 
de be, dient li encara que era tota carragada de poys... E apres 
ella testes veent que les promeses que la Triáis et mossen Alberti 
li hauien fetes nos seguien anasen et mes se en casa den Salvador 
Roure. E a cap de alguns dies la dita na Triáis vench en casa del 
dit Roure ab vna touallola al coll hon portaue lo bras embolicat ab 
vn tros de pell de conill al musclo et dix que lo bras li hauia con- 
sumat vn rossi qui li era caygut dessus et axi que ella la pregaue 
sen anas ab ella que li aydas a fer lo lit del dit mossen Nalberti, 
car di era a la torra del Senpor Re? et noy hauia negu que li 
apdas. E de fet la dita na Triáis sen mena ella testes a la casa del 
dit mo6sen A. et jagüey aquella nit et troba que no era ver que lo 
dit mossen fos en la dita Torra ans era en casa e |ach ab ella testes 
aquella nit. E moltes daltres vegades diu ella testes que ley mena, 
prometentli molt de be qo que no ha haut. E com les vahines 
vehien que la Triáis sen menaue a ella testes dehien: a koa menaa 
ogaexa dona. E la Triáis depa: ma naboda es etaxilesots la star 



86 

que bepot anar al meu costa t, que nuil hom no la guardara ten 
be com jo. E apres diu ella testes que la na Triáis fehia mercadería 
de la testes et de fet la Hura a I. capella, lo qual es Ardiacha de 
Bellxi e posaue en casa den A. Vallbriga et promesli la dita na 
Triáis que li faria dar XX ho XXX florins per I. cot per lo dit ar- 
diacha solament que? dormís vna nit. E ella testes hi dormí la dita 
nit a tracta de na Trialls, pero no nach diner ni malla. ítem dix mes 
interrogada que la Triáis dix a ella que lo dit mossen A. hauia 
haudes carnalment be VII hó VIII infantes e assenpaladament H dix 
que se jahia ab vna minyona appellada Urgola, filia de na Johana 
valenciana et ab vna altra filia de na Begura. E sab ella testes que 
la dita na Triáis es vna gran alcauota et que ha be X anys que no 
fa altre e a<;o sab per tal com la conex gran temps ha et ja en Ma- 
llorques no feya aire.» 

Per comparar lo dit per la citada Cristofola ab la declarado de 
la delatada, fou novament cridada la Triáis, a la qui fou mostrada 
aquella dona y digué que si la conexía «car ella deposant la ha vista 
bordeta pocha nodrir en lo monastir de Sancta Clara en Manorcha.» 
Negá que fes anar la Cristofola a casa mossen Albertí per ¡turarla 
carnalment en aquella pero «dix esser ver que con la havia mas- 
ter a faenes ley menave et li ajudaue a fer bugades; e dix que sab 
que entraue en la cambra del dit mossen e> jahia, pero si loy fahia 
ho no ella deposant nou sab. Interrogada si ella deposant ha liurada 
la dita Xrispofola per XX ho XXX florins que li fossen promeses al 
ardiacha de Bellxi a pecat de carnalitat dient que era sa naboda et 
quen podia fer a sa guia, dix que no.» 

Na Francisca, viuda den Minguet, casador del rey feu aquesta 
deposició: < En la corema prop passada, en la sentmana santa, pas- 
sant per lo carrer del Vidre encontra la Triáis ab sperdenyes ais 
peus e ab vn fil de paternostres larchs de lagrames de deniu, la 
qual parlaue ab la dona na Toda e ella testes aturasi e dix a la 
Toda et a vna altra dona del vehinat e quina dona era la dita na 
Triáis, las quals responseren que vna santa dona era e que la hauia 
pregada la dita Toda que li donas loch vna hora de la nit dins la 
sua cambra hon se pogues batre la nit del diuendres sant. E troba- 
rets madona, que es dona que fa molta de almoyna et molt de be. 
E ella testes acostas lavors a la dita na Triáis et dix li: Madona, 



87 

sapiais que' jo he vna filíela, laqual es encartada e no he lo 
, axouar ans lo acople enlre Deus e bones genis qai mi ajuden 
per reaerencia de Deus, e an me dil que vosfels de grans almoy- 
nes e volrieus pregar quem faesels fer qualque adjutori, per la l 
que jo pogues complir lo malrimoni de la dila filia mia. E la dita 
na Trialls li respos: Madona y veía jo vostra filia. E ella testes dix 
li: Madona, a casa es. Et la dita na Triáis li dix: auem ñique jo la 
vull veure, matéis vos I poch primera et jo hireus dar r era et se- 
guir vos he. Et axis feu de fet. E con forem a la casa de la testes 
e la Trialls hac vista la filia dix a ella testes: Madona, pus jo he 
vista voslra filia, prou ne pasarán aquests dies sants e en les 
/estes de pascha jom seré ab vos eus fare fer tal almoyna que 
vos ne serets contenta. Et anasen. Et apres, en les dites f estes de 
pascha, la Triáis torna e dixli: Madona, jo he parlatab I. senyor 
quejo serve sch e es /. noble caualler appellat mossen Nalberti, 
lo qual ha a donar CCCC. libres de vna almoyna que regeix a 
punqelles a maridar, jo fare per guisa que ell vos ajudara eus 
fare dar C. libres en adjulori del axouar, pero aureu a fer vna 
cosa quejo us diré, mas jurar meu que men tindreu secreta. E 
ella testes, pensant que la dita na Triáis fos dona de be que anaue 
vestida com a bagina (1), promes que ella testes la tindria secreta 
e que digues ques volgues. E la dita na Triáis dix: Madona, vos 
haurets a liurar vostra filia al dit mossen A. et jo fer vos he dar 
les dites C. libres hoc encare fare fer molt de be a vos e tractare 
ab mossen, car bestant hi es, que aquex matrimoni se des f ara et 
fer li hem dar altre marit millor que aquex; e encara que us 
fare vna medecina que parra con vendrá al marit que sia punfe- 
lla et aura prou que fer lo marit de hauer le, eus daré manera 
com lensareu sanch en los lanfols, car vos pendreu /. gauaig 
degalina et homplirleu de sanch de colom et la primera nit, con 
lo marit haura auda la fadrína, vos entrareis en la cambra pri- 
mera el per scusa de ragonexer los I en f oís sclafarets lo gauaig 
e dareu entanent que la ha hauda punfella. E com ella testes se 
esquivas de les dites coses e digues a la Trialls: Ay Madona, e com 



(1) Bagma o beguina, m pártala franoosa, rol dir fc f o f o, una dona ntftg aonja, do- 
nada dal tot al misticismo. 



88 

me podets dir semblants parantes e pos qui anats en abü de 
bagina epar que siats tona dona e com me guosats vos dir aso, 
e seria Jo alcauota de ma filia ejo mer ajeria siy consentía que 
Jo fos cremada. E la dita na Triáis dix a ella testes passantli les 
mans per les spatles afalagant ella testes e induhintla en fer les di- 
tes coses dixü: ma filia, bon dia vos es vengut vuy, no duptets en 
res que nagua nou sabrá e aquest es hom de be et es gran senyor 
que la Regina, ni al Rey, ne al Papa no fan res sens ell. E sa- 
pials que de honrades dones de aquesta ciatat li han liuradts ses 
filies et jo les li he ménades, de que han aconseguit molt de be, 
e assenyaladamenl ha hauda vna fadrína, la qual es morta, e la 
mare matexa ley manaue algunes veus, en flauta bona renda. E 
ella testes li respos: cremada sia la mare qui semblants coses 
faes et no placía a Deus que semblants coses jo consentís per 
quants diners ha al mon. E lauos, veent la dita na Triáis que no 
podia induhir a ella testes en dites coses dix li: ma filia, per ques 
ques sia, venits ne ab mi vos matexa et parlareis ab mossen A. e 
encare que axo no vullats fer, dar vos ha quen com. E ella testes 
ensemps ab la dita Triáis ana a la casa del dit mossen e con fou la 
dix li: Mossen, entes he que vos hauets affer duna almoyna eper 
reverencia de Deu mevolguesets ajudar a vna filia quejo he 
encartada. E lo dit mossen li respos: Madona, si vos me lexats 
vostra filia que jo naia monpleer, jo leus maridare honrada- 
ment et Ufare molt de be. Et ella testes li respos: oda mossen, e 
son par au les de semblan t hom que vos sots aquexes; no placía a 
Deu que jo faees semblants coses, ans fos jo cremada, e encara 
que jo fos ten sola quejo ho volguesfer, la fadrína nou consen- 
tiría; de mi, Mossen, podets fer qo que us placía, mas de la fa- 
drína verament nou consentiría. E lo dit mossen A. respos: 
Madona, de dones jo tantes ne com de cabells al cap, e no valí 
sino fadrínes per mes quem coste mes que nomenys, car nom 
asalt sino de carnjoua. E lo dit mossen et la Trialls digueren a 
ella testes: baia que bey tindrem manera en axo, dient mes la 
Triáis, jugant et burlant, la matrem en la cambra ab mossen e ell 
sabrá que se aura a fer et darli ha de belles joyes. E ella testes 
dix que no plagues a Deu que semblants coses consentís e pres sa 
filia per la ma et volch sen anar e lo dit mossen feu li dar a beura 



et puys ella testes anasen ab ta dita futa sua.» «E a cap de dees la 
dita na Triáis toma a día testes, dientii que hauia acordaft el que 
faes 50 que ella ti coaseilatie. E ella testes resposti que si motes 
devegades \oy tocnaue a <ür, que ella testes ho diría a la eort et al 
fischal et que leu faría castigar et que bes podía fer baguma et 
aoant roagant los altas menant semblants tractes et que si ella tes- 
te* no agües que perdre que li faera dar vna coltellada per la cara. 
E de fet se partiren mal e pups no san perlat. E apres diu ella 
testes que ha hovt dir a la dita filia sua que la dita na Tríate ab afa- 
tagaments la sen hauia menada de casa de sa maestre en casa del 
dit mossen A. et li hauia dat molts datils et a beura. E com ella tes* 
tes len reptas per que? era añada, aquella li respos que noy era 
muntada, que molts homens hi hauia; pero, ella testes ha dupte que 
lauos la dita na Tríalls no Huras la dita filia sua al dit mossen A., 
pero que pregaue mossen lo Vaguer que la faees ragonexer, car 
ella sabia certament que sa filia deuia esser casta et bona si donchs 
lo dit mossen A. en la dessus dita manera no la hauia hauda, de que 
ella testes ne sta en dupte, hauents sospita que pusque la dita na 
Triáis no poch acabar les dites coses ab ella testes, que nou haia 
acabat ab la dita sa maestra, muller den Jacme Saluador, ar- 
gentera 

Aquesta declarado d una mará desgraciada y sens pietat aset- 
jada per un poderos, qui fruhia del major valiment, produhex en 
lo sperít una impressió fortament dolorosa y desperta l'odi y lo 
menpspreu contra los senpors d'aquell temps. Per altra part, es 
una pintura viva, com cap altre potser n'hagi stada publicada, de 
les costumes privades. 

La citada filia d'aquesta mare desgraciada, nomenada Isabel, 
fou també cridada a declaració, dient que estave ab sa maestra, na 
Caterína, muller den Salvador, quan li vingué la Triáis dientli tque 
li daría pa e fruyta e tot $0 que master bagues et ques milloraria 
detla e quey anas a vesitarla; e ella testes dehiali grans merces: 
Madona, que nom fa fretura e noy vul anar. Be es ver que vn 
jorn la dita na Triáis la sen mena en casa del dit mossen A. e con 
fou en la entrada dix li que si noy bagues negun demunt que ella li 
donara datils et ella testes nou volch fer per qo com sa maestra li 
hauia dit que la dita na Triáis era una gran alcauota.» 



90 

Brunisenda, muller de mestre Lluciá Colomines declara «que ha 
hauda conexensa de la dita na Trialles per <jo com daue entanent en 
son marit que ella era de la illa de Mallorcha e del linatge deis 
Tarins, que es vn bon linatge, e per aquella raho la acolli alguns 
vespres en casa per dormir con mossen Alberti fos a Terragona; e 
apres hoy fort mala fama en lo carrer de la dita na Triáis com di- 
guesen que era alcauota etquehauia liurades quatre fadrínes po- 
ques al dit mossen.» 

Toda, muller den Francesch Mercer, scríptor ciutedá barceloni, 
declara que stant en lo carrer del Vidre lo dijous sant, se li presen- 
ta la Trialls demanant si en dit carrer hi havía alguna casa per 
Hogar per tresdíes no mes, «car solament la volia per algunes 
honrades dones de alguns ciutedans que deuien batre la nit del 
diuendres sant», y que llavors la Toda li offeri una cambra de sa 
propia casa, dient la Trialls: si us plaara datsme la clan de la 
porta de la carrera de manera que jo puxa entrar ab agüeites 
quey maneré tota hora qae valla. E ella testes li dix: no faré y Mu- 
dona, car jo vull veure simich matren homes ho dones. E la 
Triáis dix: Madona, tais persones son que nos descobririen a vos 
ni voten que vos les baiats.» Y en axó s'acosta la Mingueta y parla 
ab la Triáis. 

Joana, muller den Pere Ballester, texidor de veis barceloni, 
confermá lo dit per na Toda, y com la Triáis demanava casa en lo 
carrer del Vidre, «per algunes dones quis deuien batre la nit del 
diuendres sant e que les dites dones hi vendrien aquella nit es par- 
tirien de sos marits per scusa de cercar les esgleyes.» Lo lector 
ja pot devinar la profanado del divendres sant que se feya y com 
certes mullers enamorades d'algun home, profttaven aquella nit 
per separarse deis marits y pasarla ab llurs respectius amtchs. 

Vejam ara la relació dramática de la detenció de la atcavota 
delatada, feta per n'Andreu de Olivella, texidor de llí y cap de 
guayta: «Dix que dijous ques comptaue a XVIII de setembre del 
present any, a vespra, ell testes com a cap de guayta dessus dit de 
consell de mossen Domingo Scriua, jutge de la present causa, ana 
a casa de mossen Nalberti per pendre la dona na Triáis, la qual 
staue ab lo dit mossen Nalberti, e com la dita dona se fos amagada 
et ell testes volgues pendre scorcol del dit alberch, lo dit mossen 



1>1 

li dix que nou faees que no era de son for ni del Vaguer, car neguri 
no hauia a veura en ell sino lo Gouemador. E ell testes li respos, 
mossen lo Governador no es agí ni en tota la vagueria et son ofici 
aQ¡ nos exercex e lo Vaguer a present hic es maior et veu sobre 
aquells qui en Barchinona habiten; et jo, de manament del Vaguer 
et de consell de son jutge fas a<?o que com a Oliuella jo us faria 
honor et pleer; e com lo saig volgues entrar en la cuyna ab lum lo 
dit mossen A. respos: ara benept sia Deu que jo he vista hora que 
si jo agües tanta compañía com jo he ja hauda jo us hic arruxare 
tots. E per les dites paraules ell testes stech que no feu lo dit scor- 
coll. E apres vench mossen Berenguer Dolms et present aquell lo 
dit mossen A. torna resitar les dites coses, lo qual mossen Dolms li 
respos: no fassats que arrada fariets que los officials de a<;i poden 
entrar et scorcollar et axir en casa de quis vulla et aquesta ciutat 
no es semblant de Mallorcha.» 

En Joan Albanell, causidich, marit de la Antonia y pare de la 
Domenja, despunqellada per lo dit mossen Albertí, declara en ter- 
mes idéntichs a los que ja havem transcrít de la deposició de la 
seva muller, acusant a la Trialls. 

Lo primer d'octubre del repetit any 1410, en Guillem Bosch 
comparegué a deposar, manifestant que en Nicolau Tari, nebot de 
la Triaylles li havía dit un dia: *Sapiats, señor en Bosch y que la 
ierra que aquesta gent calcígue, dient ho de aquells de la casa de 
mossen Albertí, sen deurie entrar. Sapiats que aquesta vella 
merdosa y dient ho de la dita na Triáis tia sua, din/re quatre o V 
setmanes que ha que io som dintre casa del dit mossen, ha mé- 
nades a casa VII o VIII fadrínes, les quals lo dit mossen ha 
espuncellades et despuys auiaueles la vna ab migflori, laltra ab 
vn y laltra ab dos. Dix mes ell testes que ha hoyt dir a na Xhrispo- 
fola que la Trialls la hauia menada a la casa del dit mossen A. et 
que la hauia mesa en vna cambra on hauie vn capella et que ella 
veent lo dit capella decontinent tiras arrere et mes vn gran crit et 
anassen.» 

Lo 7 del matex octubre la María Simón y la Blanca Mateu, de 
manament del Veguer regonegueren la fadrína Isabel, filia de la 
Mtnguet, y tmigensant sagrament afermaren e relado feren que la 
dita Isabell era stada coneguda por hora carnalment.» Tot tegnit 



fou interrogada dita fadrína: «Dix que vn jora, abana de sent Johan 
de juny prop passat jo venia de casa de Madona padrina qui sta ab 
en Jensa preuera, on aprenia de fer gaudayes et anavemen a casa 
de ma mare e con fou a la deuatlada del cali qui hix ais banys nous» 
aqui ai canto en vn padris seya vna dona a qui dien na Triáis, la 
quai füaue et la dita me crida... e me mes en vna cambra, en la 
quai cambra ha vn lit, et tent tost que io fui dins tira les portes et 
mes hi lo forrellat... e aqui lo dit hom jach ab mi carnalment per 
forsa... e en ago la Triáis obri la porta et adobam la gandaye e 
anemen a casa de ma mare, pero nou gossa dir per tal que no la 
bates.» 

Lo 9 octubre (1410) lo procurador del delatat Mossen Alberti 
presenta lo següent scrit al Covernador general, representa! per 
lo licenciat en decrets Pere Llobet, assessor, in qnadam aula po- 
laca Regii maiori et antiqui dicte Ciuitate vocati de Sancta 
Eulalia: 

«A la acustumada justicia de vos molt noble mossen Guerau A. de 
Cervello, cavaller, Governador general de Cathalunpa bumilment expli- 
ca en Thoraas Corcol, en nom de procurador et deffensor de mossen 
Arnau Alberti, Caualler, dient: Que com vos, ans que ara darrerament 
entrasets en aquesta Ciutat de Barchínona, ell per ordinario del Vaguer 
agües promes de no axir deis murs de la dita Ciutat sots pena de V ml- 
lia florins sens licencia de la Cort pretanent aquell esser delat de alguas 
crims en la enquesta de manament seu rabuda contenguts. E apres voa- 
tra venguda, per part del dit Mossen Arnau fo a vostra noblesa s u pp Hcal 
que lo dit negoci volguessets a vostra audiencia, axi com a ordinari 
sen, reservar et evocar, axi com de fet ses saguit. E Jatsia lo dit moa* 
sen A cregues de vostra noblesa presta justicia a consaguir, faent dell 
pendre confessio, acabar lenquesta et dar ligitímes defensions, les quals 
no li poden esser denegades, se nes saguit lo comrari, ab humil Reve- 
rencia perlant, car de continent e sens altra procehiment lo dit mossen 
A. qui ja per la pro vi si o del dit Vaguer atesa sa condicio, e la calitat 
deis crims de que era delat, era en sagur de la Cort, fo de manament de 
vos, molt noble governador, personalment pres per vostra algutzir 
quax per vn jorn en la casa de aquell, ab certes guardes et apres per 
ordinacio et manament de vos hac a prometre de tanir preso en < 
ab sagrament et homanatge et ab pena de V milia florins, per loa 
dona suficients fermanoes, la quai capelo durant, axi com a Deas ha 



plagut, ha sobre vengat al dit mossen A. acddent de malattia tal, per k> 
qual segons dret, no ten solament tot proces devia sobre seure, mes 
encara aleviar et disminuhir la capcio e obligado en que estava. E du- 
raot lo dit accident de malaltia, lo dit mossen A. es estat visitat per lo 
dit Vaguer, Jutges e altres de son offici, posat que no fos de lur for 
sots color de pendre confessio, mes per terror e darli greuge com no 
fos son jutge ne en disposicio de procehir que per execucio de justicie, 
ab deguda honor perlant. E apres pochs jorns durant lo dit accident, 
confiant lo dit mossen A. que la dita capcio e obligacions per esguart 
del dit accident e atesa sa condido e calitat deis crims, 11 fos aleudada 
de fet, per manament de vos, molt noble governador, li es estada multi- 
plicada, posantli desús vna guardia a sa mesio e salari, la qual com en 
altra cas fos necessaria asau la suplia la malaltia de que • ra detengut 
eo lo lit don nos podia leuar, e apres ans que aia cobra a sanitat, en 
nom de vos ramuguda la primera guarda han posades ai dit mossen A. 
IIII guardes a son salari e mesio vltra les obligación, ja per ell presta- 
des e mes li demanen fermances de la Ciutat <*t Barehinona per altres 
V milia florins cominant que en altra manera sera mes en lo carcer del 
Castell nou no contrestant son accident. On com segons vía de dret 
carcer sia dat a custodia e no a pena e los dits actes agravatoris sapien 
a pena pecuniaria en quant donen dan al dit mossen A. et a son patri- 
rooni, pagant salaris e mesions a les dites guardes volentariament com 
jatsia com a pres en sagur, es sapien pena corporal en quant agreugen 
lo dit mossen A. en son cors e en sa pensa, faent los dits actes impor- 
tants terror et opresio vltra deguda saguretat, fragentant et augmentant 
de día en dia aquelles contra forma de dret, Reverentment parlant, 
maiorment com no puxa aperer legitimament lo dit mossen A. esser 
culpable fins sia presa la sua confessio acabada lenquesta e dadeS ses 
defensions; per tant lo dit defenador humilment supplica a la justicia de 
vos molt noble gouernador, que us placia revocar les guardes e altres 
provisions dempnoses en bens et en persona del dit mossen A. fetes e 
noresmenys vos placía fer pendre sa confassio e dar copia de la enques- 
ta per vos contra ell rasabuda, per so que puxa dar ses legitimes deffen- 
sions e obtenir justicia.» 

Fins al 22 d'octubre del dit any 1410 no fou presa la deposició 
del delatat Arnau Albertí, qui comenta dient que conexia la Cate- 
rina Triáis, «que en casa de ell deposant estava que ara en la preso 
sta,» que la prengué a son serve? un any entera cet hacia per pen- 
sar a vn gertna bastart que ell deposant havia qui era malalt.» Digué 



que conexía a donna Johana, alias la Valenciana, muller del 
armer Johan de Cordova, donchs <devant li stava mentre estech ab 
son marit et puys barallaranse et mudas ab la mare de la dita Joha- 
na qui stava en un obrador de la posada de ell deposant.» Interro- 
gat si la Vrsula, filia de la Johana, entra james en casa del deposant 
«e dix que hoc, algunes de vegades per raho de la privadesa que 
havia del vehinat ab volentat de la mare, la qual Vnjola aiudava ais 
negocis de la casa et posada de ell deposant et anava a apgua, et 
que algunes vegades dormi en casa de ell ab volentat de sa mare.t 
«Interrogat en qual cambra dormía ni ab qui la Vrsola; e dix que 
en la cambra de ell deposant et en lo seu lit ab ell deposant. Inte- 
rrogat si hac afer carnalment ab la Vrsola; e dix que no, e es la 
raho aquesta: conversant la dita Vrsola en casa de ell deposant ans 
que james hi dormís, estant ell deposant en la tenestra, vers hora 
del sen? del perdo, mossen Pere Sabater, preverá, qui stava ab ell 
deposant, dona avellanes torrades que tenia en la cugulla del cape- 
ro a dues converges cunyades, qui staven al costat de casa de ell 
deposant. E la dita Johana mare de la Vrsola, vahe ho de la sua 
fenestra e dix al dit preverá: Mossen Pere, per que no les dona- 
vets a na Vrsola que axi ben bastan! era de servir vos com 
aquexes si be ses poque, e com nou fos Joy som. E ell deposant 
merevellas de la oferta que fahia de sa filia. E apres alguns jorns 
ell deposann di* a la dita Johana: Vos farets fer mala fi an aques- 
ta vostra filia, la qual sis nodria fora de vos enten que seria 
bona, metctsla en qualque bona casa ñon se nodresque ejur vos 
en Deu que si Jo hi era en temps de maridar que li ajudaria. E 
la dita Johana respos: Aquesta es los meus fetges et james no men 
desexaria. E la donchs ell deposant vahent lavol intencio de la 
dita Johana dix: Pus aquexa intencio navets plaguerem que fos 
gran et emprareus que lem liurassets. E la dita Johana respos: 
No era jo molt maior con me passaren, pero passamen mon ma- 
rit, per que ¡o haure acord sobre a^o et fer vos ne r esposta. E 
apres alguns jorns la dita Johana vench en casa dell deposant per 
ferli resposta, e dix: Mossen, no som fembra qui us sabes fer 
moltes nones, bon hom ma parets, nous sabría demenar doents 
florins ne cent ni L. ni X. jo us leix ma filia, fetsna que us va- 
lláis, oonporlats la axi com vos parra, car crech que vos hi hau- 



rets esgaart si be us trabáis ab ella y e plagaerem que fas de 
maior edat. E apres dix a la Vrsola filia sua, la qual feu venir 
aquí: Vet ho Vrsala, ia wuy que tu fasques tai qo que massen qui 
aei es valra, que na ten paras sino millarar; tan solamente dix la 
dita Johana al deposant, ros prech que en cas que lapassassets que 
mo diguessets, per qo que li da alguns remeys a ella necessaris. 
E daqui avant, la dita Vrsola, per manament de la dita mare sua, 
continua de entrar e exir en casa de ell deposant et menjava et be- 
via de die palesament et de nits secreta per que les comptnyes dell 
deposant non haguessen sospita. E durmi per alguns vespres ab ell 
deposant, pero vahent que la dita Vrsola era de poque forma et de 
poque edat et no havia scalfament de homa ni cor de soferír posat 
que hagues minponia (t) et volentat desordanada, duptantse que si 
la destrengues per corrumpre et cridas non haguesen sentiment ses 
companpes et fora cosa scandalosa, hoc hi vahent que la mare qui 
jan prenie alguna audacia, entant que axi com sen devien dar ver- 
gonya, paría so tengués a honor et que una mala fembra, Xríspfo- 
la appellada, qui stava al vehinat, ne parlava desonestament en 
metia en fama al vehinat, per obviar a tal infamia james nos volch 
plauir (?) de la dita Vrsola, ans de fet, per lunyarles ab bona ma- 
nera, sessa de fer los alguns acorríments; les quals com vahessen 
no hauer socors de casa de ell deposant prengueren privadesa ab 
les companyes del Archabisbe de Sibilia, per raho de vn gentill 
hom de Valencia que lavia de la dita Vrsola havia alletat segons 
dehia, lo qual los fahia dar tot jorn racio de pa, de vi, de carn freda 
et de minucies de voletaría, per la qual racio portar hi anava co- 
munament lavia ab la dita Vrsola e avegades lo coch et lo compra- 
dor del dit Archabisbe na portaven a la dita Johana a sa casa; e de 
fet prengueren ten gran amistat ab la Vrsola e la mare que tots 
jorns eren ensemps de dies et de nits et segons fama la vn sa jahia 
ab la mare et laltra fahia son poder de hauer la dita Vrsola. E axi 
con aquests conversaven ab les dites desonestament sis fahien 
Mitres, entant que lo vehinat malahiao a ell deposant com sostenia 
que tais fembres estiguessen en casa de ell deposant. E lo ma- 
rit de la dita Johana quin havia gran despler et venia sovint a 
baratía ab los dits homens, entant que la Johana lexant lo marit se 
mes estar ab la mar? sua, en la botiga de la cas* de ell deposant; 



e vahent ell deposant la mala vida de les cutes Vrsola, mare et 
avia, dona comiat a la Vrsola que daqui avant nos entremetes de 
ell deposant et dix a la mare que li buidassen la botiga cora no 
volia que pus hi estiguesen et la dita Johana demanali X o XII fon* 
despa? et dona los hi. E passat lo terina, tremes ell deposant a dir 
diverses vegades, ades per na Triáis, ades per lo preveré que ctí 
tenia, a la dita Johana que li buidassen la casa; et de jora en jorn 
passaven e en aquest endemig febre et granolla pres la dita Vrsola 
tan fortament que tot lo vehinat la dava per morta. E com ladoncha 
ell deposant sen bagues anar a Terragona, dix a la Johana que li 
buidas la casa e aquesta quax plorant dix: Mossen, jo tinch na 
Vrsola a la mort¡ placieas que la lexets morir et pufs mudar 
me. E ell deposant mogut de pietat girali lesquena que no li dix 
res. E dix al seu procurador, si aquesta infanta mor, aqüestes 
fembres hic exiran emperatvos de la casa. E a cap de II (orna ell 
deposant sen ana a Terragona, on ell ha estat fins ara V {orna ans 
que lo Vaguer de Barchinona lo arrestas.! 

«Interrogat quants vespres jach la dita Vrsola ab ell deposant, 
e dix que no molts e a<;o per tal com la dita Vrsola no era disposta 
a conexerla carnalment et despuys que la mare lach abandonada 
an aquells de la casa del Archabisbe, la dita Vrsola no volia pujar 
a casa dell deposant si donchs ell deposant no la assegurava que 
no lo? faria. Interrogat si ell deposant james asseia de corrompre 
la Vrsola, e dix que be asseiava ell si ab son voler la pasques ha- 
ver, mas vahent que la dita Vrsola noy havia cor ni voler ni hi 
prestava paciencia no la volch estrenyer, ans ell deposant H dona 
comiat. Interrogat si vn vespre, qo es saber lo primer estant la 
Vrsola en casa e cambra dell deposant, no volentse despullar, si 
ell la feu despullar per forga a la Triáis, e dix que lo dit interrogs- 
tori implica en si cosa contra veritat, car ell james no vahe que la 
Vrsola ni la primera nit ni les altres fos despullada per negun, ans 
de bon grat axi com aquella qui havia gran privadesa ab ell de- 
posant, se despullara graciosament e sens ajuda et forga de 
nengu.» 

Negá que la Ursota donas crits de viafors! ni que ell li volgués 
tapar la boca ni fer violencia de cap mena, y que «dix a la mare 
que fes que la Vrsola dormís en la cambra dell deposant et aquesta 



4tx que li ptehta ab eond icio que no la toquns; e «0 deposant ábcti 
que li plahia si donchs no procedía de son bentptodt. E con la 
Vrsola fon en lo Kt di deposant li dix: Veges ta Vrsola, /ó no som 
ostater qmet tinga e posada daci avant, et /da montar aci per 
saber ta inteneto si tu has en cor de ¡/ararte a mi de bon grat 
enpois soferir a mi plau qmef romangmes e sino vista et torne- 
ten a casa de ta mare e daqai avant no nich metes lopem. E la 
dita Vrsola respos: E nom havets assegurada. El ell deposant dix: 
Si ke, si donchs no partía de ton voter, per qme veges qme ten diu 
to cor. E la dita Vrsola respos: Som f aria car no mi basta io cor. 
E la donchs eil dix: donques, vist ta et vesten qme no vmll qme da- 
qni avant dormes ab mi niv entres. E la dita Vrsola respos: acom- 
panfatsma qme por ha aria. Et ell deposant <Kx H: tu no mercfs 
que fot acompanr, qme not caí hamer pahor qme ta porta es prop. 
E la Vrsola vestís en camisa e ab vna gonefleta e havent pahor no 
gosa extr de la cambra et posas a jaore sobre lestora, cobrintoe ab 
vna altra vestadura sita. E ell dixli que sen anas, que no prengues 
aüi fredor; et ella dix que nou faría si no la acompanynva. E la- 
donchs ell per supplir a son voler vestís et acompáñenla fins a 
miga, escala e ell deposant tornasen en sa cambra e la Vrsola fou 
tomada dient que por havia hauda de vna muía qui era deslermada 
quts fregava al taronger, e que ella no sen iría si en deposant no 
la acompan^ava, que mes amava jaure sobre lestora. Y ell depo- 
sant dix: no valí pendre mat per tu; mas, pus axi es, jante aqui 
aipems det tit. E la dita Vrsola respos que no faría, que gran de- 
sonor li faría; et el! dix li que no li vofia fer desonor mas cortesía. 
E lavors la Vrsola gitas ais peus del lit de ell deposant e jach fhis 
al forn dar, en la qual hora ell la feu vestir e dixli que sen anas a 
casa de sa mare e que daqui avant nos entremetes dell e que N anas 
per comiat. E daqui avant la dita Vrsola no jach en casa del depo- 
sant, ans la pres la malattia e ell sen ana a Terragona.» 

Negé que hagues fetes promeses de present a la citada mmjo- 
na y manifesté no creare que la mare tfella se baraltas ab la Triáis 
per haverla aquesta liurada a son patró. «E dix no ha o?t tur que 
dites paraules sien estades entre les tutes Johana et na Trinis, ni 
entre elles haia hauda mal volen^a, maiorment com ha fa deposat, 



98 

la mare matexa Huras la dicta Vrsula a ell deposant et no la Triáis, 
qui no? entre vench com a miyancera ni com alcauota.» 

Declara també que era contra tota veritat lo dit per testimonis 
de carrech de que ell digués a la mare de la Úrsula que callas y 
no-l descobrís «car si no vos conexeriets quem sabría greu, jo us 
faria carregar de bastonades et si callats us daré vida honrada eus 
fare molt de be.» 

« Interroga t si ell después que es vengut de Terragona, ha jagut 
carnalment ab la Vrsula, dix es ver que lendema que fou vengut, 
stant en lo menjador rahonant ab vn scuder del Maestre de Cala- 
trava, la dita Vrsula puja dient: Mossen, be siats vengut. E ell 
deposant dix: bon fat haies Vrsola et alargali la ma et tornas 
rahonar ab lo dit scuder. E apres que ell fou dinat la mare munta 
tota sola en casa de ell, recitantli los grans mals que Vrsola turna 
passats e dientli que deis XX florins dor li havia costats la malaltia, 
que no sera pogut ajudar dell deposant de un diner; mas que havia 
hauts de bons amichs qui la havien acorreguda. E ell dix: Si noas 
he acorreguda nous ne merevellets, car no mi anava res, pus 
nom som emprat de vostra filia et si hauets hauts amichs guias 
hagen bastrets aquexa quantitat, crech que son sen emprat s de 
vostra filia et que per ella hauets hauts aqueys diners. Et ella dix 
que lo Vaguer havia interrogada a ella e a sa filia sobre lo fet de 
na Triáis, de ques prenia enquesta et que les havia tetes anar mare 
e filia a casa sua per veure si la Vrsula era passada. E apres mol- 
tes noves, la dita Johana prega a ell deposant que li donas alguna 
cosa a honor de Deu, com fos pobre; et ell per esguard de Deu 
donali mig f lori. E lendema vech la dita Vrsola e dixli: Abssen, jo 
no gqs menjar totes viandes, datsma vn diner de quem compra 
que sopar. E ell deposant respos: E com demanes tan poch> jal 
daría a vn pobre a la porta. Et ella dix: Donchs y datsmen dos. 
.E ell trachsa VI diners de la bossa et dona los li et dixli: Dim vna 
veritat, en ta fe ests passada, car pus ta mare ha hauts tants 
diners per pensaría, pensma que ta abandonada an aquel is que 
li han basírei, car en alira manera no libastr agüeren. E la dita 
Vrsola respos: Veramente Mossen, io no som passada. E ell dix: 
DonchSy vols dormir agi. E ella dix: No. E ell deposant respos: 
En bona fe tu dtvries es ser passada et as na ver gonya, pero noy 



9Q 

do res, car si no ets passada be esta et si ets passada menys 
afany naure. E la Vrsola dix: Eqno si /os passada hoguera por 
de jetare ab vos, a bona fe ans vos abrassara et jo matexa loy 
matera. E lendema vench en casa de ell deposant la mare. de la dita 
Vrsola et recitali les paraules del jorn precedent et vahent ell que 
la Vrsola et la mare, sens requesta su a, lo venien axi visitar et que 
la enquesta se comensava, dubtas que noy vengues per engañar e 
descebre ell deposant. E lo digmenga apres diñar, vench la dita 
Johana ab sa filia e dixli: Mossen, sius agradáis de ma filia quen 
fassats $o queus pacía, car axi com vos digui al comensament, 
nous volria hauer demenats CC. C. L. ni X. florins y vos hihau- 
reu vostre sguard, dientho davant sa filia. E la donchs, ell depo- 
sant dix-.a la Vrsola: Román a dormir agi anit pasque ta mare ho 
vol. E ella respos: Plauma, ab condicio que nom toquéis. E axi li 
fou promes, havent intencio de informarse ab ella del procehiment 
que la cort hauia fet envers ella e sa mare. E lo vespre seguent la 
dita Vrsola vench secretament e con fou en la cambra despullas et 
ab lo cap ras, sens que no si liga res, mes sa al lit; e apres ell 
deposant colgas en lo dit lit et dix a la Vrsola: Quin proces ha fet 
contra tu lo Vaguer. E la dita Vrsola respos: Ha mesa a mi et a 
ma mare en vna casa et ami guardada et ha dit que no era pas- 
sada y mas que era mig passada, e ha reptada ma mare, dient 
que jo qui era erlota noy meria mal f mas ella quim liurava ais 
homens et quen faria acastigar. E apres ell deposant nos cura de 
la dita Vrsola, ans aquella se leva per lo mati e sen ana a casa de 
sa mare, sens que ell en nenguna manera no la toqua ni la estre- 
nas de res. E daqui avant ell no ses curat delta, ans ha hoit dir que 
aquella ses clamada dell deposant.» 

Aquestdialech naturalista entre un vell cavaller,cínich y depra- 
vat y una infanta desmoralitzada per una mare criminal, es un altra 
curiossisim cilindre del fonograf, reproduintnos ab feeltat compler- 
ta una conversa d'aquella gent tant justament apostrofada per Sant 
Vicens Ferrer. Ab documents semblants se demostra que no es 
eesagerada la pintura de les costumes pri vades que los prehicadors, 
moralistes y altres scriptors feren en los temps mitjevals. 

Mossen Arnau Albertí fou apres interrogat sobre la seves rela- 
cions ab la Anthonia Bagurá y digué que la primera vegada que 



100 

ella fou a casa dell, era to matg proppassat, «qae en temps eren de 
ci reres», per visitar na Trialls, malalta, y que apres que «hac presa 
conaxen<ja en casa dell deposant, veniahi sovint ab ses filies per 
fer servey et menjaven et bevien sovin en casa dell»; cía maior de 
edat de XVI anps ha nom Domenguina et la menor la qual es de 
edat a parer dell deposant de edat de VIIII en X anps ha nom Agnes 
a viares dell deposant.» «Interrogat si ell viu que la dita na Triáis 
metes a rossagons et per fonja la dita Domenguina dins la cambra 
de ell deposant et li donas a sopar, et nega les coses contengudes 
en lo dit interrogatorí. Interrogat si per tal com ella nos volgues 
despullar ni colgar en lo lit dell deposant la Triáis donas II" gaita-. 
des a la dita Domenguina et que per for<ja la despullas et con lagues 
mesa en lo lit digues: Mossen, despúllateos retenint per forfa la 
Domenguina et colgats vos, car aquesta tacanya no estara segu- 
ra fins que lisia ts de sobre. E dix que ell no ha hoyt les coses 
contengudes en lo dit interrogatorí ni contenen veritat. Mas dix a<jo 
saber que per la gran privadesa que les dites mare et filies havien 
presa ab ell deposant, ell dix a la dit Bagura: Si vos hie voléis ja- 
quir dormir na Domenguina, jous ho grahire et haure vers ella 
et vos aquell sguard quem parra. E apres molts rahonaments la 
dita Begura dix: Mossen, na Domenguina havia a servir la dona 
ab qui sta al plan den luny e jo et la Domenguina havem la a 
pensar; la sua vida no es iQnga, fins sia morta no la puriem 
faquir. E apres alguns jorns la dona de la dita Domenguina pasea 
daquesta vida. E vn jorn la Domenguina et la germana vengueren 
en lo studi de ell deposant e apres poch la mare llur vench e troba 
que ses filies menjaven cireres. Et ell deposant dix a la Begura: 
Pus sou /ora de carreen, que la dona de na Domenguina es mar- 
ta, ara leen podéis lexar dormir ais vespres. E la dita Begura 
respos: Eques millorara de vos. Et ell dix: Segons ques compor- 
tara ab mi ni volra viura honestqment siy haure sguard. E apres 
algún rahonament, la Begura dix: Sen plau, pero per go quey 
vinga pus liberal prechvos que li comprets vna coleta que obs la m 
E ell deposant dix ardidament: Anats ley comprar que jo la paga. 
re y car merquat naurets ara que tantes infantes hic moren. E de 
fet la Begura et la Domenguina ab na Trialls, que ell deposant hi 
vi' anar per go que no engañasen ell deposant del preu, anaren 



101 

comprar a la Domenguina vna cota blaua clara ab sergua engre- 
peus et en les manegues et sobre la sergua havia una via de blanch 
et vermell et con tornaren entraren en la cambra et assejaren li la 
cota et vench li be et ella quin mostrava gran goig. E ell trachse 
de la bossa lili, florins que costa va la cota et la Triáis et na Begu- 
ra anaren pagar la e puys tornaren e soparen a la casa dell depo- 
sant et al vespre la dita Bagura ab la filia menor sen ana, lexant la 
Domenguina a ell deposant, amonestantla que fes a sa volentat de 
ell deposant. E con vench lo vespre, ell deposant et la Domenguina 
entraren sen en la cambra et ell colgas en camisa, axi com havia 
acustumat de jaure et ella de bon grat despullas et posas a jaure al 
costat de ell deposant; e en la nit ell volent auer la dita Domengui- 
na ab son pler, requerí la axi cortesament com poch, a fi que ella 
qui no era vesada doma no cridas ni Tos sentit per les companyes 
de ell deposant. E conech en ella que no la pogra hauer sens que 
no Tos sentit, per la qual cosa ell acorda que no la destrengues fins 
bagues entre ell deposant et la dita Domenguina, maior privadesa.E 
lendema mati, la mare de la Domenguina vench en la cambra de ell 
deposant ans que fossen levats del lit, e dix apres que li hac dit bon 
jorn: E an\ Mossen y sou estat bon hom et haaets na passada na 
Domenguina. Et ell deposant dix: No> car non ha volgut soferir 
planament. E la dita mare mostran haver greuge com no ley havia 
passada, entant quen repta ell deposant, es baratía ab sa filia dientli 
que molt de be es tollia et que ella et les altres neren passades que 
non havien haut perill e que no li calia hauer pahor, hoc mostrantli 
de fet com devia jaure ab homa et que nou rebuyas, que en altra 
manera ella conexeria que lin faria gran desplaer. E apres la nit 
seguent la Domenguina torna dormir ab ell deposant et comporta- 
ren axi matex com la primera nit. E lendema la mare vench e con 
sabe que ell no hac passada la dita filia sua, mostras molt pus 
agreujada que la primera nit et pres sa a barallar ab la filia, entant 
que ell deposant concebe sospita vahent la gran cuyta de la mare, 
que no li faes qualque escarn o de difamarlo con fos fet o de dir ho 
a la cort con fos fet per quen nagues diners. E de fet ell deposant 
ref redas de acostarse a la Domenguina.» 

tlnterrogat si conex vna dona vulgarment appellada Mingueta 
qui sta davant la pica den Colom on tenia hostal et es dona de poca 



10í> 

statura, redona et parla regidlos. E dix que ver es que la coneix, e 
que I jorn, la dita dona munta en la cambra dell deposant, jaent ell 
en son lit et entra ab vna fadrína que deya que era sa filia et dix a 
ell: Mosseriy jo se que vos fets volenters almoynes a poncelles a 
maridar; jo he encartada aquesta mia filia ab vn hom de Valen- 
cia et he lipromes setanta fiorins et volsen anar en Sardenya et 
jaquir ma filia si nols li do; prech vos en sguard de Deu mi fas- 
sats qualque almoyna. Et ell deposant respos: Si jos en ma térra 
jo us f era almoyna de que us profi taréis et a mi no /ora feruch; 
mas, som aci jora de casa mia on despench et noguany, no as 
puixfer almoyna de quen haiats gran aiuda. E la dita dona pres 
comiat dell et anasen ab la dita filia sua et después nuil temps la ha 
vista la dita filia sua.» Negá que digués a dita Mingueta que li lexás 
la filia, que aprés ell curaria de maridarla y que al veure la obsti- 
nado de aquella dona tampoch digué que «de dones altantes ne 
com de cab.ells al cap e no vull sino fadrínes.» «E dix les coses con 
tengudes en lo dit interrogaron nocontenir veritat.» 

«Interrogat si ell hac colloqui ab la dita dona, estant a cauall e 
donant ayga a la muía a la pica den Colom, pregantla que ella en- 
semps ab la sua filia anasen a la casa dell deposant; e dix estar en 
veritat que ell hau^r dada ayga a les mules e girant aquellas per 
entrarsen en Ciutat, vene la dita dona denant vna porta de vn ostal 
que hi ha, e salúdala, mas no li dix que venguesen a casa. Interro- 
gat si sab que na Trialls pregas e induhis la dita Mingueta que Hu- 
id filia sua a ell deposant, prometentli que li faria donar cent lliures 
de la almoyna den Coha, de la qual ell deposant es administrador; e 
dix que no sab les coses contengudes en lo dit interrogatori, con 
ell nuil temps hac ale ne voler de haver la dita fadrína.» 

«Interrogat si ell deposant conex la dona Na Bregada, e dix que 
hoc, car denant ell sta e ven pa e altres coses de tenda. E dix que 
havia vna filia apellada Eulalia, qui mori en lo mes de juny prop 
passat de glanola, a viares del deposant de edat de XVII en XVIII 
anys. Interrogat si ell conech o ascia de conexer carnalment la dita 
Eulalia, e dix que no.» 

«Interrogat si ell deposant ha en alguna privadesa na Xrispofola, 
e dix que li plaguera que na la bagues en privadesa, tal es clamas 
que la conex mes ha de vn anj> e stave ladonchs en casa de Na 



108 

Gordeya e apres la vista star al carrer del deposant, en lo qual 
tenía sutze vida e de avol diffamacio es liurava a tot hom palesa- 
ment. Interrogat qui mes a ell en privadesa de la dita dona, e dix 
que llavors na Trialls, qui es de Manorca, era en casa del deposant 
per pensar vn frare bastart del deposant qui era malalt e axi 
homens com dones qui fossen stades de Manorca venien sovint a 
parlar ab la Trialls e entre les altres vn jorn la dita X rispo f ola, qui 
era stada cativa de les sors menors de Menorca, filia de vna tartra 
cativa de les menoretes de Manorca e diuse que es filia de vn pa- 
rent de la Trialls e labadesa havia la maridada e ha lexat lo marit e 
es sen venguda e sta aci ab vn mercader. E apres viu ell deposant 
que la dita Xrispofola venia a la posada de na Guardeya hon ell 
posava, ades ab vna fadrína e dos infants de casa del senyor hon 
sta ve, ades ab los dos infants tots sois e perla va ab na Trialls e 
Udonchs ell deposant ne hac conexensa. Dix que vn jorn, axie ell 
deposant de la sua cambra, vehe la Xrispofola ab los dits infants en 
la scala que venía veure la Trialls e ell dixli: venits aa\ dientho de 
la seua cambra, e aquesta sagui a ell, romanen los dits infants en la 
scala, e con foren en la cambra ell deposant parla a sa guisa ab 
ella, conexent ella carnalment, de que tots temps ses penadit e per 
la sua avolesa e fadesa e bagada e gran impurtunitat feu li mana- 
ment que no antras en casa del deposant, de que ella ses mostrada 
totstemps agreuiada.» 

«Interrogat si ell deposant conex la dona na Claro, qui sta de- 
nant lostal de na Gordeya. E dix que hoc, e no sab que tinga fadrí- 
na, be conex una fadrina appellade Agnes, filia de vn sartre, la qual 
sta al costat la casa de dita Claro, e la te molt per onesta, ne hauria 
ab ella privadesa. Interrogat si ell ha fet tractar a la dita Trialls que 
la dita fadrina se Huras a ell deposant per conexer la carnalment; e 
dix que no, com en la fe del deposant ell havia pler de la honestat 
que ella mostrava.» 

Fou portada a declarar la avia de la Vrsuleta, qui lo meteix que 
na Johana, mare d'aquesta, totes staven en la presó. Digué no saber 
res de si la seva filia havia lliurat la seva neta a Mossen Alberti. 
t Interrogada si ella testes havia alguna privadesa ab algudelarque- 
bisbe de Sibilia, patriarcha, lo qual con nostre senyor lo Papa era en 
Barchinona posave prop lo portall de la Seu. E dix que hoc, car ella 



104 

ses nodrida ab lo pare de Luis de Xea, lo qual es nabot del dit 
arquebisba e ella testes ha dat a memar al dit Luis e tota hora tant 
com lo patriarcha estech aci, ella prenia se gaitano axi com vn 
altre, ^o es pq e vi e cara, e ella testes matexa hi anava a péndrela 
en vn ostall de la plassa noua hon stave lo boteller e hon menjave 
lo dit Luis. Interrogada si sab que sa filia Huras la dita Vrsola an 
algu del dit Arquebisba; e dix que no, ne james fou liurada a 
nengu.» 

Lo 31 d'octubre del meteix any (1410), fou presa nova declara- 
do a la alcavota na Trialls, la qui negá tota relació ab la Mingúela, 
axi com que fes entrar secretament de-nit la Vrsuleta en la casa de 
Mossen Alberti. Lo 3 novembre, en presenta del Jutge f del Uocti- 
nent del Veguer, fou fet en lo Castell nou, l'acarament de Mossen 
Alberti ab na Trialls, essentloshi llegides les llurs declaracions 
per la ratificado deguda. 

Lo dia 4 del propri mes, lo regent de la Veguería y lo Jutge, 
ferense mostrar per la infanta filia de na Mingueta la casa de 
Mossen Alberti, per provar si era ver que li haguessen portada, 
t Honorabilis Regens mandavit dicte I sabe! i: Mostreas la caso de 
mossen Alberti, lia hon estova e lia hon te espancella segons 
dius. E la dita Isabel dix: En bona hora, Monssenyer. E se mes 
primera un tros luny; e pres per lo Cali et dejus la volta del 
carrer que ix deis banys nous et vench fins al canto et a la porta 
de la casa del dit mossen e con fou aqui la dita Isabell dix ais dits 
honorables Vaguer et Jutge: Aqnesta es la casa hon na Trialles 
me fea entrar em fea paiar damunt et ahon aquell hom me des- 
punfella per forfa. E lo dit honorable Regent dix a la Isabel!: 
Puge primera damunt et monstrens la cambra hon dias quet 
espuncellá. E la dita Isabell de fet se mes primera et entra dins 
c con fou al peu de la scala giras e dix: Monssenyer \ aquella es 
la cambra hon aquell hom per forfa me despunpella. • 

Lo día següent declara na Francisca, muller den Bartomeu Gilí 
y digué que á la Triáis cha vista acaptar ais pobres presos e ha oyt 
dir que la dita dona avegades hauria de acaptes ades X sous ades 
XX et ques aturave deis diners et del pa que les gents li donaven. 
Interrogada si sab que na Trialles hage alcavotejades algunes fa- 
drínes o dones maridades per Mossen Alberti; e dix que la Trialls 



!06 

vn joro que ella testes la repta va per haver liurada la Vrsoleta al 
dit mossen, la dita Trialls dix: Quey /are puis que jo stich ab mos- 
sen Alberti et menge son pa et son vi, cove que faga qo que eii 
voL Dient mes a ella testes, que daltres fadrínes et fembres li havia 
amanades et en special li anomena vna fadrína qui stava al carrer 
de la mar, et vna na Constanza qui es vna joveneta qui ha de XVII 
en XX anps et na Xhrispola la qual dehia que era sa neboda, la 
qual Xhrispofola semblantment segons dehia havia amanada a vn 
ardiaca Darago. E ella testes repta fort la dita Trialls. E dix mes 
que na Trialls volia que ella testes puis son marít no era en casa, 
sen anas dormir a casa mossen Alberti, e que feu son poder que 
ella testes se Huras carnalment a vn capella appellat mossen P. qui 
stave ab lo dit mossen Alberti. E semblantment volia que ella tes- 
tés se Huras carnalment a vn frare del Spital qui ha nom frare 
Jaumc, lo qual es germa del dit Ardiacha Darago, et ella testes 
james ho volch fer. E dix encara que la dita Xríspofola dix a ella 
testes que la dita na Trialls et vn jove del dit Ardiacha la feyan 
entrar per vna porta xicha qui ix al trench del carrer del Cali et 
avallara per vna sea la; e ago com anava dormir ab lo dit Ar- 
diacha.» 

Lo dia 5 fou interrogada na Trialls si conexía la dona den Bar- 
tomeu Gili y ho negá, «dient mes la dita Trialls que ver era que 
ella deposant obria de vespres la porta forana a na Vrsoleta axi 
com mossen Nalberti loy manava e que la Vrsoleta entrava ades 
ab sa mare, ades ab sa avia et muntave al studi et creu ella depo- 
sant que la Vrsoleta romangues ab lo dit mossen, pero ago ella 
deposant no volia dir en lacarament per vergonya que havia del 
dit mossen.» 

Ateses les contradiccions de la Trialls lo Jutge feu baxarla al 
cor ral y tet mandavit ipsam expuliari per sagiones ibidem presen- 
tes.» «Eapresque lagueren despullada e fou ayonollada et la li 
ligaven los bracos, la Trialls dix: Mossenyer, nomfassau mal que 
io diré la veritat; Mossenyer, ver es que Jo viu jaure en lo lit ab 
mossen Nalberti na Vrsoleta et na Domenguina. E apres fou 
interrogada per lo noble Governador dix que 07 cridar a les dites 
de mentre que estaven en lo lit ab mossen Alberti; mes ver es que 
jo les colgava en lo lit, pero la mare de na Vrsoleta hi era et si 



106 

avia matexa ley colgava.» Confesa la major part de coses declara- 
des per les minpones y demés testimonis de carrech, confermant 
que tancave les dites infantes y altres en la cambra de mossen Al- 
bertí y que al sortirne totes ploraven. Confermá també que per en- 
gany obtingué que la mare de na Ursoleta li lexás anar, dient «que 
jagues ab mi que jo havia mal al brag e non havia; e ago li dix per 
tal que si la havia mester en la nit quem ajudas; e la mare de fet 
lem presta, pero la avia ni la mare de la dita Vrsola no sabia que 
jo la degues liurar al dit mossen Alberti, que si lous bagues dit 
pode no lem prestaren ni lem fiaren; be es ver que la mare saben 
que jo lavia liurada me baralla fort e pups la mare parla ab mos6en 
Alberti e avenguerense no sab com, e de lavors avant la dita fadrína 
venia dormir tots vespres ab lo dit mossen Alberti. Dix encare que 
ver es que dit mossen me dix que jo que faes que la filia de na 
Bragada vengues dormir ab ell e que la manlevas per scusa de 
dormir ab mi e jo Ho digui a Madona Bragada per scusa. E dix que 
en Floca stava per scuder ab mossen Nalberti, lo qual tenia na 
Begura per amiga, mare de la Domenguina, e que mossen Alberti 
li dix que anas a na Begura e que li amenas sa filia car en Floca 
havia tractat que dormís ab ell et jo ani a la dita Begura e digui li 
quem prestas sa filia ab scusa que jo havia mal al bra<; et ella liu- 
ram la dita Domenguina, pero ella no sabia que jo degues liurarla 
al dit mossen, ans se pensava sa mare que dormís ab mi.» «Jo es- 
tava al hostal de na Cordela ab mossen Alberti et jo conexia que 
dit mossen havia afer ab ella, mas jo james no ginyi ni tracti que 
ella se Huras ab lardiacha de Bellxith ni ab altre capella, be empe- 
ro li vehia entrar per la porta del carrero.» La Trialls fou treta del 
torment y li llegiren les deposicions, dient que hi perseverava. 

Lo 8 novembre, lo procurador del acusat presenta lo segflent 
scrit al Governador general: 

«A la vostra gran noblesa exposa reverentment Noliver Pujol, pro- 
curador de mossen Arnau Alberti, cavaller, domestich et familiar de la 
Senyora Reyna, muller quondam del Senyor Re? en Marti de memoria 
gloriosa, que com lo dit mossen Arnau sia hom segons lo seu stament e 
condicio de bona fama et conversans en lo regne de MaUorques hon ha 
conuersat et mes avant en les partides de Catalunya, denant los Senyors 
Reys en Johan et en Marti sia stat hom de bona e notable fama e deguna 



icrt 

sinestra infamia (sic) entro asi no 1¡ sia estada imposada ne prouada e 
ara novellament ba ohida sua sia ptrvengut e no sab per que, que a ins- 
tancia del procurador fiscal de vos molt noble Governador ho de algu- 
nes persones zeians la infamia e dan de sa fama e destrucció del stament 
del dit mossen Alberti sia comensada enquesta contra ell e proceit a 
diverses actes et ell sia stat en diverses maneres vexat axi per aresta- 
ments com per guardies en sa casa costoses, per informado e sucgestio 
de fembres de mala fama e de sinestra vida e avol condicio. E com aso 
ha ge masa durat e la dita enquesta no sia estada publicada en gran 
greuje del dit mossen Alberti e contra manera insólita et encara contra 
estills de la vostra cort, tenent lo dit mossen Alberti en la preso sens 
servidors ni permatent parlar ab ell algún advocat procurador amich de 
qui pusques haver consolacio, consell ni ajuda, car executant lo dit 
mossen Alberti abans de defenses et tolentli aqueles... la sua ignocencia 
no puxa aparer, per que lo dit procurador suplica e raquer que de la 
. dita enquesta ynasosament li sia dada copia e treslat, per co que ell 
puxa delliberar de ses deffensions et accepcions et en altra manera a 
ell pertanyents e provehir a les coses les quals alguns li inposen mes 
per via de rescat que per via de consaguir justicia. E en acó la Vostra 
noblesa fera justicia a la qual per esguart del vostre offici sots tengut 
et obligat.» 

Aprés encare feren declaracions de cárrech, confermant l?s 
principáis acusacions contra la Trialls y son patró, un massip o 
scuder daquest, dit Arnau Lar, la Geralda, muller den Pere de 
Torrens, y les infantes, Margarida, qui vivía ab en Johan Torres, 
porter dei Rey, d'edat de dotze anys j> Bartomeua, filia den Pere 
Adam, d'edat de deu anys. La darrera declara esser ver: «que vn 
digmenge ella testes entra en la casa de Mossen Alberti ab Eulalia, 
filia de na Braguada e ab Vrsuleta, filia de la Valenciana, e ab Eu- 
frasina e Angelina fiylles den Soler brodador, e ab Margarida, la 
qual sta ab en Johan de Torres; e con foren dalt, aquell dessus dit 
mossen Alberti feu entrar a ella testes e a totes ses companyes 
dessus per ella nomenades, en la cambra sua, e con foren dins, 
correch per besar la dita Eularia e de fet la besa, e apres ella tes- 
tes e en apres totes les altres e mes les mans a ella testes en les 
mamelles dient li: no has mameiies; e axi ell stech palpucant vna 
stona a ella testes e apres ella testes sen ana a casa de sa maree 



108 

jaqui en la dita cambra les dites ses companpones ab lo dit Mossen 
Alberti.» 

La Ursuleta conferiría aquesta declaració dient: «Un digtnenge 
na Trialls crida a ella testes e a totes les altres damunt nomenades 
c con foren desús en lo dit alberch, lo dit mossen Alberti les feu 
donar a menjar e a beure, e na Trialles el capella e vn scuder les 
servien, e con agüeren menjat lo dit mossen les feu entrar totes en 
lo seu studi e comenta de besar Eulalia e apres Barthomeua e a 
ella deposant e totes les altres; e aquella fou la primera veu que lo 
dit mossen besa a ella testes e encara no la havie corrompuda.» 

Lo 15 de novembre disposá lo Governador, d'acort ab l'asses- 
sor, la publicació y comunicado de la enquesta. Y en los scrits 
successius presentats per lo procurador del dit acusat de strttps 
repctits, encara conservaba ab ridicol respecte y convencionalisme 
los honorifichs titols de domini Alberti milite \ consiliarit et pro- 
motor i ac familiaris domini Regís Martini quondam ac consilia- 
ri et familiar is domine Marguerite Regia* Aragonam consortis 
et relíete dicti domini Regis. Lo dit procurador s'oposá a que lo 
tribunal del Governador continuas d'entendre en aquesta causa 
criminal, perqué per dret comú y práctica antiga de la Casa repal 
d'Aragó, era lo meteix rey o en son nom lo canceller o lo vlce- 
canceller, qui entenia y sentenciava les causes tan civils com cri- 
mináis afectant a familiars o servidors del sobirá y encare ab mes 
raho si, com Mossen Alberti, teñí en privilegi militar. Afegia, que 
era costum que los familiars de les reynes viudes fossen conside- 
ráis encare com familiars en temps del rey def unt y per consegüent 
llurs afers judicials competien al nou sobirá o al canceller. Mossen 
Alberti continuava essent familiar de la reyna Donpa Margarida de 
Prades y debía regonexerseli aquelia jurisdicció o preheminenda, 
segons son procurador. 

Axi, reclamant lo fur militar y lo fur del Palau reyal, crepa 
mossen Alberti defugir la acció de la justicia o passar a un tribunal 
mes inclinat a embrollar lo curs del procés y retardar indefinida- 
ment la sentencia definitiva. 

Les circunstancies extraordinaries del poder reyal en aquefts 
moments, per la mort de Don Martí y vacant la corona, no foren 
favorables a les pretensions del acusat. Lo Governador general 



109 

continua conexenf d ? aqu§lla causa; mas ab tot, mossen Albertí 
trobá advocats de habilitat per allargarla y per ferli aminorar la 
pena per sos repugnants crims. En cambi, la seva alcavota, com 
era persona sens influencies ni distingida posició social, fou con- 
dempnada a mort y finí los seus dies en la forca patibularia. 




^zJíj ?^^vZ^ 



VII 

ENFILALL REY AL 

Deveqades aquell nostre sobirá qui may no volgué viure en 
aquesta térra, mas al qui havem generosament anomenat lo 
Magnánim, perdía la pacienta examorosa y, enujat per la munior 
de plarws de tota mena que veníen deis seus vassalls de Spanya a 
pertorbarli la vida ahegre de Napols y les negociacions de política 
italiana y oriental, decidía fer una enfilada de delacions y clamors 
rebudes, no curant de comprobar scrupulosament la veracitat y 
trametentla tot seguit a sa muller, regent deis seus stats, per que 
procehís a informado y punició enérgica. 

D'un de tais enfilalls ne fem objecte del present capitol. Es molt 
interessant per la gerarquía deis acusats y per la naturalesa deis 
delictes, convidant a sbrinar en lo possible les circunstancies y 
detalls de fets qui escampen llóbrega llum sobre losstaments direc- 
tors en aquells moments crítichs per tota la Cristianitat, quan los 
stols de Amurats y Mahomet II derrocaven Pimperi grech. 

Alfons IV tria grans personatges per fer aquella vegada un 
enfilall excepcional. Hi posa en Bernat de Pau, bisbe de Girona, 
dclatat d'haver fet matar al seu cosí Guillem de Pau, abat de Ba- 
rbóles y algú altrc y de reteñir indegudament les rendes d'aquell 
monestir; en Pere Ramón Sacosta, Castellá d'Emposta, primer 
dignatari del orde de Sant Joan de Jerusalem en los regnes d'Aragó 
y Valencia, per haversc apropriat sens cap dret la despulla del seu 



111 

predecessor Joan de Vilagut y usurpat altres bens del patrimoni 
general de dita religió; en Manel d'Arinyo, senyor de Maella, fla- 
gell deis seus pobres vassalls y de la seva propria familia, una sorl 
de diable legendari de tota la encontrada; na Beatríu Cornel, prio- 
ra del convent de Hospitalaries de Sant Joan de Jenisalem a Sixé- 
na, y algunes de les monjes, vivint poch honestament y malbaratant 
les rendes y cabals de la casa; n' Alvar de Luna, comanador deis 
dits Hospitalera a Caragoga, portant també vida desordenada y no 
curant de la administrado de la comanda; Don Huch de Peralta 
y un notari aragonés, administradora de les rendes y possessions 
de la comanda del Hospital de Monteó, apropriantse bones quanti- 
tats y fent altres roberíes y danys; y com a malifetes interessant la 
publica tranquilitat del Regne y d'efecte general, les abusions, vio- 
lencies y cobdicia desapiadada deis delegats del Bisbe de Lleyda, 
comissaris per inquirir y punir los usurers, segons disposició del 
concili de Basilea. Comengam per transcriure l'enfilall. Aprés 
farem les anotacions, consideracions y scorcolls que'ns permeterá 
lo petit spay del capítol, per orientar al lector curios cap ais punts 
hon podrá sino trobar la veritat neta y ab proves justificativas 
complertes, un stat assats ferm de convicció respecte de Jes prin- 
cipáis malifetes enunciades. 

Parlal Rey Don Alfons: 

tlnstruccions donades per lo Serenissimo Senyor Rey Darago 
e de les dos Sicilies &. al religios frare Lois Costana abbat de Al- 
colea, capella, eonselier e embaxador seu e receptor del común 
Tresorer de Rhodes en la castellania de Amposta, de les coses que 
per part del dit Senyor deu dir e explicar a nostre Sant Pare.» 

«Primerament apres de les degudes e acostumades recomenda- 
cions dirá al dit nostre Sant Pare que lo dit Senyor (lo Rey D. Al- 
fons) ha haudes clamors diuerses vegades de molts vassalls seus 
que lo bisbe de Gerona indebitament et injusta ha fet morir vn hom 
per que li presenta certes bulles de sa santedat al temps que lo dit 
bisbe tenia pres lo abbat de Banyolas quondam, en favor del qual 
venien les dites bulles, e com apres feu morir ab metzines lo dit 
abat per que no fes clams a sa santedat de la mort del dit home e 
de altres molts greus crims e de un altre home que lo dit bisbe feu 
matar ab una cantera per que sera acostat a la torre on lo dit abbat 



11« 

staua pnes. E mes encara que ha fetes moltes alienado» e trons- 
portatíons deis bens e drets de son bisbat e del mal tractament que 
continuament fa a sos subdits e suffraganis. E per 90 supplicaven 
lo dit Senpor (D. Alfons) hi volgues fer administrar justicia. Lo 
qual considerat que lo dit bisbe era ecclesiastich e la cognicio e 
punido de aquell principalment se esguarda a sa santedat, lí ha 
deliberat trametre lo dit frare Lops per supplicar aquella que per 
evitar semblants e maiors inconuenients que forsa se porien seguir 
si en a<;o no era prouehit prestament que li piada eometre e manar 
al bisbe de Barchinona per ses bulles et letres en forma acostuma- 
da que se informe be e diligentment de aqüestes coses. E si en 
veritat trobara que lo dit bisbe haia delinquit segons se diu o mes 
o menps proceeixca contra aquell per justicia a fi que si ha faltit 
no romanga impunit lo dit bisbe. E lo dit Sensor (D. Alfons) en tal 
cas se offer que per sos officials fara donar fauor, consell e aiuda 
al dit Comissari circa la execucio de les dites coses.» 

«ítem dirá al dit nostre sant Pare com lo dit Sensor es informat 
per moltes et diuerses persones dignes de fe, que los Comissaris 
nos serien hauts massa be en la comissio de les usures que los fou 
donada en temps passat en los Regnes et Terres del dit Senyor per 
que ells e sos ministres o aquells qui ells hi feren entrevenir han 
agrauat indebitament los pobles del dit Sensor no seruant lo orde 
quis deuia servar en la dita comissio, go es a saber scandalizant 
molts qui no eren vsurers, vexant aquells de inquisido per que 
eren richs homens e fer los proces per robar aquells e contra los 
vertaders vsurers inquiriren, pero quant los podien composar se- 
cretament lo proces contra aquells nos finia, specialment si eren 
persones riques homens o dones; e tantes son stades aqüestes exac- 
cíons injustes e altres illicites coses et actes fets e comesos per 
aquells que tots ne son restats richs segons se diu, e la Cort es 
stada grantment defraudada per aquells. Per tal, de part del dit se* 
nyor Rey lo dit frare Loys supplicara a la santedat del dit nostre 
sant pare que vulla eometre et manar per ses letres o bulla al ar- 
chiaca de Terragona mossen Johan Ram o a vn altre notable home 
que sobre les dites coses puxa enquerir contra los dtts comissaris 
e sos ministres, e trobant aquell o aquells esser en frau o en crim 
encorreguts proceeixca contra aquells segons se deura fer4e )«- 



na 

ticia. E si lo dít Comissari haura mester aiuda del bras seglar en 
alguna cosa lo dií Senyor fara que los officials aiudaran, consella- 
ran et favoriran lo dit Comissari e que si los dits Comissaris et 
altres recomen a sa santedat los remeta sempre al dit Comissari.» 

«ítem vol e mana lo dit Senyor axi com aquell qui es protector 
del Spital de Sant Johan de Jherusalem e ama molt la honor e aug- 
mentacio e ben auenir de aquell que lo dit frare Loj>s done a enten- 
dre al dit nostre Sant Pare com per part de la dita Religio li son 
stades fetes grans clamors de frare Pere Ramón Qacosta, Cas t el la 
de Amposta, per que lo dit Castella se hauria injustament aplicada 
et presa a ses mans certa part de la despulla de son predecessor 
frare Johan de Vilagut e vsurpats deis bens del Tresor de Rhodes 
per mes de X. milia florins de Arago, en gran prejuhi e dan del 
mestre et conuent de Rhodes, e que per aquesta causa e cometent 
altres errors et delictes es vengut contra los stabliments del dit 
orde e encorregut en la pena o penes en los dits stabliments; per 
que supplicara al dit nostre sant pare, de parí del dit senyor, ab 
grandissima instancia, que li placía cometre aquesta causa a mos- 
sen Pero Cormano, canonge, qui es home de sciencia et notable, 
lo qual se haia informar plenament de aquests afers, servat aquell 
orde quis raquer per raho. fi si trobara que lo dit Castella de Am- 
posta haia presa nenguna cosa indegudament que pertangues al 
Comu Tresor del dit orde, o que haia dclinquit o vengut contra 
los dits stabliments proceixea contra aquell... car lo dit senyor se 
offer sempre aparellat que lo dit Comissari sera favorit et aiudat 
per sos officials en totes coses que ell los demanara per execucio 
deis dits affers. > 

^Item per que lo dit Sensor Rey es informat que la prioressa e 
monges de Saxcna del dit orde \ iuen no honestament, per la qual 
raho al seruev de nostre Senyor Deus en lo monestir es poch ates 
et les rendes de aquell venen a menrs, supplicara al dit nostre Sant 
Pare que li plaeia cometre e manar al dit Castella de Amposta que 
se informe si es axi. K trobant que les dites prioressa e monges 
haien fallit les castigue segons lurs demerits e les fa<;a star et viure 
dalli auant a obediencia segons la regla del orde et fundado del 
dit monestir requir. F. si la dita prioressa mereix esser priuada que 



— »— 



114 

la priüe no contraotant qualseuol grades et exempcions papáis o 
altres fetes al dit monestir et monges.» 

Hi ha encare una supplicació per que lo Papa mantinga en son 
lloch al comanador de Casp fray Ramón de Linyan y per que or- 
deni espatxar la bulla al rector de Maella, mos«en Johan Tolsa. 
«Dada en la ciutat de Tibuli a X. dies del mes de giner del any de 
nostre Senyor Mil CCCCXXXXVH Rex Alfonsus. Dominus Rex 
mandavit mihi Francisco Martorell.» (I). 

L , Rey ab data del dia 9 del propri mes scrigué al Papa mani- 
fetant li trametía com a extraordinari embaxador lo dit fray Lluis 
Constan, abat de Alcolea. També ho avisa a alguns cardenals y a 
Martin de Vera, procurador reyal en la Curia romana. 

Al meteix temps encarregá al dit Lluis Constans que, al retor- 
nar a Catalunya, des de Roma, digués a la Reyna Governadora o 
llochtinent «com la intencio del dit Senyor (lo rey) es que tant 
secretament com fer se puxa per lo comissari apostolich sia feta 
enquesta e presa sumaria informado contra lo bisbe de Gerona 
sóbrelos crims nomenats», y si resulta col pable csia procehit a 
capcio de la persona de aquell e la donchs per nostres officials ab 
provisions executorials de la dita Senyora (la Reyna) si per sos 
demerits deura esser priuat del dit bisbat quel priven et condemnen 
segons trobaran deure e poder fer per justicia, e sobre a<;o la dita 
Senyora Reyna donara tota favor e ajuda necessaris.» 

«ítem dirá a la dita Senyora com la intencio del dit Senyor es 
que per lo Comissari apostolich secretament sia feta enquesta en 
la manera damunt dita contra los comissaris e contra tots los qui 
han entrevengut en la comissió de les vsures e feta la dita enquesta 
sis trobara que los dits comissaris subdelegats e ministres haien 
fallit en lo contengut de la bulla de nostre Sant Pare, per totes 
aquelles vies e maneres... sera per nostres officials instant lo dit 
comissari procehit a capcio de les persones de aquells quis troba- 
ran hauer fallit... per manera que la intencio del dit Senyor sia 
executada.» 

«ítem per semblant es intencio del dit senyor que sia rebuda 
enquesta secretament per lo comissari apostolich contra lo Castella 

(l) RegiHtre J666, foL 89. Andu Corona d'Aragt. 



lis 

de Emposta e sis trobara que haia fet contra los stabliments de son 
orde e haia occupat alguna cosa de la despulla de son predeeessor 
ni deis bens del tresor segons es síaí dat a entendrc al dit Senyor 
que ladonchs juxía la bulla de nostre Sant Pare sia procehit rigo- 
rosament a capcio de la persona de aquell e si per sos demerits 
merexera esser privat de conlinent ho sia e pres e ben guardat sia 
trames al castell de Mirauet ab provisio de la dita seniora Reyna, 
e allí acomanat a ira re Fortunyo heredia, qui aquell tinga sots bona 
custodia e guarda fins haia manament del dit Senyor, e la donchs 
tota sa despulla e bens sien preses a ma del Tresor de Rhodes.» 

«ítem lo dit frare Loys procurara de fer pendre vn juriste de 
C'aragova apellat Anthon Beso, lo qual segons lo dit Senyor es 
stat informat per frare P. del Boseh, Menechaut de Rhodes, ha Fal- 
sificados algunes letres. 

'ítem com lo dit Senyor sia informat que en Jacme Porquet 
Huguet de Peralta e en Jerma notari, los quals han administrat les 
rendes de la comanda de Moneo e exercida la jurediecio en la dita 
comanda per manament de la illustrissíma Reyna o del Justicia 
Darago c haien comesos en la dita lur administracio e exercici 
grandissimes robcries, composant indebitament los vassalls e oceu- 
pantse drets c rendes de la Cort e convertintles en lurs propris 
vsos, es intencio e volentat sua que tots sien presos en Cathalunya 
e contra aquells sia fet proeés. 

*ltem com lo dit Senyor sia informat que mossen Arinyo devia 
dar a les pubiles filies de sa ¡crimina cent milia sous e apres mort 
lo marit de aquella, fes fer vna carta falsa de diffinicio com havia 
pagada la dita quantitat, la qual carta falsa feu un notari de Favara, 
lo qual en apres lo dit mossen Arinyo per que nol descobris feu 
morir, segons totes aqüestes coses se poden legitimament provar 
per testimonis e aximateix com feu morir sa muller ab metzines 
sens que no pogue fer testament e apres feu fer vn testament falg, 
per lo qual ell se dix hereter de la dita sa muller, es intencio e vo- 
lentat del dit Senyor que sia presa informado secreta de ago e sis 
trobaran aqüestes coses esser axi, lo dit mossen Arinyo sia pres en 
Cathalunya e contra aquell sia fet proces e sia salvada vida e mem- 
bres al notan qui procura lo dit fale testament e a certs testimonis 
que saben totes les dites coses e se son offerts dir loy en la cara, 



116 

ais quals sera servada la promesa que dien esserlos stada feta de 
cinch cents florins per cascu.» 

«Dada en la Ciutat de Tibuli a X dies del mes de jener del any 
Mil CCCCXXXXVII. RexAlfonsus. Dominus Rex mandavit mi- 
chi Francisco Martorell.» 

Lo meteix dia lo Rey dona instrucció també a fray Lluis per 
presentarse al seu germá en Johan, rey de Navarra, comunicantli 
tots aquests scandels y dirli lo següent: 

«ítem dirá al dit illustrissimo Rey com axi matex lo dit Senyor 
(D. Alfons) sia stat informat de les grandissimes ríbalderies ques 
cometen en lo monestir de Xixena e com ja per diuerses persones 
no es tengut sino en reputado de loch publich, per tant volent lo 
dit Senyor sobre ago pro\ ehir ha procurat que per nostre sant pare 
es stada feta comissio al Castella de Amposta... que de continent 
personal m en t vaia al dit monestir per visitar aquell e si trobarala 
prioresa hauer delinquit privara aquella e punirala juxta la Bulla 
del dit nostre Sant Pare, e en ago vol lo dit Senyor sia assistent lo 
Governador Darago e dos sobrejunteros.» 

¿ítem dirá al dit Rey de Navarra, que ates que la comanda de 
Carago^a se va totalment a perdre per culpa de don frare Alvaro 
de Luna e ates encara que lo Papa a supplicacio del dit orde hi 
volia provehir, sino que lo dit Senyor ho ha desviat, havent sguard 
ais serveys de sos predecessors (de D. Alvar), vol lo dit Senyor 
que lo dit frare Alvaro renuncie la dita comanda -e que aquella haia 
frare P. de Linvan, qui es ancia e bon administrador e lavors lo 
dit Senyor procurara que nostre Sant Pare legitime al fill de don 
frare Alvaro e Ii done labit de Sant Johan e provehesca a aquell 
de la comanda de Sant Johan Doscha e lo dit don frare Alvaro haia 
de sa vida de la dita comanda cinch cents florins y altres de la co- 
manda de Novallas, ab los quals mil florins lo dit frare Alvaro pora 
viure honestamente 

Ab igual data, del 10 janer, hi ha altra serie d'instruccions do- 
nades per lo rey al citat frare Lluis Costana, per comunicar a la 
Reyna governadora, sa muller. Comensen axi: 

«Primerament apres les saluts acustumades dirá dita S. Reyna 
que si cas será que per lo proces fahedor per lo Comissari Apos- 
tolich contra lo Bisbe de Gerona, aquell merexera esser prevat de 



117 

son Msbat, que la donchs es intencto del dit Sensor (D. Alfons) 
que sia procehit a occupacio de tots sos bens, en manera que res 
de aquells nos puxa transportar e axi matex, la dita Senpora mana- 
ra procehir a occupacio del dit bisbat e del abbaciat que hu? posse- 
hetx e deis frujts de aquells, los quals comanara a alguna fiable 
persona que regesca les temporalitats de aquells fins que nostre 
Sant Pare, a supplicacio del dit Sen.ror ne haia provehit e en 
aquesta execucio vol lo dit Senwr entrevinga mossen Perot Mer- 
cader o Misser Ferrer Ram prothonotari a fi que res de la despulla 
del dit bisbe nos puxa ocultar. F que per millor la verítat deis ma- 
lificis comesos per lo dit bisbe se puxa mostrar, vol lo dit Senyor 
que sia asegurada vida e membres ais dos homens que primer 
deuen esser presos si en altro modo de son voler no volran deposar 
la verítat e si deposant la hu qui no sta ab ell bastara a procehir a 
capcio de la persona del dit Bisbe, lavors sens scandell, sia pres 
'altre testimoni qui atura en casa del dit bisbe, e sera stret axi cem 
se pertanp e si volran la seguretat de la dita Senrora, volem lals 
faoa a consell del dit írare lors qui ha praticada la cosa e dita que 
hauran la veritat, serán los remesos los dits crims per la dita Se- 
niora o si de nos volran la dita remissio de continent ho sabrem 
los manarem desempachar aquella, per que lo dit frare Lois qui es 
informat de nostra voluntat sollicitara e procurara les damunt dites 
coses ab aquella diligencia ques pertanr.» 

tltem dirá que si cas será que los Comissaris de les usures, per 
lo proces a ells fahedor, se trobara haber delinquit, de continent sia 
procehit a occupacio de tots lurs bens c vingen en poder de la nos- 
tra cort e per que los dits no haien temps de absentarse ni de trans- 
portar res de lurs bens, vol lo dit Sensor, sien ab Ficcio per lo bisbe 
de Lepda demanats tots sos ministres de les dites vsures, donant a 
entendre al dit bisbe que per son descarrech e per qo que mils sen 
tropia la veritat, vinguen a dar o a provar mils los comptes, car 
com serán ajustats per mils poran esser tots presos, e ai;o es cosa 
de gran importancia, de la qual nostre Sant Pare ha feta gracia al 
dit Senpor; e axi mateix sera procehit a occupacio deis beneficis 
deis dits Comissaris que serán ecclesiastichs es trobaran hauer 
delinquit.» 

t ítem dirá que si lo proces que sera fet contra Anthoni Beso, 



11H 

sobre la falsificado de certes letres, se trobara esser culpable, que 
la persona de aquell sia presa; pero si lo dit Anthoni se volra com- 
posar ab la cort, es content lo dit Senyor que pagant mil floríns e 
no menys, lo dit crim li sia remes per la dita Seniora Reyna e si 
volra de nos la remissio, de continent sabrá lo dit Senyor que los 
dits florins sien pagats, los manara spachar la dita remissio; e com 
nos volgues composar, sera procehit per justicia contra aquell.» 

«ítem dirá que si per lo proces ques deu fer contra mossen 
Arinpo se trobara esser culpable sia executat juxta serie e tenor 
del capítol de les altres instruccions, pero sis volra composar ab la 
cort, es content lo dit Senyor ab aquesta condicio que de continent 
pague cinch milia florins, e que passe lo cambi ab lorde de Sant 
Johan segons haia promes, e que la vila de Maella servescha al dit 
Sensor (al Rey) de cinch milia florins, en manera que de a<;o se 
haien nets deu milia florins. fe si lo dit mossen Arinyo volgues en 
acó fer punta, vol lo dit Senyor que de continent li sia veñuda Fa- 
vara per deu milia florins, car vist que ha destruit Maella e ha 
comesos tants crims, no es voluntat del dit Senyor que passen sens 
punido.» 

Don Alfons scrigué una lletra al Bisbe de Barcelona, «dada en 
lo nostre camp prop Tiberi a VIII dies del mes de jener del any de 
la Nativitat de nostre senyor Mil quatrecents quaranta set», dientlí: 
«per que a nos son stades fetes clamors del bisbe de Gerona vna c 
moltes vegades per diverses persones, que lo dit bisbe indebita- 
ment e injusta hauria fet morir lo abat de Banyoles condam, e dos 
altres homens, c son stats per lo dit bisbe comesos altres molí greus 
crims e coses de gran scandel e encara fetes alienacions e trans- 
portadora deis bens e drets de son bisbat, trametam de present a 
nostre Sant Pare lo religios amat conseller capella frare L. Cos- 
tant, per supplicar a sa santedat que ab ses bulles e letres en forma 
acostumada cometa a vos que reebau informado de aqüestes coses 
be e diligentment e si en veritat trobareu que lo dit bisbe haia 
delinquit segons se diu o mes o menys, procehiscau contra aquell 

per justicia creem fermament que lo dit nostre Sant Pare fara la 

dita comisio a vos, e en tal cas vos pregam que si lo dit bisbe 

trobareu haver delinquit, sia punit en bens e en persona segons per 
justicia e per raho trobareu esser fahedor c aquesta execucio fa$ats 



110 

presta sense comport e dilacio alguna, car no consentiriem en 
neguna manera que vns semblants perpetrados de homeps e crims 
odiosos resten impunits, segons pus largament sobre a<;o vos infor- 
mara de nostra intencio lo dit frare Lois.» 

Lo meteix día scrigué al ardiaca de Tarragona, mossen Joan 
Ram, manifestantli que havía proposat al Papa lo seu nomenament 
per la informació sobre los comissaris de les usures y pregantlo de 
que tant prompte rebes lo nomenament procehis ab energía. 

També scrigué al ardiaca de Calatayud, mossen Pere Coma, 
que havia proposat al Papa li encarregás la informació referent al 
Castellá d'Emposta. 

Igualment comunica al citat Castellá d'Emposta, frare C&costa, 
que havia demanat al Papa li encomanas la informació de les abu- 
sions y deshonestáis de les monges de Sexena. Es molt sospitosa 
aquesta proposta en favor d'un acusat també d'abusions. 

Sobre totes aqüestes coses y les instruccions á frare Lluis Cos- 
tans, scrigué Iorej? que li donasen atenció y créenla, ais prelats de 
Carago<;a, Tarragona y Lleyda, al Justicia d'Aragó, á Don Galcerá 
de Requesens, Governador de Catalunya y á los Veguers de Torto- 
sa,Girona y Lleyda. Encare ho anuncia al delatat mossen Manuel de 
Arinjpo, Senyor de Maella, ais consellers del propri sobirá D. Jaume 
de Luna, sensor de lllueca, Berenguer y Joan de Bardaxi, Pero de 
Vilagut, senjw de Sant Mori, Antón Nogueres, secretan rejral, 
Ramón de Castellón, advocat del sobirá en Aragó, Pedro Roiz de 
Moros, sobrejuntero de Caragoga y á alguns altres no tant notables. 

Per no donar desmesurada estensió al present volum no podem 
abocar y studiar tot lo fruit de les investigacions sobre les malifc- 
tes enunciades en los transcrits documents reyals. Tractarem, 
donchs, tan sois deis dos principáis punts, la questió deis comissa- 
ris de les usures y la acusado del bisbe de Girona. 

Des de la segona meytat de la XIII. a centuria la costuma y 
aprés la 11er, atribuhieren ais jueus la práctica exclusiva deis prés- 
techs ab interés o guany crescut. No mes los filis d Israel podíen 
esser usurers. Empero, axi com maj> no foren ben respectáis los 
reglements sobre la tacsa y la manera de constituir y scriure lo 
contráete, tampoch fou del tot complida la prohibició d'exercir 
aquell negoci infame los cristians. Los cristians no cessaren de 



120 ■ • • 

practicar la usura mes o menys clandestinament, ab la ajuda o in- 
tervenció de certs corredors. «Les sentences, diu en Desplanque 
en la erudita monografía Les infames dans funden droit roussi- 
l/onnais, montrent l'usure pratiquée universellement, k la cam- 
pagne comme á la ville, jusque dans de petits villages, et cela par 
des fcmmes et méme par des ecclésiastiques, qui ne craigncnt pas 
de pr éter auxtauxlcs plus exageres.» Sapigut es lodique los 
pobles de Franga teníen contra los banquers italians stablerts en 
aquella térra, donantse per estensió lo nom de iombarts a tota me- 
na d'usurers cristians. 

La Iglesia comprengué lo desprestigi que axó portava ais feels 
d'una religió d'amor y caritat y procura corregir la abusió. Foren 
nombroses les prohibicions dictades. En un sínode celebrat en 
Lleyda entre 1260 y 1280 fou votada una constitució manant ais 
sacerdots advertir ais usurers de cessar en aquell vil negoci y fer- 
los prometre no reincidir, restituint les quantitats percebudes, de lo 
contrari devíen esser escomunicats y privats de sepultura eecle- 
sfastica. En lo curs de la XIV. a centuria continua augmentan! 
aquell cranch immoral y en molts sínodes foren acordades severes 
punicions. En lo de Tortosa de 1359, per exemple, fou també or- 
donat ais rectors y vicaris advertir los jorns de festivitat ais feels 
les prohibicions de fer pactes y prestéchs usuraris y recordarlos!» 
les penes d'escomunió y demés dictades -per diferents Papes y 
Concilis. Y en lo d'Urgell, de 1364, se feu una constitució ^contra 
ele ricos et laicos publice usuras exer ceníes», dictant la escomu- 
nió y la privació de sepultura ecclesiastica y afegint: clerici vero 
qui in hoc crimine inventi/uerint, ultra predictam penam sor te m 
et usuram admitíante sic quodipsa sors (1) ornamentis ecclesie 
Urgellensis aptiectur, usura autem restituatur debitori, usura' 
rius nichilominus quod nostro arbitrio puniatur. 

Aqüestes disposicions sinodals nos recorden una anécdota del 
famós Pere le Chantre, canonge de París y profesor de Teología. ■ 
A les darreríes del segle XIL* habitava a París un rich usurer, no- 
menat Thibaud, qui rosegat per los remordiments se presenta al 



(1) En tot prfetech o contráete uaurnri lo capital rebla lo nom <le sors y lo giuny o 
inte rea lo Ho fructus o usura. 



121 

bisbe per pendren consell. Lo prelat li reeomaná per sossegar la 
conscienva que fes donació de íot lo diner mal guanyat a la fábrica 
de la basílica. L usurer creent interesat aquell consell, ho consulta 
ab en Pere le Chantre, qui ab la major independenga y llepaltat li 
manifesté que lo bisbe li havía donat mal camí y que millor li sería 
disposar una crida per tot París oferint restituir a tots aquells a qui 
havía let présteehs lo excés del interés legal. A^í ho feu en Thi- 
baud y quan torna a veure a Pere le Chantre y li digué que encare 
li romaníe bona quantitat d'argent, aquest darrer li respongué: Ara 
si que podeu 1er lo donatiu y almowa ab tota oportunitat. 

Tots los eódechs civils qui anaven promulgantse contenten les 
matexes prohibicions per los cristians respecte de les usures. Les 
Costumcs de Tortosa (llibre IV, rúbrica 16) disposaven que teres- 
tians en Tortosa ne en sos termens no deuen prestar a logre ne a 
usura, ne fer neguna barata en que aja ne sia contenguda neguna 
usura, ne ter alguna altra machinado per quels contraits ne deguen 
menys valer.» 

Com mes eren prohibits los présteehs usuraris mes disfreva- 
ments y subterfugis inventaven per eludir les llej>s. Quan fou supri- 
mida la capitalisació deis intereses o l'anatocisme, los usurers ho 
dissimularen per medi de les novacions y fent suscriure ais deudors 
nous debitoris en los qui lo primitiu capital stava augmentat deis 
guanys no satisfets. Quan fou fixada la tacsa del guanp a 20 per 
cent per anv\ procuraren calcular lo préstech a prorata per men- 
sualitats o sia quatre diners per lliura al mes, manera de produhir 
vergonvosament linteres compost, donchs los deudors ab tant breu 
temps no definien la operació y les succesives renovacions los con- 
duhien al estrem de que lo préstech de cent lliures al cap de quatre 
ant»s n'importava doscentes vintiuna. Moltes vegades, com demos- 
tra en Desplanque, los jueus constituhíen manlléutes al 50 per cent 
y fins al 100 per cent annual. 

La cobdicia suggeria encare altres expedients de dissimulació. 
Des de Sant Ramón de Penpafort en la Summa ruralis fins a Bo- 
din en lo seu llibre De la Republiquc y Brutails en la Condition 
des populations rurales du Roussillon han sigut referides les 
curioses maquinacions daquesta mena inventades per los Jueus, 
Lombarts y altres usurers per eludir les prohibicions de Jaume 



VA 

I, Lluis IX y los respectius successors. Una de tafites era la 
mohatra, o contráete de venda de mercaderíes a crédit y ab 
preu molt elevat, a satisfer dintre un cert temps. Tot segirit lo 
comprador tornava a vendré al primer les metexes mercaderíes 
per lo seu preu positíu y re ral, y al arrívar lo jom del venci- 
ment del primer contráete, debía pagar la quantitat del preu 
elevat. En realitat tot stava reduit a un préstech hon lo guany 
eesesiu venia dissimulat per los dos contractes de venda. No deu 
confondres la mohatra ab altre combinado que explica ja Sant 
Ramón de Penyafort en la citada obra, o sia quan la persona ne- 
cesitada venia per un cert temps una proprietat immoble y rebla 
del adquisidor un preu inferior al consignat en la scríptura; per 
recobrar la possessió debía satisfer no'l preu reyal o vertader 
sino lo fictici indicat en lo contráete. 

Lo gran nombre de persones qui atorgaven préstechs usuraria 
y les ingenioses manyes que anaven practicant per squivar les li- 
mitacions y prohibicions legáis, feren insuficient la acció o cura 
de les autoritats y deis seus oficiáis ordinaris per inquirir y punir 
aquell infame robatori y fou necessari stablir algunes vegades al 
costat del procehiment regular un procehiment estraordinari. Per 
axó se crearen comissions specials per inquirir y jutjar los fets de 
usures. Kntre altres, en 1394, larquebisbe de Tarragona nomená 
una comissio apostólica per investigar casses de semblant delicte 
en diferents llochs de Catalunya. Mes tart, entre 1437 y 1440, lo 
concili de Basilea, a prechs del rey Alfons IV, encarregá al bisbe 
de Lleyda la nomenament y direcció de delegats apostólichs per 
inquirir també sobre usures. 

La primera intenció era potser bona, la necessitat o convenien- 
<;a era evident. Mas los resultáis foren molt poch satisfactorís y la 
conducta cobdiciosa deis comissaris mes reprobable encare que la 
deis usurers. May ha pogut dirse ab mes oportunitat que'l remey 
fou pitjor que la malaltía. 

De la inquisició de usures volgueren ferne lo rey y los comis- 
saris un medi de collir gran quantitat d'argent. 

Parlant d'axó diu en Desplanque: til importe peu que ees ri- 
gueurs, qui en fait se terminaient toujours par des transaccions, 
fussent inspirées non par la justice mais par la pire des fiscalités; 



cela ne fait que prouver le gran nombre des gens qui prétaient 
sans en avoir le droit: on n'aurait pas imaginé de faire appel a 
cette sourcc de recettes, si Ton n'avait cru íoucher qu'un petit nom- 
bre d'amcndes.» Es ben cert; empero, la vegada que ho decreta 
lo concili de Basilea tingué fonaments y resultats encare pitjors. 
Abans de 1444), lo rey insta del dit Concili la creado deis comissa- 
ris, ab la perversa intenció de que les composicions o transaccions 
ab los acusáis de usures y les penes pecuniaries que serien impo- 
sades, donanen un bon ingrés al Tresor reyal; pero, en 1447, quan 
vegé que los eomissaris procuraven mes per ells que per lo sobirá, 
fou quan demaná al Papa la informado y punició deis dits delegats, 
aparentant que ho demanave en atenció ais molts clams que de to- 
tes parts de Catalunya li endregaven des de sis anys enrera sens 
interrupció. Sois llavors volgué compendre Don Alfons que aquell 
medi no donava resultat per reprimir les usures y que per lo relati- 
vament petit Ifruit de les composicions, del qui n xuclaven encare 
bona part los citáis comissaris, no podía permetre les pertorba- 
cions, arbitrarictats y danys que los pobles ne rebíen. 

I:s cert que tothom de Catalunya, tart los autors com les victi- 
mes d usures, vegeren des de bon principi aquella inquisició, con- 
íiada per lo concili al bisbe de Llcyda, ab significatiu reccl y 
pahor. 

I:n Chia en Mandos y lianiioleros en (¡crona y obra interesant 
qui ha stat victima de la conspirado del silenci, potser per esser 
molt clara y sens conveneionalismes, recomptá com en Gabriel de 
Vilanova, canonge de Llcyda, delega! del seu prelat, se presenta 
en Uirona, en lo mes de setembre de 1440, exigint li fossen denun- 
ciáis tots los contractes usuraris; y com, los jurats de la ciutat, al 
veurc que era contra pri\ ilegis y constitucions y un greu perill per 
la pública pau, íeren tot seguit oposieió al comissari, per qual cosa 
la Reyna governadora los hi scrigué una forta repulsa y en Vila- 
nova poguc fer la inquisició decretada ab ajuda de la curia y ofi- 
ciáis rcyals. 

•Los subdelegáis conexíen totes les manyes deis usurers per 
disfragar la usura y per destroirlcs tmgueren que considerar per 
estensió com usuraris coses y contractes licits y que cometre cer- 
tcs arbitrarictats y violeneies qui pertorbaren y damnificaren molt 



1*1 

la industria y lo comer g del Príncipat. Lo comissarí y lo Veguer de 
Girona disposaren que tothom qui bagues satisfets logres o usures 
per qualsevol concepce o comprat grans, vi, olí, & mijancant pacte 
de spera, de manera que per la spera del preu, aquest fos augmen- 
tat respecte del preu corrent y present, stave ohligat a denunciarho 
al Comissarí dintre deu díes, per esserloshi tornades les quantitats 
satistetes per dits conceptes y fer cancelar los debiíoris, cahent en 
pena d'cxcomunió los qui no fessen la denuncia. Diu en Chía: «nada 
mas injusto y mas ocasionado ú grandes iniquidades que lo dis- 
puesto en algunas de las prescripciones contenidas en aquel edicto, 
puesto que ni era equitativo exigir que las ventas á plazos partici- 
pasen de las mismas ventajas que las. verificadas al contado, ni 
tampoco podía tenerse la seguridad de que todos los deudores se- 
rían exactos y veraces en sus reclamaciones, aparte de la inmora- 
lidad que había en la pretensión de que se constituyesen en viles 
delatores todos aquellos que tuviesen conocimiento de algún con- 
trato usurario, v Afegeix que lo comissarí demaná lo processament 
deis jurats de Girona per esser rebetles a la seva autorítat y 
aquests respongueren que lo comissarí y los seus ministres s*ha- 
víen constiñihit en pestíferas concitatores popuh\ en enemichs de 
la ciutat, fent de la inquisició d usures un medi de guanps, de mer- 
cenarias y no la cura d'animcs, la repressió del cranch immoral. 

Lo lo de novembre del meteix anp (1440) la Deputació general 
de Catalunya intervingué ja en aquest afer, presentant a la Revna 
llochtincnt lu següent instancia del Sindich de Girona, la que enca- 
re que molt llarga y mal redactada, transcrivím entegrament per 
que res ne diu en Chía y senrala bé lo sentiment del poblé cátala 
en aquella questió: 

Per naturalesa e innada fidelitat e sel intrinsech per obres demostrat 
per diverses e infinits actes los sotsmesos e vassalls de Cathalunpa de 
la Corona repal tot temps a llur princep Rep ab tota humil e subiecta 
reverencia explicat lo que apparia algunament dentar de la fi per la qual 
son los Reps e princeps per lo sobiran Rep celestial com a vicaris s$us 
posats en lu térra e los senpors Reps e princeps qui per temps son staU 
en lo Principat de Cathalunpa e lo senpor Rep are benaventuradament 
regnant per lo gran zel deis dits vassalls de singular feeltat per la divi- 
na gracia dotats que en aquells sentien e ab la supprema part de la ani- 



125 

ma qui ha sguard ab obiecta divinal pacientmení han acustumat oir tais 
complantes, greuges c quereles com tal pratica c manera sie compagi- 
nar, refermar e consolidar indissolublement los menbres ab llur cap e 
axi lo stament de la cosa publica de la qual es cap lo princep es conser- 
vat per tal consolidacio los princeps qui desijen venir a la beatitud eter- 
na! e de si mateixs dar bona rabo a lur superior e eternal senyor e per 
no desviar" se de lur cami quils ha a portar a la fi per que son ordonats 
se liguen ab lurs vesalls ab leys e Constitucions qui segons los sants 
doctors son dits frares regints aquells e governants de que assats a la 
letra ha parlat la scriptura divinal de vtero nomini XVII. C, lo qual 
text Sant Thomas en la primeria de la segona part de la sua suma so- 
lempnitzant ha molt be espost e emicleat. E axi continúan! la subiecta e 
viceral pratica la Ciutat de Gerona humil e reverentment exposarie al 
molt alt e poderos Senyor Rey lo senyor Rey beneveníuradament reg- 
nant si fácil Tos de explicar no presencialment per lo qual sguard cove 
de recorrer a altres mijans, co es a la molt alta seniora Reyna lochti- 
nent del dit Senyor Rey, e a vosaltres molt Reverend e honorables Se- 
nyors de deputats qui per carrech de vostre offict sots tenguts de inter- 
posar vos a la defensio de les dites leys e constitucions ab les quals ha 
plagut al dit Senyor Rey de ligar se, regir e governar e supplicant 
explique e expose per son sindich e missatger com segons es notori en 
virtut e sots color de comissio procehida del consell de Cala a suppli- 
cacio Teta per part del dit Senyor Rey segons en aquella es enarrat Co- 
missaris ab assessors e altres ministres son tremesos e van per lo Prin- 
cipat de Cathalunya per inquirir de crim de vsures e feents enantaments, 
manaments e exequcions peceuniaries aplicadores ais cofrens del dit 
senyor Rey e princep, de les quals cominacio e destinado e enantaments 
de tais comissaris qui son vists procehir e esser contra lo bon stament e 
preparacio de scandells e contra lo repos tranquille de la térra e ben 
publich del Principal de Cathalunya e Constitucions generáis tot lo cors 
e memores del dit Principat son mera\ ellats e grantment se ensenyen es 
dien leziats e entre les quals la dita Ciutat e habitants de aquella, car 
segons la Constitucio de Cathalunya assats nova es provehit que comis- 
sari e comissaris sots qualsevol titol o vocable sie nomenat o descriure 
se puixe e per qualsevol cas e necessilat vrgencia e manera no pot ni 
poden esser per lo senyor Rey ne per primogenit o successors llurs 
creat ne creats ne tremesos en alguna part del dit Principat e ates com 
a supplicacio del dit Senyor Rey la dita comissio es impetrada. E com 
lo Reverend Comissari principal es al dit Senyor familiar e molt propici 
e los ministres qui son tramesos e la manera del procehir a tot intellt- 



126 

gent es manifest que ni la dita comissio no fora emanada ne serie pro- 
cénit en virtut de aquella. 

Axi que son vists tots tos dits actes esser eficientment e efectiva 
procehir del dit senyor Rey» ab humil reverencia sua parlant e lo eessa- 
ment de procehir en virtut de la dita Comissio e exercici e procehiment 
deis dits comissari e comissaris e delegats sta tot en potestai del dit 
senyor Rey e de la dita sen pora Reyna qui tot no deu aplanar, si virtuo- 
sament vol obrar, com loablement ha acustumat e si los dits magnifichs 
senyor Rey e senyora Reyna qui han jurada la dita Constitucio servar c 
son mantenidors de Constitucions e de llurs propris sacraments no 
deuen via obrir de infriccio de aquelles es pot molt be aplicare dir, 
repetida la dita humil Reverencia, que serie fer contra la dita Constitu- 
cio tais comissaris anar c de jurediccio exercir. En altra manera la dita 
Constitucio serie imposada a paraules e no a íets, yo que serie contra 
justicia e per vies indirectes se poria Ter contra aquelles, car qui promet 
de teñir c servar alguna cosa es obligat de provenir e obviar que altrc 
no vengue ne faya contra aquella promesa si empatxar no pot, segons 
en lo cas preiacent assats se pot veure, e la ley» atorgada per lo princep 
en favor de sos vassalls se deu entendre e ampliar en tota favor deis 
dits vassalls e stranger en sguard del consedent quant mes que pas en 
contráete e ley» paccionada, ab jurament roborada, la qual encare en cas 
dubtos o qui reebes dubitacio se haurie servar, segons per decretal 
vulgada appar feta per cas seguit en persona de ¡Ilustre Seny»or Rey Da- 
rago e mes la pensa de la Constitucio es anima de aquella e anime vivi- 
fica aquella e segons aquella la ley» se ha a servar. En altra manera tal 
Constitucio o ley» imforme serie e de dret divinal e humanal les coses 
qui son de mente o de pense son vistes expresses e per tal ley de la 
térra, yo es lo usatgc de Bnrchinona diu <|ue per dreta fe e sens engtian 
e mal enginy» les coses e actes deuen procehir es deuen servar. E met 
avant per les constitucions deis Senyors Reys de glorioses memorics, 
entre los quals son del rey» Alfonso segon en la Cort de Mongo (1) e del 
Rey» en Jacme segon en la primera cort de Barchinona (2) e dell mateix 
en la segona cort de Barchinona (3) e del dit senyor Rey mateix en la 
cort de Muntblanch (4) e en la terya cort de Barchinona (5) e en la Cort 

(l) Corts de Monteó del any 1*¿kí», generáis ;i ai armónos y catalaim. Coin w pot vmir* 
los catalán* «icl so cric XV al citar Ion revn Bcjruion la cronología catalana, no la aragon«*a, 
dunclix ttípient Alfons es II de Catalunya y III d'Aratfó. 

V2, Cortn Me Barcelona del any \W¿. 

:<) Cortn de Barcelona de 1:<U0. 

(4) Corta de Monthlauch de t:tU7. 

di C^rt» de Barcelona de latCi. 



de Gerona (1) e per la constitucio del sensor Rey Alfonso tercer en la 
Cort de Muntblanch (2) e per les constitucions del senyor Rey en P. ter- 
cer en la cort de Perpenya (3) e dell matex en la Cort de Cervera (4) e 
en la Cort de Muñtgo (5), e en la constitucio de la senyora Reyna dona 
Elionor en la Cort de Tortosa (6) e per la constitucio del senyor Rey en 
Jacme primer en la cort de Gerona (7) e per altres constitucions lo 
princep e senyor deu e ab tot son studi e sollicitut la vtilitat de sos sub- 
dits procurar e entendre en lo tranquille e pacifich stat de aquells e del 
dit principat e fer e atorgar gracies e beneficis per la fe e legalitat que 
tots temps han haguda ais senyors Reyssegons dien algunesde les dites 
Constitucions. 

E com de les dites comissio e discurs e procehiments deis dits co- 
missaris se speren a seguir tot lo contra ri es comenc seguir ensenyant 
speriencia no que entena la dita Ciutat que los delinqucnts e comettents 
los dits delictes no deguen esser castigats e punits per lo mijans perti- 
nents e deguts, (;o es per llurs ordinaris axi ecclesiastichs e seculars 
qui sien sobre ac^o expresament encantats e sollicitats ans ab gran voler 
no desige empero no haut sguard que sien los subdits totalment storxats 
ne a adquisicio peecuniaria, mas a lur correccio e emendacio de llur 
vida aquells tenent de lurs lañes mesclant justicia ab misericordia qui es 
degut trempament segons diu la sancta Scriptura e dret humanal e Sant 
Gregori en los mcrals e Sant Agosti en lo libre appellat Enchiriedion y 
qui son dits canonitzats. Car procehir en tal manera contra les ovelles 
e subdits es molt detestable per Deu e punicio gran es inflicte segons 
apar Ezechielis XXXII1I, e deuen los princeps attendre per quin sguard 
lo Rey Jhesus per tres veus dix a Sant Pere Simón amas me pasee oves 
meas, e Moyses comenat dix: o remet los Senyor la noxa o delietc o 
delex me del libre de vida. E per tal loablement aquell Duch deis Ro- 
mans dix segons Pirro ex vna epístola tramesa a Caries, gran senescal 
del Reyalme de Cicilia recita que tots temps en les orelles deis Reys 
deu insonar no volcm aur mas huents aur imperar, e que mes val los 
sobiectes abnudar que no lo fiseh del Princep e Rey senyorejant. 

Per tant lo dit Sindieh e missatger suplique a vosaltres molt Revé- 



(1 Cort* «le (íírona de \.\'l\. 

0¿) Cort* do Montblancli do l,<:t:t. 

(:<) Cort* do IVrpinyá, on i:t.V>-."»l, o del any H.V.. 

(4) <«>rts ,lu (rivera do i:«Mi. 

<:•) Corts de Monte* do l:W2-«w, «• do l:i7iv-77 «» do 1¿*A «4. 

<«) Cort» do Tortona do lürt4? 

(7) Cort» do (tirona dol any 1241, 



rend e honorables Senyors de Deputats del dit Principat que retent lo 
deute al qual sots strets ab los remeps pertlnents, co es supplicacions a 
la Seniora Repna lochtinent del dit Senpor Rey e ais officials, ab pro- 
tests de opposar vos a la defensio de les dites Constítucions fins a de- 
luda conclusio en manera que aquelles sien tengudes e lo bon repos 
deis poblats del Principat stigue quietat en la qual sta la gloría del prin- 
cep e direccio e conservacio de la cosa publica (I).- 

En virtut d'aquesta supplicació los deputats indicaren al Rcv y 
a la Revna que no podicn permetre, sens constrastar los privilegis 
del Principat, los comissaris de usures. 

Ais pochs jorns ja presentava lo Sindicb de Tortosa a la Depu- 
tació una instancia semblant a la de G i roña. Lo 9 de desembre 
comunicaren los Deputats a la Reyna que per lo sindich de Tortosa 
los hi hasigut feta suplica, recordant que les Constítucions de Cata- 
lunya disposen que cap comissari pot anar per lo Principat inqui- 
rint «c de pochs dies enga en e per diverses parts del dit principat 
alguns attempten de anarsots nom e titol de comissaris o subdele- 
gáis del Reverent Bisbe de Leyda, comissari quis diu per lo Con- 
cili general de Basilea de e sobre lo crim de vsures e tots e sen- 
iles en aquells delminents gcneralment deputat e assignat, entre 
los quals lochs del dit Principat seria vengut a la Ciutat de Tortosa 
vn quis nomena mossen García de Vallterra, comissari o subdele- 
gat en la dita ciutat e diócesis e per lo dit bisbe de Leyda assignat, 
lo qual en tots e sengles proeehiments e enantaments enanta c pro- 
ceheix contra custums e privilegis de la dita ciutat»; y com lo rey 
ha jurat e confermat dites libertáis y no obstant la Reyna dona 
llctres per que los seus oficiáis ajuüint ais dits Comissaris, la Dc- 
putació general, qui te a son carrech la guarda deis privilegis y 
libertats, suplica a la Reina ordeni ais seus oficiáis cesar de donar 
tot adjutori (2). 

Los Deputats anaren vigilant la conducta deis comissaris y al 
\ cure que llurs abusions v arbitrarictats continuaven los hí endro- 
garen una Metra datada en Barcelona, lo 22 de man; de 1441, dicnt 



(1) Kf£¡*trrH do la («cnpralitat <U> Catalunya, tri«ni correspondí!, fo|. *% 

(2) KejriHtre primar del trirui I i 10- n de la (ímaralitat do Catalunya, fol. 7ü, Arxin de 
la Coroiia d'Aragri. 



129 

que: «per di verses suplicaeions es stat significat que vosaltres 
anau discorrent per Ciutats, viles e altres parts del dit Principat 
fehents procehiments e actes per contractes licits permeses e pra- 
tieats contra e en lesio e derogacio deis dits vsatges capitols c 
Constitucions e en detriment e diminucio deis drets de les Genera- 
litats, excedints los ternicns o metas de vostra comissio o potestat 
asserta. Per tant suplicats per nostra part pregam... que en vostre 
exerciei no passets o excidats los dits termens o metas de vostra 
comissio en derogacio deis dits usatges, capitols e constitu- 
cions.» (1). 

Aquesta indicado no produhí cap efecte; los dits delegats aug- 
mentaven cada día la cobdicia y la duresa, menysprehuant los 
clams y menaces y mostrant sempre sperit altiu y provocador molt 
poch apostólich. 

Percó los Deputats, lo día 27 del meteix mes, scriguercn des de 
Barcelona al honorable en Pere Santmartí, deputat local en la ciu- 
tat y bisbat de Girona, lo següent: 

«Informáis som que lo quis diu comissari a inquirir de crim de 
vsures abusant de sa comissio ab vexacions e per via de extorsio 
ha fet que per via de composicio de alguns ha haguts diners fecnt 
lurs ab letra per via de provisio o declarado confessio que aquells 
tais son insonts, mundes e nets de vsures relaxant e absolentlos 



(t) Altra mostra do les dib-s arbitrarietats: 

Metra deis Deputats al bon«. rabie l'ere < Hlcr. doctor cu decreta, oficial de la diócesis 
de Tarragona, datada en < 'tirona lo « juliol 1141, dientli que ja con»*x le* abusions dolé sub- 
delegáis de usures; V. com los dits subdelegats ab grans treball* noatrea e no pot|tie» 
deapeaes del dit «¡encral no solanunt lian ee^sat ne prcsunicxen vsar de lur execrable •• 
damnat abus e exercici, mes eneare se son exits los demes del rrínri|»at e are ab gran 
f|inrela, mijaiK.ant (agrames, liaxcm entes que perlas dits abusón al^un* déla vila de 
CambriK, qui no han voljrut donar ne purear si tnateix de infamia atan •xcomunicata, de 
«pie som adinirats considerados le> roses com passen e lo t rea que altres vegadea sol» re 
ato vos baveni drc«-ade> es pertan^uo ais ordinaris corregir, enfrenar e rcvt»car los abu- 
són deis dclegat* com e\cede\en la forma •• metes de lurs coinissions e encaro loa dits 
delegáis punir: e si com dit es se pertany a tota los ordinaris, quant me» a voa qui presi- 
dent e raperi la provincia e en vostra diócesis propriu, pregam vot* adoncba ab tota 
affeccio que los dits axi vexats vullats manar absolre... e nos baie la sttspita que alguna 
protenen que a vos no serie anujiosa mea en alguna manera agradable la vexacio dais 
dits bomens, eo «pie per forma alguna no ¡H>dem presumir.» 

Per a(|ttesta Metra apar que loa comiaaaria tingue ren un moment de pabor o prudencia 
y soapengiieren lea inquisición*, retirante© deis llocba bon actuaren. I-a interrupcio fou 
segurament molt breu y tornaren ab mea enérgica. 



l:fi 

sens expressio de la pee cania que han pagada, per fundar a pie 
lo proces per nos com saben a instancia del arrendador deis drets 
de les general i tats daqui comencant contra lo dit comissari e sos 
ministres, es necessari fa<?au testificar aquells axi composats sobre 
los anieles que sobre acó are en aquests dies ab nostra comissio 
vos havem tramesos, e haian translat en autentich de les relaxa- 
cions e absolucions que poreu trobar fetes per lo dit comissari.* 

Noresmenrs trameteren un missatger a la Rerna lo 13 d abril, 
al qui donaren les següents instruccions: 

' Memorial que los honorables Deputats del General de Catha- 
lunra fan an Bernat Noves, notari e scriva del offici de Deputacio 
del dit General, de les coses que ha a fer en la añada que de lur 
manament ha a fer de present a la Senrora Rerna.» 

Co es que dará a la dita Senrora la letra de créenla, la qual 
explicant dirá a la dita Senrora que los deputats se recomanen en 
gracia e merge sues. ítem com los Comissaris quis dien subdelegas 
de Mossen de Lerda, van e discorren per les parts de Cathalunra 
abusant de lur comissio e fora los limits de aquella, feent grans 
vexacions... inquirints de contractes licits stilats en Cathalunpa axi 
com es comprar e vendré a spera de temps e ab carta de gracia, 
com altres molts qui nunque haguts per no licits son stats e ab tal 
extorcio que cessen les mercaderies, signantment de drapería e de 
lañes... v° que seria total destruccio del Principat e ja per los pro- 
eehiments deis dits subdelegats los drets de les generalitats <;o es 
bolla de plom, segell de cera e entrades e exides despuys que los 
díts comissaris van tro a^i son vengudes a gran diminucio...- 

*\l pot dir los abusos que fan los dits comissaris e son entre 
inolts altres los seguents: en la manera del citar en la forma deis 
cartells, inquirint de contractes licits e que no curen de fer resti- 
tuir v<> que dien lurs es stat pres per vsures. ítem en la forma de la 
remissio, que si son condempnadors pus donen diners fan letra ab- 
solutoria Sí, apres pus han pagat dien ais pagants que visquen com 
se vullcn. Ítem que si algu se vol se defendre, li fan pagar ans de 
copia lo translat de tants com ne hauran enquestat, en forma que 
per vexacio donen alguna quantitat.» 

Ab altres lletres los Deputats recomanaren aquesta supplicació 



131 

al arquebisbe de Saragoga y al bisbe de Lleyda, comissari princi- 
pal per les usures. 

Les abusions deis delegats del dit bisbe de Lleyda, les tením 
donchs, comunicades ja a la Reyna. Son molt vergonyoses per ells 
y molts damnoses per lo Principat. 

La Deputació confiant poch en obtenir mides favorables de la 
Reyna, eregué convenient acudir també al Rey y a tal efecte tra- 
meteren a Italia, lo primer de juliol, un missatger, N'Eymerich de 
la Via, oficial de la casa de la Generalitat, recomanantlo al bisbe 
d'Urgell qui stava ab Don Alfons llavois, per que obtingués facil- 
ment audienga. 

Les instruccions donades al citat missatger son un magnifich 
document, pie d'elevats conceptes y de severisimes acusacions 
contra los comissaris apo^tólichs. Es necessari transcriurel entegre- 
ment: 

«Primo lo dit Aymerich dará al dit Senyor Rey la letra 
de creenga e dirá com los Deputats se recomanen en sa gra- 
cia e merce...» 

«ítem que com lo dit Senyor en sos dits regnes e terres 
cismarines no regonegue superior sino sol Deu, es sie mos- 
trat en temps deis reys en-Pere e Johan e altres que lo Papa 
atentave de inquirir de crim de usures per sos delegats e los 
dits reys ho feren cessar.» 

«E que los dies passats a supplicacio del dit Senyor sie 
stada impetrada del Concili dit de Basílea comissio a mossen 
de Leyda a inquirir del dit crim de vsures duradora a sep- 
tenni, e lo dit Senyor ne haie donades exequtories es en gran 
deteriorado del domini o superioritat del dit Senyor, les 
quals los dits Deputats com a naturals vassalls afecten no 
esser noleses ni prijudicades. E axi matex es disamar los dits 
sos regnes, principat e terres qui son pus nets de tal crim 
que tota altra gent e térra al dit Senyor pertinent e degut no 
disamar mes cobrir aqueles e correjir e punir los e que pla- 
gues a Deu tal comissio may fos stada pensada, consellada c 



132 

ja menys impetrada e creus se que alguns consellaren la dita 
impetrado per adulacio e volents se mostrar no con si d eran ts 
que es gloría e honor del dit Sen por e de son domini e su- 
pe rioritat ne profit vtilitat e benavenir de sos regnes e te- 
rres.» 

«E mes, com lo dit Senyor puixe e sie degut a sa Senso- 
ria vedar e prohibir vsar tais comissaris -e lo dit Senyor 
impetrar semblant comissio e donar per aquella exequutories 
es contra la pensa de moltes constitucions de Cathalunpa e 
signantment de la constitucio prohibint anar comissaris. E 
que sie procehit en manera que abusos e scandols no sen 
seguesquen. E sie restituit ais vsurats qo que hauran pagat 
vltra la dita vera o principal. E que per la dita comissio no 
sie fet prejudici ais ordinaris deis lochs.v 

«Los subdelegats del dit Mossen de Leyda no curaven 
servar la forma de lur comissio ans procehien contra et pre- 
tor la forma de aquella scandalosament e ab perill de suscitar 
grans scandels.» 

«ítem com nos puixe inquirir de semblant crim sino a 
instancia de aquells qui han pagades vsures contra defamats 
publicament de tall crim los dits subdelegats no la instancia 
de algún mes per propri motiu o instant lur procurador fiscal 
fepen tais inquisicions.» 

«ítem no han curat inquirir segons forma de la dita co- 
missio de crim de vsures qui es segons constitucio de Ca- 
thalunya pendre diners per diners exccptades barates per 
que los cauallers puixen haver peccunies. Mes fepen enques- 
tes contra aquels que venien lañes filaces e draps a spera de 
temps, en les quals per exprés no ere convengut ne pactat 
que pef la dita spera de temps se pagas mes que valguessen 
en temps de les vendes tais coses venudes. ítem contra 
aquells drapers e altres qui venen draps mercantivolmcnt o 
a tall e altres mercaderies a spera. ítem contra aquells qui 
van fora lo Principat per comprar bestiar e aquell fan metre 



en Cathalunya e acuden en los dits bestiars pagessos o pas- 
tors a guany o sobfe tal bestiar fany companyia. ítem de 
contractes quis fan de vendes deutes formats quis donen per 
menys quantitats que no son los dits deutes. E axi matex 
contra aquells qui compren proprietats ab carta de gracia e 
ab facultat de poder luir a temps cert. Los quals contractes 
son licits e praticats en Cathalunya despuys que si cola fe 
Cathalunya continuament en indistincta sens contradiccio e 
prohibido de superiors ecclesiastichs e temporals publica- 
ment.» 

«E los dits subdelegats o lurs ministres feyen continua- 
ment vexacions citaven aquells que vexaven fora de lurs 
> domicilis a lochs remots es feyen anar detras aquells entre 
los quals son dones e vidues. E si algún deis citats dehie 
que volie defendre e volia copia del proces posavenli de\ ant 
lo proces de tots los enquestats dients de tot lo proces havia 
hauer copia faents pagar per aquells grans excessives quan- 
titats per hauer transíais de processos e en ferlos pendre 
maior part de proces que no volien los contra qui eren e 
excomunicaven aquells e feyen altres vexacions e es ver que 
contra molts o quasi tots los dits axi vexats no ha proces ni 
scriptura. E si algu deye haurie recors a superior los dits 
subdelegats li deyen que no podie per a(;o recorrer a algu e 
que ab los dits subdelegáis se hauien avenir que ells eren en 
a<;o Papa e Rey. ítem si algu deye que volie despendre en 
defendres li deyen los subdelegats: vos haveu a pagar, que 
lo Rey vol de vostres diners. E con havien pagat feyen los 
pura absolucio dients los dits subdelegats aquells que feyen 
pagar: viviu com vos vulláu que sola ment es per aver diners 
per lo senyor Rey.» 

«E vltra los dits abusos e vexacions han fets rescatar e 
pagar alguns quis dehien hauer comes crim de adultori. E ab 
tais vexacions e grans cominacions artesmanyes, térros e 
pratiques odioses e detestables han fets composar e pagar 



VM 

molts no culpables e moltes vniversitats de ciutats, viles c 
lochs del Principat, en an tretes grans quantitats de pecunia 
feent pagar vltra les composicions grans quantitats per 
averies per engrexar los dits subdelegáis e lurs ministres 
seguintscn poch profit al dit Senyor (al Rey). Se aferme que 
los notaris qui entrevenien en los dits aetes e a/tres minis- 
tres deis dits subdelegáis per la mes parí conversos, ha vi en 
a respondre de certa quota o parí a hun de casa del dit 
Alossen de Ley da, convers director deis • dits a cíes. Empero 
los dits subdelegáis de les quantitats que han reebudes no 
han curat fer alguna restitucio: per los dits procehiments 
deis dits subdelegáis se han tancats molts obradors de draps 
c los altres no fehien res e molts axi vexats lexaven lurs do— 
micilis per mudarse en altra part, cessave lart de la lana e 
mercadería en tant que la collecta de les generalitats en les 
parts on los dits subdelegats son.passats e altrement quasi 
en tot lo dit Principat ha diminuit pres de la meytat. E si tal 
praticha fos continuada lo dit General fora totalment des- 
trohit e la collecta de aquell qo es de entrades c exides e de 
la bola de plom e sagel de cera perduda.» 

«Los quals Deputats qui de totes coses tocants lo dit Ge- 
neral e interés de aquell son conexedors, decisidors e jutges 
ab tanta, tal e axi ampia potestat com lo Senyor Rey ab tots 
los staments o bracos congregats en cort general de Catha- 
lunya, e los quals hi son tenguts ab sacrament e homenatgc 
precedents molts grans e notables consells necessariament e 
vrgent necessitat de lur dir offici han hagudes admetre les 
dites demandes e menar citatories ais dits subdelegats o al- 
guns dells e lurs ministres a fer altres procehiments e enan- 
taments.» 

«Los dits actes, procehiments e abusos deis dits subde- 
legáis ere totalment girar dalt abaix lo dit Principat, qui 
altrament que ha viscut e viu es impossible poder viure ne 
sosten irse; e tal pratica es tolre e levar lo cor deis vasalla 



qu¡ es lo maior tresor que lo Senyor pot hauer, e valguera 
mes en la térra hauer XX milia homens darmes que semblant 
pratica esser tenguda.* 

«E lo dit Aymerich reduescha a memoria al d¡t Senyor 
Rey com lo dit General es fundat per defendre lo dit seu 
Principat e tot servex finalment en servici del dit Senyor e 
de sa reyal corona, e es vn deis singulars membres per los 
quals sa senyoria per lo Univers es temuda.» «E per tant que 
lo dit Senyor sie informat de totes les dites coses com passen 
e altra sinistra informacio per lo dit Senyor no fos dada ore- 
lla, los Deputats han trames lo dit Aymerich, supplicants a 
sa gran virtuosa celsitud li placie tolerar ab tota benignitat 
los actes que los dits Deputats, forQats per lur obligado, han 
haguts a fer en les dites coses. » "Fet en Gerona on los dits 
Deputats, per raho de les mortalitats, fan residencia lo pri- 
mer de juliol del any MCCCCXXXXI.» (1). 

Pochs documents d'aquell temps trobarem mes relluhents, mes 
Ferins y vigoroses, mes clars y ajustats en la demostrado deis 
clams y greujes y de les acusacions deis agosats comissaris, qui 
palesament declaraven que no teníen altre comissió en realítat 
que cercar díners per lo Re\\ mas que no tardaren gayre en 
egresarse feent pagar ultra les composicions grans quanti- 
íafSy seguintsen poch profit al dit Senyor y encare reservant certa 
(/nota o parí a un de casa del bísbede Lleyda. 

Tenim justificat lo que havem dit abans, que lo remey donat 
'contra les usures Fou pitjor que la malaltía. 

Lo mudament d'intenció del Rey, en 1447, respecte a la inqui- 
sició de les usures y los manaments per obrir informacio de les 
abusions deis comissaris, feren minvar la gosadia y activitat d' 
aquells llops famolenchs. La inquisició per usures no cessá del tot; 
empero, en lo successiu, los cristians foren molt poch vexats y 

(1) Registro 2 del trieni 1440-44. fol '">, de la (¡eneralitat; Arxiti de la Corona d'Arajfú. 
Aymerich do la Via s'ombarc.1 ¡í Sant Feliti do Uiúxolü, on una gatera do florentina lo »» ju- 
liol 1441, ab encárrech d'oferir mil ttorins al Rey per la retirada déla comisaaris. Torna 
d'Italia y dem?mbaroá en lo me te i x port lo 24 d'oetubre. 



i:* 

scodrinyats per aquell motiu, dedicantse los comissaris, ab major 
duresa y esparpall que no abans, contra los jueus. Axí podem citar 
per via d'exemple, los procehiments y arbitrarietats del jurista 
Ileydatá, en Gabriel Beralda, nomenat comissari per la Reyna go- 
\ ernadora, juntament ab Misser Antoni Robió, per inquirir special- 
ment del crim de usura en los jueus del Principat de Catalunya. 

Kn lo mes de novembre de 1450, en Salomó Abenasia, en Jaf uda 
Juccf de Beses y mestre Jucef Abenagaya, en representado de la 
aljama hebrea de Targa endrogaren una suplicació ais Deputats del 
General, manifestant com «lo dit G. Beralda per virtut de la co- 
missio va per algunes parts de Cathalunya ab son procurador 
Fischal e ab sos nuncis e missatges e ha procehit e procehex entre 
aquells (los jueus), citant ab ses letres e emparant e sequestrant 
los blats, vins, deutes e bens deis dits jueus«rnanaments fahents a 
veguers e altres officials que no exequten sentencies de marques 
ni en res procehesquen a instancia deis dits jueus de Tarregua ni 
de Cervera ni de Bellpuig contra les universitats e singulars per- 
dones deis lochs de Prexana, les Rxades... les quals coses son 
notoriament contra constitucions de Cathalunya.» Acabava dema- 
nan la intervenció de la Deputació contra les abusions deis dits 
comissaris, donchs sembla que shavíen atrevit fins a anar a Targa, 
Fer obrir totes les sitges o depósits de grans de certs jueus, entre 
ells den JaFuda JuceF, emportansen cinchcentes mijeres de Forment 
cap a Lleyda y posantles allí a la venda pública. 

La Deputació cómprente la greugia d'aquelles arbitrarietats y 
encare que los Filis d'Israel donaven certament motius desser 
odiats, tingué la suFicient screnitat y elevació de sperit per Ferne 
causa propria, endre^ant lletres' ais veguers y batlles de Targa,* 
Lleyda, Cervera y altres llochs, rccordantloshi la obligado de 
respectar los usatges y constitucions de la térra, declarant milla la 
comissió den Beralda y den Robió y disposant que tota mena de 
comissaris devíen esser consideráis com persones privades, sens 
cap autoritat. Lo 8 de janer 1451, los propris Deputats dirigiren 
encare a la Reyna una instancia acompanyantli la deis jueus de 
Targa. 

Kn lo Rosselló y bisbat d'KIna, Foren instituits comissaris al 
meteix objecte, Misser Feliu Andreu, Misser Pere de Montmany y 



137 

Misser Pau del Bosch p, en dit any 1451, donaren també motius de 
reprobado, fent que los Deputats del General, d'acort ab en Bernat 
Apbri, deputat local a Perpimtá, comengassen una informació de 
llurs abusions, «fetes sots color de vsures.» 

Lo citat comissari Beralda, deshoint les reclamacions de la 
Deputació, aprés de Targa fixá los ulls cobdiciosos en los jueus de 
Solsona y llavors los Deputats cregueren ja de necessitat dirigirse 
a les Corts catalanes, cnngregades aquells jorns a VilaFranca del 
Penedés, hon trameteren per aquest afer Mossen Pere Dusap y 
Misser Arnau des Mas, en lo mes de marg del dit any 1451. 

Apar que, no poguen traure such deis supusats usurers cris- 
tians, per la cridoria general que havía'arrivat a sporugir al mateix 
rey, los comissaris concentraven tota la energía sobre los jueus, 
qui sempre foren la colossal sponja que, en los moments de fretura 
o de cobejanges, espremien ab écsit en aquells temps los monar- 
ques y demés alts poders. 

Respecte de la acusado contra lo bisbe de Girona, nos concre- 
taren! á colleccionar alguns documents y noticies, creadors dindicis 
suf icients per ferse lo lector un stat de convicció sobre les qualitats 
y circonstancies del acusat, ab lesquals si no's pot afirmar, pot sí 
presumirse la disponibilitat, la capacítate la predisposició del dit 
personatge per semblants malifetes. 

Recompta l'Alsius en la notable monografía de Banpoles(l) que, 
al esscr en Bernat de Kstruch,abatdel monestir de Sant Steve, tras- 
ladat á la abadía de Roda, Fou nomenat per aquell lloch en Guillem 
de Pau, en l'anr 14<K>. Apar que era home agosat, poch humil y 
poch examorós. Hn 1417, ja comete una indigna arbitrarietat, 
donchs havia convocat al poblé, en la cambra abacial, per elec- 
cions, y feu entrar travdorament bon nombre de gent armada per 
empresonar á tots los principáis vehins, ab lo pretest de que inten- 
taven dcstrohir la seva jurisdicció y regonexer la reral: y en 1424, 
habentse escusat de concorrer al concili provincial de Tarragona, 
per sostenir certes bandositats en l'Empordá, Tarquebísbe l'obligá 
á presentarse personalment, dientli que sempre manifestava escuses 



• 1 ) En*<uy hislurit-h subn /<i vi'it ti*' lUtntjolu*, \tcr V. Alaius y Torwnt, negona «nlició, 
BanyolaH, 18U5. 



las 

per no anarhi, mentre que per afers de conveniencia propria stava 
á tota hora disposat á anar d'un punt á un altre. 

En 1436, un cosí germá del dit abat Guillem de Banyoles, ano* 
menat Bernat de Pau, f ou elegit bisbe de Girona y prengué posses- 
sió tot seguit de la mitra. Passaren cinch anys sens esterioritzar la 
pregona antipatía y desamigada que mutuament sentien abdós 
cosins. Más, en 1442, sens conexer la causa, trobam ja inter- 
vinguda la abadía de Banyoles per lo citat bisbe, qui la administra- 
ba, segons creu TAlsius, per rebre de les rendes del abadiat la 
quantitat que havía despés per fer empresonar labat Guillem per 
manament de la Reyna. Dit autor ignora los motius del empresona- 
ment, pero afirma que en res afecten la vida privada, sino a 
questions de partits ó bandositats; indica que fou tancat en lo meteix 
palau episcopal de Girona, passantlo temps aprés al castell de la 
Bisbal y que, en les darreries del any citat (1442), fugí de la presó y 
ana á Italia á presentarse al Rey Alfons y al Papa. 

L'Alsius ha vist un manuscrit ó llibre de memories del propri 
monastir, que porta anotat com fou destituit en deguda forma labal 
Guillem de Pau y nomenat per tal cárrech frare Dalmau de Cana- 
dal, en lo mes doctubre de 1443, Recompta igualment aquell llibre 
que lo malastruch Guillem, al tornar d'ltalia, fou empresonat nova- 
ment y que morí en la presó del bisbe, á Girona, lo 12 de julio! del 
any següent (1444). 

Segons en Chía (1), aquell turbulent bisbe «bien podía decir con 
el coplero, mis arreos son las armas, mi descanso pelear >; trans- 
criu dit autor la lletra deis jurats de Girona á la Reyna (de 9 juliol 
1443), sobre la pública discordia entre abdós cosins y tementse 
greus danys per aquella ciutat y per Banyoles, suplica ven á aquella 
Senyora dictas manaments oportuns per fer cessar dita bandositat. 
Los jurats creyen que labat Guillem stava en aquells moments en 
la cort de la Reyna. 

La inquina ó rancunia del bisbe contra Tabat era mol forta y les 
violencies y arbitrarietats de que fou víctima lo darrer les trobam 
recomptades per los procuradors seus en un interessant document, 



1 1 » llamios ¡f lltiiuiolerot en Gerona, apuntes históricos ttotle el siglo XIV hasta 
diablos tlel XV II, por Julián de Chia, tomo I, pág. 81», lOerona 188» i 



139 

fet en lo mes de desembre de 1443. Es la suplicado que aquells 
procurádors endre^aren á la Deputació general de Catalunya, per 
que demanás al Rey fes cumplir la seguretat y guiatge reyal que 
dit abat tenia, donchs stava novament empresonat y agreujat per lo 
prelat gironí. Diu axí: 

*Denant vosaltres molt reverentse molt honorables Deputats del Ge- 
neral de Cathalunya, explican humilment e dien los servidors e procura- 
dors del Reverent en Guillem de Pau abbat del monastir de Sant Steue 
de la vila de Banyoles del bísbat de Gerona, que jatsia que lo molt 
Reverent en Bernat, bisbe de Gerona, ordínari del dit abbat, per tal ini- 
quitat e inimicicia, hoy e rancor que portaua contra lo dit tbbtt ja de 
temps passat ans que fos bisbe. per oecassions de guerres e bandositats 
qui eren stades entre llurs pares, parents e amichs, mes que per zel de 
justicia ne crims ni culpas del dit abbat, parlant ab honor del dit senyor 
bisbe e sens injuria sua, hagues e tingues pres lo demontdit abbat en les 
presons del Castell o loch de la Bisbal, hon solen star los condempnats 
a caree perpetual, lo dit abbat, ab loadjutori de Den, scapaeffugi de les 
dites presons e anasen al senvor Rey qui ere en lo Regne de Napols, 
com no posques hauers recors a nostre sensor lo Papa per raho del 
edicte fet per lo dit senyor Rey, ni lo dit senyor bisbe no volgues obehir 
los manaments de mossen lo official de Terragona, superior seu, que lí 
havia manat desliurar lo dit abbat de les presons, ans apres la fuyta del 
demun dit abbat lo dit senyor Bisbe o son official, jatsia fos inhibit per 
lo dit official de Terragona, lo priva nullament e daltra part injusta de la 
sua abbadia o monastir de Banyoles. Seguís molt reverents e molt hono- 
rables Senyors, que stant lo dit abbat e mossen Johan de Pau, cavaller, 
frare e procurador bastant a les coses dejus scrites del dit senyor Bisbe* 
en la ciutat de Napols, de voluntat e instant lo dit senyor Rey los dits 
abbat e Joan de Pau, frare e procurador del dit senyor bisbe, e dac.0 
hauent plena potestat, fermaren compromes e arbitralment de totes 
questions qui fossen entre ells ni lo dit senyor Bisbe hagues contra lo dit 
abbat e lo dit abbat contra ell, en poder del molt reverent bisbe de Va- 
lencia, lo qual oides les dites parts e a requesta de quascuna pronuncia 
e declara que lo dit bisbe de Gerona, sots pena de XX milia florins, 
posada en lo dit compromes, hagues a tornar decontinent al dit abbat la 
sua abbadia ab totes ses pertinencies, de la qual lo hauia fet privar apres 
legitima appellacio e inhibido, la qual sentencia e declarado lo dit mos- 
sen Johan de Pau encominent axi com a procurador del bisbe, frare seu, 
lona, aprova e amolegua. Pero, entant lo dit abbat dubtantse no fos pres 



140 

altre vegada e mal tractat per lo dit bisbe de Gerona, supplica al dit 
Senyor Rey quel guias e li fes guiatge general e lo dit senyor Rey, 
hauent a cor que lo ditabbat cobras sa abbadia e pogues star passifich, 
ab ses letres mana a tots sos officials e Governadors tinguessen e ha- 
guessen e aquell no prenguessen, vexassen ne maltractassen per molt 
que fossen requests. E jassia lo dit abbat apres que es stat tornat del dit 
Senyor Rey haia request lo dit bisbe li restituís la dita abbadia, segons 
ere declarat, ell no la li ha volguda tornar, venint contra son jurament 
en nom seu prestat e cahent en la dita pena de XX milia florins, hoc 
encare ajustant mal a mals e injuria a injurias e rompent lo dit guiatge ha 
tractat en maneres cauteloses que lo dit abbat, de edat de LXX anys, qui 
es stat abbat del dit monastir per XXXVII anys e aquell be regit e go- 
vernat, augmentat, defes e obrat-e viscut ab bon nom e ab bona fama 
es stat pres per vn algutzir de la Senyora Reyna en la ciutat de Valencia 
contra lo dit guiatge e es stat remes al dit bisbe de Gerona, qui aquell 
ha tornat metre en preson. E com no servar guiatges, com no ha lo dit 
bisbe de Gerona ne los officials reyals qui aquell han mes en poder del 
dit bisbe, sie gran interés de la cosa publica com en fe del Princep ne- 
gun no dega esser ehganat e sie stat prosehit contra lo usatge qui 
comense quem per inicium e contra lo usatge simiti modo e lo usatge 
monctam, los quals disposen que li deu esser servada á tots aquells 
a qui es stada atorgada. Mes es stat prossehit contra la dita sentencia 
arbitral per les di tes parts emolegada contra les Constitucions- de Catha- 
lunya qui disposen que les sentencies arbitráis sien servades e exequu- 
tades per lo. c: Ítem ordinamus et statuimus &. en la Cort de Monso del 
rey Alfons et. C. ítem ordinamus quod capitulum &. in tercia Curia Bar- 
chinone Regis Jacobi et in Curia Gerunde Regis Jacobi. c. ítem ordina- 
mus quod capitulum &. Et in curia Montissoni Regis Petri III: e a vosal- 
tres Reverend e honorables Deputats se pertangue defendre lo interés 
de la cosa publica e les constitucions de Cathalunya. Per <jo los dits 
servidors e procuradors del dit reverent abbat vos notifiquen les dites 
coses e ab aquella millor humilitat que poden nis pertany suppliquen a 
vosaltres molt Reverend e molt honorable Deputats queus placia ab 
vostres letres supplicar lo dit Senyor Rey e Senyora Reyna los placia 
vullcn e manen lo guiatge fet al dit abbat li sie servat e ell de les dites 
presons sie desliurat, maiorment com per lo dit official de Terragona 
superior del dit bisbe de Gerona sie axi ja declarat e al dit bisbe de 
Gerona manat o sie request que la dita sentencia arbitral, segons voten 
les dites Constitucions de Catalunya sie exequutada e servada » 



141 

La Deputació acceptá la petició d'intercedir en favor d'aquell 
vell septuagenari, maltractat y desapiadadament perseguit per le 
seu superior, qui era molt mes jove y son parent. Al efecte eleva 
al sobirá la suplicado, dientli que los Deputats del General «per 
nostre offici per acte de cort e constitucio hauents carrech de man- 
tenir e defendre vsatges de Barchinona, capitols de cort e Consti- 
tucions generáis de Cathalunya e perllur observacio f er instancia... 
Per tant, Senyor molt virtuos, significants les dites coses, a vostra 
Reyal clemencia humilment supplicam a aquella, sie de merce sua 
per la dita observacio manar e provehir lo dit guiatge, en fe reyal 
fet e atorgat al dit abbat de Banyoles, sie tengut e servat e lo dit 
abbat sie desliurat de la preso e de la dita arbitral sentencia .sie 
deduida a efecte e exequutada e los dits usatges, capitols de cort e 
Constitucions se tinguen es serven. E en ago, Senyor molt cle- 
ment, servant la religio de vostre jurament, farets justicia segons 
virtuosament havets acustumat. F nosaltres ho reputarem a gracia 
e merce de vostra virtuosa e gran Senyoria, la qual nostre senyor 
Deu vulle conservar longament ab tota lelicitat e victoria desijada. 
Hat en Barchinona a XV11II de deembre del any mil CCCCXXXXIH. 
Senyor, vostres vassalls e subdits qui humilment se recomanen en 
vostra gracia e merce, los Deputats del General de Cathalunya re- 
sidents en Barchinona.» (1). 

Dats los antecedents y les circunstancies de carácter del bisbe, 
hi cab presumir que, tementse rebre d'un moment al altre orde de 
posar en libertat y restituir la abadía al seu cosí y enemich, en 
compliment de la composició que lo seu procurador havia signat en 
Napols ab lo dit abat, ab aprobació del Rey, compromís y obliga- 
ció solemne que aprés trenca y destrohi ab sens igual gosadía, 
resolgué íer morir al malaventurat abat, ans que passar per la ver- 
gonya de veure restablida y victoriosa la seva víctima. Un sencill 
y cncobert beuratge, lo clássich jicarazo deis castellaos, era su- 
ficient per resoldre la dificultat. 

Lo cert es que les reclamacions en favor del vell Guillem de 
Pau se feyen en les darreríes de 1443 y a mijans del any segiient 



IU Ue»ri!*lri' |»rinn*r •!••! irii'iii Ui:<-4t«, ful. lt,, <|«> la <;<mmm alitat. Arxiti «lt* 1« Corona 
•I' A ragú. 



148 

ja morí en la presó del bisbe, segons indica lo (libre de memories 
que ha vist l'Alsius. 

Tres anys aprés la mort, conexedor lo rey Don Alfons de les 
sospites y rumors que entre certes persones de Catalunya corrien 
sobre la fí misteriosa del abat de Banyoles, accordá obrír spe- 
cial informació y fou un deis afers deis que son missatger devía 
paríame ab lo Papa y, á Catalunya, ab la Reyna governadora. 

Lo bisbe Bernat de Girona era home violent, ergullós, sens 
scrupoL, rancuniós y \ enjatiu. Havia tingut bregues ab molts, im- 
posant la se va voluntat sens respecte á pactes ni Ueys. En 1444, per 
mortificar á la Deputació general, maná al oficial de la diócesis, en 
Dalmau Ferrer, resistirse a fer lo sagrament y homenatge a dita 
institució governativa, menysprehant los distincts requiriments que 
li endregava lo deputat local de Girona, en Joan Cavalleria. Aquell 
homenatge stava decretat per certs capitols de Corts generáis, per 
tota mena d'oficials lléchs y eccle^ifcstichs, exercint jurisdiccio en 
qualsevol lloch de Catalunya. Los oficiáis de les altres diócesis ca- 
talanes havien donat compliment de bon grat a dita obligado. 

Entre diferents f ets poch edificants de la autoritat ecclesiastica 
de Girona en aquells anys, apuntats per en Chía en la obra ja cita- 
da, hi ha la excomunió del ciutedá Francesch Raset (1447), sens 
causa justificada, segons afirmavcn los jurats y ab indicis de esser 
una veníanla, donchs en Raset demanava ab insistencia que la cle- 
recía gironina pagas tot quant stava debent a la ciutat per les obres 
del Ter. Poch temps aprés, en Bernat Margarit, nebot del dit bis- 
be, maltractá de paraula y de fet al canonge Mercader y al pare 
d'aquest, refugiantse tot seguit en lo palau episcopal «sin que ni el 
prelado ni su vicario supiesen ó quisiesen hallar siquiera un ver- 
sículo de 'os salmos de maldición, para amedrentar, aunque fuese 
en apariencia, al sacrilego que tan osadamente se había propasado 
á poner las manos sobre la sagrada persona de un canónigo. Si 
eso y mucho menos que eso lo hubiese hecho un laico sin estar 
emparentado con aquel obispo, puede imaginarse la que se habría 
armado.» 

Lo carácter venjatiu del bisbe Bernat surt encare en altre fet 
recomptat també per en Chia. Fn 1453, lo notari de Girona, Narcis 
Fsquder, al sortir d'aixecar Pacta de certes lletres reyals y «pos- 



143 

tóliques trameses al prelat per que s'inhibis del coneximent (Tuna 
causa, fou maltractat per un home instigat per lo ja nomenat nebot 
del bisbe, en Bernat Margarit. «Fácil es de presumir, diu en Chia, 
de donde podía venirle el tiro al notario Escuder. Fueron persegui- 
dos ambos agresores, mas su persecución se hizo con tanta floje- 
dad, que ambos lograron fácilmente ponerse en salvo.» «Algunos 
días después de ese incidente, halló Margarit en las afueras de la 
ciudad á uno de los que le habían perseguido, y allí, en presencia 
de su tío el obispo, le embistió y maltrató llenándole de injurias.» 
«Acusáronle en segundo lugar (los juráis de Girona al dit Marga- 
rit, en lletra al rey Joan de Navarra) de que por causa de otra noti- 
ficación de letras apostólicas, hecha ó que debía hacerse al obispo 
Bernardo, había sido maltratado y herido por Margarit un notario 
de Castelló de Ampurias, y por último de que recientemente habían 
sido invadidas por él, con gente armada, la torre que B. Ca Riera 
poseía cerca de Gerona. Travieso era el mozo, y ciertamente el 
obispo Bernardo podia estar envanecido de las prendas personales 
de su sobrino, sobre todo por el modo con que sabía descartarle de 
los notarios que le hacían desagradables notificaciones.» 

Un altre fet recomptat per lo citat autoi: «A últimos de abril 
(1456), tres familiares del obispo Bernardo de Pau, uno de ellos 
escudero de Bernardo Margarit, se metieron de rondón en el cali 
judaico, armados de punta en blanco.., allanaron la morada del ju- 
dío Benevfct, a quien hallaron enfermo... amenazaron de muerte al 
pobre hebreo, quien poseído de espanto, empezó á gritar... acudió 
su consorte... logro escabullirse, pero no sin recibir un golpe de 
parte de sus contrarios. Estos la emprendieron entonces contra la 
mujer, á la que maltrataron, así como á la suegra y á la cuñada de 
Benevist. Frustrado su intento, se retiraron despechados.., y aun- 
que este hecho fué puesto en conocimiento del Rey... es de creer 
que la cosa no pasaría de aquí, porqué de seguro que el obispo in- 
terpondría su influencia para salvará sus tres familiares... los cua- 
les es muy» posible que al lanzarse á la comisión de tal calaverada, 
no llevarían más objeto que el de arrancarle al judío algunos flori- 
nes que quizás en grande ó en pequeña cantidad habrían perdido 
en el juego. > 

Lo bisbe Bernat tingué també greus desavinenses abl'Anton de 



144 

Vílardeii, abat del convent de Besaiú, 4111 demana proteccio á la 
Reyna governadora centra le^ maiífetes del seu superior. Y en 
Monsalvatgc 1 1 1 dona noticia d una ¡letra CGoiminatoría \21 octubre 
1447) de dita senyora a! rwmenar bisbe, menacantlo ab pena de dos 
mil fludns y d'occupació Je les temporal i tais. >i"s resistía me> á 
alear lo secrést que había imposat al abat del citat mone>tir de Bc- 
salú, menvspreant los manaments rerals y los pri\ ¡leéis, d aqueJI 
convent. 

En Bernat de Pau no Vatemoritza ni's humilla per les menases 
de la Rcrna ni per le* disposición* del Rey» sobre la informado de 
les acusacions de! homcr del abat de Banroles. continua la seva 
altivesa y arbitrarietat, arrevintse ia á declarar contra oficiáis re- 
rals la excomunió y les penes de !a fam«»>a constitució Je Turra- 
gona y les qui posaven al> üéchs en absolut interdicte y inhabifitat. 
Dits oficiáis rerals axi aereuiats eren en Joan de Montbur. regent 
lo cárrech de Governador de Catalunya y los seus asse*¿or y al- 
gotzir, per haver procehit, per manament de la Reyna, a la ocupa- 
do de les temporalitats del bisbe de üirona. Apar que lo rey \ olía 
que lo prelat s'aiupis a rer ab ell comrx^ició de les malifetes de 
que era fortament acu>at y que, un proiecte de semblant composi- 
ció havia stat ia formulat per lo militar Joan de Pau, germá del 
bisbe y per en Miguel Pere, advocat seu. Posteriors dificultats 
augmentaren la ira den Bernat de Pau y llavors dicta la excomu- 
nió, que, seirons una Metra Je !a Keyna iPerpinvá, fi marc 1449), 
era in notoriam turbacionem ét impedimentum jurisdiccionis rega- 
liorum- 5* contra les preéminencies del monarca, manant dita Se- 
nvora fos practicada ab tota ricor la "Cupacio de les temporalitats 
y prosse^uides le* actuación* contra lo prelat fins que dictas plena 
revocado de la excomunió y de la constitució de Tarragona. 

No sabém lo resuitat de les intencions del rer Alfons sobre la 
informado y punido del bisbe Bernat, ni si lo Papa la consentí. 
Lo cert es que poch efeetc devrué produhir lo manament d ocupado 
de les temporalitats, donchs continua tot de la metexa manera y lo 
prelat morí sosse.cadament en lo seu palau bi>bal, lo 2»> marc 1457, 
d'edat de setanta tres anys. 

(II ' vlrcrinn ttipiomiiiitit tiei ( vtviítfif >i? lU'fún, III, pá£. 4i'¿. 



Deis fets coneguts ne resulta gens exemplar y eristallina la fi- 
gura den Bernat de Pau y desmentexen aquells totalment la quarta 
ratlla de la inscripció que, molt de temps aprés la mort, fou seulpi- 
da en lo magnifieh sepulere de la capella de Sant Pau, en la Cate- 
dral deGirona: 

L't pastor pius, clemcns et va/de benignus 

Aquest elogi no pot subsistir sens escarn de la veritat. Axi se 
scriu la historia... y los epitafis! 



Sihil est quot itá refulgeat in cern- 
ee pon tifias sicut humi litas. (La 
Chaire fran(;aise, Ms. Arsenal H02, 
fol. 214.) 




INDEX 

I. Observacions preliminaries Plana 5 

II. Les dides mit/evals » 13 

III. Embajador y l ladre » 20 

IV. l'n matrimoni desavingut y un gat metzinat. 28 
V. Opulento homini hoc servitus dura est . . 49 

VI. Hecatombe de poncelles » 68 

VII. Enfilall reyal 1 10 



9D» 1 



INDEX 

I. Observacions preliminar ¡es Plana 5 

II. Les dides mit/evals •* 13 

III. Emba.rador y l ladre * 20 

IV. l'n matrimoni desavingut y un gat metzinat. 28 
Y. Opulento homini hoc servitus dura est . . 49 

VI. Hecatombe de poncelles » 68 

VII. Enfilall reyal » 110